EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

divendres, 1 de setembre de 2017

Descens de despatx i final d'una etapa

Primer equip del C.P. Calafell, en la temporada 1988/89

La temporada 1988/89 no va ser gens bona pel Club Patí Calafell. El primer equip va baixar de categoría, després d'una decisió federativa polémica, que va donar per guanyat un partit al conjunt basc del Santutxu (Bilbao), en la darrera jornada. El partit que la Federació va donar per guanyat va ser el corresponent al primer partit del campionat, entre l'Arenys de Munt i el Santutxu. L'Arenys s'havia presentat per a disputar el partit, però el Santutxu no tenia les fitxes federatives dels seus jugadors i no els va poder alinear. Amb posterioritat, es va disputar el partit, acabant amb victoria del conjunt basc. L'Arenys va recorrer i li van donar els dos punts. El Santutxu va protestar, de nou, i la Federació va decidir donar els punts al Santutxu, en la darrera jornada del campionat i sense opcions a modificar la classificació. Sense cap dubte, una jugada lamentable federativa per a mantener a Primera Nacional a l'equip basc, en perjudici d'un club històric com el Calafell.


La plantilla del primer equip estaba formada per José Antonio Talavera i Jaume Gener, com a porters. El porter titular, en la majoria de partits, va ser Talavera, ja que l'ajuntament de l'època no va voler canviar els torns de guardia com a Policia Local del porter Gener. Aquest fet, va impedir a Jaume Gener entrenar amb normalitat i no podent disputar els partits com a titular, cosa que havia fet la temporada anterior, després de la lesió de Joan Carles Suau. El club es va plantejar, en diverses ocasions, fitxar un porter. Però, l'entrenador, Ramon Ferré, va seguir apostant per la gent de casa, mantenint-se fidel a la filosofía del club, en els darrers anys. La resta de la plantilla era la formada per Josep Pallarès, Marcel·lí Totosaus, Juan Manuel Espinosa, Jaume Ortoll, Isaac Espiña, Manuel Casado i Anacleto Ávila. En aquella temporada, es va incorporar un preparador físic, Jesús Soriano, apodat pels jugadors com a Harrys.

Cartell oficial que anunciava les III 12 hores d'hoquei de Calafell

A la pretemporada, es van disputar les terceres XII hores d'hoquei de Calafell, amb la participación dels dos equips sèniors del club i l'Estrumental SHUM Maçanet, l'U.E. Horta, l'H.C. Igualada i el Sant Antonio Caja Navarra (Pamplona).

Resultats de les III 12 Hores d'hoquei de Calafell

El campió va ser el S.H.U.M. Maçanet, per davant de l'U.E. Horta i el C.P. Calafell Viatges Nicolàs. El quart lloc va ser pel C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr. i el cinquè lloc pel San Antonio. En darrera posició, va quedar l'Igualda H.C..

En aquella edició, el millor jugador va ser Sadurní Moreno Duarte (Igulada H.C.); el jugador més desafortunat va ser per Juan Garcia Sabaté (Igualada H.C.); el jugador més jove va ser per Xavi Solé (C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr.); el jugador més veterà per a Manuel Casado (C.P. Calafell Viatges Nicolàs); l'equip més golejador i més esportiu va ser pel C.P. Calafell Gruas de la Rosa, Jr.; l'equip menys golejat per l'U.E. Horta i l'equip més golejat va ser per l'Igualada H.C..

Portada del calendari oficial del C.P. Calafell per a la temporada 1988/89

El club comptava amb tres-cents vuitanta socis, a inici de temporada. Es van produir catorze baixes i dinou altes, quedant en tres-cents vuitanta-cinc socis, a final de la mateixa. Els socis estaven repartits entre abonats (330), especials (1), especials Penya 10.000 (5), protectors (40) i juvenils (8).

 

Amb el calendari més llarg de competició, fins el momento, el Calafell va quedar en catorzè lloc, disputant trenta-quatre partits, amb deu victories i quatre empats. Va marcar un total de cent trenta-cinc gols i en va encaixar cent seixanta-nou.



El màxim golejador va ser Jaume Ortoll, amb trenta-tres gols i el més regular va ser en Josep Pallarès, amb dos-cents seixanta-cinc punts. José Antonio Talavera va ser el segon classificat, destacant la gran quantitat de partits que va disputar com a titular.


 

El campionat començava molt bé per a l'equip calafellenc, amb una cómoda victoria davant l'etern rival, el C.E. Vendrell, per 4 a 1. El Calafell remuntava el gol inicial dels vendrellencs i sumava els primers dos punts.


El 4 a 0 inicial, pel Lloret, va suposar una llosa insalvable pel Calafell. El resultat final de 6 a 3 demostrava les aspiracions dels locals per a l'ascens de categoría.


Després d'empatar, a casa, amb el Liceo H.C. a onze gols, en un partit inexplicable, el Calafell assolia un nou empat, aquest cop a set gols, a la pista del R.C.D. Espanyol. Tot i els catorze gols, les cròniques dels diaris remarquen que el marcador va ser curt, en un partit trepidant.


Nova victoria del Calafell, davant l'equip asturià de l'Oviedo H.C., per 4 a 2. Ortoll i Espinosa, amb dos gols cada un, van fer possible la remuntada tarragonina, després que l'Oviedo es posés 1 a 2 per davant, en el marcador.


Dos gols ràpids, en la primera meitat, sentenciaven un partit difícil, a la pista del Tenerife. L'equip canari va fer valer l'avantatge camp i el cansament dels jugadors calafellencs, pel desplaçament.


L'equip gironí del G.E. i E.G. sorprenia un Calafell desorientat, amb un 3 a 4, en el pavelló verd-i-blanc.


Tampoc hi va haver sort a la pista del Cerdanyola, C.H., on el Calafell sortia amb opcions de puntuar.


La visita de l'U.E. Horta va suposar una nova derrota, per la mínima diferencia. Gamey va sentenciar el partit, amb quatre gols. L'altre gol de l'Horta el va marcar Roura.


Una victoria justa i per un gol de diferencia, davant el Ripoll, servia per a recuperar la moral d'un equip tocat. La remuntada del 0 a 2 inicial al 4 a 2, va servir per a que els jugadors calafellencs creiessin en les seves possibilitats.


Un empat a sis gols, a la complicada pista del líder de la categoría, el Blanes, feia pensar en una recuperació del conjunt verd-i-blanc.



Però, el S.H.U.M. Maçanet feia retornar a la realitat al Calafell, amb una victoria a domicili, per 4 a 6. Tres gols de Balcells sentenciaven un partit que havia estat igualat, en el primer temps.



Una victoria ajustada, per 2 a 3, a la pista del San Antonio de Pamplona, tornava a donar ales al conjunt verd-i-blanc. Dos gols d'Epi i un de Pallarès donaven dos punts importants als calafellencs.


Una nova victoria treballada, a la pista del C.H. Ripollet, per 3 a 5, donava dos punts importants al Calafell, per a seguir lluitant per el·ludir el descens.


Una victoria cómoda, davant un rival directe, com el Santutxu de Bilbao, per 6 a 2, permetia sumar la tercera victoria consecutiva, després de dues jornades de descans.


La primera volta acabava amb la quarta victoria consecutiva, davant l'Arenys de Munt, per 3 a 4. Després de les vacances de Nadal, el Calafell arrencava l'any amb força.


La primera jornada de la segona volta, arrencava amb un empat a la pista del C.E. Vendrell, en el derbi comarcal. Quatre gols d'Ortoll servien per a sumar un punt valuós, en un camp difícil i d'un rival directe.


Però, el Lloret tornava a repetir el resultat de la primera volta, guanyant per 3 a 6, aquest cop a domicili. Dos gols de Macià i dos de Borrell donaven tranquilitat als de Lloret.


A la pista del Liceo H.C., el Calafell sumava una nova derrota, per un contundent 6 a 2. Els gols de Manuel Casado i Anacleto Ávila servien de ben poc.


La visita de l'Espanyol suposava una nova derrota, tot i ser per la mínima, 3 a 4. El Calafell va notar molt la baixa de Jaume Ortoll, per acumulació de tarjes.



L'Oviedo H.C. derrotava per 11 a 4 al Calafell, amb un Juanchi letal que va marcar set gols. Tres gols més de Benigno i un de Gusti completaven el marcador pels locals.


La visita del Tenerife s'havia d'aprofitar per a sumar dos punts vitals i així va ser. El 5 a 1 demostra la superioritat del Calafell, en un partit de vida o mort.



El G.E. i E.G. sentenciava un Calafell, amb un marcador excessiu de 9 a 2. El 4 a 1, al descans, ja feia pensar que el Calafell no marxaria de Girona amb cap punt.


El Calafell vencia 5 a 4 al Cerdanyola C.H., en un partit equilibrat. La victoria va ser suada pels locals i el resultat ajustat demostra les dificultats que hi van haver per a derrotar el conjunt vallesà.


Tot i fer un partit brillant, el Calafell perdia a la pista de l'U.E. Horta, per la mínima, 3 a 2. Tot i acabar el primer temps amb avantatge, 1 a 2, el Calafell sumava una nova derrota.



La visita del C.P. Vilanova suposava una nova derrota pel Calafell, per 2 a 4. Tres gols de Piñol i un de Bonnie Rivero marcaven les diferències entre els dos equips.


El Calafell seguía sumant derrotes, en el seu desplaçament a la pista del Ripoll. Aquest cop, el 3 a 4 en el descans, tampoc va servir per a poder sumar res positiu.




La derrota per la mínima, davant el Blanes, deixava en una situación preocupant el Calafell. El Blanes era el líder de la categoría i sumava dos punts importants per a l'ascens directe.



Tres gols d'Anacleto Ávila no van ser suficients per a sumar cap punt, a la pista del S.H.U.M. Maçanet.


Una derrota inesperada, a casa, davant el San Antonio de Pamplona, per 3 a 7, deixava en una situación molt delicada al conjunt verd-i-blanc. Es va notar molt la baixa d'Ortoll.


Una nova derrota, a domicili, creaven una situació de divorci entre l'equip i l'afició. El Ripollet s'enduia dos punts importants de la pista del Calafell.


En el què, a posteriori, seria el partit clau del campionat, el Calafell encaixava una derrota contundent, per 6 a 1, a la pista de l'equip basc, el Santutxu de Bilbao.


Tot i la victoria, en la darrera jornada, davant l'Arenys de Munt, per 6 a 1, tot restava a l'espera de la decisió de la Federació de donar els punts al Santutxu, en el partit de la primera jornada, davant l'Arenys. Això suposava el descens de l'equip del Calafell, en una decisió federativa clarament orientada a afavorir els equips de fora del territorio català.


L'equip del C.P. Calafell Gruas De la Rosa, Jr. va disputar el campionat de Primera Catalana, quedant en desena posició, amb deu victories i un empat. La plantilla estaba formada per Enric Fontanillas, Josep Montejo, Javier Montxerrat, Ramon Collado, Josep Portillo, Rafel Weiler i els júniors Xavi Solé, Pere Solé, Jaume Solé, Jaume Juncosa, Joaquín Cachinero, Antonio Carrasco, Joan Papiol i Miguel Ángel Vivas. L'entrenador era en Miquel Serrano.



El C.P. Calafell Gruas De la Rosa, Jr. va aconseguir cent deu gols, amb Jaume Juncosa com a màxim realitzador, amb vint-i-cinc gols i Jaume Solé, amb vint-i-quatre. El jugador més regular va ser Enric Fontanillas, tot i els cents tretze gols que va encaixar l'equip.


D'aquell campionat, en conservem la crónica del partit tavant el C.P. Monjos, el que seria el segon classificat de la categoría, amb victoria a domicili del Calafell, per 1 a 5. Tot i començar guanyant (1-0), el Monjos encaixaria una contundent derrota.


Fitxa federativa de delegat del Primera Catalana, cedida per Segundo Trinidad

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada