Un descens que faria patir el club

Fotografia del primer equip de la temporada 1973/74

La temporada 1973/74 es va aconseguir el patrocini de l'empresa Construcciones Calafell, amb una aportació econòmica de cinquanta mil pessetes. El primer equip estava format, en un inici, per José José, Lluís Zuriaga, Antoni Nicolau, Eugeni Collado (a dalt), Josep Maria Figueras, Andreu Romeu (porter), Julio Peribáñez (Porter) i Miquel Aguilar (a sota).

Miquel Aguilar, va fer les funcions de jugador-entrenador

Durant els primers partits de la temporada, Miquel Aguilar feia les tasques de jugador-entrenador. Havia estat jugador del Club de Tennis Barcino, on també va ser entrenador, Reial Club Deportiu Espanyol, Club Patí Vilanova i d'altres. De bon començament, l'ajudava l'entrenador de l'equip Sub-23, Marcel Miró. Posteriorment, va agafar el comandament del primer equip en Joan Rovira i Palau. A partir de llavors, Miquel Aguilar va continuar fent solament de jugador. A Joan Rovira no el va acompanyar gaire la sort, ja que es va baixar de categoria. Però, va fer que jugadors com Josep Maria Palau, José José i d'altres tinguessin minuts a la màxima categoria per agafar experiència pel futur.

Josep Mª Figueras i Rosselló, fotografia: Revista Patin Hockey, número 11, de 3 de novembre de 1967

 
En Josep Maria Figueras, procedent del Club Natació Reus "Ploms", es va incorporar a l'equip aquella mateixa temporada. Era un jugador molt tècnic i disposava d'un fort xut. Demostrava la seva intel·ligència dins la pista, en la visió del joc i capaç de fer jugar l'equip.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

Abans d'iniciar la temporada, es va disputar un partit de Festa Major (juliol 1973), com ja era tradicional. L'equip convidat en aquesta ocasió va ser el Lista Azul, de Lleida. A la fotografia veiem un dels gols del Club Patí Calafell. El jugador que aixeca la mà, sent autor del gol, va ser en José José. El jugador número cinc, d'esquena a la foto, és l'Antoni Nicolau.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

A la fotografia veiem un altre dels gols locals, Antoni Nicolau batia al porter Mir, del Lista Azul. El jugador José José, en primer terme, celebrant-ho.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

En aquesta imatge veiem una de les jugades d'atac del Calafell, rebutjada pel bon porter lleidatà Manel Mir que, anys enrere, havia defensat la porteria calafellenca.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

Una nova jugada en atac del C. P. Calafell veiem Antoni Nicolau i Eugeni Collado amb el número cinc repetit. Al fons, de cara, apareix el jugador lleidatà Roy.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

Espectacular parada del porter Manel Mir, en el mateix partit de Festa Major.

Partit de Festa Major davant del Lista Azul (Lleida)

També el Lista Azul va aconseguir algun gol, com mostra la fotografia. Malauradament, no sabem el resultat d'aquell partit. Andreu Romeu defensava la porteria local.

En aquesta temporada es va arribar a la final del Trofeo Señor Presidente de la Junta Provincial de Educación Física y Deportes de Tarragona. La fase final es va disputar a Tortosa, el vint-i-cinc d'octubre de 1973, va enfrontar, en el partit pel tercer i quart lloc, el Reus Deportiu i el C. P. Vilanova (segons dels respectius grups). La final la van jugar el C. P. Calafell i el C. N. Reus "Ploms", amb el resultat de 2-6 pels de la capital del Baix Camp.

Calendari oficial del C. P. Voltregà de la temporada 1973/74

Calendari oficial del Reus Deportiu de la temporada 1973/74

D'aquella temporada en conservem dos calendaris, editats pel Club Patí Voltregà i el Reus Deportiu.

Plantilles dels equips de Divisió d'Honor publicades al Diari Dicen, cedida per Joan Miracle

Podríem dir que la mala sort i alguns factors aliens a l'equip van influir també en la seva classificació final, però cal ser realista i comprendre que la difícil situació econòmica del club va incidir en la qualitat tècnica del conjunt. El Club Patí Calafell va quedar penúltim de la classificació, baixant de categoria, tot i quedar empatat a punts amb el Sagrada Família de Terrassa, que es va salvar en la darrera jornada del campionat.

Un empat a quatre gols a la difícil pista del Club Patí Vic va servir per iniciar la temporada i sumar el primer punt. Aquest resultat creava certa il·lusió en l'equip i en els aficionats, esperançats d'aconseguir el seu objectiu a final de temporada, la permanència.

El 2-1 del descans feia preveure un partit anivellat fins el final. Però el 4-2 a favor del C. P. Vic donava força a l'equip local que es va veure sorprès, amb dos gols de Figueras i Zuriaga, deixant escapar una victòria gairebé segura. L'empat assolit va ser l'únic d'aquell jornada.

En el primer partit a casa, un derbi davant el Club Deportiu Vendrell va acabar en victòria pels locals per 5-3. Bon partit del porter Andreu Romeu que va deixar la porteria a zero en el descans. Eugeni Collado va fer els dos primers gols i el quart. Figueras i Zuriaga completarien la "maneta" a l'etern rival.

El C. D. Vendrell mai va aconseguir igualar el partit o posar-se per davant, el domini va ser clarament local. El partit es va disputar en una pista plena de gom a gom. El resultat final deixava el C. P. Calafell en un segon lloc provisional de la classificació.

En el segon desplaçament, a la difícil pista de l'A. A. Noia, el C. P. Calafell va ensopegar per 6-2, tot i començar guanyant per 0-2 als nou minuts de joc. Els de Sant Sadurní van donar el tomb al partit en una molt bona segona part, sent molt superiors als calafellencs.

En un derbi intercomarcal amb el Club Patí Vilanova, el Calafell aconseguia una ajustada i important victòria, mantenint la imbatibilitat a la pista de les Escoles. El partit va ser dels clàssics entre els dos equips, joc dur i anivellat fins el final.

Equip del C. P. Calafell en el seu partit davant del C. P. Vilanova

A la fotografia d'aquell partit hi veiem en Marcel Miró (que feia les tasques de segon entrenador), Lluís Zuriaga, José José, Miquel Aguilar (a dalt), Ramon Armajach, Miquel Serrano (porter), Andreu Romeu (porter) i Antoni Nicolau (a sota). A la fotografia hi falta en Josep Maria Figueras que també va jugar aquell partit.

El bon partit fet pel conjunt local, com equip, va poder amb les individualitats del Vilanova. Edo i Juanjo eren els principals puntals de l'equip visitant.

En la següent sortida fora, el Cerdanyola H. C. guanya per un clar 10-3. L'equip local no havia iniciat bé el campionat i la victòria davant el Calafell li va donar ales per avançar en la classificació. Sisquella faria sis dels deu gols del conjunt local.

Els gols d'Aguilar, Nicolau i Eugeni (de penal) no van ser suficients per obtenir un resultat honrós pel conjunt del Baix Penedès.

Una contundent victòria davant del Caldas, per 9-4, deixava l'equip en una zona tranquil·la de la classificació, a mitja taula. Res feia pensar en els patiments del final de temporada. L'equip feia bon joc i la pista de les Escoles era un fortí inexpugnable. Sis gols de Zuriaga i tres de Nicolau completaven la brillant victòria local.

Un nou desplaçament que va acabar amb el mateix resultat, 10-3 davant del Futbol Club Barcelona, el líder de la categoria. L'equip blaugrana demostrava la seva superior categoria i qualitat en un partit sense massa història.

La primera derrota a casa arriba davant el segon classificat, el C. P. Voltregà, un altre equip de la màxima qualitat. Els osonencs, amb un equip ple d'internacionals, va doblegar els calafellencs a la seva pista, per 3-13. Dos gols de Nicolau i un de Collado eren insuficients per plantar cara a un dels millors equips de la categoria.

Un empat a dos gols important i treballat davant del Reus Deportiu donaria un nou punt al conjunt calafellenc. Els gols de Collado i Figueras donaven l'empat en un partit igualat en tots els sentits. En aquell partit debutava el defensa vilanoví José José, amb el Calafell.

A la desena jornada, en el partit davant l'Arenys de Munt, amb resultat favorable als locals per 6-5, es va produir un fet que va tenir conseqüències greus pel nostre equip.Els tres gols de Collado, en el primer temps, donaven avantatge al conjunt visitant. Però l'Arenys tenia un bon equip i aconseguia empatar el partit a cinc gols.

L'àrbitre del partit era en Ramon Comallonga, conegut per ser bastant "casolà" i, també, per la seva "xiulada llarga". Va ser aquesta xiulada la que va decidir l'enfrontament. El marcador presentava el resultat d'empat a cinc gols quan la taula va indicar el final del temps reglamentari. L'àrbitre va fer sonar el seu xiulet just en el moment en que J. Edo xuta a porta i marca. El col·legiat allarga d'una forma exagerada la seva xiulada, donant el gol com a vàlid. Els jugadors calafellencs van protestar moltíssim l'acció arbitral, especialment el porter Andreu Romeu. L'àrbitre faria constar una inexistent agressió del porter del C. P. Calafell cap a la seva persona. Aquest fet va suposar una sanció de vuit mesos pel jugador.

Josep Vigueras, el nou porter del primer equip

El posterior recurs del club va prosperar, reduint-se la sanció a sis partits. La injusta decisió va ser acceptada pel club, fet que va obligar a buscar un nou porter. Així es va incorporar a la plantilla, en Josep Vigueras, actual propietari de la marca Reno, que havia jugat, entre d'altres equips, amb el C. N. Caldas, l'Esfèric de Terrassa, el C. H. Cerdanyola i el C. T. Barcino. Un cop completada la sanció, Andreu Romeu va recuperar la titularitat.

El debut a la porteria de Vigueras va suposar una nova victòria del C. P. Calafell a la seva pista. El 5-1 al Terrassa posava en novè lloc de la classificació, amb deu punts, l'equip local. Un Calafell molt superior va sentenciar el partit en la segona meitat.

Les cròniques del partit parlen de "golejada justa", tot i l'apretat 2-1 al descans. El Calafell continuava demostrant la seva força a la pista de les Escoles.

Un desplaçament llarg suposa una nova derrota a la pista del darrer classificat, el conjunt alacantí del Montemar. Un contundent 10-4 suposava la segona victòria pel conjunt local en el campionat.

Primer equip del C. P. Calafell a la pista del Atlético Montemar

A la fotografia hi veiem l'alineació del partit davant l'Atlético Montemar, a la pista alacantina, amb José José, Eugeni Collado, Lluís Zuriaga, Miquel Aguilar, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Josep Maria Figueras, el porter Josep Vigueras, Antoni Nicolau i el porter Miquel Serrano (a sota).

En la visita a la pista de l'Atlético Montemar, el C. P. Calafell va viatjar amb un conjunt de directius i aficionats que van anar a dinar al "Palau de l'arròs", a València, el dia abans. Van fer nit a Benidorm, disputant el partit l'endemà diumenge pel matí, a Alacant. Abans del primer equip, el conjunt Reserva va disputar el seu encontre corresponent. El Montemar era l'únic equip de fora de Catalunya que també tenia equip Reserva.

Els gols (d'Armajach i Collado, en aquesta crònica) no van ser prous per aconseguir quelcom positiu de la pista del Sentmenat. Una nova derrota per 2-7 feia entrar l'equip en una dinàmica molt negativa, amb greus conseqüències al final.

En aquesta altra crònica, amb diferents golejadors pel Calafell (Zuriaga i Nicolau), el conjunt vallesà demostrava ser superior als locals. Un Sentmenat poderós es distanciava en tercer lloc de la classicació del Reus Deportiu, quart classificat.

En el primer partit de la segona volta es repetia l'empat entre els viguetans i els calafellencs, aquest cop a quatre gols. La igualtat entre els dos equips també es mostrava en la classificació, ocupant el desè i novè lloc de la mateixa, respectivament.

En aquesta nova crònica tornen a variar els golejadors, però en el video que tenim del partit es veu que no són encertats els noms dels jugadors locals que van marcar. Un dels gols de Figueras va ser de penal.

Aquest és un petit video que es conserva d'aquell partit, a la pista de les escoles, entre el C. P. Calafell i el C. P. Vic. Un document de gran valor històric, ja que és el més antic de que disposem.

Una derrota en el derbi comarcal davant el C. D. Vendrell, per 3-1, escurçava la distància entre els dos conjunts a la classificació. L'empat a un, en el descans, amb gol d'Aguilar, va ser inútil al final del partit.

La visita del Noia a la pista de les Escoles també va suposar una nova derrota pel C. P. Calafell, abocant l'equip a una mala ratxa de resultats consecutius. L'empat a dos gols en el descans resultava, novament, insuficient per aconseguir quelcom positiu.

El gol de Figueras, el primer del partit davant del Noia, va representar el número sis-cents del Club Patí Calafell a la màxima categoria. Els altres dos gols del partit, pel conjunt local, els va marcar Eugeni Collado.

La visita a la pista del Club Patí Vilanova va acabar en una nova derrota pel Calafell, per 6-1. Tot i això, en el seu retorn a la porteria, Andreu Romeu es convertiria en el millor jugador del conjunt visitant.

Novament, el Cerdanyola H. C. aconseguia una victòria a domicili, per 2-5, a la pista del Calafell. El 0-3 del descans ja feia preveure una nova derrota local. La pista de les Escoles, a la segona volta, resultava haver perdut el seu caràcter de talismà per l'equip.

El Club Patí Calafell escurçaria el 0-3 i es posaria amb 2-3, però el Cerdanyola imposaria el seu millor joc en el marcador.

Una inesperada i contundent derrota a la pista del Caldas complicava la situació calafellenca en el campionat. Quedaven poques jornades i els partits restants serien decisius.

Un bon partit davant del F. C. Barcelona, amb una digna derrota per 1-5, no suposava cap alteració en la classificació. El gol de José José era insuficient per aconseguir algun punt. El joc blaugrana va ser superior i el Barça va demostrar per què estava com a líder de la categoria.

Primer equip del C. P. Calafell, amb José José, Eugeni Collado, Josep Maria Palau, Antoni Nicolau, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Lluís Zuriaga, Andreu Romeu (porter), Julio Peribáñez (porter) i Josep Maria Figueras

El juvenil, Josep Maria Palau, debuta a la màxima categoria, davant el Futbol Club Barcelona. L'entrenador, Joan Rovira, va donar l'oportunitat al seu cosí i ell va correspondre amb un sensacional partit, tenint en compte la seva joventut i el potent rival que tenien davant. El resultat va ser del tot just, però honrós pels calafellencs.

Una derrota clara davant del segon classificat, el C. P. Voltregà, deixava tocat a l'equip. La mala ratxa semblava no tenir final i el Vendrell s'acostava a la classificació perillosament.

En un partit disputat entre setmana pels compromisos europeus de l'equip local, el Reus Deportiu guanyava per golejada, 9-1, a un pobre Calafell. En la primera meitat, un clar 5-0 sentenciava el partit.

En aquella mateixa jornada, el C. P. Voltregà, amb Nogué i Recio, superava els dos-cents gols marcats en aquella temporada.

En un partit similar al de la primera volta, l'Arenys tornava a guanyar per la mínima un partit molt equilibrat. La mala sort va decantar el partit a favor del conjunt de la Costa Brava. Els tres gols de Zuriaga no van servir per aconseguir res positiu per l'equip local.

En aquesta jornada, el C. P. Calafell es col·locaria ja en llocs de descens, fruit de la derrota a la pista del Sagrada Família de Terrassa, per 9-3. Les victòries del Vendrell, Caldas i Terrassa deixaven el conjunt verd-i-blanc en penúltim lloc de la classificació.

Una victòria importantíssima davant el darrer classificat, per 9-3, donava aire al conjunt calafellenc. L'equip del Montemar que ja havia baixat matemàticament jornades enrera, no va ser rival pel Calafell. Tres gols de Nicolau i Armajach, dos de Collado i un de Zuriaga completaven el marcador pel Calafell que semblava haver salvat la categoria a manca de la darrera jornada.

La derrota del Vendrell, a la pista del Cerdanyola, i la del Terrassa, a la pista del Reus Deportiu, semblava que serien suficients per aconseguir, un any més, el miracle de la permanència.

Però la victòria del Terrassa davant l'Arenys de Munt, per 7-6, condemnaria el C. P. Calafell a baixar de categoria. El Vendrell guanyaria al caldes per 5-2 i també assoliria la permanència. La derrota del C. P. Calafell a la pista del Sentmenat suposaria, doncs, quedar en penúltim lloc i el descens directe a Primera Divisió.

El clar 5-1 del descans ja feia pensar en el pitjor. Dos gols de Zuriaga i un d'Aguilar no van ser prous per aconseguir el punt que necessitava el Calafell per assegurar mantenir-se a Divisió d'Honor, un any més.

L'empat a punts i el pitjor "goal average" particular entre el Terrassa i el Calafell, condemnaven el conjunt calafellenc al descens. El Terrassa i el Vendrell disputarien la promoció.

Eugeni Collado i Antoni Nicolau van compartir el títol honorífic de màxim golejador de l'equip, amb vint-i-tres gols, cadascú. Lluís Zuriaga els seguia amb dinou gols. Cal destacar el nombre de gols aconseguits per Eugeni Collado, considerat un jugador de perfil més defensiu que atacant.

En l'apartat de golejadors, destaca la capacitat realitzadora d'Antoni Nicolau que, temporada rera temporada, venia marcant gols i destacant com un gran jugador. També observem a Recio (C. P. Voltregà) i Chércoles (F. C. Barcelona), encapçalant la taula de golejadors del campionat de Divisió d'Honor de la temporada 1973/74.

Fitxa federativa de Josep Hugué i Pàmies, com a delegat del primer equip

Un any més, en Josep Hugué i Pàmies feia les tasques de delegat del primer equip i seguia col·laborant com a directiu de la Junta Directiva del Club Patí Calafell. Aquella temporada, el Club Patí Calafell tenia un total de cent setanta-quatre socis (sis d'Especials amb quota donatiu, quaranta-sis de Protectors, cent divuit d'Abonats i quatre Juvenils).

Anton Vidal, entrenador de l'hoquei formatiu del club

Durant aquesta temporada, ens va deixar l'Anton Vidal. De la seva mà, es van formar jugadors com en Joan Rovirosa, Andreu Romeu, Josep Mañé, Antoni Nicolau, Ramon Armajach, Artur Solé, Xavier Montejo i molts d'altres. També va ser membre de les diferents juntes directives i el seu treball l'hem de tenir sempre present. Gràcies Ton! On estiguis, pots estar ben orgullós de la teva aportació a l'hoquei calafellenc.

En un diari de la província, el Delegado Provincial de Educación Física i Deportes, Josep Creus, feia esment, en unes declaracions públiques, a un anhel llargament esperat per l'afició local, el nou pavelló poliesportiu. Començaven els primers passos...

Andreu Romeu fent una aturada, a la pista de les escoles