Neix la Primera Divisió Nacional

Primer equip del CP Calafell, temporada 69/70

Després d'una temporada en blanc, el primer equip del Club Patí Calafell reprèn la seva activitat i ho fa amb un equip, gairebé al complert, de casa. Els jugadors de la pedrera són la base d'un primer equip que compta amb els reforços de Massana, "Polo II" i "Rius".

En aquesta alineació de la fotografia hi veiem Agustí Blanch "Rius", Ramon Armajach, Artur Solé, Emiliano Garcia "Polo II" (a dalt), Antoni Nicolau, Andreu Romeu (porter), Joan Rovirosa (porter) i Eugeni Collado (acotats). També configuraven la plantilla Josep Mañé, Xavier Montejo i Joaquim Massana. L'entrenador d'aquell equip tornava a ser en Joan Ferrando, de Vilanova, que ja havia dirigit l'equip des de l'any 1958 fins el 1962.

A la Festa Major de 1969 es va jugar un partit amistós davant del Club Natació Reus "Ploms" i, també, es va disputar el Trofeo Langostino, a Sant Carles de la Ràpita.

En aquesta temporada, la Federació Espanyola reuneix els clubs i els proposa una nova denominació per les diferents categories d'hoquei a nivell estatal. D'aquesta manera, la màxima categoria es denominarà Divisió d'Honor, a partir d'aquest moment. També es crea una nova categoria denominada Primera Divisió Nacional, formada per diferents equips catalans i de la resta de l'Estat.

El Club Patí Calafell i el Club Natació Caldes van votar a favor d'aquesta reforma. Aquesta acció em va ser criticada, a mi directament, per un alt directiu federatiu, en una ocasió, baixant les escales de la Federació a Barcelona. Em va dir, textualment, "vosaltres i el Caldes sou els culpables del resultat d'aquesta nova reforma" (possiblement, vam ser els únics catalans que vam votar a favor). Pel que fa a la posició del nostre club era molt clara, veníem d'una sanció que ens havia obligat a baixar una categoria i, per tant, si es creava la Primera Divisió Nacional, estaríem a un sol pas de la màxima, més a prop que si haguéssim començat a Segona Catalana.

En aquesta Primera Divisió Nacional Espanyola hi van participar equips de la Federació Catalana (CP Vic, Picadero-Damm de Barcelona, CP Calafell, Girona HC, Sagrada Família de Terrassa i Unió Esportiva Horta), de la Federació Centro Norte (CP Cibeles de Oviedo, CD FEMSA de Madrid, Club Jabones El Abra de Bilbao i Club Patín Pepsi-Cola de Salamanca) i de la Federació valenciana (Club Agustinos de València i Club Atlético Montemar d'Al·lacant).

Els jugadors de casa no cobraven cap fitxa, però el club els abonava els dies de treball perduts en els desplaçaments. També tenim constància que el club va ajudar al jugador Antoni Nicolau amb 1.200 pessetes per l'obtenció del carnet de conduïr, a la gestoria Mañé.

En aquesta temporada es van estrenar porteries, fetes per Rosend Mercader, delegat de l'equip i fuster de professió. També es van fer uns armaris per poder deixar les bosses els jugadors, en el magatzem del material. Ell mateix va fer una vitrina per trofeigs que es va instal·lar al bar de la Julita, anteriorment bar de "Cal Mariano", on ara hi ha la Plaça Mariano Soler. Només se li va pagar el material emprat, tot el treball va ser gratuït. La fusta va ser subministrada per la fusteria d'en Pep Cugat, on hi treballava en Rosend.

Els desplaçaments van ser molt costosos, la Federació va ajudar en 119.744 pessetes. La subvenció de l'Ajuntament continuava sent de 20.000 pessetes. Alguns desplaçaments es van fer en l'autocar d'en Salvador Nicolàs. A Al·lacant s'hi va anar en cotxes particulars i a Bilbao en tren.

El CP Calafell va quedar en quarta posició, sent l'equip menys golejat, juntament amb el CP Vic, amb seixanta gols encaixats. Ens consta que l'Andreu Romeu en va encaixar quaranta i en Joan Rovirosa vint, però no sabem quants partits van jugar cadascú.

Una altra de les alineacions del CP Calafell aquella temporada

En aquesta fotografia hi veiem una altra alineació del primer equip del Club Patí Calafell en aquella temporada, amb Emiliano Garcia "Polo II", Joaquim Massana, Artur Solé, Agustí Blanch "Rius" (a dalt), Antoni Nicolau, Andreu Romeu, Joan Rovirosa i Eugeni Collado (a sota).

El primer partit en aquesta nova categoria es va jugar davant del Sagrada Família, de Terrassa. El primer gol va ser marcat per Joaquim Massana. El CP Calafell va debutar amb victòria per 5-1, a la seva pista de les Escoles. En l'alineació del Sgrada Família hi trobem el jugador Royo qui, anys més tard, va defensar la samarreta del CP Calafell.

En la segona jornada el CP Calafell va viatjar fins a Bilbao, en tren, per enfrontar-se al Jabones El Abra. Dels quatre gols del Calafell, tres van ser obra de Massana i un d'Eugeni Collado. El resultat final va ser de 0-4 pels calafellencs.

El Girona HC va ser el primer equip en derrotar els calafellencs, ho va fer a domicili, a la pista de les Escoles. Un ajustat 5-6, amb gols locals de Massana (2), Polo II (2) i Montejo van ser insuficients per endur-se els dos punts.

"Rius" va portar el CP Calafell a la victòria, a la pista de l'UE Horta. Els locals, afectats per una passa de grip, van haver de rendir-se davant l'allau de joc visitant. El seu porter, Castellón, els va salvar d'una derrota més àmplia.

L'Agustinos de València no va ser rival pel CP Calafell, una victòria contundent per 10-1 demostra la superioritat local. Els gols van ser marcats per Polo II (4), Nicolau (3), Massana (2) i un gol en pròpia porta.

Muralles d'Àvila, en l'anada del viatge a Salamanca

Muralles d'Àvila, en l'anada a Salamanca

El següent desplaçament va ser el viatge a Salamanca, que es va fer en dissabte, el dia abans del partit. L'expedició calafellenca va passar pel costat de les muralles d'Àvila.

Un parc de Salamanca tot nevat

El mateix dia del partit, un diumenge pel matí, l'expedició calafellenca va poder veure un parc, situat davant l'hotel, tot nevat.

Cotxes nevats a Salamanca

Pel matí del diumenge, ja a Salamanca, els cotxes estaven nevats. El cotxe que surt a la fotografia és el Gordini d'en Rosend Mercader.

Eugeni Collado pels carrers nevats de Salamanca

Els jugadors van poder gaudir de la neu pels carrers de Salamanca, ja que, durant la nit del dissabte al diumenge, va caure una forta nevada.

Eugeni Collado i Antoni Nicolau davant del Pavelló Otero Afalle

Els jugadors del CP Calafell tenien fred, però escalfaven motors per jugar el partit, disfrutant de la neu.

Ramon Ferré llençant volves de neu

L'equip del Pepsi-Cola de la temporada anterior, format per Manolo Benito, Juan Alberto Fernández, Leopoldo Sánchez Gil, Diego Santos, Jose Luís Cembrano (a dalt); Manolo Puente, Cucho, Juan Carlos Valiente "Charly" i Antonio Ferreira (a sota).

Un partit, amb cert caire benèfic, va acabar amb victòria visitant per 2-3. Curiosament, la crònica del Diario de Salamanca no dubta en titllar de "leñero" al número 4 del CP Calafell, Polo II. Un gol de Nicolau i dos de Massana van posar el marcador a favor del CP Calafell, en una pista plena de gent.

El CP Calafell es situava, a aquestes alçades de campionat, en segon lloc de la classificació, a un sol punt del líder, el CP Vic. Picadero-Damm i Cibeles empataven a punts amb els calafellencs.

Muralles d'Àvila nevades, a la tornada

En el camí de tornada a casa, l'expedició calafellenca va poder fotografiar la muralla d'Àvila completament nevada.

El FEMSA de Madrid, amb el jugador estrella, Humbert Ferrer, va derrotar el CP Calafell per 4-6. La pista de les escoles estava plena, de gom a gom. Tres gols del davanter visitant, Humbert Ferrer, van donar els dos punts als madrilenys.

Una victòria dura i treballada a la pista del Picadero-Damm, de Barcelona, va servir per col·locar l'equip en tercer lloc de la classificació, a un sol punt del Vic i el FEMSA de Madrid.

Tot i la baixa de Verdú, el Montemar comptava amb els tres germans Torres per poder enfrontar-se al CP Calafell, en un duel que seria repetitiu al llarg dels propers anys. La victòria final del Montemar per 4-3 demostra la dificultat de guanyar a Al·lacant.

No hem trobat cap crònica del partit jugat a la pista de les Escoles davant del líder, el CP Vic, que va acabar en derrota per 1-2.

Aprofitant el desplaçament a Oviedo, el CP Calafell, a instància de l'Ajuntament, va fer entrega al senyor Rafael Fernández Martínez l'insignia d'or i brillants del club, en agraïment al suport rebut en la seva etapa com a governador civil de la província de Tarragona. Anteriorment, l'Ajuntament havia posat el nom de Rafael Fernández Martínez a l'actual Passeig de l'Unió.

L'esposa de l'alcalde de Calafell rebent un ram de flors, davant la mirada del jugador Artur Solé

El senyor alcalde, Antoni Romeu, i la seva esposa van acompanyar l'expedició del CP Calafell en aquest viatge a Oviedo. El capità del CP Calafell, Artur Solé, va fer entrega d'un ram de flors a l'esposa del senyor Rafael Fernández Martínez. El capità del CP Cibeles va fer el mateix amb l'esposa del senyor alcalde de Calafell. A Astúries, el senyor Rafael Fernández Martínez ostentava el càrrec de Fiscal Jefe de l'Audiència Territorial d'Oviedo.

L'equip del CP Cibeles d'Oviedo es va endur els dos punts, amb una ajustada victòria per 3-2. El partit va començar amb dos gols de Nicolau, però un d'ells en pròpia porta. Un xut de "Rius" al pal és concedit, per l'àrbitre, com a gol. No obstant, de res va servir.

Tot i els gols de Royo i Nard, dos jugadors vinculats a la història del Club Patí Calafell, jugant al Sagrada Família de Terrassa, el CP Calafell va aconseguir la victòria. Dos gols de Massana, Polo II i un gol d'Eugeni Collado van donar el triomf als calafellencs.

Tres gols d'Antoni Nicolau, dos d'Eugeni Collado i un gol de Massana van servir per derrotar el jove equip de Bilbao, el Jabones El Abra, per 6-1.

Després d'una derrota a Girona, per 2-0, el CP Calafell va refer-se amb una victòria a la seva pista, per 6-3, davant l'UE Horta. Dos gols de Massana i Collado, un gol de "Rius" i un altre de Nicolau van donar el triomf a l'equip local.

Tres gols de Massana, dos gols de Collado i un de "Rius" van posar el 3-6 final a la pista de l'Agustinos de València, demostrant la superioritat tècnica dels calafellencs.

Tres gols de Massana, un de "Rius" i un altre de Collado van servir per imposar-se al Pepsi-Cola de Salamanca. El partit mereixia un resultat més ampli pels locals, però no va haver-hi massa encert de cara a porta. Tot i així, dos punts més al sarró.

Humbert Ferrer va decantar el partit jugat a Madrid, davant del FEMSA, tot i la forta resitència que va demostrar el CP Calafell. Segons la crònica, els calafellencs van ser l'equip més dur que va passar per la pista del FEMSA, fins aquell moment.

Després de la victòria davant del Picadero-Damm, per 5-3, l'Atlètic Montemar va endur-se els dos punts de la pista de les Escoles. Els germans Torres van tornar a demostrar el seu potencial ofensiu i, entre dos d'ells, van marcar quatre dels set gols dels al·lacantins.

Després de perdre a la pista del CP Vic, per 7-3, el CP Calafell rebia al CP Cibeles, d'Oviedo. Cinc gols de Nicolau, en nou minuts, van encarrilar el partit davant dels asturians. Nicolau acabaria marcant cinc gols en aquell partit que, juntament amb els gols de Collado i "Rius" i el marcat per Massana, donarien una àmplia i contundent victòria per 14-0 davant l'equip asturià. El CP Calafell aconseguia el quart lloc de la classificació i l'opció de disputar la Promoció d'ascens a Divisió d'Honor.

El màxim realitzador del campionat per part del CP Calafell va ser Antoni Nicolau, amb 26 gols, seguit d'aprop per Joaquim Massana. Els 19 gols de "Rius", els 12 de "Polo II" i els 11 d'Eugeni Collado demostren que el poder ofensiu de l'equip anava força repartit.

Llista de tots els golejadors de la Primera Divisió Nacional

D'aquell campionat en guardem la llista de golejadors de tots els clubs, encapçalada per Humbert Ferrer, jugador internacional i metge de professió, que jugava al FEMSA de Madrid. Ell solet va marcar 70 gols en aquesta temporada, seguit de molt lluny per Solà, del CP Vic, amb 39 gols. Antoni Nicolau va ser el setè màxim golejador de la categoria.

El quart lloc assolit en el campionat va donar peu a disputar una eliminatòria de la Promoció d'ascens a Divisió d'Honor, davant de l'ACD Sentmenat. El CP Calafell va ser derrotat, en els dos partits, per 2-5 i 6-4. Per tant, no va poder aconseguir l'ascens a la màxima categoria.

La mala sort va acompanyar el CP Calafell en el primer partit. Després de marcar en primer lloc el jugador "Rius" pel CP Calafell, Artur Solé, en pròpia porta, feia l'empat a un gol i deixava tocada la moral dels jugadors locals. Un gol més pel Sentmenat, injust segons la crònica, atorgat per l'àrbitre, donava avantatge a un equip molt superior, el visitant. El Sentmenat s'imposava per 2-5 i deixava l'eliminatòria, pràcticament, sentenciada. De nou, l'any següent, el CP Calafell hauria de jugar a Primera Divisió Nacional.

Equip Juvenil del CP Calafell, temporada 69/70

Aquell any, el club tenia un equip juvenil i un equip infantil. L'equip juvenil estava format per Manuel Casado, Bartomeu Palau, Joan Noya, Rafel Solé (a dalt), Julio Peribáñez, Josep Solé, Batista Saura (acotats) i Josep Maria Palau (que no apareix en aquesta fotografia).

L'equip juvenil del CP Calafell va quedar subcampió provincial en el grup A del campionat de Catalunya. També va quedar en segon lloc a la Copa Primavera d'aquella temporada.

Una altra alineació del Juvenil 69/70 del CP Calafell

En aquesta fotografia de l'equip Juvenil hi apareix Josep Maria Palau, Joan Noya, Rafel Solé, Josep Solé (a dalt), Bartomeu Palau, Julio Peribáñez i Manuel Casado, a la pista de les Escoles. L'entrenador era en Joan Rovira i Palau.

L'equip infantil estava format per Miguel Camacho (porter), Josep Vives, Pere Josep Ortoll, Joan Palau i Joan Mañé (defenses), Manuel Chincolla, Josep Noya i Junito Garcia (davanters). L'entrenador era en Joan Rovira i Palau. L'infantil del CP Calafell es va proclamar campió provincial, imbatut. També va quedar campió de la Copa Primavera de la seva categoria.

A la Junta Directiva, aquella temporada, entre d'altres persones, hi havia Josep Hugué que feia les funcions de Delegat i en guardem la seva fitxa.

Fitxa de Josep Hugué "Pàmies"