divendres, 22 de febrer de 2019

Dos argentins, tres presidents i quatre entrenadors


La temporada 1991/92 no va ser bona pel primer equip del Club Patí Calafell. Tot i haver fitxat els seus dos primers jugadors extrangers en la història del club, la inestabilitat a la banqueta va produir mals resultats de l'equip i els relleus a la presidència del club.

La plantilla la formaven Guillermo-Héctor Petricorena (Argentina), Julio-César Merceré (Argentina), Joan Rovira, Jaume Ortoll, Jaume Aumatell, Antonio Cabrera, Xavi Vinyals, "Chiqui" Blanco, Joaquín Cachinero, Xavi Solé, Max Glanzel i Joan Papiol. L'entrenador que arrencaria la temporada seria el reusenc Xavi Ibarz.


Dos jugadors històrics del primer equip del Club Patí Calafell, Juan Manuel Espinosa i Anacleto Ávila, anirien al Club Patí Cambrils, per a intentar fer el salt a la Divisió d'Honor. Marcel·lí Totosaus es retirava de la pràctica esportiva, en aquella temporada.

L'hoquei Patins seria esport d'exhibició durant els Jocs Olímpics de Barcelona'92, disputant els seus partits en localitats on aquest esport estava molt arrelat, com Sant Sadurní d'Anoia, Vic, Reus i Barcelona.


El C.P. Calafell va quedar enquadrat en el grup B de la Primera Divisió. Els dos equips més propers, el C.E. Vendrell i el C.P. Vilanova, van quedar en el grup A. Com és costum en la Primera Divisió, hi havia forces desplaçaments fora de Catalunya. En el grup del Calafell, hi havia dos desplaçaments a Astúries, el C.P. Cibeles (Oviedo) i el C.P. Areces (Grado), un desplaçament a Galícia, el Xuntanza, i un desplaçament a Bilbao, l'H.C. Santutxu.



Els fitxatges d'aquella temporada van ser Xavi Vinyals i Antonio Cabrera (C.P. Vilafranca-Caixa Penedès), Jaume Aumatell (cedit per l'Igualada H.C.), Julio-César Merceré i Guillermo-Héctor Petricorena (argentins) i Joaquín Cachinero (repescat del C.E. Vendrell). La seva presentació davant l'afició va ser el 24 de setembre.





L'ampliació de categories prevista per la següent temporada, la 92/93, va impedir que algun equip ascendís a la Divisió d'Honor. La creació de la categoria A2 feia que els cinc primers classificats de cada grup disputessin una promoció d'ascens fictícia, devaluant la Primera Divisió Nacional a la tercera categoria estatal. Per contra, els cinc darrers equips de cada grup disputarien una promoció de permanència, per a definir els quatre darrers classificats que baixarien de categoria.



Es van introduir alguns canvis importants en el reglament de joc. En el penal i la falta directa es podia jugar la bola. No hi havia falta de peus i es permetia l'elevació de la bola per rebot. També, es permetia agafar-se a la tanca perimetral de la pista de joc, passar l'stick entre les cames i la línia d'antijoc es passava a la línia central de pista. Finalment, s'implantaven els deu segons per a creuar la línia de meitat de pista i les faltes personals, substituïnt les targetes grogues tradicionals.






    

La temporada va arrencar amb les màximes aspiracions del President, Artur Solé. L'objectiu d'assolir l'ascens a la Divisió d'Honor era la prioritat del club. Els reforços i l'esforç econòmic realitzat, així ho indicaven. El patrocinador Mas Mel continuava donant nom a la samarreta i aportant una part important del pressupost.





  

En el mes de juliol de 1991, l'assemblea de socis va donar continuïtat a la gestió d'Artur Solé, al capdavant del club. L'assemblea no va ser plàcida i es va decidir fer eleccions, en el mes de gener o febrer d'aquella temporada. El fitxatge dels primers jugadors extrangers del club va ser un dels detonants del malestar entre els socis de l'entitat.


Artur Solé va voler buscar un revulsiu a la banqueta que canviés l'opinió dels socis i ho va intentar amb Alberto Mazon, conegut entrenador del J.E. Flix. També, van sonar noms com "Ciscu" Prats o Lluís Ferrer.



    


  



Finalment, seria Xavi Ibarz qui iniciaria la temporada a la banqueta del primer equip del Club Patí Calafell. L'exjugador reusenc no tenia experiència a la banqueta de cap equip i va assumir aquesta responsabilitat per primer cop, en aquella temporada, al capdavant del Club Patí Calafell.




La mala temporada del Club Patí Calafell el va portar al darrer lloc de la classificació del grup B de la Primera Divisió Nacional, condemnant-lo a disputar la promoció de permanència en aquesta categoria. En la fase de grups, el Calafell va assolir només dues victòries i tres empats. Va ser l'equip més golejat, amb cent onze gols.


Jaume Aumatell, amb dinou gols, va ser el màxim golejador de l'equip, en aquesta fase. Jaume Ortoll, en va fer onze. Alguns dels fitxatges van aportar ben poc, en l'aspecte ofensiu.



El Calafell va caure davant el Blanes, en el seu debut. Un mal segon temps va condemnar els verd-i-blancs a patir la primera derrota del campionat. Aumatell (2) i Petricorena van ser els golejadors calafellencs, en aquell partit.



Un gol fantasma va impedir que el Calafell puntués en el debut davant la seva afició. El Lloret s'enduia els dos punts, en la seva visita al pavelló calafellenc. Aumatell (2) i Petricorena (2) van tornar a ser els golejadors locals.

  

Novament per la mínima, el Calafell sortia derrotat en el seu partit a Grado, davant l'Areces. Dos gols d'Ortoll i un d'Aumatell no van ser suficients per a puntuar en aquest difícil desplaçament a terres asturianes.



La contundent derrota davant el C.P. Cibeles (Oviedo) va suposar la destitució de Xavi Ibarz, a la banqueta del primer equip del Club Patí Calafell. El partit va acabar 2 a 8, demostrant el mal joc local i la desorientació de l'equip. Aumatell i Merceré serien els golejadors, en aquell partit.




 

Un fet insòlit va passar, però, a la banqueta del Club Patí Calafell, en la següent jornada. El President, Artur Solé, faria d'entrenador del primer equip. Xavi Ibarz va anar a parar a la banqueta del C.P. Vilaseca, en aquella mateixa jornada. Tot i els canvis en l'aliniació, el Calafell va encaixar una nova derrota en el campionat, a la pista del Cambrils (6-2).


Un dur article del periodista Joan Enric Vidal sobre la situació del club, publicat a la revista El Retruc de Calafell, va iniciar una forta polèmica amb el president, Artur Solé. Aquest fet, va provocar que comencessin els rumors sobre un relleu a la presidència del club.



El segon partit del President, Artur Solé, a la banqueta, acabaria amb un empat davant l'equip gallec del Xuntanza. Els dos equips eren cuers del seu grup i l'empat suposava un punt per a la següent fase del campionat. Petricorena, Merceré i Rovira serien els golejadors locals.


Precisament, davant l'extècnic calafellenc, Xavier Ibarz, el Calafell va sumar el seu segon punt del campionat. L'empat a set, a la pista del C.P. Vilaseca, en un partit molt mogut, va suposar una injecció de moral pels verd-i-blancs. Jaume Aumatell, amb cinc gols, va ser el millor jugador calafellenc. Xavi Solé i Joan Rovira completarien el marcador.


Una derrota a la pista del Santutxu (Bilbao), per la mínima (4-3), sentenciava el Calafell a disputar la fase de permanència o de descens. En els darrers segons, el conjunt basc va guanyar el partit. Joan Rovira (2) i Jaume Ortoll van ser els golejadors calafellencs.



Una contundent derrota davant el segon equip de l'Igualada H.C. (3-13) feia preveure la renúncia als càrrecs de President i d'entrenador d'Artur Solé. En el conjunt arlequinat hi jugaven jugadors com Llaverola, Caralt i Espinal. Dos gols de Xavi Vinyals i un de Jaume Ortoll van ser insuficients per al Calafell.



 

El President, Artur Solé, va criticar la política esportiva de l'ajuntament i el tracte rebut per alguns mitjans de comunicació locals. El dia de Sant Esteve es va celebrar una assemblea de socis, on Artur Solé passava balanç de la greu situació del primer equip. Però, continuava en el càrrec, tot i els rumors que deien que hi havia una junta directiva alternativa a la seva.





  


El primer equip del C.P. Calafell va tornar a fer un mal paper, aquest cop en el torneig de Nadal davant el C.P. Sitges. Els del Garraf jugaven a la Segona Catalana i es van imposar al Calafell (5-2), en la final del torneig.


Lluís Torres agafava el relleu d'Artur Solé, a la banqueta. Tot i això, encaixava una nova i contundent derrota, a la pista del Lloret (8-3). L'argentí Horacio va ser l'home decisiu pel Lloret, amb quatre gols. Aquell seria el primer i l'últim partit com a entrenador del C.P. Calafell de Lluís Torres.



L'entrenador del segon equip, Joan Rovira, agafaria el relleu de Lluís Torres, a la banqueta del primer equip. A partir d'allí, el Calafell-Mas Mel patiria una transformació positiva, mica en mica. La primera jornada amb Rovira a la banqueta acabaria amb una nova derrota (4-5), davant l'Areces de Grado. Dos gols de Rovira, un d'Ortoll i un de Cabrera serien insuficients per a endur-se algun punt del partit.



El Calafell va incorporar un nou fitxatge, "Chiqui" Blanco, pel tram final de la temporada. En el partit davant l'Areces, Blanco va fer el seu debut amb l'equip verd-i-blanc.



La visita a Oviedo, davant el Cibeles, acabaria amb una àmplia golejada local (10-1). Tot i el marcador, el Calafell va demostrar una millora en el seu joc. El líder del grup, el Cibeles, va demostrar la seva superioritat, tot i l'inici ajustat de partit.




 

Tot i els mals resultats, el tècnic calafellenc, Joan Rovira, es mostrava optimista per a salvar la categoria, en aquella temporada. Els comptes de l'entrenador passaven per sumar algunes victòries en els darrers quatre partits de la primera fase del campionat.





 

Un empat a quatre, davant el Cambrils, va donar moral al Calafell, per a afrontar les decisives jornades finals de la primera fase. Amb aquest empat, el Cambrils assolia la seva plaça per a disputar la promoció d'ascens. "Chiqui" Blanco va marcar dos gols i Ortoll i Aumatell feien possible l'empat.






 




Tot i les esperances dipositades en el partit davant el C.P. Vilaseca, el Calafell encaixaria una nova derrota. Artur Solé seria rellevat per una Junta Gestora, al capdavant del Club Patí Calafell, abans d'aquest partit decisiu. Aquesta inestabilitat es va traslladar a la pista i el Vilaseca es va imposar (2-4), en el marcador. Aumatell i Blanco serien els golejadors locals.


No obstant, una victòria davant el Santutxu de Bilbao (7-4), donaria dos punts importants per a mantenir la categoria. Diversos jugadors marcarien algun gol i contribuirien a la important victòria davant l'equip basc.





 

La intrascendent derrota davant el segon equip de l'Igualada H.C., no suposaria cap daltabaix per a l'equip calafellenc que, tot i acabar cuer la fase de grups, entraria en la promoció de permanència en la setena posició. Xuntanza i Coslada anirien pel darrera del Calafell. Tot i ocupar aquesta posició, el Calafell estava a dos punts del tercer classificat provisional d'aquesta fase i tot feia pensar que la permanència era possible.





Al final de la fase de permanència, el Calafell quedaria en la cinquena posició del grup, evitant el descens de categoria. En la segona fase, el Calafell va fer un bon paper i va aconseguir onze punts, decisius per a evitar el descens.


En aquesta fase, els onze gols de Xavi Vinyals i Jaume Aumatell serien decisius. L'aportació del fitxatge, "Chiqui" Blanco, no va ser menyspreable, amb nou gols.





En el primer partit que va disputar el Calafell, va golejar al Coslada (Madrid), per 10 a 4. Aquests punts li permetien sortir ja, provisionalment, de la zona de descens. Al descans, el Calafell dominava per 5 a 0 i els madrilenys no van presentar cap mena d'oposició.






L'empat a sis gols, davant el C.N. Reus "Ploms" donava un punt més als verd-i-blancs. En la següent jornada, una golejada al Tenerife (7-2), donava dos punts importants per a evitar el descens.


 

Ja s'anunciava una assemblea pel 29 de maig, on la Junta Gestora, encapçalada per Pere Marín, donaria el relleu a una nova Junta. Però, el Calafell seguia a pas ferm i aconseguia una nova victòria davant el C.P. Ripoll (7-5).


Un empat a tres gols, a la pista del cuer, el Coslada madrileny, donava un punt més als verd-i-blancs en la seva lluita per a no baixar. Ortoll, Aumatell i Cabrera en serien els golejadors.




 

El Calafell derrotava el C.N. Reus "Ploms" (5-3), en un partit clau. El conjunt verd-i-blanc tenia la salvació a tocar. Aumatell (2), "Chiqui" Blanco (2) i Jaume Ortoll van ser els autors dels gols calafellencs.




 

Jordi Pallejà i Romeu, era escollit President del C.P. Calafell, en una nova assemblea de socis, celebrada el 29 de maig de 1992. L'empat a tres gols, davant el Tenerife, en el darrer partit de la fase de permanència, donava el punt necessari per a evitar el descens de categoria.




 


Els dos equips, Calafell i Tenerife, conscients de que l'empat els donava la permanència, van dedicar-se a aguantar la bola durant els minuts finals del partit. Tot i el 2 a 0 inicial, el Calafell va saber remuntar fins a igualar el marcador.








 


Amb l'elecció de Jordi Pallejà com a President del Club Patí Calafell i la permanència a la Primera Divisió Nacional es culminava una temporada que no va passar a la història per ser, precisament, la més brillant del club. No obstant, es va poder salvar la categoria que, en moltes ocasions, va semblar perduda.



El segon equip del C.P. Calafell-Mas Mel estava entrenat per Joan Rovira. El formaven Pere Solé, Noguera, Jaume Solé, Ortiz, Joan Rovira, Jordi Casanovas, Joan Papiol, Frederic Sevé, Jordi Sevé i Manuel Casado.


El 28 de Juny de 1992, l'equip Júnior del Club Patí Calafell va tornar a disputar les XVI 10 Hores d'Hoquei Patins del Vendrell, un torneig molt prestigiós per la qualitat dels equips participants. En aquella edició hi van participar el R.C.D. Espanyol, l'A.A. Noia Freixenet, el C.P. Bell-Lloc, el C.P. Voltregà, el C.E. Vendrell i el C.P. Calafell.


El torneig va acabar amb el partit entre el C.E. Vendrell i el C.P. Calafell, on hi jugaven diversos jugadors calafellencs, en ambdós equips. Pel C.E. Vendrell, Ramon Ferré, Juan Luís Cachinero i Óscar Nieto van ajudar a la victòria del C.E. Vendrell (4-3) davant el C.P. Calafell, on jugaven Jordi Sevé, Jordi Casanovas, José Manuel Trinidad, Frederic Sevé, José Antonio Espinosa, Xavi Solé, David Raventós, Javi Luna, Àlex Garcia i David Totosaus.


En les edicions anteriors d'aquest torneig, el Calafell havia participat en la primera i en l'onzena, on va quedar cinquè; en la dotzena, on va quedar sisè; i en la catorzena, on va quedar setè.






 

Les XVI 10 Hores d'Hoquei Patins del Vendrell van ser in memoriam de Tomàs Tous. Però, també amb un record a l'expresident del Club d'Esports Vendrell, Andreu Santacana, desaparegut en aquella temporada.


L'A.A. Noia Freixenet es va endur el torneig, en guanyar tots els partits disputats, amb deu punts. El Voltregà va ser segon, amb set punts. El C.E. Vendrell va quedar en tercer lloc, amb sis punts. El Calafell seria quart classificat, per davant de l'Espanyol i el Bell-Lloc.


El trofeig a l'equip menys golejat se'l va endur el porter del Noia, Quim Baldrís, amb set gols encaixats. L'equip més jove va ser pel Club Patí Calafell. L'equip més combatiu va ser pel Bell-Lloc. L'entrenador de l'equip campió va ser per Obiols (A.A. Noia). El trofeig a l'equip que venia de més lluny va ser pel C.P. Voltregà. El trofeig a la correcció va ser pel R.C.D. Espanyol. El trofeig al millor jugador del torneig va ser per a Marc Rodrigo (A.A. Noia). El trofeig al jugador més correcte va ser per a Ramon Ferré (C.E. Vendrell). L'equip més golejador va ser el R.C.D. Espanyol, amb dinou gols. Els àrbitres del torneig, Fillat, Aragonès, Masdeu, Martínez, Palomar i López, també van tenir el seu reconeixement.


En la pretemporada, l'equip Infantil del C.P. Calafell va ser segon en el torneig Montgrós d'hoquei base, disputat a Sant Pere de Ribes. Els jugadors calafellencs van derrotar el Sitges (9-1), però van perdre davant el Sant Pere de Ribes (6-4). Els juvenils van guanyar el Vilafranca (6-3) i van perdre davant el Sant Pere de Ribes (5-2), quedant en segon lloc, també.

Equip Aleví del C.P. Calafell, en la temporada 1991/92

Hi ha poca informació d'aquella temporada, en les categories base del club. L'equip aleví estava entrenat per Josep Maria Palau. El formaven Miguel Ángel Perín, Oriol Miracle, Daniel Palau, Pere Alari, Sergi Romeu, Josep Maria Palau, Josep Maria Solé, David Prieto i Jordi Capapey.

Javi Martínez, rebent un trofeig de mans del seu pare, Paco Martínez

L'equip Benjamí estava entrenat per Josep Maria Palau, amb Paco Martínez i Òscar Vidal com a delegats. La plantilla estava formada per Josep Maria Solé, Javi Martínez, Sergi Romeu, David Prieto, Gerard Baulies, Òscar Vidal i José Rodríguez. Javi Martínez va ser el màxim golejador de l'equip, amb trenta-cinc gols.


L'equip Juvenil de visita al Palau Sant Jordi, cedides per Isidoro García

Els bons resultats de l'equip Juvenil van fer que els pares organitzessin una sortida al Palau Sant Jordi i l'anella olímpica, en l'any dels Jocs de Barcelona'92.





El jugador Àlex Garcia va estar, en aquell estiu, a les estades esportives de tecnificació que oferia la Generalitat de Catalunya, celebrades a Navàs.


Calafell Ràdio va fer una Challenge comarcal, amb premis pels jugadors dels diferents equips del Baix Penedès. Els guanyadors en les categories base del Club Patí Calafell van ser Sergi Romeu, Javi Martínez, Guillem Solé, Joan Rodríguez, Elvis Montejo, Damià Serrano, Javi Luna, Eugeni Collado i Àlex Garcia. Frederic Sevé va ser el màxim golejador de l'equip de Segona Catalana i Paco Trinidad el més regular. Jaume Aumatell va ser el màxim golejador del primer equip i Jaume Ortoll va ser el més regular.


El premi a les persones que han fet més per l'esport local en general va ser per a Ramon Ferré, amb 43 vots, per davant d'Antoni Artigas i Esteve Sendrós. L'esportista de l'any 1991 va ser per a la patinadora del Club Patí Calafell, Maria Almirall, amb 34 vots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada