dissabte, 29 de desembre de 2012

Construcció del nou pavelló, jugant a la Divisió d'Honor


La temporada 1977/78 va començar amb el primer equip a la Divisió d'Honor. Estava format pels mateixos jugadors i entrenador de casa que la temporada anterior havien assolit l'ascens. El tècnic Joan Rovira, Xavier Montejo, Eugeni Collado, Antoni Nicolau, Ramon Armajach, Josep Maria Palau, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Manuel Casado, Julio Peribáñez (porter), Joan Rovirosa (porter) i José José (a sota).

El club començava la temporada amb 283 socis i la tancava amb 303. Cal destacar la baixa per defunció del soci Josep Albet Mañé, propietari de la Masia de Cal Bolavà i gran aficionat a l'hoquei. El patrocinador del primer equip tornava a ser l'empresa Viajes Nicolàs, aportant cent mil pessetes.

Article de diari, cedit per Joan Rovirosa

Aquell any es van preparar i celebrar els diferents actes del XXV aniversari del club, tal i com mostra aquesta nota de premsa que es va publicar durant l'estiu de 1977. Ja llavors s'anunciava un viatge a Montserrat i la celebració d'un partit amb un combinat nacional.

Fitxa de Joan Rovirosa de la temporada 77/78, cedida per ell mateix

Revers de la fitxa de Joan Rovirosa de la temporada 77/78, cedida per ell mateix

D'aquella temporada encara es conserva la fitxa del porter Joan Rovirosa, que cobria la porteria del primer equip del Club Patí Calafell.


L'agost de 1977, el C.P. Calafell va disputar el II Trofeig Delfí Trescens, a la pista del velòdrom d'Igualada. El partit va ser entre els calafellencs i el conjunt local de l'Igualada HC.


En aquell moment, l'Igualada HC no travessava el seu millor moment. La bona feina feta pel directiu-entrenador, Aniceto Subirana, va fer apostar per la pedrera. Aquest fet va permetre mantenir un bon contacte entre les dues juntes directives, facilitant els amistosos entre els dos clubs en les diferents categories. La labor del directiu Subirana va permetre la continuïtat com a club de l'Igualada HC.




El C.P. Calafell va anar-hi amb una barreja de jugadors del primer equip i d'altres categories del club. El porter va ser l'Infantil Jaume Gener. Els jugadors que hi van jugar van ser Josep Olivella (juvenil), Josep Noya (Sub-23), Marcel·lí Tutusaus (juvenil), Eugeni Collado, Josep Maria Palau i Manuel Casado.

El primer equip del C.P. Calafell va quedar tercer classificat en el I Trofeig Ciutat de Vilanova, on el jugador Antoni Nicolau, amb vuit gols, va ser el màxim golejador del torneig.


El 7 d'agost de 1.977, l'equip Infantil del Club Patí Calafell va participar a les primeres 10 hores d'hoquei del Vendrell. Els equips participants van ser el C.H. Vinaixa (campió de Lleida), C.E. Espiga (també de Lleida), Club Virolai (Barcelona), C.P. Vilafranca, C.B. Valls, C.P. Calafell i l'amfitrió C.D. Vendrell (campió de Tarragona).


El nostre equip va quedar cinquè classificat i estava format per Josep Maria Guinovart, Albert Almirall, Rafel Weiler, Jaume Ortoll, l'entrenador Ramon Ferré, Joan Vidal, Salvador Raventós "Salvi" (a dalt), el porter Joan Papiol, Juan Manuel Espinosa "Epi", Ramon Collado, Xavi Montserrat i el porter Jordi Rovira (a sota). És a dir, un combinat entre alevins i infantils, tot i que la resta d'equips eren de la categoria Infantil.


L'actuació del C.P. Calafell va ser prou bona, donada la formació que presentava, amb dues victòries, un empat i tres derrotes. Van marcar i van ecaixar vint gols. Els golejadors els van encapçalar Ramon Collado i Jaume Ortoll.


Ramon Armajach i la seva dona, Joan Rovirosa i Julio Peribáñez, davant l'autocar

Dins dels actes del XXV Aniversari, l'11 de setembre de 1977, el Club Patí Calafell va organitzar un viatge a Montserrat, acompanyat de molts socis i simpatitzants. Es va oferir un banderí brodat per l'ocasió a la Moreneta, en agraïment pels vint-i-cinc anys d'existència de l'entitat.

Antoni Nicolau i la seva esposa, davant l'autocar

L'expedició estava formada per cinquanta-cinc persones, entre jugadors, esposes, directius i aficionats. Van ser testimonis d'un acte inoblidable.

Ramon Solé i Maria Guinovart, aficionats que acompanyaven l'equip

Altres persones es van desplaçar en cotxes particulars i, tots junts, van celebrar un dinar de germanor a l'Hostal Monistrol. Els aficionats van pujar amb el funicular a Sant Jeroni.

L'equip dins l'abadia de Montserrat

Els jugadors del primer equip anaven uniformats per l'ocasió. Van fer l'ofrena del banderí i van donar les gràcies a la patrona de Catalunya.

Altar major de l'abadia de Montserrat

Joan Rovirosa amb la bandera i Antoni Nicolau amb el guió del club

Durant l'ofrena, es va beneïr el guió del club, que portava l'Antoni Nicolau. En Joan Rovirosa feia d'abanderat.

El secretari, Ramon Ferré, fent l'ofrena

El secretari del club, Ramon Ferré, va fer l'ofrena i va donar les gràcies per tots els èxits assolits fins aquell moment. El pare Prior va rebre l'expedició i va fer entrega d'una medalla de plata de la Verge de Montserrat, en nom del Pare Abat. L'escolania va cantar El Virolai i La Salve, especialment per l'ocasió. El club va fer un donatiu a la comunitat benedictina de 5.000 pessetes.



En aquella temporada es van fer diferents sorteigs per ajudar el club. Una d'elles, es premiava amb un televisor en color, recaptant 107.658 pessetes. També es van vendre participacions de loteria de Nadal per un import de 188.015 pessetes i Loteria del Niño, amb el número 28.261, recaptant un import de 145.350 pessetes. El propietari de l'Hotel Canadà, el senyor Félix Daza, va fer un donatiu de 25.000 pessetes pel club. Com agraïment, la Junta Directiva el va obsequiar amb un quadre de l'equip. El club també va organitzar una revetlla de Sant Joan, per tal d'augmentar els ingressos, recaptant 87.388 pessetes.



El Club Patí Calafell va quedar en tretzena posició del campionat, ocupant una de les places de descens a Primera Divisió, per un sol punt. Disputant vint-i-sis partits, assolint sis victòries i un empat. Va marcar 84 gols i en va encaixar 149 en contra. Alguns resultats extranys o sorprenents van fer que, al final, fos el nostre club el que ocupés una de les dues places de descens directe.

El C.N. Caldes i L'Arenys de Munt van disputar la promoció d'ascens o permanència amb dos equips madrilenys, el C.H. Fiesta i el C.P. Alcobendas. L'ascens directe de Primera Divisió a la Divisió d'Honor va ser pel Club Patín Kiber (Mieres) i l'Sfèric de Terrassa.


El campionat va començar malament pel conjunt del C. P. Calafell, perdent a casa amb el C. P. Vic i al Palau Blaugrana amb el Barça. Tot i els resultats ajustats, el conjunt verd-i-blanc no sumava cap punt. Els dos gols de Nicolau i el de José José van ser insuficients per derrotar el Vic.

Retall de diari, cedit per Xavier Montejo

En el partit amb el Barça, Carles Trullols debutava davant el seu nou públic del Palau. El jove porter voli causar bona sensació i va culminar una brillant actuació, impedint que el Calafell traiés quelcom positiu. Els tres gols de José José van ser insuficients per a aconseguir-ho.

Retall de diari, cedit per Xavier Montejo


Dues jornades més sense puntuar, davant el Reus Deportiu i el Sentmenat, deixaven el C. P. Calafell en la part baixa de la classificació. Quatre gols del davanter reusenc, Ibarz, sentenciaven el conjunt local. Els dos gols de Chércoles amb el Sentmenat demostraven el potencial ofensiu d'aquest equip, davant un Calafell que res va poder fer, tot i la bona actuació del porter Rovirosa.


La visita del Club Patín Cibeles, d'Oviedo, va suposar la primera i contundent victòria pel Calafell. Un equip que, anys més tard, seria el campió de la Copa del Rei, era batut de forma àmplia pels calafellencs, amb cinc gols de Manuel Casado. En la següent jornada, en el partit a Vilanova, els locals s'imposaven per un clar 8-2.


La visita del Cerdanyola C. H. va suposar la segona victòria del campionat pel C. P. Calafell. El 6-2 final reflexa la superioritat local i l'excel·lent partit dels calafellencs davant la seva afició. Però, en el següent desplaçament, el C. P. Voltregà golejava els calafellencs per un clar resultat de 16-2, amb 10 gols de Nogué, 3 d'Humbert Ferrer i 3 de "Catxo" Ordeig.


Dues noves derrotes seguien deixant el Calafell en les darreres posicions de la classificació. El gol d'Armajach, a Arenys, i el de Montejo, a casa davant el Club Natació Reus, eren insuficients per sumar algun punt.


En el següent partit, el Noia va demostrar ser molt superior, guanyant per 8-1. Però, la visita del cuer, l'Atlético Montemar, d'Alacant, suposaria una nova victòria pels calafellencs, amb un clar 12-0. Els gols van ser marcats per Armajach (4), Palau (3), José José (3), Montejo i Palau.


Una derrota dura, per 7-1, davant d'un equip dels cuers de la classificació, va suposar un nou entrebanc pels calafellencs. El gol de Nicolau va ser testimonial. La segona volta del campionat començava amb una nova derrota a Vic, repetint el resultat del partit anterior, 7-1.


Un Barça líder destacat i imparable en el campionat va crear expectació en la seva visita a Calafell. El diumenge pel matí els aficionats locals omplien la graderia per veure l'equip blaugrana amb les seves grans figures (Trullols, Villacorta, Vila-Puig, Centell, Brasal,...).


Novament, el C. P. Calafell acabava encaixant set gols, per tercer partit consecutiu. En el següent partit, a la pista del Reus Deportiu, una derrota n'encaixaria el doble, 14-1. I la visita del Sentmenat també acabaria amb golejada visitant, per 4-8.


El desplaçament a Oviedo semblava propici pels calafellencs, donat el contundent resultat de la primera volta. Però la mala ratxa de resultats que portava l'equip i la millor situació del Cibeles en la classificació, donava com a favorits el conjunt local.


La lesió de Nacho permetria disputar aquell partit a Juanchi, un jugador juvenil que marcaria època en el conjunt asturià, anys més tard.

 

Un clar 5-0, al descans, sentenciava el partit ràpidament. A la segona meitat, el conjunt del Cibeles marcaria cinc gols més. Els gols de Casado i Eugeni serien insuficients. En el partit de màxima rivalitat, davant el C. P. Vilanova, el C. P. Calafell aconseguiria només sumar un punt, tot i merèixer la victòria. L'empat a quatre gols reflectia la igualtat que va tenir el partit. Els gols de Casado i Nicolau, dos cadascú, van servir per avançar-se en el marcador, però el Vilanova empatava en dos minuts, prop del final.


Article del diari Dicen, cedit per Joan Rovirosa

A la pista del Cerdanyola C. H., José José avançava el Calafell, però el conjunt del Vallès remuntaria, amb quatre gols, tot i la destacada actuació del porter Joan Rovirosa.


La visita del C. P. Voltregà, un dels equips forts de la categoria, acabaria amb una nova derrota pel Calafell, per 0-4. El solitari gol de Nogué, a la primera part, donava esperances als locals d'aconseguir sumar algun punt. Però, els tres gols dels osonencs, a la segona meitat, sentenciaven un partit on el Calafell va atacar força, sense sort. Dos gols més de Nogué i l'últim, d'Ordeig, donaven la victòria als de Voltregà.


La visita de l'Arenys va suposar una nova victòria pels calafellencs. El 2-0 de la primera meitat, amb gols de Palau i Casado, donaven ales al conjunt local per aconseguir un resultat positiu. Collado i Palau sentenciaven un partit que havia perillat amb el 2-1 marcat per Edo. El porter Joan Rovirosa aturava un penal llençat per Edo. La visita a la pista del Ploms acabaria amb una nova derrota, per 4-0.


El primer partit al nou pavelló, que s'estava cobrint, va ser davant l'equip de l'Ateneu Agrícola Noia, de Sant Sadurní. Es va disputar el 26 de febrer de 1978, amb victòria visitant per 1-5. En el Noia hi jugaven el porter Prat i els jugadors Mundi, Guimerà, Font i Gallart. L'àrbitre del partit va ser l'Albert Calduch, de Reus.


El gol de Casado, al minut set, semblava augmentar les possibilitats del Calafell per aconseguir algun punt. Però, un Noia molt superior remuntava amb ofici i veterania, al contracop. Aquella derrota sentenciava el Calafell a baixar de categoria. De res van servir les dues victòries en les últimes jornades, davant l'Atlético Montemar i el Club Natació Caldes. En el partit disputat davant l'Atlético Montemar, el C. P. Calafell aconseguiria el gol 700 a la màxima categoria, mitjançant Manuel Casado.


Entre els golejadors, Antoni Nicolau continuava demostrant el seu olfacte de gol, amb 24. Però també apareixia un jove Manuel Casado, amb 11 gols, que alternava la participació en el primer equip amb el conjunt Sub-23. Cal destacar els 14 gols del jove Josep Maria Palau, tot i ser un defensa-mig.


Durant la temporada 1977/78 es va procedir a la cobertura de la "pista del passeig", donant lloc al nou pavelló poliesportiu. Es va aprofitar el mateix projecte del Pavelló del Club Deportiu Vendrell, tot i fent canvis durant l'execució de l'obra. Els tècnics que la dirigien eren en Alejandro Sebastián i Andrés Álvarez, com a arquitectes, i en Jordi Sánchez, com a aparellador municipal.

En el vídeo i a les fotografies inferiors també hi surten Ramon Armajach i Màrius Jofré, fent les soldadures i la serralleria de l'obra. Amb una potent grúa, stuada en el bell mig de la pista, s'anaven col·locant les encavallades que aguantarien el futur sostre del pavelló.

Col·locació de les darreres encavallades del pavelló nou
Màrius Jofré i Ramon Armajach fent soldadures a les pletines de les encavallades, foto cedida per Màrius Jofré
Imatge de l'estructura del sostre finalitzada, foto cedida per Màrius Jofré


Un cop acabat el campionat, el Club Patí Calafell va participar en la Copa del Rei, quedant exempt de la primera ronda de setzens de final. En els vuitens van enfrontar-se al Cerdanyola CH, guanyant el primer partit per 5-4, a casa. El 2-2 de la primera part demostrava la igualatat entre els dos conjunts i la dificultat de l'eliminatòria.


La visita a la pista del Cerdanyola va acabar en derrota àmplia per 8-2, deixant l'equip fora de la competició.  En el primer minut del partit, una lesió del porter Rovirosa deixava en desavantatge els calafellencs, Peribáñez va substituïr-lo sota els pals fent un bon partit.

Alineació del CP Calafell en un partit al pavelló cobert, cedida per Ramon Armajach

El primer equip, també, va quedar campió del Trofeig Excel·lentíssima Diputació Provincial, disputant cinc partits, amb quatre victòries i una sola derrota, marcant 41 gols i rebent-ne 19 en contra.

Article de diari, cedit per Joan Rovirosa

El C.P. Calafell es va proclamar campió del III Trofeig Hotel Kursaal, on van participar el C.P. Vilanova, el C.P. Mollet, C.P. Piera i el conjunt local. A la primera jornada, el C.P. Vilanova va guanyar el Mollet, per 5-2, i el C.P. Calafell va guanyar el Piera, per 4-2. El partit pel tercer i quart lloc va acabar amb un clar 6-0 a favor del Mollet, davant el C.P. Piera. El C.P. Calafell va derrotar, a la final, el C.P. Vilanova, per 8-0.

Fotografia del diari, cedida per Joan Rovirosa

El jugador local Ramon Armajach va ser el màxim golejador, amb quatre gols. Pel C.P. Calafell van marcar, a més, Josep Maria Palau, José José, Eugeni Collado i Antoni Nicolau, dos gols cadascú. Els gols del C.P. Vilanova van ser de Barrio (3), Ventura i Gallofré (1). Pel C.P. Piera va marcar Soteras (1) i Montejo (en pròpia porta). Pel C.P. Mollet van marcar Ribas (4), Valls (3) i Palet (1). Rovirosa va ser el porter menys golejat del torneig, per davant de Grassas (C.H. Mollet) i Llonch (C.P. Vilanova). Barrio (del C.P. Vilanova) va ser considerat el jugador més esportiu i Soteras (del C.P. Piera) el més regular.

El sopar de final de temporada es va celebrar al Restaurant La Cucaracha, dirigit pel soci Josep Choy, on es van repartir trofeigs entre jugadors i tècnics del club. A més, la Junta Directiva va premiar els jugadors del primer equip amb 331.555 pessetes que es van repartir entre els jugadors.


Aquella temporada, el club disposava d'un equip en la categoria Sub-23, format per Joan Palau, Pere Josep Ortoll, Joan Mañé, Bartomeu Palau, l'entrenador Joan Rovira (a dalt), Júlio Peribáñez (porter), Joan Carles Suau (porter juvenil) i Daniel Tutusaus (a sota). També formaven part de l'equip "Juanito" Garcia, Josep Noya i el porter Miguel Camacho. Per edat, hi jugaven els jugadors del primer equip Manuel Casado, Ramon Armajach i Josep Maria Palau.


En el campionat van quedar en novè lloc de la classificació. En Manuel Casado va ser el màxim golejador, amb 15 gols, seguit per "Juanito" Garcia, amb 11.


L'equip Juvenil estava format per l'entrenador Joan Rovira, Jaume Ràfols, Josep Ricart, Marcel·lí Tutusaus, Manuel Carrasco, Josep Maria Vellvé, l'entrenador Josep Solé (a dalt), Jesús Saura, Joan Carles Suau, Josep Maria Jané "Monis", Josep Olivella i Josep Jané (a sota).


En el Campionat provincial van quedar en quart lloc, disputant dotze partits, amb sis victòries i un empat, amb un total de 54 gols a favor i 39 en contra. També van disputar el Trofeig Excel·lentíssima Diputació jugant vuit partits, amb quatre victòries i un empat, marcant 53 gols i encaixant 47 gols. Van quedar en quart lloc de la classificació final.


L'equip Juvenil va participar en el Trofeig Delfí Trescens d'Igualada, classificant-se en tercer lloc, guanyant al Pla de Santa Maria, per 4-2, perdent davant l'Igualada HC, per 1-3, i empatant amb l'A.A. Noia, 2-2, però guanyant en els penals per 2-1.


En la categoria cadet es va disputar el Campionat provincial, amb deu partits jugats, una victòria i nou derrotes, amb 21 gols a favor i 75 en contra. També van disputar el Trofeig Excel·lentíssima Diputació, disputant vuit partits, amb tres victòries i cinc derrotes, 25 gols a favor i 32 en contra. La plantilla la formaven Rafael Sánchez Broncano, Josep Pallarès, Salvador Raventós "Salvi", Joan Vidal (a dalt), Josep Maria Guinovart, Jordi Rovira (porter), Ramon Collado i Albert Almirall (a sota). L'entrenador era en Ramon Ferré.


En la categoria Infantil hi havia una gran quantitat de jugadors, fet que va implicar haver de dissenyar dos equips per disputar el Trofeig Excel·lentíssima Diputació. En l'equip B s'alineaven Llorenç Olià, Josep Maria Papiol, Matías Perín, J. Solà, Joan Plana (a dalt), Joan Papiol (porter) i Josep Portillo (a sota). Van disputar vuit partits, amb una sola victòria, marcant 14 gols i rebent-ne 55.


L'equip Infantil A, amb alguns jugadors alevins, estava format per Jordi Alari, Jordi Raventós, Jaume Ortoll, Josep Montejo, Rafel Weiler, Jordi Sicart (a dalt), el porter Joan Papiol, Anacleto Àvila, Juan Manuel Espinosa "Epi", Xavi Montserrat, Carles Rovira i el porter Jaume Gener (a sota). Van quedar subcampions provincials, disputant setze partits, amb 14 victòries i dues derrotes, marcant 152 gols i encaixant-ne 22. Van ser campions del Trofeig Excel·lentíssima Diputació, jugant vuit partits, amb set victòries i una sola derrota, amb 71 gols a favor i 18 en contra. L'entrenador dels dos equips era en Ramon Ferré.

Fitxa federativa de Tòfol Llevadies, com a subdelegat del C.P. Calafell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada