La victòria davant el C.P. Vilafranca mereixia acabar amb un magnífic sopar, compartint taula amb els jugadors de la capital de l'Alt Penedès. Així va ser! Com era dilluns, per motius laborals, només dos jugadors vilafranquins van poder acompanyar-nos. Però, per aquest motiu vam triar un nou restaurant, ja que ells ja havien estat al nostre Lizarran la temporada anterior. El lloc escollit va ser un dels bars de l'edifici Mescha, al Passeig Marítim de Mas Mel, tocant a Segur de Calafell.
He posat la foto de l'altra extrem de la taula, en primer lloc, perquè m'han acusat de xupar càmara i d'estar en primera fila. Aquest cop, els jugadors vilafranquins obren la crònica del sopar!
Un sopar que va ser molt complert i de gran qualitat, amb embotit ibèric, formatge, entrepans i pà amb tomàquet per anar fent boca.
El "Canyi" felicitava el Pep Vinyals per la seva magnífica actuació. El porter vilafranquí lamentava els sis gols encaixats, especialment tres que, dèia, s'havia fet ell mateix. Però, la veritat és que el Pep va ser un dels jugadors destacats del partit, com ja ho va ser la temporada anterior.
El "Tutus" també va fer un magnífic partit i va ser l'home més destacat del conjunt local. Molt motivat, s'estrenava a la porteria, enguany, a la lliga A, novament. Els dos primers partits havia jugat el Josep Maria Hernàndez, que havia deixat el llistó molt alt.
Els plats anaven arribant i hi havia gana. No obstant, els jugadors vam acabar atipant-nos molt i no ens vam poder acabar tot el menjar que havia a la taula.
Els veterans del Vilafranca van gaudir de l'hospitalitat dels jugadors calafellencs i van disfrutar d'un nou sopar, recordant aquella barbacoa que vam fer en el local de la petanca, al costat del Pavelló Joan Ortoll, abans de festes nadalenques, fa un parell d'anys. Caldria repetir-ho!
El Perín tenia ganes de sortir a la foto i el Ramon es va fer una autofoto per a immortalitzar l'ocasió. Amb la boca plena, el Perín volia donar la seva millor imatge i va voler tornar a posar per la càmara.
Aquí teniu una foto per a les seguidores del blog! Com veieu, al costat del llavi, encara es veu una ferida de guerra de la setmana passada, en el partit disputat a Sant Celoni. Per sort, la sang no va arribar al riu. però, segur que aquesta cicatriu el fa ser més interessant per al públic femení.
Sense comentaris... espectacular!
Un excel·lent sopar, digne de la lliga A, sense porc senglar, però amb tota mena de plats de qualitat. Esperem poder repetir-ho a la tornada, a Vilafranca!
valla supar que vam fe era bunisim toto
ResponElimina