EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

dimecres, 20 de setembre de 2017

Calendari de la VI Taça Latina


El calendari de la VI Taça Latina queda definit en dues pistes, començant el divendres 22, a les 12 hores, i acabant el diumenge 24, a les 12, amb la gran final. El Calafell debuta davant el Grado, a les 16 hores del divendres. Els asturians compten amb Toni Sánchez i Javi Sama, entre d'altres, i són els clars favorits per a guanyar el títol.

dilluns, 18 de setembre de 2017

Els equips participants a la VI Taça Latina


La VI Taça Latina que es disputarà a Bassano (Itàlia) destaca per la participació de deu equips en la categoría +50. En aquesta edició s'assoleix el rècord de participació d'equips i, especialment, en aquesta categoria.


Els equips de la categoria +50 es distribueixen en dos grups. Hi apareixen equips que acostumen a dominar tots els torneigs de veterans, com els Old Cat Barcino, l'Alenquer (Portugal), el Centro Asturiano,... o la tradicional Selecció andalusa.


En la categoria +35, el Calafell queda enquadrat en un dels grups més difícils, on hi ha l'hoquei Grado, l'Alcobacense i l'hoquei Prato. Esperem poder assolir una posició honrosa dins el grup! En aquesta edició, també hi tenim el F.C. Barcelona, l'Alenquer, el Mollet, el Palafrugell, l'Alcalà i altres equips molt competitius que aspiren al títol.

dissabte, 16 de setembre de 2017

Disputarem la VI Taça Latina

Després de ser presents a Fuengirola (Málaga), Palafrugell i Alcobaça (Portugal), els veterans del C.P. Calafell disputaran una nova edició de la Taça Latina, a Bassano (Itàlia). L'edició d'enguany és la sisena del torneig i, cada any, va creixent en nivell i en nombre d'equips participants. Després de l'EVRICUP, la Taça Latina és un dels millors torneigs d'hoquei veterà del món.
 


La bonica ciutat de Bassano del Grappa (Itàlia), a prop de Venècia, a la provincia de Vicenza, será la seu de la VI Taça Latina. En ella, hi podrem visitar el Ponte Vecchio. També estarem a prop de Verona, on els amants Romeo i Julieta ens inspiraran histories d'amor.


El Bassano ja ha disputat diverses edicions de la Taça Latina i, també, ha estat present al nostre Torneig Internacional Ciutat de Calafell, sent campió en l'edició del 2015. Sense cap dubte, estarem en familia i ens sentirem molt a gust en la nostra estada a terres italianes.

dilluns, 4 de setembre de 2017

La base segueix forjant jugadors


Equip Júnior que va participar al Torneig de l'Amistat de Sant Sadurní d'Anoia

L'equip Júnior estaba entrenat per Ramon Solé i els jugadors que el formaven eren Joan Papiol, Joaquín Cachinero, Pere Solé, Jaume Solé, Xavi Solé, Jaume Juncosa, Manuel Casado, Antonio Carrasco, Josep Portillo i Miguel Ángel Vivas. També hi jugava el juvenil Joan Rovira.


Va quedar en tercer lloc del Campionat Provincial, disputant deu partits, assolint sis victories i un empat. Va marcar un total de cinquanta-set gols i en va encaixar trenta-set. El jugador més golejador va ser Jaume Juncosa, amb disset gols. L'equip no va disputar la Copa Diputació, en la seva categoría.


L'equip Juvenil estaba format per Óscar Nieto, Joan Rovira, Juan Luís Mudarra, Nicolàs Pastor, Gregorio Ponce, Javi Mudarra i Jaume Solé. L'entrenador era Ramon Armajach.



 
Va quedar en tercer lloc del Campionat Provincial, amb nou victories de tretze partits disputats. Va marcar noranta-tres gols i en va rebre seixanta-cinc. El màxim golejador va ser Joan Rovira, amb trenta-quatre gols. No va participar en la Copa Diputació, en la seva categoría. També van quedar en primer lloc del trofeig Ciutat de Sitges, en la categoría Juvenil, davant del C.P. Sitges i el C.P. Sant Pere de Ribes.


Els jugadors Óscar Nieto (porter), Joan Rovira, Nicolàs Pastor i Juan Luís Mudarra van ser seleccionats per a jugar el Trofeig de l'Anxaneta (Vilafranca del Penedés), amb la selección del Baix Penedés, quedant campions de la categoría.

L'Infantil "A" estaba format per Jordi Fontanillas, Daniel Espinosa, José Manuel Trinidad, Ramon Ferré, José Antonio Espinosa i Juan Luís Cachinero. L'entrenador era José Manuel Espinosa.

L'Infantil "B" estaba format per Jordi Sevé, Frederic Sevé, "Pitu" Olaya, Vicente Vicària, Jordi Casanovas i Francec Borrell. L'entrenador era Frederic Sevé.




L'infantil "A" va quedar en tercera posició del Campionat Provincial, amb nou victories d'onze partits disputats. Va marcar cent dotze gols i en va encaixar vint-i-cinc. El màxim golejador va ser Ramon Ferré, amb quaranta-tres gols. Va ser eliminat a les semifinals de la Copa Diputació pel Reus Deportiu. També va ser subcampió del Torneig Ciutat de Sant Celoni, on van participar el Caldas (1-2), el Sant Celoni (4-3) i el Roda de Ter (5-3).





L'Infantil "B" va quedar en quarta posició. amb tres victories i set derrotes. Va fer trenta-vuit gols i en va encaixar seixanta. El màxim golejador va ser Frederic Sevé, amb vint-i-cinc gols. Va jugar. també, la Copa Diputació, no arribant a la fase final. Va quedar subcampió del Trofeig Ciutat de Sitges, on van jugar amb l'equip amfitrió i el Sant Pere de Ribes.

Resultats de la Copa Diputació, en la categoría Infantil


Selecció de Tarragona Infantil

Dos jugadors de l'Infantil "A", Juan Luís Cachinero i Ramon Ferré, van ser seleccionats per a jugar el torneig anual de seleccions comarcals. Els altres jugadors que configuraven la selección provincial eren Rubén, Badia, Alberto, Toni (Reus Ploms), Julivert (Vendrell), Ribas, Pachon i Peter (Reus Deportiu).



La selección de Tarragona va quedar primera del Campionat de Catalunya de seleccions, per davant de la selección del Barcelonés Nord, amb un sol empat i quatre victories.

Aleví "A" del C.P. Calafell, la temporada 1988/89, foto cedida per Javi Luna

L'aleví "A" estaba format per David Totosaus, Javi Luna, Àlex Garcia, Francisco Trinidad, Jordi Montserrat, Jordi Rivillas, Josep Solé, Damià Serrano i Manuel Casado. L'entrenador era Rafel Weiler.


Equip Aleví "A" del C.P. Calafell, en la temporada 1988/89

Va ser subcampió del Campionat Provincial, amb quinze victories i un empat, en disset partits disputats. Va marcar cent cinquanta-nou gols i en va rebre vint-i-sis. El màxim golejador va ser Francico "Paco" Trinidad, amb quaranta-nou gols. Àlex Garcia es va endur el trofeig a la regularitat de la Challenge de Calafell Ràdio.

Joan Colet, entrega el trofeig a la regularitat a Àlex Garcia, foto cedida per Isidoro Garcia

L'equip Aleví "B" estaba format per Joan Romeu, Xavi Solé, Josep Rion, David Raventós, Eugeni Collado, Marc Riera, José Manuel Núñez i David Vilanova. L'entrenador era Albert Almirall, el "Motoret".




Va quedar en tercera posició del Campionat Provincial, amb onze victories i tres derrotes. Va marcar vuitanta-dos gols i en va encaixar quaranta-tres. El màxim golejador va ser David Raventós, amb vint-i-cinc gols. No va assolir la fase final de la Copa Diputació.

Resultats de la Copa Diputació, en la categoría Aleví


L'equip Aleví "A" va disputar el II Trofeig Raspeig d'hoquei base, jugant contra l'Alberic H.C. (València) i el C.P. Raspeig (Sant Vicenç de Raspeig, Alacant).








Alineació de l'equip Benjamí "A" en la trobada d'hoquei base

L'equip Benjamí estava format per Josep Maria Palau, Gerard Solé, Joan Rodríguez, Elvis Montejo, Josep Costa, Guillem Solé, Vñictor Vellvé, Jordi Romeu, Daniel Palau i Oriol Miracle. L'entrenador era Josep Maria Palau.



Van quedar quarts en el Campionat Provincial, disputant deu partits i aconseguint quatre victories. Van marcar cinquanta-vuit gols i en van rebre trenta-nou. El màxim golejador va ser Elvis Montejo, amb divuit gols. També van disputar la Copa Diputació i el Trofeig Ciutat de Sitges, quedant en tercera posició.

Resultats de la Copa Diputació, en la categoría Benjamí


A la trobada d'hoquei base, hi van participar els equips del Calafell "A", el Calafell "B" i l'Hospitalet H.C., en la categoría benjamí. L'Hospitalet H.C. va quedar campió, per davant del Calafell "A". Els dos equips calafellencs van comptar amb jugadors de l'escola d'hoquei que no van disputar el campionat provincial, encara.

En la categoría aleví, el campió va ser l'Hospitalet H.C., també, per davant del Calafell "A" i el Calafell "B". El C.T. Barcino guanyava en la categoría Infantil, per davant del Calafell "B" i del Calafell "A". L'equip juvenil va quedar campió, per davant del Casal l'Espluga i el C.E. Vendrell. L'equip Júnior Calafell "A", també va ser campió, per davant de l'Hospitalet H.C. i el Calafell "B".

Patinadores del C.P. Calafell, en un seminari de Patinatge Artístic

La secció de Patinatge del Club Patí Calafell seguía aconseguint èxits esportius, en les diverses categories on tenia patinadores.

Patinadores del C.P. Calafell, en un seminari de Patinatge Artístic

Marta Vera i Maria Almirall, en el Trofeig de la Mercè

Maria Almirall, segona en el podi del Trofeig de la Mercè

Susana Mata, en el campionat d'Espanya, disputat a Alcobendas

divendres, 1 de setembre de 2017

Descens de despatx i final d'una etapa

Primer equip del C.P. Calafell, en la temporada 1988/89

La temporada 1988/89 no va ser gens bona pel Club Patí Calafell. El primer equip va baixar de categoría, després d'una decisió federativa polémica, que va donar per guanyat un partit al conjunt basc del Santutxu (Bilbao), en la darrera jornada. El partit que la Federació va donar per guanyat va ser el corresponent al primer partit del campionat, entre l'Arenys de Munt i el Santutxu. L'Arenys s'havia presentat per a disputar el partit, però el Santutxu no tenia les fitxes federatives dels seus jugadors i no els va poder alinear. Amb posterioritat, es va disputar el partit, acabant amb victoria del conjunt basc. L'Arenys va recorrer i li van donar els dos punts. El Santutxu va protestar, de nou, i la Federació va decidir donar els punts al Santutxu, en la darrera jornada del campionat i sense opcions a modificar la classificació. Sense cap dubte, una jugada lamentable federativa per a mantener a Primera Nacional a l'equip basc, en perjudici d'un club històric com el Calafell.


La plantilla del primer equip estaba formada per José Antonio Talavera i Jaume Gener, com a porters. El porter titular, en la majoria de partits, va ser Talavera, ja que l'ajuntament de l'època no va voler canviar els torns de guardia com a Policia Local del porter Gener. Aquest fet, va impedir a Jaume Gener entrenar amb normalitat i no podent disputar els partits com a titular, cosa que havia fet la temporada anterior, després de la lesió de Joan Carles Suau. El club es va plantejar, en diverses ocasions, fitxar un porter. Però, l'entrenador, Ramon Ferré, va seguir apostant per la gent de casa, mantenint-se fidel a la filosofía del club, en els darrers anys. La resta de la plantilla era la formada per Josep Pallarès, Marcel·lí Totosaus, Juan Manuel Espinosa, Jaume Ortoll, Isaac Espiña, Manuel Casado i Anacleto Ávila. En aquella temporada, es va incorporar un preparador físic, Jesús Soriano, apodat pels jugadors com a Harrys.

Cartell oficial que anunciava les III 12 hores d'hoquei de Calafell

A la pretemporada, es van disputar les terceres XII hores d'hoquei de Calafell, amb la participación dels dos equips sèniors del club i l'Estrumental SHUM Maçanet, l'U.E. Horta, l'H.C. Igualada i el Sant Antonio Caja Navarra (Pamplona).

Resultats de les III 12 Hores d'hoquei de Calafell

El campió va ser el S.H.U.M. Maçanet, per davant de l'U.E. Horta i el C.P. Calafell Viatges Nicolàs. El quart lloc va ser pel C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr. i el cinquè lloc pel San Antonio. En darrera posició, va quedar l'Igualda H.C..

En aquella edició, el millor jugador va ser Sadurní Moreno Duarte (Igulada H.C.); el jugador més desafortunat va ser per Juan Garcia Sabaté (Igualada H.C.); el jugador més jove va ser per Xavi Solé (C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr.); el jugador més veterà per a Manuel Casado (C.P. Calafell Viatges Nicolàs); l'equip més golejador i més esportiu va ser pel C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr.; l'equip menys golejat per l'U.E. Horta i l'equip més golejat va ser per l'Igualada H.C..

Portada del calendari oficial del C.P. Calafell per a la temporada 1988/89

El club comptava amb tres-cents vuitanta socis, a inici de temporada. Es van produir catorze baixes i dinou altes, quedant en tres-cents vuitanta-cinc socis, a final de la mateixa. Els socis estaven repartits entre abonats (330), especials (1), especials Penya 10.000 (5), protectors (40) i juvenils (8).

 

Amb el calendari més llarg de competició, fins el momento, el Calafell va quedar en catorzè lloc, disputant trenta-quatre partits, amb deu victories i quatre empats. Va marcar un total de cent trenta-cinc gols i en va encaixar cent seixanta-nou.



El màxim golejador va ser Jaume Ortoll, amb trenta-tres gols i el més regular va ser en Josep Pallarès, amb dos-cents seixanta-cinc punts. José Antonio Talavera va ser el segon classificat, destacant la gran quantitat de partits que va disputar com a titular.


 

El campionat començava molt bé per a l'equip calafellenc, amb una cómoda victoria davant l'etern rival, el C.E. Vendrell, per 4 a 1. El Calafell remuntava el gol inicial dels vendrellencs i sumava els primers dos punts.


El 4 a 0 inicial, pel Lloret, va suposar una llosa insalvable pel Calafell. El resultat final de 6 a 3 demostrava les aspiracions dels locals per a l'ascens de categoría.


Després d'empatar, a casa, amb el Liceo H.C. a onze gols, en un partit inexplicable, el Calafell assolia un nou empat, aquest cop a set gols, a la pista del R.C.D. Espanyol. Tot i els catorze gols, les cròniques dels diaris remarquen que el marcador va ser curt, en un partit trepidant.


Nova victoria del Calafell, davant l'equip asturià de l'Oviedo H.C., per 4 a 2. Ortoll i Espinosa, amb dos gols cada un, van fer possible la remuntada tarragonina, després que l'Oviedo es posés 1 a 2 per davant, en el marcador.


Dos gols ràpids, en la primera meitat, sentenciaven un partit difícil, a la pista del Tenerife. L'equip canari va fer valer l'avantatge camp i el cansament dels jugadors calafellencs, pel desplaçament.


L'equip gironí del G.E. i E.G. sorprenia un Calafell desorientat, amb un 3 a 4, en el pavelló verd-i-blanc.


Tampoc hi va haver sort a la pista del Cerdanyola, C.H., on el Calafell sortia amb opcions de puntuar.


La visita de l'U.E. Horta va suposar una nova derrota, per la mínima diferencia. Gamey va sentenciar el partit, amb quatre gols. L'altre gol de l'Horta el va marcar Roura.


Una victoria justa i per un gol de diferencia, davant el Ripoll, servia per a recuperar la moral d'un equip tocat. La remuntada del 0 a 2 inicial al 4 a 2, va servir per a que els jugadors calafellencs creiessin en les seves possibilitats.


Un empat a sis gols, a la complicada pista del líder de la categoría, el Blanes, feia pensar en una recuperació del conjunt verd-i-blanc.



Però, el S.H.U.M. Maçanet feia retornar a la realitat al Calafell, amb una victoria a domicili, per 4 a 6. Tres gols de Balcells sentenciaven un partit que havia estat igualat, en el primer temps.



Una victoria ajustada, per 2 a 3, a la pista del San Antonio de Pamplona, tornava a donar ales al conjunt verd-i-blanc. Dos gols d'Epi i un de Pallarès donaven dos punts importants als calafellencs.


Una nova victoria treballada, a la pista del C.H. Ripollet, per 3 a 5, donava dos punts importants al Calafell, per a seguir lluitant per el·ludir el descens.


Una victoria cómoda, davant un rival directe, com el Santutxu de Bilbao, per 6 a 2, permetia sumar la tercera victoria consecutiva, després de dues jornades de descans.


La primera volta acabava amb la quarta victoria consecutiva, davant l'Arenys de Munt, per 3 a 4. Després de les vacances de Nadal, el Calafell arrencava l'any amb força.


La primera jornada de la segona volta, arrencava amb un empat a la pista del C.E. Vendrell, en el derbi comarcal. Quatre gols d'Ortoll servien per a sumar un punt valuós, en un camp difícil i d'un rival directe.


Però, el Lloret tornava a repetir el resultat de la primera volta, guanyant per 3 a 6, aquest cop a domicili. Dos gols de Macià i dos de Borrell donaven tranquilitat als de Lloret.


A la pista del Liceo H.C., el Calafell sumava una nova derrota, per un contundent 6 a 2. Els gols de Manuel Casado i Anacleto Ávila servien de ben poc.


La visita de l'Espanyol suposava una nova derrota, tot i ser per la mínima, 3 a 4. El Calafell va notar molt la baixa de Jaume Ortoll, per acumulació de tarjes.



L'Oviedo H.C. derrotava per 11 a 4 al Calafell, amb un Juanchi letal que va marcar set gols. Tres gols més de Benigno i un de Gusti completaven el marcador pels locals.


La visita del Tenerife s'havia d'aprofitar per a sumar dos punts vitals i així va ser. El 5 a 1 demostra la superioritat del Calafell, en un partit de vida o mort.



El G.E. i E.G. sentenciava un Calafell, amb un marcador excessiu de 9 a 2. El 4 a 1, al descans, ja feia pensar que el Calafell no marxaria de Girona amb cap punt.


El Calafell vencia 5 a 4 al Cerdanyola C.H., en un partit equilibrat. La victoria va ser suada pels locals i el resultat ajustat demostra les dificultats que hi van haver per a derrotar el conjunt vallesà.


Tot i fer un partit brillant, el Calafell perdia a la pista de l'U.E. Horta, per la mínima, 3 a 2. Tot i acabar el primer temps amb avantatge, 1 a 2, el Calafell sumava una nova derrota.



La visita del C.P. Vilanova suposava una nova derrota pel Calafell, per 2 a 4. Tres gols de Piñol i un de Bonnie Rivero marcaven les diferències entre els dos equips.


El Calafell seguía sumant derrotes, en el seu desplaçament a la pista del Ripoll. Aquest cop, el 3 a 4 en el descans, tampoc va servir per a poder sumar res positiu.




La derrota per la mínima, davant el Blanes, deixava en una situación preocupant el Calafell. El Blanes era el líder de la categoría i sumava dos punts importants per a l'ascens directe.



Tres gols d'Anacleto Ávila no van ser suficients per a sumar cap punt, a la pista del S.H.U.M. Maçanet.


Una derrota inesperada, a casa, davant el San Antonio de Pamplona, per 3 a 7, deixava en una situación molt delicada al conjunt verd-i-blanc. Es va notar molt la baixa d'Ortoll.


Una nova derrota, a domicili, creaven una situació de divorci entre l'equip i l'afició. El Ripollet s'enduia dos punts importants de la pista del Calafell.


En el què, a posteriori, seria el partit clau del campionat, el Calafell encaixava una derrota contundent, per 6 a 1, a la pista de l'equip basc, el Santutxu de Bilbao.


Tot i la victoria, en la darrera jornada, davant l'Arenys de Munt, per 6 a 1, tot restava a l'espera de la decisió de la Federació de donar els punts al Santutxu, en el partit de la primera jornada, davant l'Arenys. Això suposava el descens de l'equip del Calafell, en una decisió federativa clarament orientada a afavorir els equips de fora del territorio català.


L'equip del C.P. Calafell Gruas De la Rosa, Jr. va disputar el campionat de Primera Catalana, quedant en desena posició, amb deu victories i un empat. La plantilla estaba formada per Enric Fontanillas, Josep Montejo, Javier Montxerrat, Ramon Collado, Josep Portillo, Rafel Weiler i els júniors Xavi Solé, Pere Solé, Jaume Solé, Jaume Juncosa, Joaquín Cachinero, Antonio Carrasco, Joan Papiol i Miguel Ángel Vivas. L'entrenador era en Miquel Serrano.



El C.P. Calafell Gruas De la Rosa, Jr. va aconseguir cent deu gols, amb Jaume Juncosa com a màxim realitzador, amb vint-i-cinc gols i Jaume Solé, amb vint-i-quatre. El jugador més regular va ser Enric Fontanillas, tot i els cents tretze gols que va encaixar l'equip.


D'aquell campionat, en conservem la crónica del partit tavant el C.P. Monjos, el que seria el segon classificat de la categoría, amb victoria a domicili del Calafell, per 1 a 5. Tot i començar guanyant (1-0), el Monjos encaixaria una contundent derrota.


Fitxa federativa de delegat del Primera Catalana, cedida per Segundo Trinidad