EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

dimecres, 7 de juny de 2017

Retorn de Casado, remuntada i tercer lloc

 
Un any més, Viatges Nicolàs va tornar a ajudar el Club, una empresa local, totalment identificada, i, potser, mai valorada suficientment. La seva ajuda va resultar molt important, en uns anys complicats econòmicament. El club creixia i era molt difícil trobar mitjans per a tirar endavant. El Salvador Nicolàs (EPD) sempre va estar al costat del nostre club i el seu patrocini va ser un dels pilars principals per a tirar endavant.
 
El primer equip del C.P. Calafell-Viatges Nicolàs estaba entrenat per Ramon Ferré. Els porters eren Joan Carles Suau i Jaume Gener. Els jugadors de pista eren Juan Manuel Espinosa, Anacleto Ávila, Josep Pallarès, Josep Olivella, Marcel·lí Totosaus i Jaume Ortoll. A meitat de temporada, es va incorporar al primer equip Manuel Casado, que jugava en el segon equip del club. El motiu de la incorporació va ser l'aportació golejadora que encara podia oferir el jugador, retirat unes temporades abans.

 
Cartell de les III 12 Hores d'Andorra, cedit per Isidoro García
 
Durant la pretemporada, el C.P. Calafell va ser convidat a jugar les III 12 hores d'hoquei d'Andorra. Hi va participar amb un combinat de jugadors del primer i del segon equip del club. D'aquell torneig es conserven les cròniques dels partits del conjunt local, publicades als diaris d'Andorra. L'Andorra en va ser el campió. Pel Calafell, van destacar els gols d'Epi i les aturades de Gener.
 


En aquell torneig, els jugadors calafellencs van coincidir amb els jugadors del primer equip de futbol del F.C. Barcelona que feia el seu stage de pretemporada. L'equip que entrenava Terry Venables comptava amb Schuster, Urbano, Calderé, Hugues, Lineker, Urruti, Julio Alberto i Carrasco, entre d'altres, que es van fotografiar amb els jugadors calafellencs.













 
 
La segona edició de les 12 hores d'hoquei es van disputar l'11 d'octubre de 1987, en plena pretemporada. Hi van participar els dos equips locals, el Calafell-Viatges Nicolàs i el Calafell-Gruas de la Rosa, Jr., juntament amb els equips del C.P. Vic, el C.T. Barcino, el C.E. Vendrell i el J.E. Flix.
 

El conjunt del C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va formar amb Joan Carles Suau, Jaume Gener, Juan Manuel Espinosa, Jaume Ortoll, Anacleto Ávila, Josep Olivella, Marcel·lí Totosaus i Isaac Espiña.


L'equip del C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. va jugar amb Juan Antonio Talavera, Enric Fontanillas, Manuel Casado, Ramon Collado, Rafael Weiler, Mejimolle, Joaquín Cachinero, Josep Montejo i Xavi Montserrat. L'entrenador era Miquel Serrano.

 


El C.P. Vic va guanyar el torneig, per davant del C.T. Barcino. El C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. va ser capaç de derrotar el primer equip de l'etern rival, el C.E. Vendrell, per 1 a 2. Aquest resultat li va evitar ser l'últim classificat del torneig.





La política de "pedrera" era el segell del Club Patí Calafell, on tots els jugadors eren de casa i estaven formats en les categories inferiors del club. Així ho destacava la premsa escrita, just abans d'inciar la temporada. La plantilla era jove i aspirava a tot.

Fitxa del delegat de Primera Nacional, Isidoro Carcía, cedida per ell mateix

En la temporada 1987/88, es va sobrepassar, amb escreix, els quatre-cents socis. Molta gent volia veure els joves jugadors de casa i creien en la política de recolzament a la "pedrera". Sense cap dubte, això retornava al club amb molts socis que tornaven a apropar-se i animaven a l'equip. Es creia, fermament, en aquesta política i solament un nombre reduït d'aficionats volia canviar-ho, potser, per interessos creats o per una ambició de promocionar-se per a d'altres fites.


 
Era complicat conviure i treballar on hi havia uns quants que, per interessos privats, volien canviar la línea de "pedrera" que seguia el club, des de feia uns quants anys. En aquest context, ja se sap que, la gran majoria, no s'acostuma a identificar i només es fan sentir els quatre que els interessa el soroll. Es posava en perill el treball, l'esforç i l'anonimat de la gent que, durant molt de temps, van agafar el "toro por los cuernos" i van emprendre un camí que, tot i les dificultats, va ser exitós.

 

 
El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va quedar en tercer lloc del campionat. Van pujar de categoria els dos primers classificats, el C.N. Reus "Ploms" i el C.P. Vilafranca. Va baixar de categoria el Molins de Rei.
 
 
El màxim golejador va ser Jaume Ortoll, amb trenta-cinc gols. Marcel·lí Totosaus el va seguir, amb setze gols. Manuel Casado, tot i haver-se incorporat ja iniciada la temporada, va marcar set gols. La regularitat va ser guanyada per Jaume Ortoll, també.
 

El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va perdre el seu primer partit del campionat, a la pista del Molins de Rei, per 6 a 4. Tot i arrencar guanyant 1 a 3, el conjunt local va donar el tomb al marcador i es va endur la victòria.


Els verd-i-blancs guanyaven el Sant Antonio de Pamplona (Navarra), en el primer partit a casa, per un clar 5 a 2. Un hat trick de Jaume Ortoll, per a arrencar el partit, va sentenciar el duel.



El Calafell-Viatges Nicolàs van jugar un partit molt intel·ligent, deixant el desgast al rival. En el segon temps, el San Antonio marcaria dos gols, però, que van resultar insuficients per a aconseguir quelcom positiu.


En la tercera jornada es disputava el derbi comarcal, entre el C.E. Vendrell-Chaffoteaux et Marie i el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs, amb Ton Mestres i Ramon Ferré a les banquetes d'ambdós conjunts.


En el partit contra l'etern rival, el C.E. Vendrell-Chaffoteaux et Marie, el Calafell-Viatges Nicolàs repetiría el resultat del partit anterior disputat a casa i guanyaria per 5 a 2. El Calafell havia assajat una jugada per a sorprendre el rival, des de la sacada inicial, i així va aconseguir el primer gol, als set segons de joc.


El Calafell-Viatges Nicolàs s'avançava en el marcador, amb dos gols matiners, d'Ortoll i d'Epi, que li donaven tranquil·litat i posaven tota la pressió a l'equip visitant. Ton Mestres va haver de canviar la táctica, però el Vendrell no va poder remuntar, en cap moment.


Amb el 3 a 0 en el marcador, el Calafell es va tancar en quadre a mantener el resultat. Això va suposar un major enduriment de les defenses i el públic es va escalfar, llençant monedes a la banqueta del Vendrell, protestant algunes accions.



Els dos punts es quedaven a Calafell i l'afició quedaba contenta, després de derrotar el Vendrell de manera contundent.
 


El desplaçament a Sevilla, a la pista del C.P. Claret, va ser productiu pel Calafell, aconseguint un valuós empat, en un ambient molt hostil. El públic andalús cridava i insultava, durant tot el partit, dient "perros catalanes" i altres coses per l'estil, als jugadors del C.P. Calafell.



No obstant, el Calafell no es va arrugar i va aconseguir un punt, en una pista complicada i davant d'un equip que comptava amb el reforç de Garvey. Tot i anar guanyant 0 a 2, el Calafell no va poder evitar l'empat dels sevillans que van comptar amb l'ajut arbitral a darrera hora.


La visita de l'Edimàtica Vilanova va acabar amb la bona ratxa del conjunt calafellenc, perdent per 2 a 6. Borrell va demostrar el seu olfacte golejador i va sentenciar un partit, amb el seu hat trick particular.






El Calafell-Viatges Nicolàs no va saber jugar al seu nivel habitual i va encaixar una dura derrota, davant del seu públic que no va animar gaire a l'equip. L'equip local va haver d'anar sempre a remolc en un partit que el Vilanova va dominar de principi a fi.


La visita a la pista del C.P. Vilafranca-Caixa Penedés va suposar una nova derrota pels verd-i-blancs. No obstant, el Calafell va vendre cara la seva pell davant el líder. Freixedes va dur el Vilafranca a la victòria, amb cinc gols, remuntant un partit que el Calafell dominava.



El Calafell recuperava Josep Pallarès, a la defensa, la qual cosa va donar més seguretat defensiva a l'equip. El Vilafranca va canviar de tàctica, amb l'entrada en pista de Vendrell.



El Vilafranca era el líder de la categoria i va guanyar un partit que tenia coll amunt.



La visita del C.N. Pryca-Reus "Ploms" va acabar en una contundent derrota pel C.P. Calafell-Viatges Nicolàs. Alguns diaris la van titllar d'excessiva, però l'ambient al pavelló i la dinàmica dolenta de resultats de l'equip calafellenc, van dur a encaixar un fort correctiu davant d'un dels equips aspirants a l'ascens directe.



El conjunt reusenc comptava amb jugadors molt experimentats, com Plàcid Alegret, Montcada, Benítez, Jounou o el porter Sentís. El Pryca-Reus "Ploms" va saber treure fruit de les errades i el nerviosisme de l'equip local.


Al conjunt blanc-i-negre hi jugava el calafellenc Josep Maria Palau, que va marcar dos gols al seu antic equip. La defensa del conjunt reusenc es va imposar en el partit, deixant el Calafell amb un sol gol en el marcador.


Una nova i inesperada derrota, a la pista de l'Sfèric de Terrassa, deixava el Calafell-Viatges Nicolàs molt tocat, anímicament. Després d'anar per davant per 1 a 2, el conjunt vallesà donava la volta al marcador, a través del seu "home gol", Piñol.




La visita del Ripollet H.C. suposava el retorn de l'històric "home gol" calafellenc, Manuel Casado. Ramon Ferré buscava un revulsiu per a l'equip, després d'una molt mala ratxa de resultats. i va recuperar Casado que jugava en el segon equip del club, a Primera Catalana. Tot i això, el Ripollet superava, per la mínima, un Calafell que no era recolzat per l'afició.



El retorn de Manuel Casado va portar el Calafell-Viatges Nicolàs a recuperar l'olfacte golejador i va endossar quinze gols al Molins de Rei, batent el rècord de la temporada. Tot i això, va ser Jaume Ortoll, amb sis gols, qui marcaria les diferències pel Calafell.




La victòria contundent va animar molt l'equip que, a partir d'aquell partit, va tornar a ser el mateix de sempre, amb el seu joc ràpid i eficaç.





La visita a la pista del Sant Antonio de Pamplona, amb un club que es mantenia una excel·lent relació d'amistat, va suposar una nova victòria. En l'escalfament, previ al partit, dins el vestidor, el porter calafellenc, Joan Carles Suau, es va lesionar al genoll i va haver de retirar-se de la pràctica esportiva.


Jaume Gener recollia el relleu a la porteria, amb una molt bona actuació sota els pals. El Calafell remuntava posicions, en la classificació, i es tornava a pensar en què l'ascens era possible, en una lliga molt igualada i equilibrada.


El derbi, a la pista del C.E. Vendrell-Chaffoteaux et Marie, tornava a ser favorable als interessos del Calafell. El conjunt visitant guanyava per 2 a 4, en un partit que va patir incidents, un cop acabat, entre el públic i els jugadors.






El Calafell va estar per davant, en tot moment, en el marcador. Aquesta situació era la més còmoda pel joc verd-i-blanc, tancat en quadre i sortint ràpid al contracop. El Calafell, amb molt d'ofici, s'enduia dos punts importants de la pista de l'etern rival.


L'entrada a l'equip de Casado continuava sent talismà pel conjunt calafellenc. Aquest cop, el Claret de Sevilla era derrotat per 7 a 3, tot i passar dificultats fins els minuts finals del partit.



Un hat trick de Jaume Ortoll donava l'avantatge definitiu al Calafell, en un partit que va costar de guanyar i va ser igualat durant bona part del mateix. En aquest partit, en el Claret, ja no hi jugava Garvey, l'home que va equilibrar el duel a l'anada.


L'Edimàtica Vilanova tornava a ser el botxí del Calafell, trencant la bona ratxa de resultats de l'equip del Baix Penedés. El pavelló de Les Casernes va omplir-se de gom a gom per a viure, novament, un derbi intercomarcal.




L'ofici de Borrell, amb dos gols decisius, donava els punts al Vilanova, en un partit que va disputar-se sense cap incident destacable. Així ho manifestava l'àrbitre del partit, Manuel Gotor. Tot i això, el capità calafellenc es queixava d'una dubtosa falta directa contra el Calafell que va desequilibrar el partit.


La defensa vilanovina, amb Manel Edo i Pena, era una de les més dures del campionat. El jugador vilanoví, Valldosera, va ser un dels més destacats en el joc ofensiu.



El Pryca-Reus "Ploms" aconseguia, ja matemàticament, l'ascens a la Divisió d'Honor, després de derrotar per 6 a 1 el Calafell. L'equip blanc-i-negre tornava a la màxima categoria, quatre temporades més tard de perdre-la. El President, Joan Folch, es mostrava ambiciós i volia aconseguir, també, el campionat.



El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va demostrar la seva esportivitat en fer el passadís de campió al conjunt local, un cop acabat el partit. La primera part havia acabat amb l'empat a zero, en el marcador. Els jugadors verd-i-blancs s'avançaven en el marcador, en iniciar el segon temps, amb un gol del jove Isaac Espiña. Però, la veterania del Reus "Ploms" es va imposar, de manera contundent, a un Calafell mancat d'efectius.




La tarja groga a Jaume Ortoll i la baixa d'Epi van ajudar a que el "Ploms" s'endugués els dos punts que li donaven l'ascens directe, davant la seva afició.


La visita al pavelló calafellenc de l'Sfèric de Terrassa va suposar un retrobament amb la victòria pels jugadors calafellencs. Aquests onze gols van curar molts mals entre afició i jugadors, venjant, a més, la derrota patida a la pista del Terrassa, en la primera volta del campionat.



El "Ploms"  i el Vilafranca ja havien assolit les dues places d'ascens directe i estaven a molts punts de distancia de la tercera posició, a la que aspirava el Calafell. Quatre gols de Jaume Ortoll i un hat trick de Manuel Casado, donaven dos punts més als locals.



El Calafell tancava la temporada derrotant el Ripollet, a domicili, per 5 a 7. La victòria va suposar acabar en el tercer lloc, lluny de l'ascens. Però, els calafellencs van poder venjar, també, la derrota de la primera volta, a casa, davant el mateix rival.


Un hat trick de Marcel·lí Totosaus donava un avantatge clar als visitants de 2 a 7. Tot i l'esforç del conjunt local, el Calafell es va saber dosificar i mantenir l'avantatge fins el final.


La mala primera volta, amb només cinc punts dels possibles, va penalitzar molt el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs, evitant que entrés a la lluita per l'ascens a la Divisió d'Honor.


El C.P. Calafell va disputar el III Trofeig Sant Jordi que organitzava la Federació Catalana de Patinatge i va ser inclòs en el grup A, juntament amb els equips de l'Arenys de Munt, el C.T. Barcino, el S.H.U.M. Maçanet i l'U.E. Horta. El grup B estava format pel Molins de Rei, el C.N. Reus "Ploms", el C.P. Vilanova, el G.E.i E.G. i el C.P. Ripollet. El grup C el formaven l'Sfèric de Terrassa, l'A.C.D. Sentmenat, el C.P. Vic, el C.E. Vendrell, el C.H. Blanes i el C.P. Vilafranca.


La classificació s'obtenia en base a atorgar dos punts per partit guanyat a casa, un punt per empat a casa, tres punts per partit guanyat a fora de casa i dos punts per empat a fora. En el grup A, el C.P. Calafell va quedar en tercera posició.


El golejador de l'equip va ser Manuel Casado, amb vint gols, per davant de Jaume Ortoll, amb quinze gols.



En la quarta jornada del III Trofeig Sant Jordi, el Calafell derrotava el S.H.U.M. Estrumental Maçanet per la mínima, 2 a 3, en un partit trepidant i equilibrat. El contracop va ser l'arma que el Calafell va utilitzar per a derrotar el Maçanet.


En el segon partit de la segona volta, el Calafell va vèncer el C.T. Barcino, per un contundent 1 a 9. El III Trofeig Sant Jordi era conegut, també, amb el nom de Campionat de Catalunya.


El segon equip del club, el Calafell-Gruas de la Rosa, Jr., estava entrenat per Miquel Serrano i jugava a la Primera Catalana. El composaven Juan Antonio Talavera, Albert Almirall, Enric Fontanillas, Ramon Collado, Josep Noya, Xavi Montserrat, Josep Montejo, Benjamí Peña, Joan Urpí, Mejimolle, Josep Mañé, Rafael Weiler i Anacleto Ávila. Manuel Casado també en formava part, en el primer tram de campionat, abans de ser reclamat pel primer equip. En aquest equip, s'hi anaven foguejant joves talents dels equips inferiors, com Jaume Solé, Jaume Juncosa, Joaquín Cachinero, Pere Solé, Josep Portillo, Xavi Solé, Joan Papiol, Joan Rovira,...



El C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. va quedar en setè lloc de la classificació. Van disputar la fase d'ascens els equips del R.C.D. Español, el C. Lista Azul i el C.P. Flix. Van baixar a Segona Catalana els equips del C. Sant Joan, el C.P. Dertusa, el C.P. Torrelavit i l'A.E. Sarrià.



El màxim golejador de l'equip va ser Josep Montejo, amb trenta gols, seguit de Jaume Solé, amb vint-i-cinc. La regularitat també va ser per a Josep Montejo, amb dos-cents tres punts, per davant del porter Juan Antonio Talavera "Tala".



El C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. va disputar la Copa Catalana que organitzava la Federació Catalana de Patinatge. El conjunt calafellenc va quedar enquadrat en el grup B, juntament amb el C.H. Martinenc, el C.Sant Joan i el C.P. Monjos. El grup A estava format pel C.H. Manlleu, l'A.E. Sarrià i el C.H. Premià. El grup C estava format pel C.P. Torrelavit, el C.Sant Josep i el C.P. Roda de Ter. En el grup D hi jugaven el C.E. Folgueroles, el C.P. Mollet, el C.N. Caldes i el C.P. Sant Just.


La classificació s'obtenia en base a atorgar dos punts per partit guanyat a casa, un punt per empat a casa, tres punts per partit guanyat a fora de casa i dos punts per empat a fora, igual que el Trofeig Sant Jordi. El C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. va quedar en segona posició del grup B.


Jaume Juncosa va ser el màxim golejador, en aquest torneig, amb set gols. Josep Montejo en va fer sis.


Com cada any, el Club Patí Calafell celebrava el sopar de final de temporada, amb l'entrega de trofeus pels jugadors més destacats i els màxims golejadors dels seus equips sèniors. El President de la Federació Provincial de Tarragona de Patinatge, Eladi Bergadà, va ser present en el sopar.



També, a finals de temporada, es celebrava la Challenge de Calafell Ràdio, amb l'entrega de trofeus per als jugadors més regulars i els màxims golejadors de totes les categories de l'esport base i dels equips sèniors dels clubs esportius de Calafell.






 
El setmanari de La Fura va organitzar una taula de debat entre alguns dels personatges més significatius de l'hoquei del Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf. L'entrenador, Ramon Ferré, hi va participar, defensant el model de "pedrera" instaurat al Club Patí Calafell, des de feia temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada