Polo I a Bilbao |
Un cop assolit l'ascens, el CP Calafell va disputar la seva segona temporada a la màxima categoria, la Primera Divisió. Es va produir un canvi important en la plantilla, amb la tornada de Polo I, per cobrir la baixa d'Agustí Blanch "Rius", que ja a la temporada anterior, 63/64, havia fitxat pel CE Vendrell. En Polo I va tenir fitxa de Primera Catalana "Reserva", d'aquesta manera podia jugar en els dos equips, el "Reserva" i el primer equip.
Fitxa provisional de Marcel Miró |
Revers fitxa provisional de Marcel Miró |
L'equip d'aquella temporada estava format per Joaquim Palanques (porter), Marcel Miró "Vadoret", Josep Lorente, Joan Papiol "Rovelló", Joan Montejo i Francesc Nart. A més, com hem dit, podien comptar amb els jugadors de l'equip "Reserva", entre els quals hi havia Polo I, encara que, més endavant, tindria fitxa definitiva del primer equip.
Crònica publicada el setembre de 1964, al número 296 de la revista Vendrell. Portavoz católico de la villa |
Durant la Festa Major de 1964, el Calafell es va imposar (5-7) al C.D. Vendrell. A la tornada, el resultat va ser d'empat.
Fitxes provisionals dels jugadors del primer equip |
Revers fitxes provisionals del primer equip |
Entre les novetats, també hi va haver la incorporació de dos joves de casa, en Josep Rion "Carinyo" i en Bartomeu Pedro "Miravent", ambdós amb fitxa del primer equip des del setembre de 1964. El mes desembre es produeix la incorporació de Joaquim Massana Castelltort al primer equip.
Fitxa de Josep Rion Colet "Carinyo" |
Revers fitxa de Josep Rion |
Fitxa provisional de Bartomeu Pedro Grífols "Miravent" |
Revers de la fitxa de Bartomeu Pedro |
A l'equip "Reserva" s'hi va incloure Ramon Gibert "Serenet", Joan Rovira (porter), Magí Suau, Polo I, Josep Maria Rovirosa i Frederic Sevé.
Fitxes dels jugadors de l'equip "Reserva" |
Revers fitxes dels jugadors de l'equip "Reserva" |
Les fitxes definitives mostren que, al final, Polo I va tenir fitxa definitiva del primer equip, com els dos joves locals Josep Maria Rovirosa i Frederic Sevé, que, en principi, se'ls havia fet fitxa de "Reserva". Per tant, es tractava d'una plantilla molt àmplia que donava moltes possibilitats i varietat a l'equip.
Fitxes definitives del primer equip |
Fitxes definitives del primer equip |
De la temporada 64/65 en guardem el calendari que va editar el Centre Parroquial Calafell, on es veu la foto de l'equip que va assolir l'ascens, la temporada anterior, i es va proclamar Campió d'Espanya de Segona Divisió, a Bilbao.
Calendari de la temporada 64/65, editat pel CP Calafell |
Dins del calendari, hi apareixia un escrit que deia el següent:
A la afición.
Nuestro lema es el de la "superación constante y en todo" ya que es el deseo más humano y noble.
Por lo tanto, esta temporada, debemos superar la pasada; nuestra labor es más ardua, pero no nos asusta, porque sabemos que vosotros, socios y simpatizantes, deseáis que nuestro Hockey perdure siendo de los mejores, como merece Calafell, y que podamos contar con vuestra ayuda moral y material para que así sea. Si no fuera así, si no estuvierais con nosotros y no contáramos con ello, nuestra superación no la podríamos llevar a la realidad.
Desde estas páginas, damos las más cordiales gracias a todos aquellos que han aportado su óvulo a los obsequios a los jugadores Montejo y Miró, verdaderos caballeros del deporte, ya que en ellos concurren la fidelidad, constancia, nobleza y desinterés hacia unos colores: en este caso los de nuestro Centro Parroquial, siendo ñas dos únicas piezas fundacionales que siguen en la brecha.
En el corto historial de nuestro patinaje se han logrado dos galardones regionales y uno nacional, prueba feaciente del alto grado que ha alcanzado este deporte en nuestra localidad.
Jugadores, sabed ganar con nobleza, pero si perdéis sea también con nobleza, para así despertar en vosotros ánsias de superación, y seguir siendo uno de los equipos menos penalizados de Cataluña.
Nuestra mayor satisfacción y deseos son los de veros a todos alegres y satisfechos y que nuestro Hockey Rodado se distinga por su alegría, amor, paz y concordia.
Calafell, Noviembre de 1964.
La Junta.
Portada i interior d’un
calendari de la temporada 64/65, cedit per Màrius
Jofre
|
També, d’aquella
temporada es conserva un altre calendari de mà on hi havia el calendari de
Primera i de Segona divisió.
Després de disputar el Campionat, el CP Calafell va quedar en vuitè lloc, una posició còmode gràcies a les deu victòries i cinc empats aconseguits. Cal destacar, que sis partits de la segona volta, a casa, es van disputar a la pista del CP Vilanova, per sanció. Van ser els partits del Noia, Espanyol, Barça, Coma-Cross, Barcino i Vendrell. El Calafell va abonar a l'Ajuntament de Vilanova en concepte de despeses de la pista 1.500 pessetes (250 ptes per partit). El Club va posar autocars per portar els aficionats de Calafell a Vilanova, de forma gratuïta. L'afluència als partits va ser molt nombrosa, ja que els aficionats del Vilanova també hi assistien. El Calafell ho va notar amb una millor recaptació, recollint 24.626 pessetes.
No obstant, aquella sanció i altres coses van motivar que la Junta Directiva, presidida per Josep Pahïssa "Capot" plegués en bloc. Es van fer càrrec del Club els mateixos jugadors i antics jugadors, fins el final de temporada.
Cròniques i classificació del 5 i 12 d'octubre i 14 de desembre de 1964 publicades al diari Dicen |
El CP Calafell va derrotar l'Espanyol a la seva pròpia pista, per 0-1, en la tercera jornada de lliga, amb gol de Lorente. L'àrbitre era el senyor Sanahuja, considerat el millor en aquella època. Era un col·legiat molt recte i preparat, que tots els equips volien trobar-se fora de casa.
Tres gols de "Rovelló", un de Lorente i un de Montejo, de penal, van donar la victòria, a casa, davant del S.E.A.T., que alineava a Pedemonte, qui uns anys més tard va estar a punt de ser jugador del CP Calafell.
Davant del Lista Azul, el CP Calafell es va trobar un mur en el porter Mir, durant la primera part, que va acabar amb 0-0 al marcador. A la segona, l'entrada de Massana pel CP Calafell, amb un millor control de la bola, va fer possible el resultat final de 3-0. Un gol de Lorente i dos de Massana van donar la victòria. A l'equip del Lista Azul hi jugava Mir, Ferrer i Baldomà que, uns anys més tard, van ser jugadors del nostre Club.
En aquesta nota, el secretari del Club, en Josep Maria Solé Ros, encarregava al jugador Josep Lorente que fes arribar al delegat, el senyor Salvador Miracle, la quantitat de 2.340 pessetes per tal de liquidar a la Federació Catalana les fitxes i assegurances pendents de la temporada.
Nota cedida per Joan Miracle
|
Després de disputar el partit a la pista del Coma-Cross, el 22 de novembre, el club va enviar una carta a Salvador Miracle per mirar la possible aliniació indeguda del jugador local, Lluís Junqué, ja que, suposadament, havia estat sancionat per una expulsió en el partit davant l’Espanyol. El resultat ajustat de 3-2 a favor del conjunt local, devia influir en la decisió de protestar a la Federació.
Carta cedida per Joan Miracle
|
Crònica del diari El Mundo Deportivo del 7 de desembre de 1964 |
Cròniques del diari El Mundo Deportivo del 9 i 21 de desembre de 1964 |
En el partit contra el CT Barcino, Josep Lorente va fer el gol número 100 del CP Calafell a la Primera Divisió, el 9 de desembre. Això va ser així, per què el partit davant del Laietà, on podia produir-se aquest esdeveniment es va ajornar i es va disputar el 29 de desembre d'aquell mateix any.
Publicada el gener de 1965, al número 304 de la revista Vendrell. Portavoz católico de la Villa |
L'altre partit que veiem a les cròniques és el disputat a El Vendrell, amb victòria del Calafell per 1-2, amb gols de Lorente i Massana. Amb el CE Vendrell hi jugava en "Rius", fins feia dues temporades jugador del CP Calafell. També hi jugava Emiliano, germà de Polo I, que, més endavant, va ser jugador del CP Calafell.
Crònica de El Mundo Deportivo del 14 de desembre de 1964 |
Cròniques i classificació del 21 de desembre del 1964 i 18 i 25 de gener de 1965 publicades al diari Dicen |
El resultat d'1-2 assolit a la pista del CE Vendrell, es repetiria a la pista del CP Vilanova, on hi jugaven els internacionals Orpinell, Carbonell i Torralba. Va ser un partit molt disputat, davant d'un equip molt potent, que va acabar amb gols de Massana i Lorente. El Vilanova tenia la baixa de Largo, el porter titular. A la primera part, va desaprofitar dos penals.
Crònica del diari El Mundo Deportivo de l'11 de gener de 1965 |
L'equip rocós del Noia es va imposar a la pista de la Rectoria per 2-6. Lorente i Massana van marcar, de nou, pel CP Calafell.
Cròniques i classificació del 8, 15 i 21 de febrer de 1965, publicades al Dicen |
El SEAT-Calafell va ser un partit molt igualat, que va acabar en taules al marcador. La visita del FC Barcelona va comportar una nova derrota pels locals. El davanter Chércoles va ser el millor home del partit. La derrota al camp del Lista Azul, per 2-0, demostra la bona defensa dels lleidatans i el seu porter Mir.
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 22 de febrer de 1965 |
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 1 de març de 1965 |
Una derrota a la pista del Laietà, dels internacionals Soteras i Puigbò, juntament amb la classe de Meya i la lluita de Buixeda, demostrava el potencial dels barcelonins. Els partits amb el Laietà van ser sempre molt disputats i lluitats. L'any anterior s'havien disputat el campionat entre els dos equips a Segona Divisió.
Cròniques i classificació del 8 de març i 5 d'abril de 1965, publicades al Dicen |
El Calafell rebia el Reus Deportiu dels internacionals Sabaté, Santi Garcia, Vilallonga II, Rabassa, Vilallonga I,... en un derbi provincial, on el CP Calafell va sortir molt motivat, donat el potencial del rival. L'empat final en el marcador, amb el gol de Massana, de penal, va fer justícia als mèrits del Calafell.
L'anècdota del partit va ser, a l'arribada del Reus Deportiu, abans d'entrar al recinte, algun aficionat va portar una gàbia, amb una sabata a l'interior, simbolitzant els problemes que havia tingut amb la justícia el jugador del Reus, Sabaté. Va ser un intent de minvar el seu rendiment en aquell partit que s'anava a disputar. Per altra banda, en Joan Sabaté sempre va ser un jugador molt temut i admirat per la seva vàlua.
A la fotografia, l'àrbitre senyor Vilabarril, bon amic de la gent de Calafell, on, fins i tot, estiuejava.
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 15 de març de 1965 |
Un Voltregà, ple d'internacionals, com Vilella, Parella, Barguñó, Salarich i Humbert Ferrer, va demostrar la seva superioritat amb una contundent victòria per 13-1.
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 22 de març de 1965 |
Publicada l'abril de 1965, al número 310 de la revista Vendrell. Portavoz católico de la Villa |
En el derbi comarcal, el CP Calafell es va tornar a imposar, aquest cop per 1-0, deixant el Calafell dos punts per davant del Vendrell, en el què havia de ser el darrer partit de lliga, però que es va avançar al 21 de març de 1965.
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 29 de març de 1965 |
El Calafell seguia la seva ratxa de victòries, aquest cop davant del potent equip del Coma-Cross.
Crònica del diari El Mundo Deportivo del dia 12 d'abril de 1965 |
El
Voltregà es va proclamar campió de Primera Divisió, guanyant a la pista
del Noia per 3-5. El CP Calafell, amb un empat davant del CT Barcino,
quedava en una meritòria vuitena posició. Aquell seria el darrer partit a la pista de la Rectoria.
Les
desavinences entre Mossèn Josep Llauradó i la Junta Directiva van
tocar fons. El Mossèn no volia que juguessin allí, a l'hort de la
Rectoria, on Mossèn Jaume Tobella havia treballat tant per reunir a tot
el poble. Però, lluny de baixar la guàrdia, tot el poble, de la mà de
l'Ajuntament, es posava a treballar, en el sentit més literal de la
paraula, per construir una nova pista, denominada "pista de les
escoles", al peu del Castell.
Portada de la llibreta de Joan Rovirosa |
D'aquella temporada, també es conserva una llibreta de Joan Rovirosa, porter dels infantils del CP Calafell, on es detallen equips, plantilles, resultats, gols i classificacions de Primera Divisió.
Interior de la llibreta de Joan Rovirosa |
En aquestes fulles veiem la plantilla del CP Calafell i els resultats aconseguits per l'equip en els partits amistosos i de competició.
Interior de la llibreta de Joan Rovirosa |
A més, el control dels golejadors, els gols a favor i en contra, com els punts de la classificació, demostren l'interès i la il·lusió amb què Joan Rovirosa seguia l'hoquei i el seu equip, el CP Calafell. Aquest treball, s'acaba amb l'eliminatòria de la Copa de S.E. el Generalísimo, on el CP Calafell es va enfrontar a l'equip del Jabones "El Abra", de Bilbao.
El màxim realitzador de l'equip va ser Josep Lorente, amb 15 gols. El van seguir Joan Papiol "Rovelló", amb 12, i Joaquim Massana, amb 10 gols. Marcel Miró només en va fer 5 aquella temporada.
Jugadors del CP Calafell pels carrers de Bilbao. Foto: M.Miró |
L'equip va tornar a Bilbao, una temporada més tard d'haver assolit el Campionat d'Espanya, amb molt bon record, per disputar l'eliminatòria de la Copa de S.E. el Generalísimo, davant de l'equip local del Jabones "El Abra". Abans del partit, es van passejar pels carrers de Bilbao, els membres de l'expedició. A la foto hi veiem els jugadors Joan Montejo, Joan Rovira (a dalt), Ramon Gibert i Polo I, juntament amb els directius Josep Maria Papiol "Angelet" i Juan Fernández.
Jugadors del CP Calafell pels carrers de Bilbao. Foto: Marcel Miró |
En
una altra instantània, s'hi poden veure Ramon Gibert, Joan Rovira, Polo
I, Josep Maria Papiol, Joan Montejo i Marcel Miró, davant d'una font de
Bilbao.
Jugadors del CP Calafell a les grades de San Mamés. Foto: Marcel Miró |
En la mateixa visita, els jugadors i directius van poder tornar a visitar l'estadi de San Mamés, on juga l'Athletic Club de Bilbao. A la foto, apareixen Ramon Gibert (darrera), Juan Fernández, Marcel Miró i Josep Maria Papiol "Angelet".
Jugadors del CP Calafell a les grades de San Mamés. Foto: Marcel Miró |
Jugadors del CP Calafell a la gespa de San Mamés. Foto: Marcel Miró |
Fins i tot, van poder trepitjar la gespa de San Mamés. A la foto, hi podem veure en Salvador Hill (directiu), Ramon Gibert, Polo I, José Collado (directiu), Pau Romeu (aficionat), a dalt; Joan Rovira i els directius Juan Fernández i Josep Maria Papiol, a baix.
Marcel Miró a la gespa de San Mamés. Foto: Marcel Miró |
En el partit davant del Jabones "El Abra", els dos equips es van canviar en els vestidors de l'estadi de San Mamés, just al costat de la pista on es disputava el matx. A la foto, Marcel Miró sobre la gespa, sembla un crack del futbol.
... increíble !!! ,... et felicitu Ramon pare... un 10 !!!
ResponEliminasalu2,..