divendres, 20 de gener de 2012

I, per fi, sopar al Lizarrán!


 

I el gran moment de la nit... el sopar al Lizarrán tan esperat pels dos equips. No va defraudar gens les espectatives! Va tenir moments de riure, d'anècdotes divertides, de... en fi, tot quedarà en la intimitat dels assistents!


El que va quedar clar és que entre el CP Cubelles i el Vallès Calafell CP hi ha bona sintonia, harmonia, companyerisme, estima, apreci, bon rotllo, bon veïnatge, respecte i admiració.


Veterans il·lustres posaven cervesa amb il·lusió! El menjar estava bonissim. Hi havia de tot i més! Pinchos de tota classe, truites variades, ensaladilla,... en fi, per tornar a posar-se les botes!


El Lizarrán ja és un dels "bars" mítics de la lliga. La seva fama va més enllà de Calafell, Cubelles,... són molts els equips que els fa il·lusió venir a sopar al Lizarrán. Saben que està molt bé de preu i que la festa està assegurada, ahir fins bastant tard per ser dilluns!


Els companys de Cubelles no van desaprofitar l'ocasió i van assaborir els plats i la companyia. La veritat és que va ser un sopar molt enrotllat que ens va fer passar una molt bona estona en un ambient agradable.


La cervesa no va faltar i es va acabar ben d'hora. Però, el millor vindria després...


El David Pérez era l'ànima de la festa... tot i que l'acudit el va explicar el Paquito!


Lleteta pel "nen" del Cubelles... i el somriure de tota la taula. L'any que ve vol fitxar pel Calafell!


El Sergi Jardí tenia les idees ben clares... mireu el paquet de "xiclets" que té sobre la taula, davant seu!


El "McGregor" va gaudir del sopar com un nen petit amb sabates noves. Els "polis" van fer bones migues parlant d'anècdotes curioses de la professió.


I, per rematar-ho, calia celebrar l'anniversari del "Tutus", el porter del Vallès Calafell feia 25 anys! Al loro!


El Sergi Jardí va ser el primer en celebrar-ho! Va estar el sopar calladet, però en els postres es va destapar.



I el porter del CP Cubelles, l'Albert Rovirosa, que es queixava de que tots els gols entressin per l'escaire. El secret són les fustes que, durant molt de temps, ens han fet de porters. Així tenim la punteria!


Lizarrán som tots!

3 comentaris:

  1. Molt bona aquesta crónica i fotos post-partit !!!! Que el bon rotllo i el bon ambient entre aquests dos equips no acabi mai !!!!!!!!!!!
    Felicitats Ramón pel teu temps que dediques a fer aquest blog.!!!!!

    ResponElimina
  2. Aquests xiclets són màgics, Ramón jajajajajaja. Com molt be dius, molt bon rotllo i molt bon menjar al Lizarrán i tinc que donar la raó al David: que no acabi mai aquest bon rotllo entre nosaltres. Ens haureu de deixar uns dies les famoses fustes per poder agafar també nosaltres punteria ja que es va poder comprobar que funcionen molt be jajajajaja.

    ResponElimina