dimarts, 16 d’abril de 2013

L'aventura portuguesa


Com no podia ser d'una altra manera, el viatge a Portugal va ser un altre d'aquells viatges que no oblidarem mai, carregat d'anècdotes, històries, curiositats, diversió i, també, molt bon rotllo. Els veterans del Vallès Calafell CP deixem emprempta allà on anem i som l'ànima de la festa! No us perdeu aquest ampli reportatge del viatge a Portugal i de les nostres aventures per l'extranger... val la pena!


Per començar, un vídeo matiner prou il·lustratiu de com va ser el viatge i com començava la jornada... una més per explicar... o unes quantes més!


Els veterans del Vallès Calafell CP, emulant els equips de fa anys que quedaven al "Miguelillo", vam quedar ben d'hora a l'aparcament situat al poble, davant de l'antic restaurant d'"Els Cups". No es veia ningú pel carrer, però ningú va fer tard.


A més de les maletes, portàvem una placa commemorativa del 75è aniversari de l'Associació Acadèmica Coimbra, l'amfitrió del torneig, que faríem entrega un cop acabat el campionat.


També portàvem bosses amb publicitat de Calafell, per fer promoció del poble i donar a conèixer la nostra població per terres portugueses. Tots els equips van veure que hi havia unes platges magnífiques i es van interessar per veure quan era el nostre torneig i poder venir a gaudir del sol uns dies!


Vam sortir de Calafell per anar cap a l'aeroport per la C-32, rumb a l'aparca&go per a deixar el cotxe. Havíem d'agafar la sortida 290 de l'autovia de Castelldefels, però resulta que en direcció Barcelona no hi ha aquesta sortida i vam haver de donar una volta increíble pels polígons de Gavà i Castelldefels. Això va provocar els primers somriures i bromes del dia.


Tot i les voltes que vam donar, vam arribar molt bé a l'aeroport. Vam agafar dos carrets per a portar les maletes i vam causar sensació amb les suaderes llampants de l'equip. Tothom ens mirava!




Després de facturar les maletes, el "Capi" ho celebrava amb una cervesa ben fresca. En un dels bars de l'aeroport, els veterans vam esmorzar i ens vam posar les piles per emprendre el viatge a Portugal.


Alguns jugaven amb el mòbil, mirant a "Cuenca"...


Amb cares de son, asseguts en els seients del bar, veient-les passar...


Foto de grup, amb els polos oficials dels veterans que vam estrenar en el viatge a Holanda.


Cap a dins, a passar els controls...


Alguns van trigar més del compte en passar per les portes que piten...


On són el Cañi i el Josep Maria????


Aturats davant la botiga del FC Barcelona, el nostre proper rival a la lliga, picant el Javi Luna, el "merengue" de l'equip!


Alguns es van perdre i buscaven els banys...


Per aquí n'hi ha un troç!


A l'embarcar... primera bronca del dia! El vigilant de seguretat no llegeix el bloc i no sap que hem de fer els reportatges per a explicar les nostres aventures. Ens va prohibir fer fotos... per això en vam fer dues!

Incidents entre els passatgers i els controladors... si la tens més grossa o més petita (la maleta), si passa o no passa, cops de puny, mal rotllo, mal humor, discusions,... viatgi amb Ryanair!


El viatge va ser plàcid, algun va dormir i va ser broma de la resta. Aquesta foto és la venjança, tots dormint, excepte un! Abans, però, males notícies... la maleta del Ramon s'havia perdut i no podria jugar els partits de la tarda. La informació de l'aeroport era que la bossa arribaria amb el vol de les 19:20, impossible per a poder disputar els dos partits del dissabte... i, a més, hauria d'anar a l'aeroport a buscar-la!


El "Capi" no trobava el restaurant... el tenia just darrera! Aquí vam dinar els dos dies i sopar el dissabte, amb la resta d'equips. El menjar casolà va fer les delícies dels jugadors calafellencs... alguns van repetir!


Aquest era el menú, si enteneu alguna cosa feu-nos-ho saber...


El servei era molt atent i ens va fer una foto... a les fosques! a contra llum!


Sort que la vam repetir... ara si!


El "Capi" també va fer la seva foto particular de record d'un viatge inoblidable!


La propietària del restaurant disfrutava posant Sangre als "cubates"... la dona estava emocionada servint tanta beguda!


Una de les habitacions... un llit de matrimoni i una llitera, a joc amb les suaderes dels veterans, esperaven ¿l'hora d'anar a dormir?


L'altra habitació, amb els nòrdics un xic més apagats... un llit de matrimoni i dos llits plegables. Algú va dormir millor que els altres!


Al sortir de l'hotel, un sol espatarrant. El Ramon conduia i va demostrar les seves habilitats al volant de la furgoneta on anava tot l'equip... quina responsabilitat!


Ens van dir que el pavelló era al costat d'un centre comercial, així que vam anar a buscar-lo.


Pel camí, a prop del pavelló, ens vam adonar que aquella nit es jugava la Taça da Liga, una mena de Copa del Rei a la portuguesa... però sense rei. Els equips que s'enfrontaven eren el Braga i el Porto, així que en els carrers hi havia forces aficionats i va costar trobar aparcament.


Dins un complex esportiu enorme, al costat del camp de futbol i del centre comercial, hi havia el pavelló. Com diria en Rovirosa... apostuflant! Un pavelló nou, amb graderies al voltant d'una pista de grans dimensions i de parquet.


Ja s'estava jugant un dels partits previstos... el que enfrontava a l'A.A. Coimbra i el S.H. Tomar, els altres dos rivals del Vallès Calafell CP.


Els vestidors eren increíbles... en diuen balnearios. La veritat és que només faltava que ens fessin un massatge... la dutxa va ser relaxant després d'un viatge tant mogudet.


En arribar al pavelló, bones notícies... la bossa del Ramon estava a Portugal i de camí cap a l'hotel. Un dels organitzadors del torneig es va oferir a anar a buscar-la mentre es disputava el primer dels nostres partits. En acabar el nostre debut, la bossa va aparèixer!



Era l'hora del veure el FC Porto, l'equip favorit per a adjudicar-se el torneig. Arribava amb les seves figures (Realista, Vitor Bruno, Vitor Hugo,...) i l'anunciada reaparició de To Neves.



El "Capi" feia estiraments per a aguantar tot el partit sense canvis... venia a Portugal a provar-se i sortir d'una lesió que l'ha tingut apartat durant un mes de l'equip. Poc es pensava que la tornada a l'activitat seria tant dura!


Després dels partits, tothom volia fer-se fotos amb els internacionals del FC Porto. No és extrany, ja que era un equip plagat d'internacionals i del nivell del F.C. Barcelona a la lliga A de veterans.




Arriba l'hora de la veritat, deu jugadors portuguesos de verd-i-blanc contra cinc catalans de taronja!


El partit va ser un calvari físic, però l'equip, en tot moment, va saber dosificar les forces i va aguantar el ritme fort dels portuguesos. Un partit molt equilibrat i que guanyàvem al descans per 1-0.






El golàs de Capitolino no l'oblidarà mai el Josep Maria Palau, el podeu veure gravat en vídeo al resum del torneig. No us el perdeu!


L'equip reventat, el "Capi" aplicant-se el gel a la cuixa,...


...el Josep Maria Palau posant les cames en l'aire per a evitar les rampes i millorar la circulació de la sang! En definitiva, fets pols!


Per la nit, sopar de germanor amb alguns dels equips que s'allotjaven a l'hotel.


Sense paraules!


La sopa estava boníssima...


de segon, pollastre, amb patates, amanida i arròs!


Pensàvem que hi hauria aficionats dels equips que jugaven la Taça da Liga de festa per la ciutat, però no hi havia ni rastre!


Així que, després de la protocolària visita turística a la ciutat, vam anar de festa!!!!




Els "primos" s'hi van sumar... l'A.A. Amadora és un dels equips amb més ambient de Portugal, similar al nostre!













La nit va ser llarga i va servir per a conèixer algunes de les velles glòries de l'hoquei portuguès... l'endemà, aquest senyor ex internacional, de 72 anys, jugaria cinc minuts en el partit pel tercer lloc. Tota una fita!


Pel matí, després de dormir moooooooolt, vam baixar a esmorzar!



Havíem reposat forces i calia donar la cara en el darrer partit de la nostra participació en el torneig.


Les coses no van anar del tot malament, un empat in extremis salvava la papereta i l'honor del Vallès Calafell CP.












Arriba l'hora de la final i, alguns, aprofiten l'ocasió per a fer turisme i comprar souvenirs.



A l'entrega de premis, el "Capi" repassa la placa per si hi havien faltes d'ortografia... no fos cas!



L'equip local va dedicar el seu càntic tradicional als veterans del Vallès Calafell CP com a agraïment per la nostra visita i participació en el torneig.





Els jugadors del Vallès Calafell CP no van desaprofitar l'ocasió per a fer-se la foto amb les llegendes de l'hoquei portuguès, com Capitolino i Ventura.



Els amics del Facebook van aprofitar per a conèixer-se en persona i immortalitzar l'ocasió! El Ramon i el Joao Rui van saludar-se i comentar les jugades.




Els jugadors vam rebre un programa del torneig de record i un plat de ceràmica per a l'equip. A més, l'SH Tomar ens va donar una bufanda del seu club i l'A.A. Amadora un banderí.





Vitor Hugo també va ser accessible i es va fotografiar amb nombrosos jugadors que volien fer-se la foto amb un dels seus ídols de l'hoquei de totes les èpoques.


En acabar, el dinar de germanor va ser multitudinari. Hi van assistir tots els equips...




A la tornada, calia recuperar el cos per a la visita de dijous al Palau Blaugrana. No hi ha paraules!





El Josep Maria Palau va fer de guia, vigilant que el conductor no s'adormís i portant el GPS. Llàstima dels darrers kilòmetres que la va liar...


A l'avió, més humor!


En definitiva, un viatge molt bonic i de molt bon record per a tots!

7 comentaris:

  1. Quin reportatge!!!! M'ha encantat!!Sembla que us ho heu passat bé... Felicitats per la iniciativa i sobretot, porta el nom del poble allà on aneu.

    ResponElimina
  2. Grandas malucos estes primos. Abraco para todos e até um dia destes.
    Pedro Reis
    Amadora

    ResponElimina
  3. PRIMOS!!!!!!! JEJEJEJEJEJ QUE BIEN NOS LO PASAMOS!!!!!
    SOIS UNOS CRACKS PERO NOSOTROS UN POCO MÁS !!!! JEJEJE

    RECUERDOS A TODOS!!!

    ResponElimina
  4. Molt bon reportatge i segur que on aneu deixeu emprempta segur.- Una abraçada i ens veiem dilluns .- Pep Busquets Gol

    ResponElimina