La
VI Taça Latina va ser un èxit d'organització. Cal felicitar als companys de l'Amatori Hockey Bassano pel seu esforç i dedicació en fer-ho posible! Organitzar un dels dos torneigs itinerants més grans i importants de l'hoquei veterà no és gens fácil i ells ho van fer a la perfecció. Malauradament, els vols aeris d'alguns equips, com nosaltres, van impedir que fos una de les millors edicions de la Taça Latina. Alguns equips no van arribar a temps i, altres, com nosaltres, vam arribar tard i van haver d'esperar-nos. Tot i això, aquesta edició de la Taça Latina va ser un èxit.
La magnífica ciutat de Bassano del Grappa va ser la seu de la sisena edició de la Taça Latina, un torneig que, any rere any, va creixent en participació i en importancia.
El C.P. Calafell va quedar enquadrat en el grup A, juntament amb el Grado, qui seria el campió del torneig, i dos equips molt competitius d'Itàlia (Hockey Prato) i de Portugal (Alcobacense). Per tant, calia posar-se les piles per a no quedar últim de grup i així va ser.
Amb dues hores de retard respecte l'horari marcat, sense dinar, a les 18h de la tarda del divendres, ens vam enfrontar al Grado de Javi Sama, Toni Sánchez & cia. Naturalment, vam perdre 12-4. Potser masses gols en contra, en un partit on, tot i la superioritat asturiana, el Calafell no mereixia tant de càstig. Aquest resultat va penalitzar moltíssim les aspiracions dels calafellencs, ja que, per goal average, van acabar decidint els partits entre el cinquè i el vuitè lloc. Els gols del Calafell van ser marcats per Javi Luna (2), Xavi Esplugas i Miguel Ángel Perín.
El mateix divendres, amb una hora de retard, a les 23h, el Calafell aconseguia una treballada i celebrada victoria, davant l'equip portugués de l'Alcobacense (7-5). Els calafellencs van anar per darrera en el marcador, fins el 4-5. A partir d'allí, es van fer dominadors del partit i van remuntar el marcador advers, fent hoquei control, en els darrers minuts, al més pur estil veterà. Javi Luna, amb quatre gols, va ser el màxim golejador del partit. Joan Totosaus (2) i Miguel Ángel Perín van ser els altres jugadors que van marcar gols de bella factura, en aquest partit.
El dissabte pel matí, el "Capi" es va estrenar jugant amb la selección andalusa, en la categoría +50, marcant els quatre gols del seu equip. No obstant, no van ser suficients per a vencer els Old Blacks Pordenone (Itàlia).
Tot seguit, a les nou del matí, vam jugar el darrer partit del grup davant l'Hockey Prato (Itàlia). La victoria (5-3) ens donava el segon lloc del grup, en un partit seriós i ben jugat. Els italians es van avançar 0-2, però el Calafell no es va posar gens nerviós i va saber reaccionar. Els golejadors van ser Xavi Esplugas (2), Joan Totosaus (2) i Miguel Ángel Perín.
Això ens va permetre de donar una volta per Bassano, durant tota la resta del dia, i gaudir de la bonica ciutat de Bassano del Grappa. Vam veure el Museu de la Grappa, el Ponte Vecchio i el casc històric d'aquesta ciutat meravellosa.
A la nit, el sopar amb tots els equips, on vam gaudir amb la Giulia, la seva mare i el gosset. En aquest sopar, s'anunciava la propera edició de la Taça Latina 2018, a Madrid. Els companys de l'Alcalà organitzaran la propera Taça Latina on intentarem ser-hi presents, novament.
Finalment, el partit pel setè lloc, davant la selección andalusa, molt reforçada amb jugadors catalans i de Las Rozas, va ser un partit massa llarg pels calafellencs. Les poques hores de son i el cansament es van notar molt a la pista i, tot i avançar-nos en el marcador i disposar de dos penals per a empatar el partit, no va ser posible i els andalusos es van endur una merescuda victoria (1-3). El gol calafellenc va ser marcat per Xavi Esplugas.
Aquest viatge el recordarem pel retard en l'avió. Tot va començar, ben d'hora, amb un missatge de whatsapp que ja va fer anar a tot l'equip malament... "La cuina no s'obre fins les 8". L'autor va ser Xavi Esplugas, el crack cubellenc. A partir d'allí,... tot malament!
A l'aeroport, vam coincidir amb Jordi Solans, un vell conegut dels veterans i de l'hoquei penedesenc. Tot i que vam intentar fitxar-lo d'entrenador, va preferir marxar amb la dona, ves a saber on...
L'avió, enlloc de sortir a les 11:30h, va fer-ho a les 14:15h., una llarga i eterna espera que ens va fer arribar tard a tot. En arribar, a l'aeroport de Treviso, tot eren presses! Els del Grado ja escalfaven i nosaltres estàvem a deu quilòmetres, dins la furgoneta. Tota una odisea! En fi, una més que explicar!
#taçalatina2017
