Joan Ortoll i Tetas, President i Soci d'Honor.

Joan Ortoll i Tetas

Joan Ortoll i Tetas, sempre vinculat a l'esport local, de jove jugava a futbol, com el seu germà Andreu (tot i que, aquest, va arribar a jugar en categories superiors). Va formar part de la Junta Directiva del Centre Parroquial. Va ser delegat del primer equip d'hoquei. En diferents etapes, President del Club Patí Calafell. També, va ser alcalde i regidor de la nostra localitat. Quan va acabar la seva activitat política, va rebre un homenatge de totes les entitats esportives del poble, en reconeixement a la seva aportació a l'esport local.

En Joan i la seva esposa, l'Antonieta de Cal Santa, van tenir dos fills, la Carme i el Jaume. El darrer va jugar a l'hoquei durant molts anys i va aconseguir molts èxits a nivell personal i pel club. En parlarem més endavant.

Tiquet del sopar d'homenatge de les entitats esportives a Joan Ortoll

La seva major vinculació a l'hoquei va fer possible, merescudament, que l'Ajuntament de torn prengués la decisió de nomenar el pavelló poliesportiu municipal com a "Pavelló Poliesportiu Joan Ortoll".

Joan Ortoll descobrint la placa

Placa que dóna nom al pavelló Joan Ortoll, desembre de 1998

Placa que denomina el Pavelló Poliesportiu Joan Ortoll

Actualment, en Joan Ortoll ostenta els títols de President i Soci d'Honor del Club Patí Calafell. Encara, avui, el podem veure al Pavelló, que porta el seu nom, veient partits i, molt especialment, els que disputen els seus néts, en Ferran i l'Andreu.

Permeteu-me que parli en primera persona, però no puc desaprofitar l'ocasió per agrair, públicament, el Joan de Cal Xato tot el que ha fet per l'hoquei a casa nostra. Als inicis, a part de ser membre de diferents juntes directives, va aportar els diners que calien per poder fitxar alguns jugadors, a fi i efecte de que tothom pogués gaudir del millor hoquei veient els millors equips. És a dir, mantenir una categoria important i que les noves generacions de jugadors locals poguessin veure i aprendre dels millors jugadors. Aquest esforç econòmic no ha estat del tot valorat. Avui dia, encara hi ha gent que pensa "ell no va posar res per què se li va tornar". Faltaria més! Però vull dir que, si ell no ho hagués fet, NO HO HAGUÉS FET NINGÚ.

No entraré en episodis d'enveges i d'altres que també hi foren. Respectarem totes les maneres de pensar, però, de ben segur, que la majoria d'aficionats de l'hoquei de casa nostra sabran valorar en la seva justa mesura tota la seva labor i dedicació als nostres colors. D'ell vaig aprendre molt, especialment a estimar el Club. I, també, a intentar tenir el sentit, que ell tenia, de l'anticipació de les coses. Va ser un defensor del què creia just i no dubtava en enfrontar-se a qui fos i com fos per defensar els seus ideals. Honrat en sí mateix, no va dubtar en donar el bo i millor dels seus anys de joventut per què el club tirés endavant.

MOLTES GRÀCIES, JOAN!