diumenge, 18 de març de 2012

L'adéu dels últims pioners i el trasllat a la pista de les escoles

Pista de les escoles. Foto: Ramon Ferré Menéndez

El 18 de setembre de 1966, el Club Patí Calafell va jugar el primer partit oficial a la nova pista, denominada "de les escoles", donat que, com es veu a la fotografia, estava ubicada on hi havia les antigues escoles públiques de Calafell Poble. Va ser el partit davant del Club Patí Voltregà, que va acabar amb derrota local per 1-3. El primer gol a la nova instal·lació el va fer el jugador, del Club Patí Voltregà, Ramon Nogué. El primer gol local el va fer el jugador Joaquim Massana, de penal.

Article publicat al Dicen, el 29 de juny de 1966

Amb aquest partit es posava fi a la utilització de la pista de "Cala Lita", a la Platja. Un cop acabada la construcció de la nova instal·lació, es tornava al poble. L'estada a la Platja va ser molt profitosa a nivell de socis i aficionats, que van continuar anant als partits en un nombre important. Hem de deixar constància del treballa anònim, voluntari i gratuït de totes les persones que van treballar activament en la construcció d'aquesta pista. Moltes d'elles ja havien participat en la construcció de la pista de la Rectoria i no van dubtar en arromangar-se i començar de nou. Tots ells mereixen el màxim reconeixement pel seu esforç i dedicació.

Llibre de caixa on consta l'anotació de federar la nova pista de les escoles

En l'anotació número 9 del llibre de caixa de la temporada 66/67, podem veure l'import abonat a la Federació Catalana en motiu de federar la nova pista de les escoles, 250 pessetes.


Sense fer soroll, en aquesta temporada ja no van participar tres dels jugadors de casa i integrants de l'equip pioner, els darrers que quedaven en actiu, que l'any 1954 van formar part de l'equip d'hoquei del Centre Parroquial. Va ser un adéu silenciós i sense el reconeixement merescut, donat que van jugar sempre de forma altruista i defensant els nostres colors arreu, assolint èxits importants pel nostre club. Van portar el nom de Calafell amb molt d'orgull per on van anar.

Per sort, l'any 1978, amb motiu del 25è aniversari, se'ls va fer, a tots, un emotiu homenatge amb l'entrega de la insígnia de plata del Club. En el 2002, dins dels actes del 50è aniversari, se'ls va fer entrega de la màxima distinció del Club, la insígnia d'or i brillants, reconeixent-los tot el seu esforç.


Tornant a l'equip, hi continuava Antoni Torralba com a jugador-entrenador, si bé compartia la direcció de l'equip amb Francisco Javier Solà Arechavala.El senyor Solà venia de Barcelona i era rellotger. Feia les funcions d'entrenador del primer equip i del juvenil.

A la porteria, hi va haver un nou relleu causat per la baixa de Manel Mascó. El jugador procedent del Club Natació Reus "Ploms", Jaume Miró i Briansó, ocupava la porteria del primer equip. La seva principal característica era l'agilitat a la porteria, amb parades espectaculars. La seva poca alçada, feia que la rapidesa i mobilitat, sota els pals, fos molt elevada. Valent i amb capacitat per manar i ordenar l'equip dins de la pista, des de la seva privilegiada posició.

Joan Fochs

En Joan Fochs també era de Reus i, com el seu company Jaume Miró, provenia del Club Natació Reus "Ploms". La seva posició dins de l'equip era de defensa, dotat de bona tècnica amb el patí i l'estic, dur en la seva missió defensiva i ràpid. Es va acoblar aviat amb els seus companys, especialment amb "Rius", amb qui formava la línia defensiva.

Emiliano Garcia "Polo II"

Emiliano Garcia "Polo II" era natural de Vilafranca i germà de l'exjugador del Club Leopoldo Garcia "Polo I". Venia del Club d'Esports Vendrell, on havia jugat la temporada anterior. Era un excel·lent golejador, valent, rocós en la lluita per la pilota i essent un complement molt important per Torralba i Massana.

Equip de la temporada 66/67

A l'equip s'hi anaven incorporant jugadors de la pedrera. A la fotografia, en un dels partits, hi veiem els porters juvenils Joan Rovirosa i Andreu Romeu i els jugadors de pista Antoni Nicolau i Artur Solé. Aquests jugadors van començar a tenir minuts de joc, tot i la seva joventut. Apareixen, drets, Emiliano "Polo II", Agustí Blanch "Rius", Joaquim Massana i Artur Solé; a sota, Antoni Nicolau, Andreu Romeu, Joan Rovirosa i Joan Fochs.

Germà Fèlix Costa i Bofarull

Al llarg de la temporada, hi va haver un nou relleu a la banqueta. En Solà va deixar el seu lloc com a entrenador al germà dels escolapis de Vilanova, Fèlix Costa i Bofarull, molt vinculat a l'esport de l'hoquei, dirigint diferents equips de base i seniors. Era un bon comunicador i tenia capacitat suficient per dirigir l'equip.

El 18 de juliol de 1966 es va jugar un partit amistós de Festa Major davant del C.D. Mataró, que va rebre 8.000 pessetes en concepte de despeses.



Tot i el trasbals que suposen tants canvis en poc temps, el Club Patí Calafell competia a la màxima categoria i, en aquella temporada 66/67, va quedar en una posició còmode de la taula classificatòria, a tres punts del Futbol Club Barcelona, ben lluny del descens.


La primera jornada va suposar la inauguració de la pista de "les escoles", tal i com remarcava la crònica. El CP Voltregà va ser superior al Calafell. Va marcar Nogué el primer gol a la pista, tal i com hem dit, fent el mateix Massana, pel conjunt local. Aquests van ser els primers gols en partit oficial en aquesta nova pista.


Una nova derrota a la pista del CP Vilanova, en el derbi intercomarcal, deixava l'equip en els darrers llocs de la classificació. Era un començament difícil que no ajudava als forts canvis que patia el Club.


La primera victòria a la nova pista arriba, ni més ni menys, davant del Reus Deportiu. Un 3-2 ajustat donava estabilitat i tranquil·litat al nou projecte calafellenc.


Un empat a Cerdanyola donava un nou punt al Calafell, tot i seguir en la zona baixa de la classificació. El Cerdanyola, que no havia puntuat fins llavors, aconseguia el seu primer punt davant del Calafell. El Mataró es posava líder imbatut, seguit del Noia i el Voltregà.


Una derrota a la pista del Noia, per la mínima, 4-3, feia difícil somniar alguna cosa important aquella temporada. Per sort, es venia d'una victòria, a casa, davant del Mataró. La pista de "les escoles" començava a ser un fortí per l'equip local. A la crònica, podem veure a Lorente a l'equip del Mataró, empatant el partit.


Una nova victòria, a casa, davant de l'Inriva, situava el Calafell amb set punts, sortint de la zona de perill. Dos gols de Torralba y dos d'Emiliano donen al Calafell un nou triomf a la nova pista.


En la següent jornada, el Calafell aconseguia una important victòria a la pista de l'Igualada, per 4-5. Aquest resultat permetia als calafellencs avançar l'Igualada en la classificació, col·locant-se a mitja taula, en una zona tranquil·la.


Amb una victòria apurada, el Calafell aconseguia dos punts més, derrotant el Club Natació Reus "Ploms" per 2-1. Els de Reus ocupaven els llocs baixos de la classificació. El Calafell aconseguia situar-se sisè. Això demostrava la igualtat i la competitivitat del campionat aquella temporada.

Partit a la pista de les escoles. Foto: Jaume Ràfols

A la fotografia, a la dreta, entre el públic assistent, es reconeix a Ramon Mañé Nin. El partit es va jugar a la pista de "les escoles" i el rival devia ser el CP Vilanova, pels colors de la samarreta i els pantalons, així com per l'expectació que aixecava entre el públic local. Les ombres de la pista demostren la gran afluència de públic en aquell partit.


En les cròniques del Diari Dicen, veiem la victòria davant del Reus Deportiu, per 3-2, amb dos gols de Torralba i un de Massana. Massana i Emiliano donaven un punt als calafellencs a la pista del Cerdanyola, després d'anar perdent per 2-0. Torralba i Rius feien possible la remuntada del Calafell davant del Club Natació Reus "Ploms", després d'anar perdent.


En aquest article de premsa del Diari El Mundo Deportivo també es fa ressò de la victòria del C.P. Calafell davant del Barça, tot i que, per error, diuen que la va aconseguir el Vendrell. Com es veu, en aquells moments, el Futbol Club Barcelona no era l'equip dominant de la competició, com ho és en l'actualitat, però això no li treu mèrit a la victòria històrica del Calafell.


El Club Patí Calafell va ser capaç, aquella temporada, de derrotar, ni més ni menys, que el Futbol Club Barcelona a la seva pròpia pista. Els contracops visitants van ser la millor arma en atac.


Tres gols a la primera part, de Rius (2) i Emiliano, donaven avantatge davant l'Espanyol. Aquest 3-0 seria suficient per guanyar els "pericos" i seguir amb la bona ratxa de victòries. El Calafell es posava en tercera posició del campionat, empatat a punts amb El Vendrell, que anava segon. El Reus Deportiu anava al capdavant, a només dos punts de distància.


Una derrota a Girona, per 3-1, deixava el C.P. Calafell cinquè a la classificació. El Reus Deportiu s'afiançava en el liderat, seguit pel C.E. Vendrell.



La derrota davant del Vendrell a la pista de "les escoles" va ser un gerro d'aigua freda pels locals. Amb aquest resultat, el Vendrell es distanciava i el Calafell perdia el tren de les primeres posicions. Un gol en pròpia porta d'Emiliano, que va aconseguir l'empat, no va ajudar el conjunt local. Un penal injust i que només va veure l'àrbitre, va sentenciar el derbi comarcal.


Torralba remunta el gol de Brasal, davant del Vilanova, amb dos gols, un d'ells de penal. El gol de Fochs donava tranquil·litat al Calafell. Però, la lesió del porter Miró, permetia l'entrada de Joan Rovirosa, que va aguantar molt bé la pressió i només va encaixar un gol, obra de Brasal, de nou. El 3-2 definitiu donava dos punts als locals en un altre derbi intercomarcal.

Partit a la pista de les escoles. Foto: Jaume Ràfols

Aquesta foto també correspon, segurament, a aquell partit. El Calafell va saber imposar-se al Vilanova fent servir el factor pista i la presència nombrosa de seguidors locals. La pista de "les escoles" es convertia en el major aliat del Calafell.


El Reus Deportiu, líder de la categoria, li tornava la derrota encaixada a Calafell, en la segona volta. El resultat ajustat de 6-5 demostra la igualtat entre els dos equips, tot i la distància en la classificació. El Calafell es quedava amb 17 punts, al mig de la taula, en zona tranquil·la. El Calafell aconseguia capgirar un 3-0 inicial, amb gols de Nicolau, Emiliano i Torralba (2). En el Reus hi jugava Sabaté, qui va ser el millor jugador del món durant molts anys, que va decantar el resultat final en favor del Reus, marcant el darrer gol del partit. En aquell partit, destaca el primer gol a la màxima categoria del jugador juvenil, Antoni Nicolau. 


El C.P. Calafell es va treure l'espineta de l'empat de la primera volta davant d'un dels equips cuers de la categoria, el Cerdanyola, guanyant per 6-2.


El Mataró, segon classificat, guanyava el Calafell per 4-2, a la capital del Maresme. El partit va ser molt ajustat i els visitants van plantar cara.


Quatre gols de Massana, dos gols de Torralba i un d'Emiliano posaven el 7-3 definitiu en el marcador per derrotar l'Ateneu Agrícola Noia de Sant Sadurní. La classificació s'apretava per la part de dalt i demostrava la igualtat entre els equips del campionat.


Una derrota contundent a la pista del penúltim classificat, l'Inriva, suposava una nova punxada inesperada del Calafell. El 6-2 final demostra que, tot i ocupar els llocs de cua, cap equip donava res per perdut.


Una nova derrota davant l'Igualada, per sota en la classificació feia que el Calafell es deixés pel camí els punts que necessitava per estar en les posicions de privilegi i deixava en res els bons resultats assolits davant dels equips punters del campionat.



L'Inriva dóna un sever correctiu al Calafell. Els gols d'Emiliano i Torralba resulten insuficients per aconseguir algun punt d'aquesta difícil pista. D'altra banda, el Calafell aconsegueix guanyar a la pista del Club Natació Reus "Ploms", per 2-3, amb dos gols d'Emiliano i un de Torralba. El Barça li tornava al Calafell la derrota soferta en la primera volta del campionat, amb un 4-5 ajustat. Tot i el 3-1 de la primera part, amb gols d'Emiliano, Torralba i Rius, el Barça de Chércoles acabava imposant-se al Calafell.

Partit davant del F.C. Barcelona. Foto: Joan Rovirosa

A la fotografia hi veiem Joan Rovirosa, d'esquena a la imatge. Joan Rovirosa va ser un dels destacats en aquell partit. També es reconeixen els jugadors Massana i Fochs, pel C.P. Calafell, i Villacorta i Fabra, pel F.C. Barcelona. L'àrbitre del partit va ser el senyor Valls. El Barça es va imposar per 4-5 a la pista del Calafell, en un partit dur i ajustat.



L'Espanyol també venjava la derrota patida a la pista del Calafell, amb un contundent 5-1. Un altre equip que estava pitjor classificat que el Calafell i que aconseguia esgarrapar-li els punts.


En canvi, allò que es perdia amb equips, suposadament, inferiors, es recuperava davant d'equips millor classificats, com el Girona. El C.P. Calafell aconseguia derrotar per un ampli 6-1 a l'equip de la capital gironina.

Crònica publicada a El Mundo Deportivo, el 22 de març de 1967



Imatges cedides per Jordi Lluch, del partit celebrat el 19 de març de 1967

Finalment, en la darrera jornada, mentre el Reus Deportiu aconseguia el campionat, el C.E. Vendrell guanyava 8-1 al C.P. Calafell. Els de la capital del Baix Penedès acabaven el campionat en tercera posició, empatats a punts amb el segon classificat, el Mataró.


En aquella temporada 66/67, el màxim golejador de l'equip va ser Antoni Torralba, seguit per "Polo II"i Joaquim Massana. Entre els tres van sumar 68 gols dels 82 que va fer l'equip.

Imatge d'un partit a la pista de les escoles. Foto: Jaume Ràfols

Emiliano Garcia “Polo II”, aquella temporada, feia el servei militar i, quan tenia guàrdia, buscava algú que el substituís per poder jugar el partit corresponent. Això comportava una despesa de 300 pessetes que s’emportava el soldat que el rellevava, pagades pel Club.

Nota enviada a Salvador Miracle per recollir les fitxes definitives dels jugadors. Document cedit per Joan Miracle

Com a anècdota de la temporada, la fitxa del “Rius” va ser entregada per l’àrbitre a l’equip del Cerdanyola, equivocadament.

2 comentaris:

  1. M‘agrada molt llegir-ho, gràcies Ramon!!

    ResponElimina
  2. Autantic, soc un dels 6 gols que el "Rius" va marcar a nivell familiar. Es fantastic recordar el pare a la seva epoca esportiva, presissament el any que jo el nº 4 vaig neixe..... Gracies Ramón!

    ResponElimina