El segon equip no pot promocionar

Plantilla del C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, Jr. en el sopar de final de temporada organitzat pel club

El segon equip del C.P. Calafell de la temporada 1986/87 jugava a Primera Categoria Catalana i el patrocinava l'empresa Gruas de La Rosa, Jr. La plantilla estava formada per l'entrenador Miquel Serrano, Anacleto Àvila, Xavi Montserrat, el mecànic Alfonso Mansilla, Matías Perín, Albert Almirall (a dalt), Josep Noya, Rafel Weiler, Jaume Gener, Ramon Collado i Joan Mañé (a baix). També hi jugaven Jordi Hill, Benjamí Peña, Joan Carbó i Enric Fontanillas.

Va quedar cinquè classificat en les I 12 hores d'hoquei de Calafell. El C.P. Calafell-Gruas De la Rosa també va jugar un partit de pretemporada davant el Sub-23 de l'Igualada-Ocean H.C., el 13 de setembre de 1986.

Crònica del Retruc número 58, pàgina 38 de juliol de 1987

La quarta posició assolida en el campionat no va ser prou per a poder assolir l'ascens de categoria, ja que per davant van quedar tres equips més que es van repartir les places d'ascens directe i promoció. No obstant, el C.P. Calafell-Gruas de la Rosa va fer un excel·lent paper en el campionat d'aquella temporada. Com a dada anecdòtica, l'import dels arbitratges en la competició de Primera Catalana va ser de cent cinc mil set-centes vuitanta-quatre pessetes.

En la quarta jornada, el C.P. Calafell-Gruas de la Rosa va vèncer l'A.E.S. Sarrià per 12 a 7. Cinc gols d'Anacleto Àvila donaven un avantatge important als locals per a fer-se amb els dos punts.

D'altra banda, en la següent jornada, el desplaçament a la pista del R.C.D. Espanyol- Santa Isabel va suposar un treballat empat a quatre, en una pista de reduïdes dimensions. Com a anècdota, en aquest partit, el club va pagar el taxi al porter Jaume Gener per a anar al jurament de bandera del seu germà Carles Gener.

En el següent desplaçament, el de la setena jornada del campionat, el C.P. Calafell-Gruas de la Rosa va perdre per la mínima a la difícil pista del Molins de Rei. Els quatre gols marcats per Jordi Hill no van ser suficients per a treure res positiu d'aquest partit.

En canvi, en el següent partit a casa, davant el C.P. Monjos, els locals van saber vèncer un rival que no va donar el braç a tòrcer fàcilment. Els contracops visitants van ser contrarrestats per un millor joc col·lectiu dels locals i una gran actuació del porter Jaume Gener.

En la novena jornada, el desplaçament a Masquefa va suposar un triomf còmode pels verd-i-blancs. Els dos partits següents es van jugar a casa i es va aconseguir dues victòries amb força solvència, davant el Casal l'Espluga i el Pla de Santa Maria.

El primer equip del C.E. Vendrell jugava aquella temporada a la Primera Catalana, després del descens de la temporada anterior. Per tant, el conjunt de la capital del Baix Penedès era clar favorit per aconseguir l'ascens i emportar-se el derbi, així va ser. Tot i la derrota, el Calafell quedava en una meritòria tercera posició provisional.

En la segona jornada de la segona volta del campionat, una victòria important, a la pista del Torrelavit, donava dos punts més als calafellencs. Els gols del Calafell van anar força repartits.

Un empat in extremis a la pista del Sarrià donava un punt més als verd-i-blancs. Davant l'Español, el Calafell també va ser superior i va saber sentenciar en el primer temps.

Dues derrotes consecutives, davant el C.N. Reus "Ploms" i el Molins de Rei, sumats a un empat, davant el C.P. Monjos, van desinflar un xic a l'equip en el tram final de campionat.

La victòria davant el C.P. Cambrils i la derrota, en el darrer partit, davant el campió, el C.E. Vendrell, donaven la quarta posició definitiva al C.P. Calafell-Gruas de la Rosa en aquella temporada.

El màxim golejador del C.P. Calafell-Gruas de la Rosa en la competició de Primera Catalana va ser un jugador de categoria Júnior, Jordi Hill, empatat amb Josep Noya, a vint-i.set gols. A un sol gol es va quedar en Ramon Collado. Per altra banda, el jugador més regular va ser el porter Jaume Gener.

El C.P. Calafell-Gruas de la Rosa va quedar en segon lloc del seu grup i no va poder disputar la final. Per millor goal average amb l'A.E.S. Sarrià, va quedar en tercer lloc de la Copa Catalana d'aquella temporada. L'import dels arbitratges en aquesta Copa Catalana va ser de trenta mil dues-centes vint-i-cinc pessetes.

Els golejadors del C.P. Calafell-Gruas de la Rosa, en la Copa Catalana, van ser Jaume Solé (12) i Ramon Collado (8).

A final de temporada, com era costum, es va celebrar el sopar de final de temporada, on es van repartir, entre els jugadors de Primera Divisió Nacional, tres-centes cinquanta mil pessetes com a premi de la temporada, ja que cap d'ells cobrava res per jugar.

El President de la Federació Territorial de Patinatge, el senyor Eladi Berguedà, va rebre una placa commemorativa en record de la temporada, de mans del President del club, Joan Ortoll. El senyor Berguedà era un fidel assistent als sopars que organitzava el club, generalment acompanyat de la seva senyora.

El club va agraïr el suport al patrocinador principal del primer equip, l'empresa local Viatges Nicolàs. Pare i fill rebien un quadre amb la fotografia de l'equip. En aquest sopar, es van entregar obsequis als components de l'equip de Primera Catalana, per un import de vuitanta-quatre mil sis-centes pessetes.

Josep Noya va compartir el trofeig de màxim golejador de la categoria amb Jordi Hill, amb vint-i-set gols cadascun. Li va entregar el trofeig el President Joan Ortoll.

Jaume Gener va ser el jugador més regular del C.P. Calafell-Gruas de la Rosa. Li va fer entrega del trofeig l'entrenador del primer equip, Ramon Ferré.

Joan Ortoll va premiar el mecànic Alfonso Mansilla Cañete amb un trofeig en reconeixement a la seva tasca durant la temporada.