divendres, 23 de novembre de 2012

La nova "pista del passeig", entre el Poble i la Platja

Inauguració de la nova pista, fotografia cedida per Joan Rovirosa

En un dia plujós, a la tarda, es va beneïr la nova pista poliesportiva, situada al Passeig Rafael Fernández Martínez (actualment, Passeig de la Unió), entre el Poble i la Platja. L'acte va comptar amb l'assistència del Senyor Governador Civil de la Província, el Senyor President de l'Excel·lentíssima Diputació de Tarragona, el senyor Clúa, i tot el Consistori calafellenc, amb el seu batlle Joan Ortoll al capdavant (que havia deixat la presidència del club en mans de Josep Hugué Pàmies, per presidir l'Ajuntament de Calafell). L'abanderat va ser el jugador Ramon Armajach, encapçalant la representació del club.


Mesos abans, després de la remoguda de terres, va arribar la construcció del terreny de joc, col·locant el mosaic corresponent per part de Josep Lluís De la Cruz (delegat del club) i el seu cunyat i jugador Antoni Nicolau. Ells dos vivien molt aquest esport i van ser escollits per a fer aquesta feina per part de l'Ajuntament.


La pista es situava molt a prop del Celler de la Cooperativa Agrícola i de la línia d'alta tensió que travessa el municipi. Les vistes al castell es repetien com a les anteriors pistes que havia tingut el club.


Mentre arribava la construcció dels vestidors, es van situar uns mòduls metàl·lics provisionals que va deixar la Creu Roja on, actualment, hi ha el bar del poliesportiu, al gol sud de la pista. Els vestidors no disposaven d'aigua calenta i, per tant, tant els entrenaments com els partits, els jugadors s'havien de dutxar amb aigua freda.


Poc a poc, les graderies anaven creixent amb peces prefabricades de formigó esgraonades. A sota de les mateixes s'hi farien els vestidors nous.


En primera instància, les dues graderies estaven separades, ja que no s'havia contruït la llotja d'honor. La il·luminació eren fanals de carrer que estaven a les dues bandes de la pista.


En aquesta imatge reflexa un tram de les graderies amb el bastiment d'entrada al vestidor que es feia a sota, recentment col·locat.


Els tres porters, Miguel Camacho, Julio Peribáñez (a dalt) i Joan Rovirosa (acotat), el dia de la benedicció de la nova pista poliesportiva, vestits amb l'uniforme oficial per l'ocasió.


Aquella temporada 1975/76, el Club Patí Calafell va disputar el Trofeo Señor Presidente de la Junta Provincial de Educación Física y Deportes de Tarragona, durant la pretemporada.

L'únic fitxatge forani d'aquella temporada va ser el jugador terrassenc, Josep Royo. Aquest reforç va ser un puntal, amb els seus cinquanta-tres gols, a fer una excel·lent campanya. Era un excel·lent company i, encara, es recorden les seves bromes sota les dutxes fredes, als vestidors metàl·lics provisionals.

Alineació del C. P. Calafell a la pista del Reus Deportiu, cedida per Xavier Montejo

El C. P. Calafell estava enquadrat en el grup A, juntament amb el Reus Deportiu, el Lista Azul (Lleida) i el C. D. Vendrell. Va quedar en segona posició, guanyant quatre partits i perdent-ne només dos.


Això li va permetre disputar el tercer i quart lloc, a la fase final jugada a El Vendrell, on va ser derrotat pel Club Natació Reus "Ploms".

Aquella pretemporada, també va disputar dos partits amistosos amb el Sentmenat, guanyant a domicili per 6-7 i perdent a casa per 3-4. Amb el C. P. Vilanova va jugar dos amistosos, encaixant dues derrotes.

Els equips que van visitar Calafell, per primer cop, rebien un banderí, amb l'escut del club brodat a mà, fet per la Maria Pilar Cugat. A més, com cada any, el club va comprar loteria de Nadal, per import de cent cinquanta mil pessetes, del número 54.250.




Veient el calendari i els resultats, en el Campionat Nacional de Primera Divisió, el Club Patí Calafell va guanyar a tots els participants el goal-average particular. Només, al final, es va trobar amb l'inconvenient haver de disputar, a la pista del C. D. Vendrell, el títol de campió o jugar la promoció.


A la promoció, li va tocar el Sagrada Família de Terrassa. El C. P. Calafell es va imposar en el primer partit, per 3-0. Però va caure derrotat, a Terrassa, per 6-2, en un partit molt accidentat, amb pista petita i actuació gens imparcial del senyor Cuevas. Per tant, no va assolir l'ascens a la Divisió d'Honor, per només un gol.


Com a equip, va ser el segon màxim golejador, marcant 173 gols, per darrera del Montemar, amb 177. També va ser el segon equip menys golejat, amb 74 gols, per darrera del C. D. Vendrell, amb 63.

El club va tancar aquella temporada amb un total de dos-cents trenta-un associats (6 d'especials, 61 de protectors, 157 abonats i 7 juvenils).

Crònica cedida per Joan Miracle
En el primer partit del campionat, el Calafell va jugar a fora, a la pista de l'Atlético Montemar, perdent per un ajustat 5-4. En la segona jornada, ja a casa, el C. P. Calafell va guanyar el FEMSA, de Madrid, per un contundent 13-2. El primer gol oficial a la nova pista el va marcar Josep Maria Palau, que ja no va marcar més en aquell partit. Van completar la golejada Armajach (6), Nicolau (4) i Royo (2).

Crònica publicada el 6 d'octubre de 1975, cedida per Xavier Montejo

Alineació del primer equip davant del FEMSA

A la fotografia, veiem l'equip amb els membres de la Junta Directiva i l'entrenador. A dalt, Vicente Weiler (auxiliar), Josep Royo, Xavir Montejo, Josep Maria Palau, Eugeni Collado, Màrius Jofre (delegat), José José, Francesc Nart (entrenador), Joan Ortoll (President). A sota, Ramon Armajach, Joan Rovirosa (porter), Miguel Camacho (porter) i Antoni Nicolau.


En aquest video veiem el primer partit a la nova pista, situada entre el Poble i la Platja, que seria la base del futur nou pavelló. No hi havia graderia i els vestidors eren uns mòduls prefabricats metàl·lics de la Creu Roja, sense aigua calenta a les dutxes. L'equip visitant va ser el C.D. FEMSA de Madrid, el dia 5 d'octubre de 1975, a la segona jornada de la lliga 75/76.

Col·loquialment, la pista era anomenada "pista del passeig" per la seva ubicació en l'actual Passeig de la Unió, llavors anomenat Passeig de Rafael Fernández Martinez, recordant un governador de la província. Un camí de terra conduia des del Passeig a la pista, entremig de les vinyes. En el video veiem l'àrbitre sevillà, senyor Cuevas, un dels Pioners, i Josep Maria Papiol "Angelet", entre el públic.

Crònica publicada el 13 d'octubre de 1975, cedida per Xavier Montejo

Un nou desplaçament, a la tercera jornada, a la pista de l'Igualada HC, acabaria amb una treballada victòria per 0-2. Nicolau i Armajach, tots dos a la segona part, marcarien els gols que donarien dos punts més a l'equip calafellenc.


Un altre partit d'aquella temporada, a la pista del R.C.D. Espanyol, situada als habitatges del barri del Congrés, a Barcelona. Es va disputar el dia 26 d'octubre de 1975, en la cinquena jornada de lliga. El resultat va ser de 3-8 a favor del C.P. Calafell. L'àrbitre del partit va ser el senyor Antonio Fraga, del col·legi madrileny. El video finalitza amb l'aturada d'un penal per part del porter calafellenc, Joan Rovirosa.

La Junta Directiva va oferir una "prima" per la victòria davant l'Espanyol i no es va fallar. L'import de 18.000 pessetes va ser donat al propi club per poder fer el proper viatge, a La Corunya, en avió. En aquest nou desplaçament, també va somriure la victòria per 4-7.

Crònica publicada al diari AS el 15 de novembre de 1975, cedida per Joan Miracle

A la novena jornada, el C. P. Calafell va visitar la pista del Pilaristas de Saragossa. Una derrota mínima, per 3-2, va impedir sumar algun punt d'aquest desplaçament. El conjunt calafellenc ocupava el segon lloc de la classificació, un punt per darrera del C. D. Vendrell.

Crònica publicada el 17 de novembre de 1975, cedida per Joan Rovirosa

Tot i posar-se 0-1 i 1-2 per davant en el marcador, el Club Patí Calafell va veure com li remuntava l'equip local, amb dos gols de Figueroa i un de Vida, tot i l'excel·lent actuació del porter Joan Rovirosa.

Crònica publicada el 8 de desembre de 1975, cedida per Joan Rovirosa

Una victòria balsàmica, davant del Sícoris de Lleida, per 3-0, donava dos punts més al conjunt calafellenc. El porter local, Joan Rovirosa, va aconseguir mantenir la porteria imbatuda ab una nova brillant actuació.


El primer derbi amb el CD Vendrell, a la nova pista, va acabar amb una contundent victòria de l'equip local, el CP Calafell, per 10-3. Era el darrer partit de la primera volta, en la jornada 13 del campionat, disputada l'11 de gener de 1976, i va suposar un rècord de recaptació, 53.525 pessetes de l'època, donada la màxima expectació que va provocar.

Al video veiem un jove Joan Montejo, un dels Pioners del club. També veiem arribar la furgoneta de Marbres Costa, amb Eugeni Collado i la seva esposa Maria dels Àngels Costa. Tot seguit, el senyor amb ulleres que arriba a peu és Joan Ortoll i Sardà, pare del batlle de Calafell en aquell moment, Joan Ortoll i Tetas. Era un gran aficionat que no es perdia cap partit del seu equip.

Les grades començaven a créixer i el públic s'atrevia a asseure's en unes peces de formigó prefabricat i que, poc a poc, anaven donant forma al futur pavelló. El partit va tenir gran afluència de públic. Entre ells, al descans, al costat del marcador que assenyalava una victòria local per 6-2, hi veiem a José Collado i a José Luís de la Cruz. Després, veiem marxar de la pista a Joan Ortoll i Tetas, fruit dels nervis del partit.

Alineació del primer equip a la mitja part del partit amb el CE Vendrell, fotografia cedida per Ramon Armajach

A la mitja part, amb el marcador 6-2 a favor dels locals, el primer equip va fer-se una fotografia amb el patrocinador, Autocars Nicolàs, representat pel seu propietari, Salvador Nicolàs Sorolla, amb agraïment pel seu inestimable ajut. A final de temporada, se li va fer obsequi d'un quadre amb aquesta fotografia que va tenir exposat molt de temps a la seva oficina del carrer Sant Pere de la Platja de Calafell.

La Junta Directiva va repartir, entre els jugadors, divuit mil pessetes per premiar la victòria davant l'etern rival.


Un nou partit, disputat el 18 de gener de 1976, iniciant a segona volta, el C. P. Calafell rebia a l'Atlético Montemar d'Alacant. El resultat va ser de 4-2 pels locals. En el video podem veure unes graderies i uns vestidors en construcció, on encara no hi havia la llotja d'honor. A l'Atlético Montemar hi jugaven els germans Torres, força populars en el món de l'hoquei d'aquella època, i un mig, anomenat Such, que per la seva bona tècnica, segurament, hauria pogut arribar a internacional si hagués jugat en un equip català. L'àrbitre del partit va ser el senyor Vilabarril.




El partit va ser filmat des d'una grúa propietat de Josep Mañé, el "Tallaret", amb una màquina molt rudimentària i senzilla, situada darrera la porteria sud. Com que no hi havia bar, a la mitja part, el públic feia el cigarret.


En la jornada 17, disputada el 8 de febrer de 1976, el C. P. Calafell visitava la difícil pita del Lista Azul de Lleida, on va caure derrotat per 3-1. Situada en mig d'un velòdrom, el públic havia d'asseure's en unes graderies suplementàries instal·lades en els laterals de la pista.

L'afició es desplaçava de forma massiva en els partits fora de casa. Els jugadors anaven uniformats, donant una bona imatge del club, estant sempre molt en contacte amb els aficionats.

Gol de Palau en el partit entre l'Agustinos i el Calafell

El dia 29 de febrer de 1976, el Club Patí Calafell es va desplaçar a València per jugar el seu corresponent partit davant el Club Agustinos, aconseguint una victòria per 6-8. En aquell partit es van desplaçar molts aficionats de Calafell, en autocar, juntament amb l'equip. A la fotografia es veuen l'Antoni Pérez de "cal Serrallonga", el Marcel Miró de "Cal Vadoret", el Joan Palau de "Cal Quet", l'Alfons Alari i l'Adrià Jiménez.

Jugada en atac de Royo en el partit disputat a la pista de l'Agustinos

En una altra imatge del partit, Josep Royo intenta un remat amb una mà, a la porteria de l'Agustinos.

Nicolau intentant rematar a la porteria de l'Agustinos de València

Antoni Nicolau i Josep Royo eren els davanters de l'equip en aquell partit, tal i com demostra la imatge. Al fons, es distingeixen diferents components de l'afició calafellenca.


En el desplaçament a València, en la jornada 20 disputada el 29 de febrer de 1976, el C. P. Calafell s'enfrontava al Club Agustinos, guanyant-lo per 6-8. Els vestidors estaven situats darrera d'una de les porteries. Com sempre, van ser forces els aficionats que van acompanyar l'equip en aquell viatge. L'àrbitre, el senyor Roca, del col·legi català, va pitar aquell partit.

Filmat des d'un pis particular, situat a la segona planta d'un edifici proper, el video no conserva el color original, ja que el pas del temps l'ha anat deteriorant. Però, encara, podem veure un parell de gols clarament. La proximitat del públic a la tanca perimetral feia difícil jugar i xiular els partits. La pressió que exercien sobre els jugadors i l'àrbitre era molt elevada.

Carta per demanar suport de la Junta Directiva a l'afició, cedida per Joan Rovirosa



Després de la derrota encaixada a Lleida, per 3-1, davant el Lista Azul, la Junta Directiva va enviar una carta per demanar el suport dels socis i de l'afició per tal d'encoratjar l'equip a assolir l'ascens esperat. En ella, feien esment a un jugador que havia jugat amb 39º de febre, com a mostra del compromís dels jugadors amb l'equip.

La Junta Directiva es va adreçar, també, als socis, a través d'un sobre donatiu, per recaptar un ajut pels molts desplaçaments que s'havien de fer. Al final, es van recollir 54.550 pessetes. La Federació Espanyola de Patinatge va subvencionar, amb 139.789 pessetes, el club pels desplaçaments. L'Ajuntament de Calafell continuava donant una subvenció de 108.000 pessetes.

Crònica publicada el 28 de març de 1976, cedida per Xavier Montejo

Un desplaçament en massa de l'afició calafellenca, a la difícil pista del Sícoris, de Lleida, amb tres autocars gratuïts, plens d'aficionats, que posava el club a disposició dels seguidors (amb la Lola del Bar Betis al capdavant), suposava una nova victòria pel C. P. Calafell per 3-5. Era la jornada 24 del campionat 75/76, disputada el 28 de març de 1976. El partit era de vital importància pel Calafell que es jugava l'ascens.


Els tres gols de Royo van donar ales a l'equip per aconseguir una victòria important, juntament amb els gols de Montejo (de penal) i Palau. A l'equip del Sícoris hi jugava un exjugador del C. P. Calafell, en Joan Farré, molt estimat per l'afició calafellenca arrel del partit disputat amb el Mataró que tant va marcar la història del club.
Alineació del primer equip a la nova pista, cedida per Ramon Armajach

Una victòria contundent per 15-2 davant del CD Sabadell, deixava el C. P. Calafell amb opcions d'aconseguir el títol en la darrera jornada a la pista de l'etern rival, el C. D. Vendrell. No obstant, el 4-2 final, a favor dels locals, donava el campionat al Vendrell i condemnava els calafellencs a jugar la promoció d'ascens.

Joan Rovira i Joan Papiol, fotografia cedida per Ramon Armajach

Crònica cedida per Joan Rovirosa

La promoció per pujar a la màxima categoria de l'hoquei estatal, la van disputar davant el Sagrada Família de Terrassa. El primer partit, a Calafell, es va acabar amb un 3-0 a favor dels locals. Però, aquest bon resultat, va ser insuficient a la tornada, disputada a Terrassa, on el 6-2 final pels locals els donava la permanència a la Divisió d'Honor.

Portada cedida per Joan Rovirosa

Un sol gol deixava el C. P. Calafell, de nou, a Primera Divisió Nacional. El partit de tornada va ser molt dur i ple d'incidents. L'àrbitre va ser molt casolà i va perjudicar en algunes accions el conjunt calafellenc. El 4-1 al descans, amb dos expulsats per l'equip del Terrassa, no va ser aprofitat pels visitants. Però, en el minut dinou de la segona part, el jugador del Terrassa, Font, trasnformaria el 6-2 definitiu en un llençament de penal.

Fotografia publicada, cedida per Joan Rovirosa

En aquest partit de tornada de la promoció d'ascens, el C. P. Calafell va demanar un delegat federatiu per a que vetllés pel desenvolupament correcte de l'enfrontament. Aquest delegat li va costar al club vuit mil tres-centes pessetes i el seu informe no va estar a l'alçada esperada de les circumstàncies, ja que no va reflexar els incidents ocorreguts en aquella pista de Terrassa.


Aquell any va destacar la capacitat golejadora dels dos davanters, Antoni Nicolau i Josep Royo, amb més de cinquanta gols cadacun. Josep Maria Palau, un defensa que no dubtava en anar endavant, desmostrava la seva capacitat ofensiva marcant trenta-un gols. Ramon Armajach aconseguia tretze gols importants per l'equip, ja que un d'ells va suposar el gol 100 de l'equip en aquell Campionat.


A final de temporada, el dinou de juny, ja que els jugadors eren (gairebé) tots de casa se'ls va regalar un rellotge d'or amb cadena a cadascun d'ells, com a premi per no cobrar fitxa.

Equip aleví a la "pista del passeig"

Aquella mateixa temporada, l'equip aleví del club va quedar subcampió provincial, disputant vuit partits, amb sis victòries, un empat i una derrota. Va marcar cinquanta-tres gols i en va encaixar vint-i-tres. Va acabar el campionat amb els mateixos punts i empatat en el goal-average particular amb el campió, el Reus Deportiu. Només tres gols els van separar del títol. Els dos equips havien encaixat els mateixos gols, però els reusencs n'havien marcat tres més.

A la fotografia hi veiem Jordi Sicart, Josep Montejo, Rafel Weiler, Jaume Ortoll, l'entrenador Ramon Ferré (a dalt), Juan Manuel Espinosa, el porter Joan Papiol, Anacleto Àvila i Xavier Montserrat (a sota). La plantilla la completava Jordi Raventós (que no apareix a la fotografia).

Equip aleví en un partit a la "pista del passeig"

L'equip aleví estava patrocinat per l'empresa Villa Service que col·laborava amb l'esport base del club. A la fotografia hi veiem Josep Montejo, Jordi Sicart, Jaume Ortoll, Rafel Weiler (a dalt), Anacleto Àvila, Joan Papiol i Xavier Montserrat (a sota).

El porter aleví, Joan Papiol, al mig de la "pista del passeig"

El porter de l'equip aleví era un jovenet Joan Papiol, el fill gran del porter de l'equip Pioner del Club Patí Calafell, Josep Maria Papiol "Angelet".

El jugador de la categoria Infantil, Ramon Collado, al mig de la pista

També hi havia un equip infantil que es va classificar en quarta posició en el campionat provincial de la seva categoria. Va disputar dotze partits, aconseguint quatre victòries i un empat. Va marcar trenta-nou gols i en va rebre cinquanta-quatre.

Josep Pallarès, jugador de la categoria Infantil

En el Torneig Excel·lentíssima Diputació es va classificar en tercer lloc del seu grup, disputant sis partits, amb dues victòries i quatre derrotes, marcant vint-i-un gols i encaixant-ne vint-i-sis.

Salvador Raventos "Salvi", jugador Infantil de la temporada 75/76

La plantilla de l'equip Infantil la formaven Jordi Rovira, Manuel Lozano, Josep Olivella, Josep Pallarès, Ramon Collado, Rafel Sánchez-Broncano, "Salvi" Raventós i Albert Almirall. L'entrenador era en Ramon Ferré, igualment.

També hi havia un equip de la categoria Cadet que va quedar en setena posició del campionat provincial, jugant dotze partits, amb una victòria i dos empats, marcant vint-i-set gols i encaixant-ne vuitanta-dos en contra. Van disputar el Torneig Excel·lentíssima Diputació Provincial, quedant en tercer lloc del seu grup, jugant sis partits, amb una victòria i dos empats, marcant dinou gols i rebent-ne trenta-cinc. La plantilla estava formada per Joan Carles Suau (porter), Josep Maria Meix, Marcel·lí Tutusaus, Jaume Ràfols, Josep Maria Vellvé, José María Carrasco i Josep Ricart.

Finalment, un equip Juvenil es va classificar en cinquè lloc del campionat provincial, disputant setze partits, amb nou victòries i set derrotes, marcant cinquanta-set gols i rebent-ne setanta. El Juvenil no va disputar el Torneig Excel·lentíssima Diputació Provincial. La plantilla la formaven Joan Pons, Antonio Sáchez, Jesús Saura, "Juanito" Garcia, Pere-Josep Ortoll, Daniel Tutusaus, Joan Palau, De la Torre i José López.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada