dijous, 30 d’abril del 2026

Segona part sense sort



C.P. Calafell - 2

C.H. Premià - 4

El Màster 50 del Calafell perd al Joan Ortoll, davant el Premià. En la primera volta, vam arribar tard i l'àrbitre va marxar. Avui, l'àrbitre no ha xiulat dos penals clars pel Calafell, com si no hagués vingut. En canvi, ha xiulat un penal més que dubtós a favor del Premià que li ha permès remuntar el partit.

El primer gol l'ha marcat Ramon Ferré, fent una passada al segon pal, per on baixava "Canyi". La bola ha rebotat al casc del porter, Jaume Coll, la única manera que podia entrar la bola. Coll ha fet una bona rematada de cap, però en pròpia porta. El Premià ha aprofitat una passada errada a mitja pista, per a empatar al contracop. El segon l'ha fet de penal, després de fallar, el rebot l'ha aprofitat el davanter local, fent saltar Genís com una llagosta.

Però, el Calafell ha empatat, al minut 16, en una bola penjada a l'àrea que Javi Luna ha desviat lleugerament, per a introduir la bola a la porteria de Coll. No obstant, el Premià ha fet el 2 a 3 molt ràpid, pràcticament en la jugada següent. Amb aquest marcador s'ha arribat al descans.

En el segon temps, un xut de 'Johan' al segon pal, en el primer minut, ha sorprès Genís Anfruns i ha deixat gelat als locals. El Calafell ha reaccionat i ha pressionat molt al Premià. Ha tingut nombroses ocasions per a marcar, però no ha tingut encert. Remats de Ramon, Luna i Capi que no tenien el dia. La segona part, no obstant, ha sigut de domini local, fins que les forces ja no ho han permès. Així ha acabat el partit.


Al sopar, només s'ha quedat l'Alfred, MVP. El jugador visitant ha afirmat que: "els seus companys són uns cagats, perquè no s'han quedat a sopar". Ho ha dit després de prendre's un orujo, bé un ditet d'orujo, només. No sigui que els Mossos l'aturin a la tornada a Barcelona.

dimarts, 28 d’abril del 2026

Una part per cadascú



C.P. Calafell - 3

S.D. Espanyol - 5

El Joan Ortoll va ser l'escenari entre el duel protagonitzat per l'Espanyol i el Calafell, un partit que no va defraudar. Si bé l'Espanyol va ser superior, en la primera meitat, guanyant per 1 a 4 i remuntant el gol inicial del Calafell; la segona meitat va ser de domini local (2-1) que va fer treballar moltíssim a De Moya sota els pals.

Al minut set, s'avançava el Calafell, en un contracop culminat per David Prieto, amb arrossegada a l'escaire. Però, l'Espanyol va ser més contundent de cara a porta i va aprofitar uns minuts de 'pájara' local per a marcar quatre gols i, gairebé, sentenciar el partit.

En el segon temps, però, el Calafell va entrar en el partit, amb una combinació entre Prieto i Luna, deixant De Moya estirat a terra, amb la porteria buida i amb passada de la mort al segon pal, amb Luna rematant a plaer. Luna va assumir la tasca de rematador dins l'àrea, ja que ningú més ho feia. El mateix Luna va tenir el 3 a 4 en el seu estic. Però, no va encertar. En la jugada posterior, l'Espanyol feia el 2 a 5. Ferré bombejava pilotes a l'àrea, sense trobar rematador. Una d'elles, Luna no va encertar a marcar. Només, a manca de dos minuts, Prieto va poder fer el 3 a 5 definitiu. Ja no hi va haver temps per a més. Bones sensacions pel Calafell, tot i la derrota davant un dels millors equips de la competició, en aquesta temporada.

dissabte, 25 d’abril del 2026

El Do de pit


C.E. Arenys de Munt - 8

C.P. Calafell - 7


El Calafell tenia un desplaçament molt complicat, a la pista del líder imbatut, l'Arenys de Munt, que compta els seus partits per victòries i que ja ha assolit l'ascens matemàtic a la lliga A de veterans. Però, els verd-i-blancs van plantar cara i van donar el Do de pit. Jugant tot el partit amb quatre jugadors i el porter, davant l'equip més potent del campionat, unes autèntiques bèsties físiques. 

Mai millor dit, ja que un xut de Prieto va impactar en el pectoral de Ramon Ferré, com en aquella escena on Cupido dispara una fletxa i impacta en el cor del nou enamorat. Sí, l'escut es va estampar al pit, en forma de cercle vermell, més aviat de Donut. Lluny de caure enamorat, tot i ser l'endemà de Sant Jordi, Ramon va poder acabar els últims quatre minuts damunt la pista, acotat i amb el cor encongit.

En els primers cinc minuts, el Calafell va sorprendre els locals, posant-se 2-0. Tancadets en zona i aprofitant els contracops, Romeu i Prieto van obrir la llauna. En els segons cinc minuts, l'Arenys va reaccionar i va empatar a 2 el partit. En els tercers cinc minuts, no va passar res destacable. Els dos equips es recuperaven dels colpejos inicials. El Calafell seguia en zona, protegint-se dels xuts exteriors dels locals, amb una defensa numantina.

Era el Calafell qui s'avançava en el marcador (2-3), a manca de 9 minuts pel descans. Romeu marcava de xut fort a l'escaire. Els locals van reaccionar i van remuntar el partit (4-3), amb dos gols de xut des del lateral de l'àrea. El Calafell va demanar temps mort, per a descansar una estona. I, en la represa, Prieto aprofitava una penetració per banda per a creuar la bola davant del porter, per marcar el gol de l'empat a 4 just abans del descans.

El segon temps arrencava amb dos gols de l'Arenys (6-4) que semblava encarrilar el partit. Però, el Calafell va plantar cara i, novament, Romeu i Prieto marcaven dos gols més per a posar el 6 a 6 en l'electrònic. L'Arenys desfeia l'empat amb un xut desviat per Romeu que va despistar Palau. I, poc després, queia el 8 a 6, en una jugada "tonta" al primer pal que Palau no va poder aturar. La bola va quedar dins la porteria, a pocs centímetres de la ratlla. L'àrbitre va donar gol, després d'uns segons de suspens, amb Palau quiet al terra. Quedaven 4 minuts quan Prieto estampava l'escut al pit de Ramon Ferré, qui patia amb els bessons, després de que li pugessin dos cops durant el segon temps. Era el mateix Prieto qui marcava per l'escaire, fent el 8-7, a manca d'un minut i mig, i posant emoció al partit, novament. El Calafell va seguir apretant i l'Arenys aguantant bola, sense èxit. Ramon Ferré va disposar d'una clara ocasió, sol al segon pal, per a fer l'empat. Però, la bola venia botant i rebotada i no la va poder aturar per a rematar. Per un moment, el silenci es va fer a la pista i l'Arenys va veure patir la victòria. Ramon, amb una bola als bessons i un bolàs al cor, ja no podia més.

I així va acabar el partit, amb els locals demanant l'hora i... els visitants també!

dimarts, 21 d’abril del 2026

Empat a la fresca



C.T. Barcino - 6

C.P. Calafell - 6

Els més veterans del Calafell treuen un empat, a la difícil pista del Barcino. Els barcelonins van guanyar al Joan Ortoll. Però, avui, ha sigut diferent. Hi ha hagut un partit de tu a tu, fins el final. Podia guanyar quualsevol dels dos equips i al final no ha guanyat ningú o han guanyat els dos.

El Calafell ha començat per davant, amb una arrossegada de Javi Luna que el porter local, Xavier Pladevall, no ha pogut aturar. Però, els locals han remuntat, amb dos gols, aprofitant badades defensives. El Calafell ha empatat (2-2), amb un xut de Perín. El Barcino s'ha avançat, de nou. I s'ha posat 4 a 2. El Calafell ha aconseguit empatar, amb gols de Cañi i Luna. Cañi ha marcat un gol de bandera, deixant el porter ajagut i creuant la bola a l'escaire. Novament, els barcelonins s'han avançat (5-4). I Perín ha empatat amb un xut ras. El Calafell feia el 5 a 6, a través de Javi Luna. S'havia fet el més difícil, quedaven cinc minuts. Però, just en la segúent jugada, el Barcino empatava a sis. El Calafell ha errat un penal, comès sobre Perín, molt discutit pels locals. L'àrbitre ha xiulat booling després d'un gol de Javi Luna que havia marcat amb el peu. En els darrers minuts, els dos equips han buscat la victòria, sense sort.

Partit molt igualat i amb dues jugades destacades de Fabi, fent un 'canyo' al 'Presi' del Calafell i una topada entre dos titans, amb l'alcalde de Calafell. MVP el limoncello del sopar, a la 'Crepe Nova', un dels llocs VIP de la lliga de veterans. El millor del partit, la nova furgoneta del JM, on hi ha pela hi ha pela. No hi ha res com ser autònom i tenir empresa...

dilluns, 13 d’abril del 2026

Aventura esparraguera

 


Una nova aventura dels veterans del Club Patí Calafell, aquest cop, en terres extremenyes. El viatge s'encetava el divendres a les 5 de la matinada, a l'aparcament del pavelló Joan Ortoll. L'equip o els equips (selecció del Penedès i Calafell), repartits en dues furgonetes. Aquí cal estalviar que cadascú es paga lo seu i la cosa no està per tirar coets. No patiu, no hem pagat res de l'erari públic, com diuen alguns imbècils. El més important és passar-ho bé!


Destinació: Burguillos del Cerro, on es feia l'enèssima edició de la Feria del Espárrago (una peineta pel Periódico de Segur i la resta de pirates que escriuen als fastigosos mentideros de les xarxes socials). 


L'objectiu: disputar la I Copa Extremenya de veterans d'hoquei patins. Gràcies a torneigs com aquests, alguns equips del territori espanyol poden competir i millorar el seu nivell hoqueístic, si més no per mantenir la flama encesa allà on més costa que arribi l'hoquei.


Hem dinat, hem sopat, ens ho hem passat bé i hem rigut moltíssim. Vaja, unes minivacances que van bé per a desconnectar de la rutina i fer pinya com a equip. Però, també, per a introduir novetats. La IA ha arribat als veterans del Calafell i és qui ha decidit la composició dels equips (equip B - selecció del Penedès; equip A - Calafell). Gràcies, Chatgpt!


La selecció del Penedès va debutar davant de l'Alcobendas de Madrid. Tot i el "tute" en furgoneta, va plantar cara a un equip de bon nivell competitiu i molt més jove, perdent per 5 a 3. 


L'endemà, però, victòria per la mínima (5-4), davant el Claret de Sevilla. L'equip sevillà, amb un equip mixt, amb dues noies, va plantar cara fins el final.


La llàstima va ser que el Claret va guanyar a l'Alcobendas per 5 a 4, deixant la selecció en tercer lloc del grup, tot i el triple empat a punts, per diferència de gols.


La selecció del Penedès va acabar en cinquena posició, derrotant al Mundet (5-4), després d'una nit... (sense comentaris).


L'equip A, amb M.A. Barracus i Haníbal Smith, Murdoch i Templeton Peck, amb la furgoneta vermella. 


És a dir, el Calafell, va començar amb derrota davant l'equip local, el Burguillos, per 7 a 2, qui seria el campió del torneig. 


En el partit del dissabte, després d'una nit de "Feria", el Calafell guanya al Mundet (5-4) i es classifica segon de grup, després de que el Burguillos també havia guanyat al Mundet, en el partit inicial.


El Calafell va aconseguir la tercera plaça, en guanyar al Claret, per un clar 6 a 2. El millor del torneig va ser el rècord d'Eni Molero, amb 3 victòries seguides, tota una fita pel "novell" porter dels veterans del Calafell.





L'entrega de premis ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Burguillos del Cerro i el regidor d'Esports que han repartit trofeus per a tots els participants. 


Una experiència única que estem cridats a repetir, encara que això serà un altra ...fase.

dijous, 2 d’abril del 2026

A Extremadura hi falta gent



Els veterans del Calafell i de la Selecció del Penedès jugaran aquesta setmana la I Copa Extremenya, a Burguillos del Cerro (Badajoz). Els equips participants, a més del Burguillos, equip amfitrió, són el Claret (Sevilla), el Mundet (Barcelona) i l'Aalcobendas (Madrid).

La selecció del Penedès jugarà contra l'equip madrileny i el sevillà. El Calafell contra el Burguillos i el Mundet. El diumenge seran les finals del torneig.