dijous, 22 de desembre de 2011

Miguel Pastor i Medina, el "Miguelillo".

Miguel Pastor i Medina, el "Miguelillo"
Miguel Pastor i Medina, nascut a Marmolejo (província de Jaen), el 8 de maig de 1938. Va morir, a Calafell, el 21 de setembre del 2005. Fill de Manuel i Antonia, arriba a Calafell amb 23 anys d'edat, recent acabat el servei militar. Es comenta que la seva mare l'esperava a casa seva i, ell, en comptes d'anar-hi, aparegué a Calafell, on vivia la seva tia, la "Culicana". Sempre explicava que en Josep Hugué Pàmies, el què fou President del Club, va ser la primera persona del poble que el va veure arribar, amb la maleta lligada a una corda. Va fer d'"arrebossador" a preu fet, en diverses empreses de la nostra localitat.

Es va casar l'any 1968 amb l'Estrella Pérez Lara, treballant molt dur per tirar endavant la seva família i els seus dos fills, el Manuel i el Nicolàs. Durant algunes temporades, va portar el bar del club, a la pista de les escoles. També va ser membre de la Junta directiva del Club Patí Calafell.

Des de la seva arribada, va ser un gran aficionat a l'hoquei, ja a la pista de la Rectoria. Ell vivia a prop. Va arribar a ser un dels "supporters" més grans de l'equip. Van ser moltes les vegades que va col·laborar, bé amb donatius econòmics, o en espècies per a ser sortejats, sopars a jugadors,...

Una vegada, en un desplaçament a Alacant, el seu cotxe, un MG, va formar part de l'expedició. Com plovia molt, en el moment de marxar, va ser l'entrenador Francesc Nart qui el va conduir, ja que ell no s'hi veia amb cor. Aquests cotxes eren molt baixos i, a prop de València, es va aturar. S'havia mullat el "Delco" i no tirava. Empentant, van arribar a una benzinera. Un cop assecat el "Delco" amb l'aparell d'inflar les rodes, van poder continuar el viatge.

L'any 1975, junt amb la seva esposa Estrella, es van fer càrrec del Bar de la Plaça Catalunya, que havien tingut el Marus, la família Cugat i el Pere Parera. Amb la seva arribada va passar a anomenar-se "Bar La Estrella". Aviat va convertir-se en el centre neuràlgic de l'hoquei a casa nostra. Es jugava el diumenge al migdia. I, després de dinar, allí, es reunien els aficionats per conèixer els resultats, fer tertúlia i discutir la jugada. Poc a poc es va convertit en el local social del club. Fins i tot, la Junta directiva s'hi reunia els dilluns.

En Juan Fernández, de "Cal Pep Fuster", va fer la vitrina per penjar-hi informació. Avui, és la seu de la Penya "Els Estrellats", fins aquest desembre, quan tancarà portes per la jubilació de l'Estrella Pérez... una llàstima!

Miguel Pastor, en un dels "personatges" del mercat medieval
El seu caràcter simpàtic i obert, com a bon andalús, el va fer ser un personatge molt estimat per tothom. Sempre va col·laborar en totes les festes locals: carnaval, mercat medieval,... aprofitant per vestir-se per l'ocasió. Mai tenia un NO per ningú, disposat sempre a ajudar a qualsevol persona.

MIGUEL... MOLTES GRÀCIES!

Per tot el què vas fer pel Club. Sense cap dubte, vas deixar petjada. De ben segur que, allà on siguis, et sentiràs molt content d'haver tornat a la màxima categoria de l'hoquei estatal.

11 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquesta dedicatoria, que ni nosaltres mateixos la podriem haver escrit més bonica. Hi ha anecdotes, que jo, el seu fill, desconeixia. Moltes gràcies!!!!
    Nico i Pili.

    ResponElimina
  2. muy bueno!!!!!!gran Miguelillo sin duda el p..o amo!!!!!pero nos a dejado una buena herencia,el gran NICO que no se aleja mucho de lo comentado.bon nadal!!!!!

    ResponElimina
  3. MIGUELILLO grande entre los grandes

    ResponElimina
  4. muy bonito y 1 detalle ..............para sentirse orgulloso de tener 1 tio asin era la bomba mejor dicho es q era la OSTIA ENMI CORTA FAMILIA SIEMPRE Q NOS GUNTAMOS ........HAY ANECDOTAS PARA PARTIRSE EL CULO SOBRE EL.....A HORA Q MI PRIMO NICO TIENE 1 POLVO TAMBIEM

    ResponElimina
  5. A SIN OLVIDARME DE PRIMO MANUEL ALCALDE FOREVER

    ResponElimina
  6. QUE BONITO!!!!!!!!!! UNA GRAN PERSONA!!!!

    ResponElimina
  7. Molt bona la iniciaiva que porteu des del Blog de tenir un record cap a la gent que ha viscut l'hoquei des de la berrera, fen la feina que no es veu, però no per això menys important.
    De veritat, felicitats!!!
    Francesc

    ResponElimina
  8. Gràcies Francesc per seguir-ho!
    L'hoquei el practiquen els jugadors i els porters, però sense els entrenadors, presidents, directius, mecànics, massatgistes, socis i aficionats no seria el mateix. Aquests personatges anònims el fan més gran! És just que se'ls reconegui la seva tasca i tinguin un paper tant o més important que els propis jugadors.
    La història l'escriuen les persones, però el seu record és imborrable. Per això és bo recollir-lo en el bloc i en la història del Club.

    ResponElimina