dilluns, 4 de febrer de 2013

Un tercer lloc que consolida un equip de casa

Plantilla del primer equip del C. P. Calafell de la temporada 78/79

Tot i haver perdut la categoria, el club es va fer fort en el projecte de continuïtat, sobretot, en el treball de la pedrera. Es pensava que, havent perdut la màxima categoria, hi hauria un descens de massa social, però no va ser així. El club, a finals de la temporada anterior tenia 303 socis i aquesta la tancaria amb 326 associats, repartits en 4 d'especials, 57 de protectors, 250 d'abonats i 15 de juvenils (en data 31 de juliol de 1979).

La no continuïtat de l'entrenador Joan Rovira i Palau, per voluntat pròpia, després de dos anys amb un ascens i un descens, va ser producte de considerar que calia un canvi. La Junta volia continuar la tasca de sanejament econòmic i, a la vegada, no trencar la tasca de pedrera que s'havia iniciat. Amb aquest plantejament, va ser quan em vaig oferir a treure'm el títol nacional d'entrenador i intentar aportar un granet de sorra més a aquest objectiu. Fins aquest moment, la meva aportació havia estat com a secretari i com a entrenador de la base, però les circumstàncies manaven i calia un esforç per part de tothom. La veritat és que no va ser gens fàcil.

La plantilla del primer equip estava formada per l'entrenador Ramon Ferré, Josep Maria Palau, Antoni Nicolau, Eugeni Collado, Xavier Montejo (absent a la fotografia), el juvenil Marcel·lí Tutusaus, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), José José, els porters Joan Rovirosa i Julio Peribáñez, i Manuel Casado (a sota). En el primer equip també hi jugaven els jugadors que figuraven al Regional de Segona Divisió, quan era necessari.

Fitxa federativa de Joan Rovirosa, cedida per ell mateix

Revers de la fitxa federativa de Joan Rovirosa, cedida per ell mateix

Fotografia cedida per Joan Rovirosa

Com a primer plat i per tancar d'una manera exitosa el XXV aniversari, ens visitava la selecció nacional que, aleshores, dirigia Joan Sabaté, bon amic del club i que va donar tot tipus de facilitats a l'hora de portar uns jugadors considerats els millors del món. Els Trullols, Villacorta, Vilapuig, Edo, Giralt, Torres, Centell, Huelves, Nogué i Ordeig van oferir un espectacle que mai més s'oblidarà. El joc del Calafell, alegre i obert, sense res a perdre, feia les delícies dels aficionats que, al final del primer temps, es fregaven els ulls pel què havien vist i més tenint en compte que el resultat era favorable als locals per 2-0. A la segona part, va ser la selecció la que va imposar la seva superioritat i el 4-9 final reflexava la llògica superioritat del combinat nacional. Després del partit, es va fer un sopar conjunt a l'Hotel Kursaal, dirigit per Emili Arans.



A títol indicatiu, el club continuava buscant fórmules de finançament. Per això es van comprar dues-centes seixanta mil pessetes del número 31.278 de la Loteria de Nadal de l'Estat, per a ser venut en participacions.



Només pujaria el C. P. Vilafranca, el primer d'aquest grup. Hi havia quatre grups, en total, dels que en pujava el campió. A l'inici de la competició, havien de ser catorze equips els que participessin en el grup IV. Però, a última hora, es van retirar el Puriplast Agustinos, de València, i el Club Bastarreche, de Cartagena. Aquest fet va comportar que, en cada jornada, dos equips haguessin de descansar.

El Club Patí Calafell va aconseguir un meritori tercer lloc, però insuficient per a aconseguir un nou ascens. El conjunt calafellenc va ser el tercer equip més golejador de la categoria i, també, el tercer menys golejat.

Retall de diari publicat el 10 de desembre de 1978, cedit per Joan Rovirosa

El derbi que es va disputar a Calafell el va guanyar l'equip local, per 5-4. Es va avançar el Vendrell, 0-1 i 1-2. Però els gols de Nicolau i Collado van permetre empatar a l'equip calafellenc abans del descans. Amb el 2-2 s'arribaria a la mitja part. A la segona part, tres gols de Palau donaven la victòria al conjunt local. El pavelló de Calafell va presentar un asecte immillorable i un gran ambient.

Cartell anunciant el viatge a Palma de Mallorca

Els dies 20 i 21 de gener de 1979, el club va programar un viatge a Palma de Mallorca, acompanyant l'equip. El viatge, en avió, per 6.500 pessetes, incloïa visites a les coves d'Artà, excursió a Porto Cristo i rodalies, visites a la Catedral de Palma, trasllats a l'aeroport, a l'hotel i a la pista, per presenciar el partit, els que vulguessin. Van ser molts els aficionats que van decidir acompanyar l'equip i disfrutar d'un cap de setmana rodó, ja que la victòria, per 2-5, també ens va somriure.


El C. P. Calafell també aconseguiria la victòria davant l'U. E. Horta, per 5-3. Al descans s'arribava amb un empat a un gol en el marcador, però a la segona meitat es van destapar els golejadors dels dos equips. Palau va marcar tres gols, els altres dos gols calafellencs van ser de Collado i José José. En el primer temps, el Calafell va dominar el joc i Casado va disposar de tres pilotes al pal. Amb aquest resultat, el Calafell es posava líder i l'Horta quedava en tercera posii´, darrera del Vilafranca.


Tot i la derrota contundent davant el C. P. Mollet el Calafell es mantenia, però, com a líder de la classificació, empatat a punts amb el Vilafranca. Era la jornada 17 i les opcions d'ascens eren serioses. L'avantatge local va propiciar un joc al contracop del Mollet que va resultar letal pel Calafell.


En la següent jornada, el duel amb el Vilafranca resultava de vital importància per assolir l'ascens. La victòria del Calafell li podia donar, gairebé, el pas a la Divisió d'Honor, novament. El mateix succeïa amb el Vilafranca. Però el resultat va ser d'empat a tres gols. La classificació, a manca de cinc jornades, quedava encapçalada pel Calafell i el Vilafranca, empatats a punts i a gols. El goal average particular decidia l'ordre a la classificació.

Imatge del partit CP Calafell-CP Vilafranca, cedida per Joan Rovirosa

L'àrbitre va arribar tard i el partit va començar quinze minuts després del previst. Molts aficionats vilafranquins es van desplaçar des de la capital de l'Alt Penedès per a veure un partit importantíssim del seu equip. L'ambient a la graderia era el de les grans ocasions. Nicolau va aconseguir els dos primers gols del partit, favorables al C. P. Calafell. Les coses es posaven de cara pel conjunt local. Però el Vilafranca acoseguia empatar a dos, abans del descans.

Article de la revista TOTHOM, número 520, publicat el 3 de març de 1979, cedit per Joan Rovirosa

Segons les cròniques, es van desplaçar més de tres-cents aficionats vilafranquins. El nerviosisme i la tensió del públic i dels jugadors es va traduir en un partit travat i amb joc agressiu. El Calafell s'avançava, 3-2, en la segona meitat, amb gol de Palau. Però, el jugador vilafranquí, Miquel, va signar un hat trick que donaria un punt als vilafranquins.

Imatge del partit CP Calafell-CP Vilafranca, cedida per Joan Rovirosa

El partit va ser molt dur. Fins i tot van haver d'intervenir les forces de l'ordre per aturar incidents a la pista, entre Casado i Juanjo. Tot i això, l'àrbitre del partit, el senyor Francés, no va treure ninguna targeta a cap dels dos equips. El segon gol del Vilafranca va ser precedit per una falta que l'àrbitre no va xiular. Entre aficions també van saltar algunes espurnes i es va arribar a cremar alguna bandera.

Imatge del partit CP Calafell-CP Vilafranca, cedida per Joan Rovirosa

L'empat va ser celebrat entre els jugadors vilafranquins i l'afició. Aquest resultat els deixava amb serioses opcions d'assolir la primera plaça i l'ascens directe a la Divisió d'Honor, després de passar per una pista difícil com la de Calafell.

Retall de diari, cedit per Joan Rovirosa

L'entrenador del Vilafranca, Leopold Garcia "Polo I", coneixia molt bé el Club Patí Calafell, ja que hi havia jugat durant algunes temporades. Al final del partit, es mostrava satisfet per l'actitut i el compromís dels seus jugadors. El porter vilafranquí, Andreu Romeu, també va afirmar sentir-se nerviós per haver jugat davant el que havia estat el seu públic, unes temporades abans, i pel fet de ser fill de Calafell.

Imatge del partit CP Calafell-CP Vilafranca, cedida per Joan Rovirosa
Imatge del partit CP Calafell-CP Vilafranca, cedida per Joan Rovirosa

Als dos equips els quedaven quatre partits per disputar. El Club Patí Vilafranca sumaria quatre victòries i quedaria campió, però el C. P. Calafell punxaria en els seus dos desplaçaments, a Montemar (6-5) i a El Vendrell (5-3). Aquestes dues derrotes portarien l'equip a ocupar el tercer lloc a la classificació i no poder assolir l'ascens a la Divisió d'Honor. El C. P. Mollet ocuparia el segon lloc.


Aquella temporada, en Manuel Casado seria el màxim realitzador per part del Club Patí Calafell, a la Primera Divisió Nacional, amb 31 gols. Molt a prop seu van quedar en José José, amb 29 gols, Josep Maria Palau, amb 26, i Antoni Nicolau, amb 24 gols. Com es veu, era un equip molt ofensiu i que es repartia força els gols.


El trofeig a la regularitat se'l va endur el defensa Josep Maria Palau, amb 226 punts. Un altre defensa, Eugeni Collado, quedaria en segona posició, amb 217 punts, seguit per Antoni Nicolau i Manuel Casado.

Retall de diari publicat el 2 de març de 1979, cedit per Joan Rovirosa

Es va disputar una eliminatòria de la Copa del Rei davant l'etern rival, el Club d'Esports Vendrell, amb victòria a l'anada, al Vendrell, per 1-6 i empat a tres, en pista pròpia, a la tornada.

En la següent eliminatòria, el Calafell es va enfrontar al Club Patí Cambrils. El Calafell va guanyar a l'anada, per 3-2, al pavelló. Però la derrota, a Cambrils, per 3-1, deixava l'equip fora de la competició.


Els màxims golejadors de la Copa del Rei van ser Manuel Casado, José José i Josep Maria Palau, amb tres gols. Antoni Nicolau i Eugeni Collado en van fer dos.

El dia 6 de maig, en una única jornada, es va disputar el IV Trofeig Kursaal, amb la participació del Club Atlético Montemar, d'Alacant, la Unió Esportiva Horta, el Club Patí Calafell-Mas Romeu (de Segona Divisió) i el Club Patí Calafell-Viatges Nicolàs.

En la sessió matinal, es van enfrontar l'U. E. Horta i el Club Patí Calafell-Mas Romeu. El resultat del partit va ser d'empat a quatre gols, cosa que va provocar una tanda de llençaments des del punt de penal. L'Horta es va fer amb la victòria, en guanyar-la per 2-0. Seguidament, el Club Patí Calafell-Viatges Nicolàs es va enfrontar al C. Atco. Montemar, amb victòria local per 8-4.

A la tarda, el C. Atco. Montemar i el C. P. Calafell-Mas Romeu van empatar, novament, a quatre gols. La victòria se la va endur l'equip local, a la tanda de penals, per 1-3. La final, entre el C. P. Calafell-Viatges Nicolàs i la Unió Espotiva Horta, va ser d'allò més disputada. El temps reglamentari va acabar en empat a tres gols, la pròrroga en empat a quatre, la primera tanda de penals amb empat a un gol i la segona tanda va acabar amb 1-0 pels locals.

El jugador Josep Maria Palau va ser el màxim golejador del toneig, amb cinc gols. El porter menys golejat va ser el local Joan Rovirosa. El jugador més regular va ser Martínez, de l'U. E. Horta. El trofeig a l'esportivitat se'l va endur, el jugador de l'Atlético Montemar, Rafa Torres.


Els dies 9 i 10 de juny de 1979, el C. P. Calafell va disputar el I Torneig Internaciona San Antonio, a Pamplona, en la pista del Frontón Bidezarra.

Article del Diario de Navarra, publicat el 9 de juny de 1979

En el primer dia, es van jugar les semifinals, on l'equip local, el San Antonio, va ser derrotat pel Casablanca (de Saragossa), per 3-4. El Calafell es va enfrontar al Gujan Mestras, guanyant per 3-7, amb quatre gols de Manuel Casado i 3 de Josep Maria Palau.


En la segona jornada, el San Antonio vencia l'equip francés del Gujan Mestras, per 4-3, quedant en tercer lloc del torneig. En la final, el C. P. Calafell es proclamava campi´, al vèncer al conjunt del Casablanca, per 6-2. Els gols calafellencs els van marcar Palau (3), Casado, Armajach i Montejo.

Article del Diario de Navarra, publicat el 10 de juny de 1979

El jugador del C. P. Calafell, Josep Maria Palau, va ser triat com a millor jugador del torneig, essent també el seu màxim golejador. El porter calafellenc, Joan Rovirosa, va rebre el trofeig al porter menys golejat, empatat amb el porter local. No obstant, per la diferència de gols se li va donar a ell. Però, en un gest de generositat, d'esportivitat i de companyerisme, Rovirosa va entregar el trofeig al porter local. Aquest fet va ser molt destacat entre el públic assistent.


Els dies 23 i 24 de juny de 1979, l'equip calafellenc disputava el II Trofeo Hogueras, a Alacant. En la primera jornada, l'Alcòdiam era el primer rival. El C. P. Calafell el va superar per un contundent 3-9. En l'altra semifinal, més ajustada, l'equip local de l'Atlético Montemar vencia a l'Unión Deportiva Horta, per 4-3. L'endemà, l'Horta guanyava al conjunt d'Alcoi, el Patín Alcòdiam, per 9-2. En la final, l'Atlético Montemar derrotava el C. P. Calafell, per un igualat 3-2. Els calafellencs, doncs, quedaven en segon lloc del torneig.


Finalment, el C. P. Calafell va disputar la Copa Excel·lentíssima Diputació Provincial de Tarragona, jugant sis partits, amb cinc victòries i només una derrota. Va marcar trenta-sis gols i en va encaixar, només, quinze. Es va classificar per la final que es va disputar a la pista del Club Natació Reus "Ploms", davant el C. P. Cambrils. Els calafellencs, però, serien derrotats per 3-5.

Com es venia fent darrerament, el club organitzava la revetlla de Sant Joan, amb coca i cava pels assistents, dins el mateix pavelló, per recaptar diners per ajudar el club. La pista estava descoberta en els laterals, per això es cobria amb unes lones llogades a RENFE que els components de la Junta Directiva instal·laven. També, en aquest esdeveniment, s'havia arribat a contractar una orquestra francesa. La revetlla esdevenia un acte social entre els calafellencs prou important.

Fitxa federativa de Subdelegat del Club Patí Calafell de Tòfol Llevadies

La Junta Directiva d'aquella temporada, encapçalada pel president, Josep Hugué i Pàmies, la composaven els vice-presidents Màrius Jofré López, Tòfol Llevadies i Robert, Josep Lluís de la Cruz i Hugué, el secretari Ramon Ferré Menéndez i els vocals José Portillo Romero, Joan Pons Rovirosa, Josep Mañé Nin, Francisco Casado Bellido, Josep Maria Romeu Guasch, Josep Lluís Aparicio López i Manuel García Espínola.

El sopar de final de temporada es va celebrar el restaurant L'Ermita, de Sant Salvador. El club va repartir entre els seus jugadors tres-centes quinze mil pessetes, a més dels trofeigs en record de la temporada.

També, a final de temporada, es va celebrar un festival infantil de patinatge artístic, a càrrec de la Federació Provincial de Patinatge, per promoure l'inici d'aquesta activitat al nostre club.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada