Els veterans del Club Patí Calafell van disputar un torneig a terres alemanyes, la U-HU cup. A més de passar-ho molt bé en el viatge i jugar en una pista descoberta, amb paviment de formigó, que recordava aquelles de quan érem petits i golejàvem els rivals, vam poder celebrar el títol de la Lliga Catalana aconseguit per el primer equip. En definitiva, un cap de setmana rodó, si haguéssim vençut a la final.
Els integrants de l'equip calafellenc van ser Genís Anfruns, a la porteria; Javi Luna, Javi Martínez, David Prieto, Jordi Rivillas, José López, Joan Tutusaus (C), Ferran Ortoll i Ramon Ferré.
El primer partit va ser davant el Gera, un equip que ens l'havien venut com a un dels favorits, ja que, l'any anterior, li va guanyar el torneig al Coimbra portuguès, en la tanda de penals. El Calafell va aconseguir la victòria (1-7), amb gols de Tutus (2), Martínez (2), Ferran (2) i Luna. El conjunt local va oposar més resistència de la que reflecteix el marcador, especialment a la primera meitat.
El segon partit va ser davant el Chemnitz, un equip amb jugadors més joves que corrien força i que despuntava com un dels candidats a guanyar el torneig. El Calafell es va imposar per 2-5, després d'avançar-se 0-5, amb gols de Ferran (2), Prieto, Luna i Tutus.
El tercer partit es preveia el més fàcil del grup i el Calafell volia assegurar el primer lloc. Així va ser! La victòria còmoda per 1 a 8, davant l'Allstedt, donava la primera plaça del grup als verd-i-blancs i el pas a semifinals del torneig. Els golejadors del partit van ser Martínez (3), Ferran (2), Tutus (2) i Prieto.
Les semifinals, a les 9:00 del matí del diumenge, es van disputar amb la pista mullada. La nit anterior havia plogut i el joc era perillós pel risc de caigudes. El Calafell es va enfrontar a l'equip austríac del Wolfurt i va aconseguir el pas a la final, després de guanyar el partit per 11 a 4. Els golejadors van ser Luna (3), Prieto (3), Tutus (2), Martínez (2) i Ramon Ferré.
En la final, a les 15:00 hores, amb un sol radiant que feia suar als calafellencs, es va notar el cansament. El rival era el Chemnitz alemany, a qui havíem vençut en la fase de grups. Però, érem coneixedors que tenien alguns jugadors joves que corrien força i podien fer estralls en la nostra defensa ja cansada.
El partit va començar malament pels verd-i-blancs, amb un gol en la primera jugada i sense haver tocat la bola. Més tard, va arribar l'empat que semblava posar les coses al seu lloc. Però, els alemanys tornaven a avançar-se, en un contracop ràpid. El Calafell aconseguia l'empat a dos, novament. I els alemanys s'avançaven 3 a 2, abans del descans.
En el segon temps, el Calafell ho va donar el tot pel tot, aconseguint l'empat a 3 que semblava equilibrar el partit. Però, els locals aconseguien rematar dues contres per a sentenciar la final, amb el 5 a 3. El Calafell va ser capaç d'escurçar distàncies, a manca de cinc minuts pel final, però ja no areibaven les forces per a donar la volta al marcador.
No obstant, Javi Martínez es va endur el trofeig de màxim golejador, compartit amb un jugador austríac. El mussol de fusta es quedava a casa, esperant a que algun equip l'aconsegueixi en propietat, quan algun equip el guanyi 3 anys consecutius o bé 5 d'alterns.
