dimecres, 13 de febrer de 2013

Relleu generacional en el primer equip

Primer equip del C. P. Calafell

Cada vegada més, els jugadors de la pedrera del Club Patí Calafell eren més valorats pel món de l'hoquei. Els seus èxits i actuacions no passaven desapercebuts pels demés clubs i començaven a rebre ofertes per a anar a jugar en els diferents equips. D'aquesta manera, els jugador Josep Maria Palau va ser requerit pel Club Natació Reus "Ploms" que jugava a la Divisió d'Honor i entrenava el seu cosí, Joan Rovira i Palau. També, l'Antoni Nicolau va rebre una oferta del Club Patí Vilanova que jugava a la màxima categoria de l'hoquei estatal. Aquestes baixes van donar peu a un relleu generacional, d'altra banda necessari per llei de vida i per la qualitat dels jugadors que pujaven de la pedrera.

Article publicat a El Mundo Deportivo, el 13 d'agost de 1979

Es va proposar formar part de l'equip de Segona Catalana a Júlio Peribáñez, Xavier Montejo i Ramon Armajach, per tal de poder tenir-los en actiu i disponibles per a ser cridats a donar suport al primer equip. Jugadors com Marcel·lí Tutusaus, Joan Mañé Noya, Josep Noya i els juvenils Joan Carles Suau, Josep Pallarès i Josep Olivella van anar apareixent a les aliniacions del primer equip.

Així, doncs, per a la temporada 1979/80, el primer equip estava format pel porter Joan Rovirosa i els jugadors Eugeni Collado, Marcel·lí Tutusaus, Joan Mañé Noya, Manuel Casado, Josep Noya, José José i, també, per alguns jugadors de Segona Divisió com el porter Miguel Camacho i pels juvenils Josep Pallarès, Josep Olivella i el porter Joan Carles Suau.

La cinquena edició del trofeig Kursaal es va disputar a la pretemporada, els dies 29 i 30 de setembre de 1979. Poc a poc, aquest torneig s'anava consolidant com un clàssic de l'hoquei de casa nostra. En aquesta edició hi van participar l'Igualada H. C., el C. Sícoris (Lleida), el San Antonio (Pamplona) i el primer equip del C. P. Calafell. L'equip navarrès esdevindria un dels clàssics participants en aquest torneig, per l'amistat entre els dos clubs.

Joan Farré (C. Sícoris) rebent el trofeig de tercer classificat de mans d'Emilio Arans

En la primera jornada del 29 de setembre, es van enfrontar l'Igualada H. C. i el Club Sícoris. L'aliniació de l'Igualada H. C. era la formada per Garriga, Llorach, Tarafa, Esquerra, Jorba, Vidal, Solà, Pujol i Marimón. Pel Club Sícoris jugaven Mir, Solà, Farré, Llaveria, Pitarch, Ballester, Ortiz i Farré II. El partit va acabar amb resultat de 5 a 2 favorable als de la capital de l'Anoia, amb gols de Llorach (2), Jorba, Tarafa i Solà. Pels lleidatans, van marcar Ballester i Solà.

A continuació, es van enfrontar el Club San Antonio de Pamplona i el Club Patí Calafell. L'aliniació dels navarresos va ser Antonio López, Gimeno, Jesús Faber, Roberto Estabolite, Lacalle, José Luís López i Echarri. Pel Club Patí Calafell jugaven Joan Rovirosa, Eugeni Collado, Joan Mañé, Manuel Casado, Josep Noya, José José, Marcel·li Tutusaus, Josep Olivella i Joan Carles Suau. El resultat final va ser de 9 a 2 favorable als locals. Els gols van ser marcats per Casado (5), Mañé, Noya, Tutusaus i Olivella. Pel San Antonio, van marcar Estabolite i José Luís López.

Els jugadors dels diferents equips després de l'entrega de premis del trofeig Kursaal

A la segona jornada, disputada l'endemà, es van enfrontar el Club Sícoris i el San Antonio per decidir el tercer i quart lloc, amb victòria lleidatana per 5 a 3. Els gols del Sícoris van ser marcats per Solà (2), Farré II, Pitarch i Llaveria. Els gols del San Antonio van ser d'Echarri, Lacalle i Faber.

A la final, el Club Patí Calafell es va proclamar campió, en vèncer a l'Igualada H. C. per 6 a 0. Els gols van ser marcats per Casado (2), Noya, Mañé, José i Collado. El jugador Manuel Casado va ser el màxim golejador del torneig, amb set gols, i el porter Joan Rovirosa el menys golejat, amb dos gols encaixats.

Els partits van ser arbitrats per Agustí Blanch Güell "Rius", col·laborant amb el club en aquest torneig.



S'havia començat la temporada amb tres-cents vint-i-sis socis i es va tancar amb tres-cents vint-i-vuit, deprés de divuit baixes i vint altes. Econòmicament era un bon suport, com també la subvenció de l'ajuntament de Calafell que era de dues-centes mil pessetes. La Federació Española ajudava amb setanta-dos mil cinc-centes setanta pessetes per alleugerir el cost dels desplaçaments fora de Catalunya i la Federació Territorial va ajudar a la base amb disset mil pessetes. La loteria de Nadal va ajudar a augmentar els ingressos, comprant tres-centes mil pessetes del número 28.255 i guanyant cinquanta-quatre mil trenta pessetes. També es va organitzar, el juny de 1980, la Revetlla de Sant Joan, aconseguint uns beneficis de cent setanta-set mil tres-centes setze pessetes.


Després d'un començament prou difícil i d'acoblament de l'equip, es va assolir una meritòria quarta posició, empatats a punts amb el tercer classificat. Com a dada interessant, el derbi comarcal amb el Club d'Esports Vendrell es va tancar amb derrota a la capital, per 9-4, i victòria a Calafell per 5-1.


El Club Patí Calafell, a més, va ser el tercer equip menys golejat i el cinquè màxim golejador. El goal average particular va decidir els llocs que van ocupar, finalment, a la classificació els tres equips que van empatar a punts (Cambrils, Calafell i Vendrell). Només el C. P. Mollet aconseguiria, amb el seu campionat, l'ascens directe a la Divisió d'Honor. El bon paper del C. P. Vilanova no va tenir premi. Va perdre la categoria l'Alberich, de València.


El primer partit del campionat va ser a la pista del Club Patí Vilanova. L'enfrontament va crear força expectació i hi va haver una molt bona entrada. El conjunt vilanoví es va avançar amb un 5 a 0 que semblava sentenciar, però el Calafell va reaccionar. Al final, victòria local per 6 a 3 i lesió del porter Rovirosa, per un cop de bola que el va deixar inconscient.


La visita de l'Atlético Montemar al pavelló calafellenc va ser en la vuitena jornada del campionat. La victòria local suposava la recuperació de l'equip, amb el millor partit fins el moment, després d'un inici irregular de campionat, amb les quatre jornades primeres sense aconseguir la victòria. Poc a poc, l'equip agafava l'acoblament necessari i els nous jugadors anaven adaptant-se a la categoria.


El 2 de desembre de 1979, en el partit davant el C. H. Ripollet, durant la segona part, es va produir el debut del jugador Juvenil, Josep Olivella, a la Primera Divisió Nacional. Va demostrar la seva capacitat golejadora, aconseguint tres gols i ajudant en una victòria clara pel conjunt local, després que en el descans el resultat fos un sorprenent 0 a 1 pels de Ripollet.

Entrevista apareguda a la revista Todo hockey, publicada el 10 de gener de 1980

L'entrevista en aquesta revista demostra la dificultat que va suposar la renovació en el primer equip, amb jugadors del planter. No totes les decisions van ser ben enteses per tothom, però es van fer amb la millor de les intencions i buscant la finalitat de donar pas a gent jove que aportés coses noves a l'equip.

Crònica cedida per Joan Rovirosa

La segona part del campionat va ser prou interessant. Començava amb la visita del Club Patí Vilanova al pavelló calafellenc, un partit d'alt risc i on hi va tornar a haver una excel·lent entrada per presenciar el derbi intercomarcal.

Crònica cedida per Joan Rovirosa

El partit va ser molt dur i va acabar amb victòria visitant, per un ajustat 1 a 3. El Club Patí Vilanova i el Club Patí Calafell van oferir un espectacle a l'alçada de dos equips del més alt nivell de la Primera Divisió Nacional. El davanter calafellenc, Manuel Casado, va ser un dels grans animadors del partit. El seu caràcter guanyador va encoratjar el públic local a intentar que el pavelló calafellenc fos un fortí inexpugnable pel Vilanova, però no ho van poder aconseguir.

Crònica del Diari de Vilanova, cedida per Joan Rovirosa

El C. P. Vilanova va tirar d'ofici per guanyar en un partit que li permetia seguir lluitant per aconseguir la primera posició que li hagués donat l'ascens directe.


Josep Olivella, Marcel·lí Tutusaus (a dalt), Joan Rovirosa i Joan Carles Suau (a sota), a punt de sortir cap a Alcoi, davant la merceria de la Pilar Cugat, just al costat de la la seu social del club, l'antic Bar la Estrella, a la Plaça Catalunya de Calafell.


En el desplaçament a Alcoi, el 20 de gener de 1980, la neu va fer acte de presència i d'una manera abundant. El despertar del diumenge va ser sorprenent, amb el paisatge blanc, fruit de la forta nevada caiguda durant la nit.


Els jugadors van aprofitar per jugar amb un element no habitual, com és la neu. Es van tirar boles entre ells i el bon ambient va ser la dinàmica d'aquest desplaçament. A la fotografia veiem Eugeni Collado, Joan Rovirosa, el president Josep Hugué, Marcel·lí Tutusaus (drets), el delegat Paco Casado, Josep Olivella, l'entrenador Ramon Ferré i Joan Carles Suau (acotats).



L'entrenador Ramon Ferré i el delegar José Luís De la Cruz també bromejaven amb la resta de l'expedició, llençant boles de neu. La diversió i la distensió van alegrar el viatge, la victòria seria la recompensa final.




L'arribada a les instal·lacions esportives de l'Alcòdiam ens va sorprendre, ja que la teulada del pavelló s'havia ensorrat pel pes de la neu, fent impossible disputar el partit dins el recinte.


El partit es va disputar en una pista descoberta, annexa al pavelló. Els dos equips van formar al mig de la pista. El partit va acabar en victòria calafellenca per 3 a 4, en un partit molt treballat i que ens va permetre superar l'empat a cinc gols que l'equip alacantí havia assolit a la primera volta, en la seva visita a Calafell.




El partit amb el Santa Isabel es va disputar el cap de setmana abans de jugar els setzens de final de la Copa del Rei, a Vigo, davatn el Puenteareas. Un contundent 8 a 0 demostra la superioritat del conjunt calafellenc en aquell partit.

Cròniques de la revista Todo hockey, publicades el 13 de març de 1980


D'aquella temporada es conserva un vídeo del partit a la pista del CH Ripollet, disputat el 16 de març de 1980. El resultat va ser de 3 a 6 favorable al Club Patí Calafell. La pista era de parquet i els jugadors es van haver d'adaptar a aquesta superfície.

 

La capacitat realitzadora de Manuel Casado, amb 51 gols aquella temporada, demostra la seva principal característica d'home gol, que es ficava dins l'area, rebent de tots els defenses rivals, i aconseguint valuosos gols per l'equip. El Juvenil Olivella també va demostrar el seu caràcter golejador, amb 24 gols, sent debutant a la categoria, tot un mèrit!

Cartell cedit per Joan Mañé Noya

El Club Patí Calafell va disputar dues eliminatòries de la Copa del Rei, la primera va ser en setzens de final davant el Club Puenteareas, de Vigo. Els dos clubs van acordar disputar els dos partits a la població natal del ciclista Álvaro Pino, prèvia compensació pel desplaçament no realitzat pel conjunt gallec de setanta-cinc mil pessetes.

Com a anècdota del viatge a Puenteareas, podem explicar que es va fer en tres vehicles privats (de Paco Casado, de Lluís Aparicio i Ramon Ferré), patint un ensurt important veient com una roda d'un camió es desprenia a gran velocitat i venia en direcció a l'expedició calafellenca. Per sort, va passar entremig de dos dels tres cotxes, sense causar cap dany a ningú.

El dijous 6 i el divendres 7 de març de 1980, es van disputar els partits d'aquesta eliminatòria, amb victòries pel conjunt verd-i-blanc per 5 a 2 i 1 a 8. El balanç global va ser favorable al C. P. Calafell per 13 a 3.

Crònica cedida per Joan Rovirosa

Després de la victòria, en el primer partit, l'endemà es va haver de complir la promesa feta de que, en cas d'aconseguir un resultat favorable, els jugadors tindrien una mariscada pagada, a Vigo. Així va ser i el dinar, encara, es recorda avui per la qualitat i quantitat del peix i marisc servit. A la tarda, es va jugar l'altre partit de tornada, amb una àmplia victòria pel conjunt català.

Recordem d'aquest viatge, també, la tornada, amb sortida de Puenteareas el dissabte pel matí, a les quatre, passant pels colls del Portillo del Padornelo i La Canda, nevant i amb una boira que no deixava veure les ratlles de la carretera. A les sis de la tarda, s'arribava al pavelló de Calafell i els jugadors juvenils, Joan Carles Suau i Josep Olivella, van voler jugar el seu partit de la categoria. Ho van fer i bé, tot i el llarg viatge.


En l'eliminatòria de vuitens de final, l'enfrontament va ser amb el tot poderós Barça. El partit d'anada va ser molt disputat, al pavelló calafellenc, amb derrota per 3 a 4. Els gols van ser aconseguits per Manuel Casado, una autèntic malson pel porter Carles Trullols, a la porteria blaugrana.


L'aliniació del Barça demostra el seu potencial com a equip, amb Trullols, Vilapuig, Villacorta, Centell, Paüls, Torres i Brasal. L'àrbitre del primer partit va ser el senyor Tomàs Fraga, del col·legi d'àrbitres madrileny.

 

L'equip que va formar pel Club Patí Calafell és el que es veu a la fotografia, format per l'entrenador Ramon Ferré, Manuel Casado, Josep Noya, Eugeni Collado, Josep Pallarès, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Josep Olivella, Joan Carles Suau (porter), Joan Rovirosa (porter) i Marcel·lí Tutusaus (a sota).


A la tornada, la superioritat del conjunt blaugrana va ser evident, tot i el bon partit del Club Patí Calafell, a qui la sort no va acompanyar gens. Als pocs minuts d'iniciar el partit, amb 1 a 0 al marcador, es va lesionar, de manera fortuïta, el porter Joan Rovirosa. El va substituir el porter Juvenil, Joan Carles Suau, que, tot i encaixar vuit gols, va ser el millor jugador del Calafell, rebent una forta ovació del públic present al Palau Blaugrana. Una excel·lent experiència pel jove porter calafellenc, deixant ben palesa la seva qualitat sota els tres pals.

Foto del diari Dicen, cedida per Joan Rovirosa

La lesió de Joan Rovirosa necessitava d'una intervenció quirúrgica per a seguir jugant a gran nivell. Així li ho va manifestar el prestigiós cirurgià, el Doctor Cabot, especialista en aquesta mena de lesions i metge del Futbol Club Barcelona. La decisió final la va tenir el propi Joan Rovirosa, que va ser la de no intervenció, en aquell moment, i esperar amb el risc de lesió definitiva del genoll.

Crònica del diari Dicen, cedida per Joan Rovirosa


Manuel Casado també va demostrar ser un excel·lent golejador a la Copa del Rei, amb 10 gols, disputant dos partits davant el F. C. Barcelona, amb una de les millors defenses del món i un porter, Carles Trullols, internacional amb Espanya, en el millor moment de la seva carrera, segurament.


A final de temporada, es va jugar la II Copa Catalana, assolint el quart lloc en les fases finals disputades a Terrassa. El Calafell va ser el campió del Grup I, amb cinc victòries i una sola derrota, marcant 48 gols i encaixant-ne 24.

A la fase final, es va enfrontar al Cerdanyola C. H., perdent per un contundent 10 a 1. L'endemà, en el partit pel tercer i quart lloc, es va tornar a perdre davant l'Esfèric de Terrassa, per 6 a 5.


Manuel Casado va ser el màxim realitzador a la II Copa Catalana per part del Club Patí Calafell, amb setze gols marcats. El va seguir el Juvenil Josep Olivella, amb dotze gols.

 

En el sopar de final de temporada, es van repartir entre els jugadors uns premis per la bona tasca feta, consistents en uns cassettes i uns aparells de televisió per l'habitació i la quantitat de dues-centes vint-i-cinc mil pessetes, en metàl·lic. Cal destacar el detall, en aquest sopar, de Manuel Casado vers el seu company Joan Rovirosa, a qui va fer entrega del trofeig a la Regularitat que, segurament, hauria guanyat si no s'hagués lesionat. En un nou detall, Manuel Casado havia renunciat a una compensació econòmica de cinc mil pessetes que el club li hauria d'haver abonat per faltar durant algunes jornades laborals per anar amb l'equip a jugar.


El segon equip del Club Patí Calafell va competir a Segona Divisió. En el Campionat Provincial, van disputar setze partits, amb set victòries i nou derrotes, marcant seixanta-vuit gols i rebent-ne setanta. També va ser subcampió del Trofeig Excel·lentíssima Diputació Provincial, disputant vuit partits, amb quatre victòries i quatre derrotes, marcant trenta-sis gols i encaixant-ne trenta-dos.

La plantilla estava formada pels porters Luís Escudero i Miguel Camacho i els jugadors Pere Josep Ortoll, Daniel Tutusaus, Jesús Saura, Josep Maria Vellvé, Alfonso Mansilla i els juvenils Josep Pallarès, Jaume Ràfols, Joan Papiol i Jaume Gener. L'entrenador era en Marcel Miró.


En el sopar de la Federació Territorial de Patinatge, celebrat a final de temporada, el president del Club Patí Calafell, Josep Hugué, l'entrenador, Ramon Ferré, i el jugador José José, amb el seu pare, van compartir taula amb el delegat d'equip del Reus Deportiu, el senyor Badia. Amb ell, ens unia una bonica amistat, ja que va ser la persona que va obrir les portes al Club Patí Calafell per anar a jugar a Pamplona. Gràcies a això, va néixer una excel·lent amistat amb el San Antonio que va durar molts anys. Una llarga enfermetat va fer deixar la seva tasca al senyor Badia.


Aquella temporada, en els premis de Radio Hockey, organitzats pel periodista Enric Blanch, a Ràdio Joventut, de Barcelona, apareixia en Joan Rovirosa com un dels porters més destacats de la categoria. El Joan estava dins la llista dels vint jugadors escollits com els millors de la Primera Divisió Nacional.

Fitxa federativa de Tòfol Llevadies, com a Subdelegat del C.P. Calafell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada