divendres, 13 d’abril de 2012

El tristament cèlebre partit del Mataró i la sanció al Club

Equip del C.P. Calafell que va disputar la Copa S.E. el Generalíssim de 1968

L'equip del Club Patí Calafell-CUSESA va disputar aquell any la Copa de Su Excelencia el Generalísimo, un torneig que va canviar el decurs de la història pels calafellencs. El torneig donava dret al campió a participar a la Copa d'Europa de clubs. A la fotografia, a la pista de les escoles, hi distingim Agustí Blanch "Rius", Emiliano Garcia "Polo II", Joan Farré, el capità Joaquim Massana (a dalt), el juvenil Antoni Nicolau, el porter Manel Mir i el jugador-entrenador Josep Lorente (a sota).

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 25 de març de 1968

Abans de disputar els vuitens de final, es va jugar una eliminatòria prèvia. El C.P. Calafell es va enfrontar al A.A.E.P. Vilanova (Escol·les Píes de Vilanova), derrotant-lo per 20-0 a la pista de les escoles de Calafell. El resultat va suposar que, a la tornada, l'equip vilanoví renunciés a jugar donada l'amplitud del marcador.

Crònica del diari El Mundo Deportivo de l'1 d'abril de 1968

Amb aquesta decisió dels vilanovins, el C.P. Calafell ja era equip de vuitens de final. En la següent ronda es van afegir el C.D. Mataró, el C.P. Vilanova, el Cerdanyola H.C. i el Coma-Cross, en qualitat de campions i subcampions de Primera i Segona Divisió.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 8 d'abril de 1968

En aquesta eliminatoria de vuitens de final es van anticipar dos partits, l'Igualada H.C. - C.P. Calafell i el Coma-Cross - G.E.i E.G., ja que l'Igualada i el Coma-Cross disputaven la promoció d'ascens a Primera Divisió. Els resultats d'aquests partits d'anada van ser de 2-1 (a favor de l'Igualada) i 3-4 (a favor del G.E.i E.G.). L'eliminatòria es posava coll amunt pels de Calafell.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 12 de maig de 1968

Gairebé un mes més tard, degut als compromisos internacionals d'alguns equips, es va disputar la tornada dels vuitens de final. Abans, el C.P. Calafell i el Coma-Cross havien resolt les seves eliminatòries davant de l'Igualada i el G.E.i E.G. per 7-3 i 9-4, respectivament.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 13 de maig de 1968

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 20 de maig de 1968

Les altres eliminatòries es van resoldre favorablement pels equips del Noia, el Mataró, el Reus Deportiu, el Voltregà, el Vic i el Vilanova. El titular del diari El Mundo Deportivo, erròniament, donava per eliminat al Mataró, en comptes del Barça. En la crònica del 22 de maig van rectificar l'errada en una nota al diari.

Article del diari El Mundo Deportivo del 20 de maig de 1968

El C.D. Mataró va rebre, en el partit davant del Barça, el trofeu Invicta, a l'equip que havia estat durant més jornades líder del campionat de Primera Divisió aquella temporada.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 22 de maig de 1968

El C.P. Calafell estava a un sol pas de la fase final de la Copa S.E. Generalísimo, però havia de superar al totpoderós C.D. Marató. El Calafell ja havia guanyat el Mataró per 1-0 a la pista de les escoles aquella temporada, però havia perdut per 4-0 a Mataró. El campió d'Espanya semblava, a priori, que era l'equip favorit per passar la ronda.

Article d'Enric Blanch, publicat a la revista Solo Hockey

Equip del C.D. Mataró publicada a la revista Patin Hockey, número 7, del 5 d'octubre de 1967

L'equip del C.D. Mataró el formaven jugadors internacionals, gairebé la totalitat de la selecció espanyola, com Viadé, Vila, Salarich (a dalt), Gallén, Rodón, Largo (porter), Roure (porter) i Capdevila. L'entrenador d'aquell equip era Josep Nomdedeu Nevot. El potencial d'aquell equip era enorme i l'eliminatòria es presentava molt difícil pels de Calafell.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 24 de maig de 1968

A l'anada, el dimecres 22 de maig, a Mataró, el C.P. Calafell va perdre per 7-2. El resultat semblava normal, ja que el jugador Lorente no va poder jugar, per lesió, amb el Calafell. Durant el partit, els jugadors del Calafell van haver de suportar un joc molt dur per part del Mataró. La duresa del partit va provocar incidents a les graderies, essent agredint el president Joan Ortoll. Al partit hi van assistir els màxims dirigents de la Federació Catalana de Patinatge i el seleccionador nacional Pere Torres. Però, tots aquests incidents no van ser reflexats en l'acta del partit i, per suposat, no hi va haver cap mena de sanció al respecte. Al final del partit, el porter del Club Patí Calafell, Manel Mir, va escridassar els federatius presents.

Crònica del diari El Mundo Deportivo de l'11 de març de 1968

El dissabte 25 de maig, d'aquella mateixa setmana, encara en calent, es va disputar la tornada de l'eliminatòria. Després dels incidents de l'anada, ja podem imaginar amb quin ànim esperava l'afició aquest partit. Sent sincers, no hi havia l'ànim de remuntar l'eliminatòria, ja que era molt difícil marcar cinc gols al millor porter del món del moment, Carles Largo, però si amb l'esperança d'oferir la victòria a l'aficionat davant de tant difícil adversari. Havien estat bastants els aficionats que s'havien desplaçat a Mataró, alguns d'ells agredits. Tenint en compte els problemes que havia tingut el Mataró en un partit contra el Reus Deportiu, de Copa d'Europa, provocant la disputa d'un tercer partit, a porta tancada, al Palau d'Esports de Barcelona, l'afició reusenca va mobilitzar-se en massa i van fer acte de presència a Calafell per animar l'equip. Van ser molts els socis i aficionats que van venir a donar suport al Calafell, provocant la millor entrada mai vista a la pista de les escoles.

A l'arribada a Calafell, el C.D. Mataró es va dirigir al Restaurant Emilio, de la Platja de Calafell, per encarregar el sopar i posar ampolles de cava en fresc per celebrar la classificació per la fase final.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 27 de maig de 1968

El primer temps del partit va acabar amb el marcador 2-0, a favor del Calafell, amb gols de Massana (de tir directe) i "Polo II" (de penal). En el descans del partit, l'entrenador Josep Lorente va dir als seus jugadors "ara sortiré jo i hem d'aconseguir un gol ràpid, si ho logrem aixecarem l'eliminatòria". I, així va ser! El mateix Lorente va fer el 3-0 en el minut dos de la segona meitat. En aquell moment, es va tornar a asseure a la banqueta, essent rellevat per "Polo II", que aconseguia el 4-0, en el minut deu. En el minut 15, Massana empatava l'eliminatòria i, en el minut 17, "Polo II" feia el 6-0 i classificava, momentàniament, el Calafell. Aquesta espectacular remuntada va fer embogir l'afició. Quan semblava que ja estava tot decidit, el jugador Rodón, a manca d'un minut, fa el gol pel Mataró. El 6-1 provocava una pròrroga per decidir el vencedor de l'eliminatòria.

Crònica del diari Dicen del 28 de maig de 1968

Es va iniciar la pròrroga enmig d'un soroll ensordidor i davant l'estupor de propis i estranys, ja que s'havia aconseguit el què semblava impossible. Un gol de "Polo II" avançava el Calafell, però Viadé empatava l'eliminatòria, de nou, pel Mataró. A la segona part de la pròrroga, en primer lloc, "Polo II" i, després, Farré van aconseguir el 9-2 definitiu. Així, amb entrega i il·lusió, es va poder doblegar un rival molt superior sobre el paper. Però, a la pista, on es demostren les qualitats de cadascú, el Mataró no va poder aconseguir allò que donava per segur abans de començar el partit.

Acta del partit C.P. Calafell - C.D. Mataró

Revers de l'acta del partit C.P. Calafell - C.D. Mataró

Durant el partit, disputat a fort ritme, però amb noblesa, només es va registrar l'expulsió del jugador local "Polo II" per un minut, per entrada antireglamentària. Tal i com podem observar a l'acta del partit, redactada pel col·legiat Francisco Ortiz, no consta cap altre incident. Resultava sorprenent el Protest formulat pel Mataró.

Rebut arbitral del partit C.P. Calafell - C.D. Mataró
Rebut de la nocturnitat del partit C.P. Calafell - C.D. Mataró

El rebut de 740 pessetes per l'arbitratge del senyor Ortiz, pagat a mitges pels dos equips, encara es conserva. L'hora del partit, com es reflexa en l'acta, va ser les 22:30 hores. Aquest fet va obligar el Calafell a pagar 150 pessetes més de suplement de nocturnitat.

Joan Vila i Verge, jugador del C.D. Mataró

El jugador del C.D. Mataró, Joan Vila, un cop acabat el partit de l'eliminatòria de Copa, sembla que va fer unes fortes declaracions a Ràdio Vilanova dient que, mentres es disputava el partit, la gent de Calafell perseguien les seves dones pels carrers. Aquestes paraules no van ser mai oblidades pels aficionats locals i, cada cop que venia a jugar, amb els diferents equips als què va pertànyer, rebia una monumental xiulada cada cop que tocava la pilota. Aquesta actitud del públic vers la seva persona no li permetia rendir i l'havien de canviar. Els darrers anys de la seva trajectòria, encara s'estranyava de l'actitud del públic calafellenc que no havia oblidat el què havia dit.

Telegrama enviat per la Federació Espanyola al C.P. Calafell

Quan semblava que s'havia guanyat a la pista de joc el dret a participar a la fase final d'Alacant, uns ¿"senyors"?, damunt d'una taula de despatx, van decidir que això no podia ser. Així es va organitzar la major

INJUSTÍCIA

de l'hoquei patins estatal.

Resultats del diari El Mundo Deportivo del 26 de maig de 1968

Aleshores, es disputava a la veïna població d'El Vendrell el campionat d'Espanya Infantil, amb la participació, entre d'altres, del Club Agustinos de València, el Pola de Lena d'Oviedo i el Pilaristas de Madrid. Van ser, precisament, aquests tres equips (suposadament per ser d'altres regions i practicants d'un hoquei diferent al català) als què, suposadament, van acudir diverses autoritats federatives catalanes amb uns escrits ja preparats per què els signessin i, així, aconseguir que el Calafell no participés a la fase final. Aquesta dada va ser confirmada, anys més tard, per persones de la capital del Baix Penedès, on es jugava el campionat Infantil. Molt vergonyosa la postura d'aquests federatius intentant i aconseguint, a qualsevol preu, afavorir el Mataró.

Carta enviada per la Federació Catalana al C.P. Calafell
Acta de la Federació Espanyola referent als incidents dels partit C.P. Calafell - C.D. Mataró

Acta de la Federació Espanyola referent als incidents dels partit C.P. Calafell - C.D. Mataró
Acta de la Federació Espanyola referent als incidents dels partit C.P. Calafell - C.D. Mataró
  
Com es pot veure, tots aquests documents, que veuen la llum pública per primer cop, castigaven el Club Patí Calafell amb la pèrdua de categoria i sanció per un any a club i jugadors, amb la conseqüent inhabilitació de pista per igual període. La sanció també impedia que els equips de les categories inferiors poguessin disputar cap mena de competició oficial. Una sanció imposada en un partit de Copa, de cap de les maneres hauria d'haver afectat a la competició de lliga i, encara menys, a les categories inferiors. Això va ser una altra de les decisions absurdes i injustificades dels federatius del moment.

L'àrbitre, el senyor Francisco Ortiz, va ser requerit a la Federació a fi i efecte d'aconseguir que fes un annex de l'acta del partit. Ell va negar-se a fer-ho, al·legant que tot el què havia passat estava reflectit en l'acta i que no pensava modificar res. Aquesta noble postura va ser entesa com una insubordinació pels directius federatius i el van sancionar amb un any d'inhabilitació. Però, ell, abans d'això, es va anticipar i els va llençar damunt la taula la seva llicència d'àrbitre, afegint que mai més tornaria a pitar. Així ho va fer!

La no modificació de l'acta feia inviable la classificació del C.D. Mataró per la fase final i, per tant, no va poder anar-hi com a classificat.

En l'acta del Comité de Competició hi consta que, al final del partit, els jugadors del C. P. Calafell van ser passejats a esquenes dels aficionats. Jo, personalment, vaig ser un d'ells, portant el defensa Joan Farré per tota la pista. S'ho havia merescut! En el partit d'anada, en el que també vaig ser present després de fer un viatge llampec, amb una furgoneta Citroën conduïda per Paco Casado juntament amb Miguel Pastor "Miguelillo", vaig ser testimoni de com un aficionat del Mataró donava un cop de puny al President del Calafell, Joan Ortoll, que va caure estès al terra. Tot això va quedar impune, tot i la presència a la graderia de les màximes autoritats esportives nacionals de l'època.

Article del diari El Mundo Deportivo del 30 de maig de 1968

Article del diari Dicen del 30 de maig de 1968

Com podem llegir en el títol de l'article del diari Dicen, es noten les ganes que tenia ja la Federació per eradicar qualsevol conducta antiesportiva de les pistes d'hoquei, tenint en compte els recents incidents greus en alguns partits, com en el Reus Deportiu-Mataró de Copa d'Europa. En aquells moments, encara sense sanció!

El dilluns, dia 27, des de la Federació vaig trucar a l’entrenador Josep Lorente, dient-li que tot el viatge a Al·lacant estava preparat, ja que, l’endemà dimarts, marxava a complir el servei militar. En aquells moments, la Federació ja estava reunida prenent la seva decisió.

La pròpia Federació convoca els mitjans de comunicació només cinc dies després del partit Calafell-Mataró, quan encara no es coneixia la sanció i no hi havia hagut dret a recurs. ¿Quina pressa tenien? ¿Què havien de justificar?

Article publicat al diari Dicen de 31 de maig de 1968

La sorprenent sanció va impedir que el Calafell disputés la fase final de la Copa S.E. Generalísimo, anomenada Campionat d'Espanya. La 25ª edició es va disputar a Alacant entre els equips del C.P. Vilanova, C.P. Voltregà, Atlètic Montemar (Alacant), A.A. Noia, Oberena (Pamplona) i l'Agustinos de València.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 31 de maig de 1968
Crònica del diari El Mundo Deportivo de l'1 de juny de 1968
Crònica del diari El Mundo Deportivo del 3 de juny de 1968

El campió de la fase final de la Copa S.E. Generalísimo va ser el C.P. Vilanova, derrotant a la final l'Agustinos de València. Sense cap dubte, la sanció al C.P. Calafell va obrir les portes a d'altres equips de l'Estat per disputar el títol. De ben segur, el C.P. Calafell hauria tingut un paper destacat en aquesta fase final, amb opcions de victòria.

Carta enviant còpia del recurs presentat pel C.P. Calafell a J.A. Samaranch

Recurs presentat pel C.P. Calafell al Delegado Nacional de Educación Física i Deportes

Recurs presentat pel C.P. Calafell al Delegado Nacional de Educación Física i Deportes

Inexplicablement, els directius del C.P. Calafell no van recórrer la sanció imposada, tal com reglamentàriament podien fer davant del Comitè Directiu de la Federació.

Un cop acabat el campionat i mesos després de la sanció, la relació de l'alcalde Antoni Romeu amb el Delegado Nacional de Educación Física y Deportes, Joan Antoni Samaranch, feia pensar en la possibilitat d'intervenir davant el comitè corresponent per tal d'aconseguir una reducció de la sanció imposada. Això, finalment, es va aconseguir en les categories base, on es va permetre disputar els seus respectius campionats als equips inferiors del Club la temporada següent.

Crònica del diari El Mundo Deportivo del 22 de maig de 1968

Darrera la sanció al Calafell hi havia molts interessos creats. No hem d'oblidar que, en aquell moment, l'equip del Maresme estava patrocinat per la firma SUBIRÀ, de gèneres de punt. En conseqüència, va pesar més la influència que la veritat.

A més, el Calafell va pagar els plats trencats dels incidents entre el Reus Deportiu i el C.D. Mataró en la seva eliminatòria de la Copa d'Europa, on el Reus es va proclamar campió. Aquells incidents van provocar que no s'acabés el segon partit de l'eliminatòria, disputat a Reus, i havent de disputar un tercer partit en el Palau d'Esports de Barcelona.

La sanció que haurien d'haver imposat al Reus Deportiu, de possible tancament de pista, es va fer esperar. El Reus Deportiu havia de disputar la final de la Copa d'Europa que, per altra banda, va guanyar merescudament. La Federació no el volia privar de jugar-la fora de la seva pista. Alhora, el porter del Reus Deportiu, Santi Garcia, hauria d'haver estat sancionat. No obstant, la sanció també es va fer esperar per no perjudicar la selecció espanyola que disputava el campionat del món. Com veiem, hi havien dues bares de medir!

El fet que el Reus Deportiu eliminés el Mataró a la Copa d'Europa, suposava un fort revés a la inversió feta pel seu patrocinador. El Calafell va impedir sumar un nou títol als mataronins i tot es va resumir en l'obtenció del títol de campió de Catalunya de Primera Divisió en aquella temporada.

Entrevista al President de la F.E.P., Joan Piera, en el diari Dicen de 13 de juny de 1968

En aquest article, el propi President de la Federació Espanyola de Patinatge reconeix i diu que no es va sancionar el porter del Reus Deportiu, Santi Garcia, per què havia de jugar el Campionat d'Europa amb la Selecció espanyola. Però té molt clar que s'havien de sancionar els juvenils del Calafell, de forma incomprensible. Tot plegat, molt vergonyós!

Article d'opinió publicat al diari Dicen el 12 de juny de 1968

Al llarg dels anys, tots aquests records han pesat com una llosa sobre l'afició calafellenca. Es va convocar una assemblea de socis del Club Patí Calafell amb el desig de retirar-se de tota la pràctica de l'hoquei patins, com a rebuig a aquesta injustícia. Aquesta animada assemblea va decidir, a pesar d'alguns que no compartien el criteri, es va nomenar una Junta Gestora per conduïr el Club amb els equips de base Infantils i Juvenils. El senyor "Jaume" Vives i Nin va ser escollit el president de la Junta Gestora. El nombre de socis va disminuir considerablement, passant de tenir més de cent socis a quedar-ne poc més de quaranta.

En aquella temporada es va produïr una paradoxa, la millor temporada a la màxima categoria i la de pitjor record. Tot plegat, va ser un cop molt dur per un Club amb una tant breu història. Aquell partit va marcar un abans i un després en la història del Club Patí Calafell. Vist des de la perspectiva dels molts anys que han transcorregut des de llavors, caldria determinar dues etapes en la història del Club: la primera de disset anys (1952-1969) que acaba aquí i una altra que comença ...amb molta força!

4 comentaris:

  1. IM_PRESIONANTE !! (con dos palabras... jejejeje)
    De totes les 'batalletes' del nostre esport, sens dubte aquesta es la més i millor documentada. Enhorabona. Fins aviat.

    ResponElimina
  2. jo me'n recordo de tot aquest merder ja que el meu pare en aquell temps és el que anava amb el sr. lorente a la federació cada setmana i quan arribava a casa venia un "mica" content doncs recordo que deia que els de la federació els deien que no es preocupessin que no passaria res que era només per espantar tots els clubs per tallar una mica la violència, en especial pels merders dels partits que jugaven altres equips més poderosos, doncs ves per on al final van castigar al Calafell - el equip mes modest - també recordo que va quedar bastant "tocat" ja que es va sentir enganyat sobretot per un alt càrrec de la federació catalana-no recuedo el nom - des de llavors el meu pare ja no va voler saber res de la "gentussa" que manava a la federació i va deixar el "càrrec" aixo si, va seguir anant als partits del seu estimat club el CLUB PATI CALAFELL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies amic Joan! Sé perfectament el nom del directiu, però no tinc proves. Per això no el nomeno a l'escrit. No obstant, això és una mostra de la diferència entre els equips grans i els més modestos. El CP Calafell sempre ha estat considerat un modest, tot i que hem fet més pedrera que ningú i hem aportat molt a l'hoquei.

      Elimina