dimecres, 14 de setembre de 2011

Aquell viatge a Grado... (y II)

El partit era a les set, a l'antic pavelló de Grado (una pista de ciment en la que saltava la bola a la meitat, per la junta de dilatació que tenia, i unes tanques de reixa que feien anar la bola, al rebotar, on volien).

Però, abans del partit, al vestidor, vam tenir l'honor de ser atesos per un encarregat/vigilant molt singular que ens feia pensar que encara estem "de bon veure". Aquest vigilant, mooooolt atent, amb nosaltres i de nosaltres, vigilant tot, que no se li escapés res (o se'ns escapés res), va ser el nostre principal adversari, ja que ens va desconcentrar del tot. No n'hi havia prou amb la son que arrossegàvem, que només ens faltava un vigilant "afeminat"!

El partit va ser disputat. Amb incidents varis (a mi em van donar un cop d'stick a la cella i em va sortir molta sang, fins a posar-me tres punts, després del partit). Però, l'empat final, a set gols, va ser un bon resultat per un equip acostumat a no perdre, com el nostre. L'experiència de l'Areces, els germans Garrote (que no Estopa), el fet de tenir un sol canvi, l'àrbitre i la pista no van ser prous arguments per derrotar-nos.

Val a dir que, inesperadament, vàrem comptar amb el recolzament de la grada. Coincidències del destí, uns quants calafellencs feien el camí de Sant Jaume (Santiago) y passaven per allí. Van apropar-se al pavelló i ens van animar efusivament cap a l'empat final. No podia ser menys, al final del partit, ens vam fer una foto conjuntament per celebrar la trobada. Alguns d'ells, (més) veterans d'hoquei, com el "Lelo". Altres, coneguts calafellencs, com l'Amparo, l'Almirall, el Joan Caçadó, el Joan Raventós,... amb les dones i els amics.


Després d'això, cap a sopar i a sortir de marxa, de nou. A les cinc del matí del dissabte al diumenge, havent dormit tant sols una hora al pis del Pere (i alguns una estona dins del cotxe de lloguer), vam tornar a l'aeroport d'Oviedo, on sortia l'avió a les nou del matí, destí a Barcelona.

Una bona aventura que mai oblidarem i que passarà a formar part de la petita història dels veterans del Calafell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada