EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

diumenge, 13 de gener de 2019

Amenaça la Tramuntana, a Les Casernes


C.P. Calafell - C.F. 4 Vientos
dilluns 21, a les 22:00 hores
Pavelló de Les Casernes de Vilanova i la Geltrú
(Plaça de Les Casernes, s/n)

Els veterans del Cuatro Vientos de Blanes visiten Les Casernes per a enfrontar-se al Calafell, en un partit que sempre ha estat igualat, però amb color visitant. L'any passat, el Cuatro Vientos es va endur la victòria del Pavelló Joan Ortoll per 2 a 4El Cuatro Vientos ja havia vènçut per 5 a 7, deixant en evidència les carències defensives dels verd-i-blancs, dues temporades abans.


En la resta de la jornada, trobem partits interessants com el que disputaran el Sant Celoni A i el Congrés A, dos equips similars que juguen a alt nivell. El Canet visitarà la pista veïna del Malgrat, mentre el Mollet rebrà el Sant Cugat, en el derbi del Vallès.

divendres, 11 de gener de 2019

Un òs més dur del que sembla!


U.E. La Garriga - 2
C.P. Calafell - 8

El partit de La Garriga va ser menys plàcid del que dóna a entendre el macador final. A manca de vuit minuts, el resultat era d'empat a dos gols i el cansament feia preveure un final de partit complicat i igualat. Però, dos gols ràpids, després d'un temps mort, van permetre que el Calafell trenqués un partit molt afermat per part de l'equip local i acabés en golejada.

El Calafell va jugar amb un efectiu menys del previst, després de la lesió del Capi, Joan Totosaus, als cinc minuts d'iniciar l'enfrontament. El capità verd-i-blanc va quedar clavat de l'esquena i va ser substituit per Ramon Ferré.

El mateix Ramon Ferré va protagonitzar el primer gol de la nit, en un contracop amb Javi Martínez "Romario", amagant un xut i fent que sortís a cobrir el porter i el defensa local, deixant sol al segon pal a "Romario". La passada de la mort va permetre marcar a plaer, al golejador verd-i-blanc, fent el primer gol del seu pòker personal.

Ramon Ferré tindria dues oportunitats més d'ampliar l'avantatge. La primera, recollint una forta passada de Perín, arran de la tanca lateral, penetrant a l'àrea i estavellant la bola al primer pal de la porteria local. La segona, en un contracop, a passada de "Romario", amagant la passada al company i xutant al pal, a porteri buida, després d'enganyar completament el porter local. La sort s'aliava amb el conjunt local.

Però, abans del descans, el conjunt local marcaria el gol de l'empat, mitjançant Jordi Vidal, aprofitant una badada defensiva. En el minut vuit del segon temps, Jordi Musquera marcaria el 2 a 1, per La Garriga, rematant una passada de darrera la porteria, completament sol.

Però, el Calafell no va abaixar els braços i Javi Luna marcava un gran gol per l'escaire, en un contracop. Els dos equips, ben tancats en defensa, davant la grandària de la pista, deixaven rodar i cansar el rival, sense donar peu a oportunitats clares en el joc estàtic. Així que els contracops es van convertir en les armes més habituals i perilloses que tenien els dos equips. El Calafell va disposar de cinc xuts més als pals, en el segon temps.

Però, a manca de 9 minuts pel final, el Calafell demana un temp mort, degut al cansament de l'equip, amb un sol canvi i amb un esforç important en una pista de grans dimensions que costava de fer baixar els turrons. Aquest temps mort va ser molt important per a agafar aire i sentenciar el partit, amb dos gols més, en el minut segūent. El primer fet per "Romario" i el segon per Javi Luna, en dos contracops molt ben culminats.

A partir d'allí, La Garriga es va obrir i va anar a intentar empatar, a la desesperada. Però, el Calafell va aprofitar els contracops per a fer quatre gols més en set minuts. Dos serien de "Romario", un de Javi Luna i el darrer de Ramon Ferré, merescut després del seu bon partit, culminant un contracop amb un xut a l'escaire, en el primer pal.


El Calafell es sitúa quart de la classificació, empatat a punts amb el tercer classificat, el Cuatro Vientos de Blanes, proper rival dels calafellencs a la LCV A, el proper dilluns a Les Casernes de Vilanova. Però, amb alguns partits més disputats, respecte els de Blanes. No obstant, ningú pot dir que no està sent la millor temporada dels verd-i-blancs en la màxima categoria de l'hoquei veterà.


Després del partit, els dos equips van gaudir del millor tercer temps possible, al mític bar de la petanca del pavelló de Can Violí, a La Garriga, regentat per un vell conegut de l'afició calafellenca, el Ton de La Garriga. Carn a la brasa i molt de fred al carrer per a tancar una jornada victoriosa de l'equip calafellenc.

dissabte, 5 de gener de 2019

Després de Nadal, un òs dur de rosegar!


U.E. La Garriga - C.P. Calafell
dijous 10, a les 22:30 hores
Pavelló Poliesportiu de Can Violí (Avinguda 11 de setembre, s/n)

Els veterans del C.P. Calafell tornen de les vacances de Nadal amb un partit molt complicat, a la immensa pista de La Garriga. El darrer partit, disputat fa dues temporades, va acabar amb una victòria verd-i-blanca molt soferta, per 2 a 3. Quatre temporades abans, al pavelló de Can Violí, vam patir i vam guanyar in extremis (3-4), en un partit molt igualat, també, amb un gol decisiu en els últims intants.

També ens va ser molt difícil aconseguir quelcom positiu en la seva pista, en la primera temporada que vam estar a la LCV B, on vam empatar en els darrers tres segons de partit (6-6), amb un gol d'Epi. Això sí, vam sopar al "mític" bar de la Petanca, on es menja de cine! D'aquell partit en podem veure el primer gol, de Cañi, i el segon, de Javi Luna.



La jornada nou del campionat de la LCV A arrenca dilluns, amb un duel interessant entre el Barcino B i el Congrés B, dos equips que lluiten per no baixar. Però, també, amb un interessant duel entre el Cuatro Vientos i el Sant Celoni A, dos equips que haurien d'estar en els llocs capdavanters de la classificació, però que no han sumat gaires punts, enguany.

El Barça visita el pavelló de Sant Cugat i el Vilanova es desplaça a Canet. Finalment, dos partits més d'alt nivell, els que jugaran el Noia i el Malgrat, a l'Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, i el Congrés A i el Mollet, a la carpa de la Meridiana.

dimarts, 1 de gener de 2019

V 12 hores d'hoquei de Calafell T.90/91


Partits del C.P. Calafell - Gruas de la Rosa, Jr., en les V 12 hores d'hoquei de Calafell, celebrades el 23 de setembre de 1990. Els partits són el Calafell-Vilanova Gran Penya; el Calafell-SHUM Maçanet; el duel entre els dos equips de Calafell; el Calafell-C.N. Reus Ploms; el Calafell-Horta i el partit entre el primer equip del Calafell i el Cerdanyola C.H.

divendres, 28 de desembre de 2018

El camí de retorn a la Primera Divisió


La temporada 1989/90 començava amb l'equip a la Primera Catalana, després d'un descens traumàtic pel club, per una decisió federativa que deixava el Santutxu de Bilbao en la Primera Divisió Nacional.

Josep Maria Barberà agafa el relleu a la banqueta del primer equip, format per Jaume Gener i José Antonio Talavera, com a porters, Jaume Ortoll, Marcel·lí Totosaus, Juan Manuel Espinosa, Josep Montejo, Anacleto Ávila, Josep Pallarès i els jugadors júniors que anaven entrant en el primer equip, com Joaquín Cachinero, Xavi Solé i Jaume Solé.

Article del diari El3deVuit, publicat el 23 de juny de 1989

Article del diari El3deVuit, publicat el 23 de juny de 1989

Degut al dalt a baix que va suposar el descens en el Club, Arturo Solé agafava el relleu en la Presidència, en l'assemblea celebrada el 10 de juny de 1989.

Article del diari El3deVuit, publicat el 13 d'octubre de 1989

Tot i els recursos per a evitar el descens i l'apel·lació de l'Arenys de Munt, per a evitar que el Santutxu s'endugués els tres punts necessaris, el Calafell va jugar a la Primera Catalana la temporada 1989/90. No obstant, durant dues jornades de competició, encara no es tenia clar quins serien els equips que jugarien a Primera Divisió, suspenent els dos primers partits que havia de disputar el Santutxu (Bilbao).


A l'octubre de 1989 es celebren les IV 12 hores d'hoquei de Calafell, on hi participen el SHUM Maçanet, el C.E. Vendrell, el C.H. Hospitalet, el C.P. Monjos i els dos equips de Calafell. Els àrbitres del torneig van ser Josep Maria Rasquera, Alberto López, Honorino Boada i Miquel Cabal.

El campió d'aquesta edició va ser el C.P. Calafell "A", format per José Antonio Talavera, Juan Luís Cachinero, Josep Pallarès, Jaume Ortoll, Juan Manuel Espinosa, Josep Montejo, Anacleto Ávila, Jaume Solé, Ramon Collado i Jaume Gener. També va ser l'equip màxim golejador i el menys golejat. Els seus golejadors van ser Juan Manuel Espinosa (11), Jaume Ortoll (8), Anacleto Ávila (5), Josep Montejo (2) i Ramon Collado (2).

El segon classificat va ser el SHUM Maçanet, per davant del C.E. Vendrell. El quart va ser el C.P. Mojos i l'Hospitalet va ser cinquè. Els golejadors del SHUM Maçanet van ser Martinell (13), Floro (4), Treserras (3), Miró (3) i Planas (1). Els golejadors del Vendrell van ser Josep Prats (5), Eduard Masnou (3), Joaquim Vila (3), Enric Carbonell (2), Antoni Capdevila (1), Jordi Poblet (1), Joan Cañellas (1) i Jaume Martín (1). Els golejadors del Monjos van ser Pere Sendra (5), Josep Maria Soler (2), Pere Joan Mata (2), Lluís Escribano (1), Francesc Crespo (1). Els golejadors de l'Hospitalet van ser Antonio Muñoz (3), Òscar Voltas (2), Manel Valero (1), Xavi Wynesken (1) i Jaume Calvo (1).

El darrer lloc el va ocupar el C.P. Calafell "B", format per Enric Fontanillas, Xavi Solé, Joaquín Cachinero, Jacob Balaguer, Xavi Montserrat, Juan Luís Mudarra, Jaume Juncosa, Rafel Weiler, Joan Rovira i Joan Papiol. Els seus golejadors van ser Joan Rovira (5), Joaquín Cachinero (2), Xavi Montserrat (2), Rafel Weiler (1) i Xavi Solé (1). Aquest equip va jugar, en aquella temporada, en el grup de Tarragona de la Segona Catalana. Es conserven alguns vídeos dels partits més destacats d'aquell equip, durant la competició de lliga.



El primer equip del Club Patí Calafell va acabar la primera fase, dins del grup Sud, en primer lloc de la classificació, amb divuit victòries, un empat i cinc derrotes. Va ser l'equip menys golejat, amb setanta-vuit gols, i el segon màxim golejador de la primera fase, amb cent divuit gols.

Article de la revista RodeStick, publicada l'octubre de 1989, en la pàgina 22

La lliga havia arrencat tard pel Club Patí Calafell, pendent de la resolució que el podria haver deixat a la Primera Divisió Nacional. Quan ja s'havien disputat cinc jornades, el Calafell tenia només dos partits disputats i guanyats.

Article de la revista Stick, publicada el febrer de 1990, en la pàgina 33, cedit per Joan Miracle

En la desena jornada, el Calafell seguia en cinquena posició, amb només set partits disputats, els dos ajornats i el de descans, en la jornada inicial del campionat. Havia suat cinc victòries (Sant Cugat, Monjos, Molins de Rei, Igualada i Lista Azul) i dues derrotes (Cambrils i Bell-Lloc).

Article de la revista RodeStick, publicada el desembre de 1989, en la pàgina 22

En la jornada dotze, el Calafell havia pujat una posició en la classificació, tot i que seguia amb tres partits menys disputats. Les victòries davant l'Hospitalet i el Vilanova Gran Penya l'havien fet sumar quatre punts més.

Article de la revista Stick, publicada el març de 1990, en la pàgina 28, cedit per Joan Miracle

Un cop acabada la primera volta, ja en la segona jornada de la segona, el Calafell ja ocupa el segon lloc de la classificació, a només dos punts del líder, el Cambrils, però amb tres partits menys disputats. Casal L'Espluga i Sant Just serien les dues següents víctimes d'un equip llençat a assolir l'ascens.

Article de la revista Stick, publicada el març de 1990, en la pàgina 29, cedit per Joan Miracle

Josep Maria Barberà havia portat l'equip a una remuntada espectacular, dins el grup sud de la Primera Catalana, tot i tenir tres partits menys disputats. L'equip no estava brillant en el joc, però era efectiu i aconseguia resultats.

Article de la revista RodeStick, publicada el febrer de 1990, en la pàgina 22

El Calafell es posava líder del grup Sud, en els dos partit següents. Els desplaçaments a les pistes de Vilaseca i Sant Cugat suposarien quatre punts més que el deixaven primer, amb vint-i-quatre punts, tot i tenir tres partits menys disputats.

Article de la revista Stick, publicada l'abril de 1990, en la pàgina 30

Tot i la derrota inesperada, a casa, davant el Molins de Rei, per 5 a 6, el Calafell seguia mantenint la primera posició del grup sud, amb dos partits menys respecte el seu rival directe, el Cambrils.

Article de la revista El Retruc, publicada l'abril de 1990

L'empat a quatre davant el Cambrils deixava els dos equips en els mateixos llocs de la classificació. Tot i tenir un partit menys, el Calafell sumava dos punts més que el Cambrils. Cal destacar el sistema defensiu del conjunt verd-i-blanc, sent l'equip menys golejat de la categoria, ja a aquestes alçades de campionat.

Article de la revista RodeStick, publicada el març de 1990, en la pàgina 22

A manca de quatre jornades pel final, Calafell i Cambrils ja havien assolit una plaça per a disputar la lligueta d'ascens. Amb Pere Ventura, a la banqueta, el Cambrils s'erigia com l'únic equip capaç de disputar la primera plaça del grup al Calafell, sent l'equip màxim golejador del campionat.

Article de la revista Stick, publicada el maig de 1990, en la pàgina 36


Article publicat al Diari de Vilanova, el 27 d'abril de 1990, a la pàgina 69

Malgrat els bons resultats i tenint la promoció d'ascens a tocar, el president Arturo Solé decideix substituir l'entrenador, al·legant mal joc per part del primer equip. L'encarregat de dirigir l'equip fins a finals de temporada seria el veterà entrenador Ciscu Prats.

Article publicat a la revista La Fura, l'abril de 1990

L'editorial de la revista La Fura carregava tintes contra la inexplicable substitució de Josep Maria Barberà al capdavant del primer equip, per Ciscu Prats. També, es feia ressò del fitxatge de Ramon Ferré pel Club d'Esports Vendrell, a la banqueta.

Article publicat a la revista La Fura, l'abril de 1990

Article del diari El3deVuit, publicat l'abril 1990

Els jugadors del primer equip es van plantar durant una setmana i no van entrenar, en senyal de protesta per la substitució del tècnic del primer equip, Josep Maria Barberà. El partit davant l'Hospitalet C.H. el van jugar amb els Júniors els integrants de l'equip de Segona Catalana del club, per la negativa a jugar dels jugadors del primer equip. Ramon Armajach va fer les funcions d'entrenador, en aquell partit. El partit es va perdre per 2 a 4. Pel Calafell, van jugar Joan Papiol, Xavi Solé, Joaquín Cachinero, Jaume Soler, Josep Montejo, Jaume Juncosa, Juan Luís Mudarra, Joan Rovira i Enric Fontanillas.

Article de la revista El Retruc, publicada el maig de 1990

Article del Diari del Baix Penedès, publicat l'11 de maig de 1990

Amb la victòria a domicili, a la pista del Casal l'Espluga, per 4 a 8, el Calafell assolia la primera posició del grup sud, un punt per davant del C.P. Cambrils.


La lligueta d'ascens tenia en compte els partits disputats dins del mateix grup, tant el grup sud com el nord, i no s'havien de repetir els enfrontaments. Per tant, els equips ja arrencaven la lligueta amb els punts i els gols marcats en els partits que els havia enfrontat als altres dos equips del seu mateix grup. En aquest cas, el Cambrils partia primer, amb quatre gols menys encaixats que el Calafell, que era segon. Els quatre primers equips tenien cinc punts i la igualtat era màxima. Pel grup sud, s'havia classificat, també, l'Igualada H.C., amb una sola victòria. Pel grup nord, disputarien la lligueta d'ascens el C.H. Ripollet, el C.H. Manlleu i l'Arenys de Munt C.H..

Plantilla del primer equip, en la lligueta d'ascens

En aquesta fotografia, es veuen els integrants del primer equip, amb el delegat Antonio Mestre, Joan Rovira, Jaume Ortoll, Josep Pallarès, Anacleto Ávila, Xavi Solé, Joan Papiol, l'entrenador Ciscu Prats, a dalt; Marcel·lí Totosaus, Jaume Solé, Jaume Gener, José Antonio Talavera, José Manuel Espinosa i l'utiller Vicente Weiler, a sota.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 18 de maig de 1990

En la primera jornada de la fase d'ascens, el Calafell guanya a la pista del C.P. Manlleu, per 2 a 4, amb dos gols decisius de Jaume Ortoll. L'Arenys de Munt sorprèn al Cambrils, per 8 a 2, amb un resultat contundent. El Ripollet guanya a l'Igualada, per 5 a 2. En aquesta jornada, el Calafell es col·loca líder de la fase d'ascens, empatat amb el Ripollet.

Article de la revista RodeStick, publicada el maig de 1990, en la pàgina 22

La victòria davant el Ripollet, per 4 a 3, permet seguir al capdavant de la fase d'ascens, una setmana més. La victòria de l'Arenys de Munt, per 1 a 5, a la pista de l'Igualada, i la del Cambrils amb el Manlleu, per 6 a 1, permeten escapar-se en solitari al Calafell, en la classificació.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 25 de maig de 1990

El Calafell guanya el Ripollet, per la mínima, 4 a 3, amb dos gols d'Anacleto Ávila i dos gols de Jaume Ortoll. Els dos equips van demostrar el per què eren els líders de la fase d'ascens, en un partit molt igualat.

Article de la revista El Retruc, publicada el juny de 1990

Article del Diari del Baix Penedès, publicat l'1 de juny de 1990

La victòria davant l'Arenys de Munt, per 3 a 6, deixava a un sol punt de l'ascens, al Calafell. Tot i l'actuació arbitral gens favorable pels visitants, el Calafell va saber guanyar en una pista complicada, amb molt d'ofici. Remuntant un 2 a 0 en contra, el conjunt verd-i-blanc va repartir els seus gols entre Totosaus, Espinosa i Ortoll, amb dos cadascú.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 8 de juny de 1990

La golejada al Manlleu, per 9 a 0, va retornar el Calafell a la Primera Divisió, d'on no hauria d'haver baixat mai, després de la decisió federativa que afavoria el Santutxu (Bilbao). Era de justícia que el conjunt verd-i-blanc recuperés la categoria perduda, un any abans, i així va ser! El Calafell va aconseguir que, gairebé, tots els seus jugadors marquessin al menys un gol, en el seu partit de celebració de l'ascens.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 15 de juny de 1990

El Calafell, amb l'ascens al sarró, va perdre el seu únic partit, a la pista del Ripollet, per 8 a 3, amb una actuació poc lluïda i sense la tensió pròpia de la competició, un cop assolit l'objectiu. Dos gols de Jaume Ortoll i un d'Espinosa evitaven una golejada major.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 22 de juny de 1990

No obstant, la victòria, a casa, davant l'Arenys de Munt, per 7 a 5, permet assolir el primer lloc de la lligueta d'ascens, al Calafell. D'aquesta manera, l'equip del Baix Penedès es proclama campió de la Primera Catalana, també, per davant del C.P. Cambrils. Tot i que l'Arenys va empatar a quatre, després de remuntar el 4 a 0 inicial, el Calafell volia acabar primer, davant de la seva afició. Cinc gols d'Epi van tancar un partit que donava dos punts claus per a assolir el primer lloc de la classificació i el campionat.

Article de la revista RodeStick, publicada el juny de 1990, en la pàgina 22

Cambrils i Ripollet es van disputar la segona posició que, també, donava l'ascens directe a Primera Divisió Nacional. Els tarragonins van guanyar el pols i van assolir el premi.

Article de la revista Stick, publicada el juliol de 1990, en la pàgina 34

El C.P. Calafell va guanyar tots els seus partits de la lligueta d'ascens, excepte el disputat a la pista del C.H. Ripollet, on va perdre per 8 a 3. Va tancar la classificació amb set victòries, un empat i dues derrotes. Es va proclamar campió de la categoria, en sumar quinze punts, quedant per davant del C.P. Cambrils, amb tretze. Els dos equips assolirien l'ascens directe a Primera Divisió.


El màxim golejador de la fase d'ascens va ser Jaume Ortoll, amb dotze gols. El segon màxim golejador va ser Juan Manuel Espinosa, amb nou gols. No obstant, el màxim golejador de la temporada va ser Anacleto Ávila. Jaume Gener i Jaume Ortoll es van repartir la regularitat.


El Club Patí Calafell va celebrar l'ascens a la Primera Divisió, amb tots els jugadors de les diferents plantilles dels equips de l'hoquei base.

Programa de la presentació del primer equip i de la Trobada d'hoquei base, cedit per Isidoro García

La VI Trobada d'Hoquei Base es va disputar el 16 de setembre de 1989, com a preludi de la presentació del primer equip del club, davant l'S.H. Manresa. Es van jugar partits en les categories de Benjamí, Infantil i Juvenil. Els equips convidats van ser l'Hospitalet H.C., el C.P. Cubelles, el C.P. Sant Pere de Ribes i el C.E. Samà de Vilanova.

Entrega de trofeig, en la trobada d'hoquei base, a Roger Boira (L'Hospitalet C.H.), cedida per Isidoro García

En la categoria Infantil, l'Hospitalet H.C. va vèncer als dos equips de Calafell i es va endur el trofeig de campió, recollint-lo Roger Boira, un jugador que estiuejava a Calafell, juntament amb la seva família.

Fitxa federativa de delegat d'Isidoro García de la temporada 1989/90, cedida per ell mateix

D'aquella temporada, no es té informació suficient, a les oficines del club. Per aquest motiu, no podem exposar els resultats ni les classificacions dels diferents equips de la base del club.

Article de la revista El Retruc, publicat a l'agost de 1990

No obstant, gràcies a un retall de la revista local El Retruc, podem saber els golejadors i els jugadors més regulars, en les diferents categories, en aquella temporada. Jaume Juncosa va ser el màxim golejador de l'equip de Segona Catalana, entrenat per Ramon Armajach. Joan Papiol i Jaume Solé van ser els jugadors més regulars de l'equip. Frederic Sevé va ser el màxim golejador de l'Infantil A, entrenat per Albert Almirall. Joan Romeu i Xavier Solé van ser els jugadors més regulars. Ramon Ferré va ser el màxim golejador de l'Infantil B, entrenat per Ramon Solé. David Totosaus va ser el jugador més regular de l'equip. Elvis Montejo seria el màxim golejador de l'Aleví, entrenat per Josep Maria Palau. Joan Rodríguez i Víctor Bellvé van ser els jugadors més regulars. Guillem Solé seria el màxim golejador de l'equip Benjamí, entrenat també per Josep Maria Palau. Marc Raventós i Josep Maria Palau serien els jugadors més regulars. Finalment, Sergi Romeu va ser el màxim golejador en la categoria Pre-benjamí, entrenat per Josep Maria Palau. Daniel Palau seria el jugador més regular.


Dels equips de la base, podem citar els seus components. Per part de l'Infantil A, entrenat per Albert Almirall, amb Joan Raventós com a delegat, jugaven Xavier Solé, Marc Riera, Frederic Sevé, Josep Rion, Joan Romeu, Eugeni Collado i David Raventós.

El Benjamí estava entrenat per Josep Maria Palau i amb Paco Martínez de delegat, hi jugaven Javi Martínez, Sergi Romeu, Miguel Ángel Perín, Pere Alari, Daniel Palau, Josep Maria Palau, Guillem Solé, Marc Raventós i Oriol Miracle.

En l'escola d'hoquei, entrenats per Xavi Solé i Jaume Solé, hi jugaven Marc Solé, Joan Raventós, Joan Carles Gómez, Pere Collado, Joan Sevé, Xavier Riera, David Álvarez, Josep Casado, Jordi Capapey, Albert Capapey, Francisco Sedano, Cristian López i Albert.

Infantil B, a la pista del C.E. Vendrell, format per l'entrenador Ramon Solé, Ramon Ferré, Javi Luna, Josep Solé, José Antonio Espinosa "Epi", el delegat Isidoro García, a dalt; Jordi Rivillas, Jordi Fontanillas, David Totosaus, Paco Trinidad i Àlex García, a sota

Per l'Infantil B, entrenat per Ramon Solé, amb Isidoro García de delegat, jugaven Ramon Ferré, José Antonio Espinosa, Jordi Fontanillas, David Totosaus, Javi Luna, Àlex García, Paco Trinidad, Jordi Rivillas i Josep Solé.

Equip Aleví del C.P. Calafell, de la temporada 1989/90, en el Trofeo Urdaneta

L'equip Aleví del C.P. Calafell va participar, el 25 de març de 1990, en el III Trofeig Urdaneta d'Hoquei, a les instal·lacions de l'Urdaneta Hoquei Club, amb els equips del Jolaseta, el Loyola, el Miravalles, el Santutxu, l'Urdaneta A, B i C, el Vendrell, l'Oberena, l'Ikastola Sant Fermín i el C.P. Burgos.

L'equip entrenat per Josep Maria Palau i amb Francesc Solé com a delegat, estava format per Jordi Romeu, Damià Serrano, Elvis Montejo, Gerard Solé, Marc Raventós, a dalt; Josep Costa, Joan Romeu, Guillem Solé, Josep Maria Palau i Víctor Bellvé, a sota.

Programa del III Torfeo Urdaneta, cedit per Isidoro García

L'equip Infantil B, al pavelló de Calafell, en la celebració de l'ascens del primer equip, amb Ramon Ferré, Àlex García, Josep Solé, José Antonio Espinosa "Epi", el delegat Isidoro García, a dalt; Paco Trinidad, David Totosaus i Jordi Rivillas, a sota

L'equip Infantil B, en un partit de lliga, en el pavelló de Calafell, format per Jordi Rivillas, Àlex García, Ramon Ferré, Javi Luna, José Antonio Espinosa "Epi", a dalt; Jordi Fontanillas, Paco Trinidad, David Totosaus i Josep Solé, a sota

Pòdium del Campionat d'Espanya celebrat a Tudela, cedida per Maria Almirall

La secció de Patinatge Artístic seguia recollint èxits, amb el pòdiu i tercer lloc assolit per Maria Almirall, en el Campionat d'Espanya celebrat a Vigo, el mes de novembre de 1990, amb el què assolia l'ascens a la Primera Categoria de Patinatge Artístic estatal.

Article de la revista El Retruc, publicat el novembre de 1990

Article de diari, cedit per Maria Almirall

La patinadora Susana Mata també hi va participar. Era una de les que obtenia més èxits a nivell individual, en la seva categoria. Anys més tard canviaria de club i seguiria recollint èxits.
Fitxa federativa de Susana Mata de l'any 1990, cedida per ella mateixa

Patinadores del C.P. Calafell, en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cedida per Maria Almirall

Patinadores del C.P. Calafell, en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cedida per Susana Mata

Les patinadores del C.P. Calafell, Susana Mata, Mònica Urpí, Núria Vàzquez, Maria Almirall i Verònica Baena van participar en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona.