dissabte, 24 de setembre de 2011

Semifinals Lliga A Veterans 2010-2011 (i II)

FCBETERANS 3 – GIRONA CH A 2

EL CAMPIÓ CONTRA LES CORDES

DIA/HORA: Divendres 17 de juny, 21:45 h.

FCBETERANS: Martínez, Ll. Segarra, Rovira, J. Torner, Cairo –equip inicial-, Paüls i X. Segarra.

GIRONA CH A: Castro, Pastor, Nicolás, Garangou, C. Munsó –equip inicial-, Soriano i I. Tibau.

GOLS:
PRIMER TEMPS: 0-1 (9’) Pastor
SEGON TEMPS: 0-2 (27’) I. Tibau / 1-2 (37’) Ll. Segarra / 2-2 (48’) Rovira
PRÒRROGA: 3-2 (54’) Ll. Segarra

ÀRBITRES: Marcos i Benito

TARGETES: --

FALTES: FCBeterans: 9 // Girona CH A: 13

PÚBLIC: uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:
- El partit va començar amb un quart d’hora de retard degut al retard acumulat del partit anterior.
- Durant el primer temps es va lesionar el jugador del Girona Jani Nicolas.
CRÒNICA:

Una agònica pròrroga de cinc minuts va tenir que decidir al segon finalista del Grup A de Veterans, desprès de cinquanta disputadíssims minuts de semifinal, on el Girona A va tenir durant molt de temps contra les cordes al vigent campió i favorit, el Barça. Els gironins van sorprendre al Barça amb un 0-2, que va acabar igualant-se a poc més d’un minut pel final del temps reglamentari. Un gol de Lluís Segarra a l’acabament de la pròrroga va donar als blaugranes el passi a la final.

Tot i la tensió d'alguns moments del partit, al final molt "bon rotllo"... com sempre.

El Girona surt a per totes

El Girona A volia deixar clar que no s’havia classificat per la Final 4 de casualitat i que les seves aspiracions anaven més enllà de ser un obstacle en el camí del gran favorit, el Barça, i així ho va donar a entendre infringint un fort ritme de joc des del primer instant de partit, que va deixar momentàniament noquejat al seu rival.

Als dos minuts de joc, el porter blaugrana Tino Martínez va tenir que lluir-se refusant una rematada creuada de Jani Nicolás, i pocs segons desprès va fer el propi en un llançament de penal executat per Marc Garangou. El Barça no trobava la seva posada a punt i el Girona ho estava aprofitant fent-se amb el control del joc i creant molt de perill.

Jani Nicolás (8) poc abans de lesionar-se
Quan es complien nou minuts d’aquest primer temps, va produir-se la jugada desgraciada d’aquesta Final 4, quan el jugador lloretenc del Girona Jani Nicolás va lesionar-se als abductors de forma fortuïta degut a la extrema relliscor de la pista. El jugador no va poder tornar a jugar durant la resta de partit. Però no tot van ser desgràcies pel Girona, ja que, uns segons desprès de que el joc tornés a restablir-se, Pep Pastor inaugurava el marcador avançant al seu equip. D’aquesta manera els gironins reflectien el seu domini fins a les hores, davant d’un Barça força ofuscat.

Els porters eviten que el marcador es mogui

La imminent entrada a pista de Quim Paüls va donar al joc del Barça la espurna que necessitava, entrant el partit en una fase molt dinàmica i entretinguda, amb moltes ocasions a les dues porteries. Les grans intervencions dels dos porters els van convenir en els autèntics protagonistes d’aquests instants de l’enfrontament.

Carlus Castro

Carlus Castro, es va tornar en un malson pels davanters blaugranes, que topaven una i una altra vegada contra les seves guardes, en el que seria el prolegomen d’una gran actuació del porter del Girona A, que s’allargaria durant la resta del partit. En l’altra porteria, Tino Martínez va posar de manifest el perquè és el porter més en forma de la Old League, resolent de forma brillant les ocasions dels atacants rivals, evitant que el Girona A incrementés el seu avantatge abans dels descans.

En el tram final d’aquesta primera part, el Girona A va poder disposar d’un nou efectiu, l’Ivan Tibau –que feia pocs minuts que havia arribat-, i ell va disposar d’una gran ocasió a manca de tres minuts per la mitja part, al picar un llançament de penal que, novament, Tino Martínez va desviar amb molt encert, evitant que el marcador es mogués del 0-1 abans del descans.

Ivan Tibau falla el penal davant Tino Martínez

El Barça amb l’aigua al coll

El segon temps va començar amb molta intensitat per part dels dos equips, i en poc més d’un minut ens van deixar una gran jugada individual de Marc Garangou, que va posar en alerta a la defensa blaugrana; una rematada al pal de Gaby Cairo al desviar un xut de Lluís Segarra; i el 0-2, obra d’Ivan Tibau.

Ivan Tibau, autor del 0-2.

El Barça de les estrelles es va trobar contra les cordes davant d’un equip que estava oferint una gran resistència, i es va veure obligat a prémer al màxim la seva màquina d’hoquei per intentar invertir una situació que se li estava posant força feixuga. Als quatre minuts de la represa, Cairo va enviar per sobre la porteria gironina un llançament de penal, i tot seguit, Carlus Castro començava la segona part del seu recital d’aturades refusant els xuts de Rovira, Lluís Segarra i un incisiu Gaby Cairo que no aconseguia afinar la punteria. Martínez va tornar a estar providencial davant dels atacs del Girona A, evitant un tercer gol que podria haver estat definitiu.

No va ser el dia de Gaby Cairo de cara a gol

Als vuit minuts d’aquesta intensa segona part, una jugada d’atac del Girona A va acabar amb Pep Pastor topant contra el porter barcelonista i colpejant-se contra la porteria, cosa que va fer que el temps s’aturés durant uns minuts –recordem que en els partits de veterans el temps no s’atura durant el transcurs del joc-. Afortunadament la cosa no va anar a més i el joc es va poder reprendre amb normalitat. El temps anava passant en benefici del Girona A que defensava molt fermament el seu avantatge, mentre el Barça, tot i crear força perill, no trobava l’encert necessari per profanar la porteria gironina.

Afortunadament tot va quedar en un incident del joc

Remuntada del Barça

En arribar a l’equador del segon temps, el Barça va rebre el premi a la seva insistència, i va aconseguir entrar de nou en la pugna pel partit, retallant les distàncies amb un gol de Lluís Segarra. L’1-2 va despertar la fera blaugrana i va començar un ferotge assetjament contra la porteria del Girona A, erigint-se Carlus Castro com l’autèntic salvador dels gironins gràcies a les seves brillants intervencions.

En el seu afany de defensar-se dels atacs rivals, el Girona A es va carregar de faltes i va cometre la desena quan faltaven vuit minuts pel final del temps reglamentari. L’encarregat d’executar la falta directa va ser Gaby Cairo, però aquest no era el dia de l’argentí, que va fallar per enèsima vegada davant de la porteria gironina –aquest cop amb un misto monumental-, desaprofitant una oportunitat d’or per donar-li un nou rumb al partit. Estava clar que la cosa no quedaria així, i amb aquell ritme de joc, vuit minuts donarien encara per molt. En un partit que es perfilava èpic, els pals també van voler tenir el seu moment de glòria, així, en qüestió d’un minut, la bola es va estavellar per tres cops en el ferro de les porteries. Primer va ser el Girona qui va posar l’esglai al cos del Barça, i en la jugada següent Gaby Cairo va replicar en la porteria gironina obtenint el mateix resultat. A continuació, era Quim Paüls qui enviava la seva rematada contra el travesser. Un temps mort a manca de cinc minuts va servir per asserenar la situació.



El control del partit continuava en mans del Barça, malgrat el Girona A va aconseguir posar-li la por al cos amb algunes jugades a la contra. Finalment, a dos minuts i escaig per la botzina, Toni Rovira va fer el 2-2 que li donava una nova dimensió a la semifinal.

Un gol èpic de Lluís Segarra posa al Barça a la final

El temps reglamentari va acabar amb l’empat a dos gols, i ara tocava decidir el partit amb una pròrroga de cinc minuts sense gol d’or. Amb dos equips força tocats físicament degut a l’esforç emprat durant els cinquanta minuts, el resultat final es presentava incert i qualsevol detall podia sevir posar dins de la final a qualsevol dels dos equips.

El temps afegit va transcórrer amb molta cautela per part dels dos bàndols, potser massa pendents en no donar facilitats al contrari, que en arriscar en busca d’una jugada resolutiva. El minvament de forces també tenia molt a veure i es feia clarament visible. Quan faltava tant sols un minut i quatre segons per la conclusió, i tot apuntava cap a una tanda de faltes directes per decidir al finalista, Lluís Segarra es va treure de l’estic un xut creuat que es va colar entre la defensa gironina, sorprenent a Carlus Castro i catapultant al Barça cap a la final.

Rovira celebra el 3-2 marcat per Lluís Segarra

El Girona A va intentar cremar a la desesperada els darrers cartutxos, però sense èxit, i el 3-2 final donava al Barça el passi a la final per poder defensar el títol davant del Mollet B.

EL PROTAGONISTA:

Lluis Segarra. Si féssim un símil culinari, el petit dels Segarra seria un jugador d’aquells “julivert” que, sense que es noti, serveix per cuinar un grat plat, i si no hi es, es nota a faltar. Per això, mereixia el seu gran moment de la temporada, i ho va tenir quan amb el seu “Segarrazo” va convertir el Municipal de Sant Celoni en l’Stamford Brigde del FCBeterans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada