El darrer partit, on ens disputàvem el tretzè lloc amb l'equip "amici" del Carbònia, va ser una festa. Els dos equips eren els animadors de l'EVRICUP pel seu bon ambient i es feien notar allà on estaven, especialment a la cantina. El partit va acabar amb un clar 8-4 a favor del C.P. Calafell. El tretzè lloc feia que fóssim els millors dels quarts de cada grup, cosa que parlava molt del difícil grup que ens havia tocat.
El partit també va començar amb la salutació entre els dos equips al centre de la pista. Abans, però, calia escalfar el porter, el David, que va estar, de nou, immens.
El cinc inicial davant els italians va ser en David Tutusaus a la porteria, Javi Luna, Jordi Cañellas, Epi i Josep Rion. Un equip molt ofensiu que prometia bon joc i espectacle.
L'equip calafellenc defensava a l'home, novament, conscient que el rival hi estava poc acostumat. El primer gol no trigaria en arribar, Epi en seria l'autor al robar una pilota en camp italià i marxar sol en un u contra u amb el porter.
El partit es posava de cara, els italians no sabien com entrar en l'àrea calafellenca i els jugadors de taronja arofitaven els ràpids contracops. Així arribava el segon, obra de Javi Luna, a passada d'Epi.
El Carbònia es tancava bé en defensa en quadre i el Calafell patia les primeres passivitats fruit del joc de tocar i tocar que anava fent.
L'entrada a pista de Frederic Sevé donava una nova arma per obrir la defensa rival, el xut de mitja pista. Era Epi, però, qui feia el 3-0 en un fort xut des de fora de l'àrea.
Amb un equip més defensiu en pista, s'encaixava el primer gol del Carbònia, en un ràpid contracop, 3-1. El "capi" va tenir dues ocasions per fer el seu golet, però el porter italià ho va evitar. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.
En el segon temps, també el joc combinatiu del C.P. Calafell va provocar algun passiu. Però, les sensacions eren bones i no es patia pel resultat.
En una jugada de combinació, Epi feia el 4-1 en un fort xut. La Iona celebrava els gols i el seu primer aniversari des de la grada. La Martina també animava l'equip!
En alguns contracops no hi havia encert de cara a porteria, el resultat podia ser més ampli.
En una jugada de contracop italià, l'àrbitre assenyala una falta directa rigorosa que el porter, David Tutusaus, aturava en una bona intervenció.
Poc després, un gol anulat a Epi no va pujar al marcador per una falta pràvia en la desmarcada.
En un nou contracop, però, Epi aconseguia un nou gol, el 5-1, el seu quart particular del matí.
En una bona jugada de combinació, el Carbònia escurçava distàncies. El 5-2 però no feia perillar el resultat pels catalans.
Els canvis s'anaven produïnt i, poc a poc, entraven tots els jugadors en joc. L'amplitud de banqueta es va notar i el cansament també.
El sisè arribava en una passada al segon pal de Javi Luna que Frederic Sevé rematava a plaer. 6-2 i partit resolt.
L'equip italià, però, no afluixava i calia estar atent en defensa.
En una jugada estranya i un rebuig dins l'àrea, els italians feien en 6-3. La bola no havia entrat, després de tocar el pal, però els àrbitres van donar gol.
Poc més tard, arriba la desena falta del Calafell. Els italians surten abans d'hora i els àrbitres piten falta en la seva contra. Una ocasió desaprofitada pel Carbònia.
Amb això, els italians aprofiten per canviar el porter. En una bona combinació aconsegueixen el 6-4, força celebrat pels italians, a manca de tres minuts pel final.
El Carbònia va pujar un pèl més l'agressivitat defensiva. I això va provocar un penal que li van fer al Jordi Cañellas.
Javi Luna el va transformar i va posar el 7-4 a minut i mig pel final.
Seguidament, sense temps de respirar, en un ràpid contracop, el mateix Javi Luna feia el 8-4 definitiu.
L'àrbitre es va confondre al final, assenyalant una falta al Calafell i pitant una falta directa que va haver de corregir, ja que estava mal fixat. I era l'equip italià qui havia acabat amb nou faltes.
Després de la polèmica final, el partit es va acabar i els jugadors dels dos equips es van saludar i felicitar pel bon joc.
El C.P. Calafell havia quedat en tretzena posició i havia demostrat ser el millor dels quarts classificats de grup.
Els italians van reconèixer la superioritat catalana amb molta esportivitat.
El Carbònia duia un reguitzell de fisios, massatgistes, mecànics i tècnics,... fins i tot algun de molt singular es passejava amb la bandera d'orígen català a l'esquena.
L'afició calafellenca va gaudir del partit i del resultat aconseguit. Per fi havíem rentat la imatge i el bon joc havia tornat.
Per tant, magnífica experiència a Holanda i, l'any que ve, a repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada