Marcel Miró i Sanfrutos

Marcel Miró i Sanfrutos, pioner del CP Calafell

Marcel Miró i Sanfrutos, nascut a Calafell el 28 d'agost de 1934, fill del Salvador i la Dolors. El seu pare era forner, el "Vadoret". Com la major part del jovent de l'època, un cop acabada l'escola, va començar a treballar a la bòvila per ajudar a casa seva, durant els anys de postguerra. Uns anys després, va aprendre l'ofici del seu pare, que va exercir fins la jubilació. Es va casar amb la Líria Aleu, formant una parella molt estimada per tothom, encara avui. El seu tarannà obert els fan ser molt volguts per tot el poble.

En Marcel Miró va iniciar la seva trajectòria esportiva jugant a futbol, amb el CF Calafell. També va jugar al tennis taula (ping pong), defensant el Centre Parroquial de Calafell, on va arribar a ser Campió Comarcal a Sitges, l'any 1953. Va fer el salt a l'hoquei als 18 anys. Ràpidament, aprengué a patinar, aconseguint una molt bona tècnica amb el patí, l'stick i la pilota. Era molt llest a la pista. La seva picardia el feia ser un jugador molt perillós, als partits, pels rivals. Tenia la capacitat de portar de corcoll els millors porters d'Espanya, com en Carlos Largo i en Vilella, tots dos internacionals, a qui va marcar gols de tota factura. Encara es recorden els set gols que va fer a en Vilella, en un partit a la pista de la Rectoria.

Marcel Miró, jugant amb la seva inconfusible gorra

Donat que tots els partits eren al migdia i la majoria de pistes eren descobertes, en Marcel jugava sempre amb una gorra al cap per protegir-lo del sol. Aquest fet el distingia de la resta de jugadors, tal i com es veu a la fotografia.

Va ser un dels jugadors "Pioners" del Centre Parroquial Calafell. Va fer el servei militar l'any 1956, fent la instrucció a La Molina. Després, va ser destinat a Berga.

A la temporada 61/62, quedant sots campions, el club va assolir l'ascens a la màxima categoria, per primer cop. Junt amb els companys, Joan Rovira, Albert Romeu, Joan Montejo, Ramon Farré, Joan Papiol "Rovelló", Ramon Gibert "Serenet" i Leopoldo García "Polo I", en Marcel va ser un dels jugadors de la plantilla.

Durant la seva trajectòria, va ser campió de Catalunya i campió d'Espanya de Segona Divisió, assolint l'ascens a la màxima categoria, la temporada 63/64. A la Primera Divisió hi va jugar les temporades 62/63, 64/65 i 65/66.

A la temporada 64/65, per problemes de Junta Directiva, els propis jugadors van acabar la temporada portant el Club, fent les tasques de Secretari el mateix Marcel. Molts cops, havia acompanyat a algun membre de la Junta a la Federació Catalana, on era molt conegut, tant per directius com per àrbitres.

A la temporada 66/67, va jugar amb el CP Vilafranca, que va reclamar els seus serveis els vuit, o nou, partits finals de temporada, per ajudar-los a mantenir la categoria. Junt amb Rius, Polo, Miró, Torres i, també, el nostre porter Joan Rovira. Va ser pretès per diferents equips, però va ser sempre fidel als seus colors.

També va entrenar l'equip juvenil, juntament amb "Cisco" Prats, aleshores jugador del primer equip, la temporada 56/57. Sempre, amb l'esperit d'ajudar el club, es va fer càrrec del primer equip en moments delicats. També fou entrenador del segon equip, a qui va portar a disputar una fase d'ascens a Primera Divisió Nacional, a Múrcia.

Fins avui dia, que continua fent tasques de suport, és un TOT TERRENY, demostrant un amor infinit al club.