diumenge, 3 de novembre de 2013

Tres relleus a la banqueta i tres equips sèniors


La temporada 84/85 va ser protagonitzada pels constants relleus a la banqueta, en el primer equip, i pel retorn de jugadors veterans, com Palau, Nicolau i Rovirosa, en el segon equip del club. Miquel Serrano es feia càrrec de la direcció del primer equip del C.P. Calafell, després de la marxa de Ramon Ferré. Però, en la segona volta del campionat, va ser substituït, sorprenentment, per Vicente Weiler que es va fer càrrec de l'equip durant uns partits i, posteriorment, per Joan Rovira.











A l'agost de 1984, els dos equips sèniors i el juvenil, de la temporada anterior, van celebrar un dinar de germanor, com venia sent habitual, en la urbanització de Mas Romeu, en uns terrenys del membre de la Junta Directiva, Paco Casado. Es tractava de fer pinya i enfortir els lligams personals i de convivència entre els jugadors, la junta directiva i els aficionats.



La política volia entrar dins del club, rememorant episodis del passat. La Junta Directiva havia decidit deixar l'entitat i donar pas a noves persones, per tal de tranquil·litzar l'entorn. Les pressions polítiques van provocar que algunes persones de l'anterior junta es quedessin per a impedir que Joan Ortoll tornés a ser el president del club. D'aquesta manera, Pere Marín va substituir Jaume Gener en la presidència del club, després de que Joan Ortoll retirés la seva candidatura. Paco Casado va ser l'encarregat de portar a terme el traspàs entre les dues juntes directives, entrant i sortint.

Publicació de la revista El Retruc

Al final de la temporada 84/85, Pere Marín es va presentar a l'assemblea sense la memòria esportiva, els comptes fets a última hora i sense llegir-los. Els socis presents, tot i no estar en l'ordre del dia, van creure que així no es podia continuar i van decidir escollir un nou president per a la següent temporada.

Fitxa federativa de delegat del primer equip d'Isidoro García

Fitxa federativa de delegat del primer equip de Gregorio Ponce

Isidoro García i Gregorio Ponce complien les funcions de delegats, en el primer equip, a la vegada que feia de delegat en les categories base del club.

Fitxa federativa de delegat del primer equip d'Antonio Vicària

Fitxa federativa de delegat del primer equip de Lluís Aparicio

Lluís Aparicio i López era un dels delegats del primer equip del Club Patí Calafell, en aquesta temporada. Ell era un dels primers en agafar el cotxe per a fer els desplaçaments de l'equip, arreu d'Espanya. Antonio Vicària alternava, com a delegat, amb ell.


La plantilla del C.P. Calafell estava formada per l'entrenador Miquel Serrano, Manuel Casado, Jaume Ortoll, Anacleto Àvila, Josep Olivella (a dalt), l'auxiliar Vicente Weiler, Josep Pallarès, els porters José Antonio Talavera i Joan Carles Suau i el capità, Marcel·lí Tutusaus (a sota). També van disputar minuts altres jugadors de l'equip de segona catalana, com Juan Manuel Espinosa i Josep Montejo, bàsicament.




El C.P. Calafell va protagonitzar un campionat molt irregular que el va dur a una situació tranquil·la al mig de la taula, però sense opcions a ascens. L'ambient enrarit i els canvis a la banqueta no van ajudar a donar solidesa i serenitat a l'equip. Les tretze victòries i els sis empats davant les quinze derrotes demostren la irregularitat de l'equip en la competició.


En la primera jornada, el C.P. Calafell va perdre davant el G.E.i E.G. de Girona, per 4 a 7. La inseguretat de l'equip local va fer que s'escapessin els primers punts del pavelló calafellenc. Tot i que el Calafell va remuntar el marcador i es va posar per davant, 4 a 3, va acabar perdent el partit.


En canvi, en la segona jornada, els calafellencs es var trobar amb les millors sensacions i van demostrar ser molt superiors a l'Arenys de Munt, a domicili. La victòria per 3 a 7 demostrava la major qualitat visitant. Quatre gols de Jaume Ortoll, dos de Marcel·lí Tutusaus i un de Josep Olivella van ser decisius per a obtenir una còmoda victòria.


En la tercera jornada, el C.P. Calafell tornaria a constatar els problemes de concentració i de joc, en el seu pavelló. Un ambient enrarit, ja des de la temporada anterior, pressionava els jugadors locals i no podien donar el millor de si mateixos. Un partit dur i molt defensiu va acabar amb empat a dos gols, Ortoll i Tutusaus van ser els golejadors locals.



De la temporada 1984/85, només es conserva un àudio d'una entrevista que es va fer a Ràdio Penedès,de Vilafranca, a l'exentrenador Ramon Ferré. L'entrevista va coincidir amb el desplaçament de l'equip a la pista del S.H.U.M. Maçanet, partit on es van oblidar els equipatges dels porters i dels jugadors Casado i Ortoll. Cap d'ells no van poder jugar amb els seus patins i proteccions habituals. El resultat final del partit va ser de 3 a 1 a favor de l'equip local, que anava en penúltima posició del campionat.


L'oblit dels equipatges va marcar notablement el partit davant el cuer, el S.H.U.M. Maçanet. Jaume Gener va poder jugar amb l'equipatge prestat pel conjunt local. Sense poder alinear a Jaume Ortoll i Manuel Casado, el C.P. Calafell es quedava sense dos dels seus màxims golejadors. Tot i això, va ser Marcel·lí Tutusaus qui avançava els visitants, 0 a 1. La manca de jugadors a la banqueta va fer que l'equip notés l'esforç físic i li passés factura en la remuntada de l'equip local, en el segon temps.


La primera victòria al pavelló calafellenc arribava en la cinquena jornada del campionat. Va ser davant el Lista Azul, de Lleida, per un contundent 7 a 3. Tot i que els visitants es van avançar en el marcador, els locals van saber reaccionar i van agafar un avantatge decisiu abans del descans. Tres gols d'Olivella serien decisius per a aconseguir els dos primers punts com a locals.


El C.P. Calafell tornava a endur-se dos punts a domicili de la pista del Roda de Ter. Després d'anar guanyant al descans per un gol d'avantatge, Ortoll i Olivella posaven el 4 a 7 que semblava decisiu. Però el conjunt local va remuntar i va estar a punt d'empatar el partit.


Un segon desplaçament consecutiu, aquest cop a la pista del Lloret, davant del líder de la categoria, no va poder acabar en res positiu pels calafellencs. El 8 a 3 final demostra la superioritat local en el partit. Els gols d'Olivella, Tutusaus i Pallarès no van servir per a endur-se cap punt de la difícil pista del C.H. Lloret.


Santi López, Chércoles, Gimeno, Floro,... eren jugadors de l'equip local que anava directe a aconseguir l'ascens, en aquella temporada. Finalment, va quedar en segon lloc.


La visita d'un dels equips importants del campionat, el que seria el campió d'aquella temporada, va acabar amb una nova derrota al pavelló calafellenc. L'1 a 3 final demostra que va ser un partit molt travat i defensiu. En l'alineació visitant destaquen Macià, Boni Rivero, Juanjo Rivero i Roca, excel·lents jugadors que van marcar una època en l'hoquei català.



En el següent desplaçament, el C.P. Calafell aconseguia empatar a la pista del C.P. Ripoll, a quatre gols. S'avançaven els visitants, en els primers quatre minuts, amb gols de Casado i Olivella. Tutusaus faria l'1 a 3, abans del descans. Semblava que el Calafell tenia el partit controlat. Però un inici fulgurant dels jugadors locals servia per a donar la volta al marcador. Espinosa, a pocs minuts pel final, aconseguia l'empat a quatre gols.



El Noia, amb el porter Nieto i els golejadors Borrell, Rovira, Carafí III,... arribava a Calafell com a favorit per a endur-se els punts. Però, un excel·lent partit dels locals feia que la victòria fos clara per als calafellencs, per 6 a 2. Quatre gols de Manuel Casado van ser decisius per a aconseguir-ho!



El desplaçament a Arenys de Mar va acabar en un nou empat, a tres gols. El conjunt local va dominar el marcador, en el primer temps, amb un curt 1 a 0. En el segon temps, Tutusaus (2) i Olivella donaven un avantatge que semblava decisiu pel conjunt visitant. Finalment, l'Arenys de Mar aconseguia empatar, a poc pel final.


La visita del C.P. Sant Just, al pavelló calafellenc, suposava una nova i clara victòria pel conjunt local. El 9 a 5 del marcador demostrava la superioritat, en joc i efectivitat, dels jugadors locals. Quatre gols de Casado i tres d'Olivella sentenciaven el partit.


En un derbi penedesenc molt igualat, Olivella aconseguia, a manca de sis segons pel final, empatar el partit a dos gols. Els jugadors calafellencs es van avançar en el marcador, amb un gol de Tutusaus. Però, els vilafranquins van tombar la truita, durant el partit. Finalment, l'empat in extremis donava un punt a cada equip.



En el C.P. Vilafranca hi jugaven "Tino" Martínez, a la porteria, Eugeni, Valldosera, Freixedes, Ventura i l'argentí Néstor. L'àrbitre del partit va ser el senyor Gonzàlez Larios.



La visita del Club Natació Reus "Ploms", al pavelló calafellenc, acabaria amb una contundent victòria visitant per 3 a 7. El porter Barberà i els defenses Palau i Rodri, van donar solidesa defensiva al conjunt de la capital del Baix Camp. Però, el Calafell va ser qui s'avançava en el marcador. A partir d'allí, domini absolut del conjunt resusenc, fins el definitiu 3 a 7.


El C.P. Calafell es va imposar, a domicili, en el derbi comarcal amb el C.E. Vendrell. Després d'un gol inicial de Jaume Ortoll, en el minut 1, Jordi Solans marcava dos gols pel conjunt local que donaven la volta al marcador. Casado, sancionat sis partits, no va poder jugar el derbi.



En el segon temps, el porter Talavera entrava per Suau. Tot i encaixar un gol en mig minut, el porter suplent va fer una molt bona actuació davant el seu antic equip. El Vendrell dominava per 5 a 2 i semblava tenir el partit controlat. Però, en nou minuts, el Calafell va tombar el partit i es va imposar per 5 a 6.


En un nou derbi, al pavelló calafellenc, el C.P. Fiatc Vilanova perdia per 4 a 2. Dos gols d'Ortoll donaven avantatge a l'equip local, però Pena aconseguia el 2 a 1 a poc pel descans. En el segon temps, els vilanovins van empatar, pero els dos gols d'Olivella donaven un nou triomf al conjunt local.


En el C.P. Fiatc Vilanova hi jugaven els defenses Edo i Pena, que van marcar una etapa en aquest conjunt del Garraf. El porter Grasas i Manolo Ferrer eren altres dels jugadors coneguts del conjunt vilanoví. L'àrbitre del partit va ser Alfons Mestres, un il·lustre de l'arbitratge.


Tot i fer set gols, el C.P. Calafell no es va poder endur res positiu de la pista de l'Sfèric de Terrassa. El conjunt visitant es va avançar 0 a 4, en el primer temps, aconseguint un 3 a 5 en el descans. Novament, en la segona part, el conjunt calafellenc acusava els nervis i perdia un partit que tenia controlat. Tres gols d'Olivella i tres d'Ortoll no van servir per a aconseguir una merescuda victòria.


En l'inici de la segona volta del campionat, el C.P. Calafell perdia a la pista del G.E.i E.G. de Girona, per 5 a 4. El conjunt local es va avançar 4 a 0 en el marcador i aquest avantatge va ser insalvable pel conjunt visitant. Dos gols d'Ortoll i els gols dels joves Àvila i Montejo no van servir per a aconseguir res positiu del desplaçament a Girona.


Els canvis en l'alineació inicial de l'equip no van donar el seu fruit. L'ambient començava a ser hostil per a l'entrenador Miquel Serrano i creava dubtes a l'equip.


La derrota per 1 a 3 suposava una ensopegada definitiva que acabava amb la destitució del tècnic calafellenc, Miquel Serrano. Després d'aquesta decisió sorprenent de la Junta Directiva, l'auxiliar Vicente Weiler, es feia càrrec de l'equip.


Tres gols d'Ortoll, un de Pallarès i un d'Olivella donaven la victòria en la difícil pista del Molins de Rei, per 3 a 5. La defensa zonal i la motivació extra del relleu a la banqueta van donar els dos punts al conjunt visitant.



El C.P. Calafell tornava a imposar-se al S.H.U.M. Maçanet per 7 a 4. En el primer temps, el conjunt local aconseguia un clar avantatge de 5 a 1 que seria definitiu. Olivella (3), Ortoll (3) i Tutusaus marcarien els set gols que van servir per a aconseguir els dos punts en aquest partit.


Casado tornava a l'equip, després dels sis partits de sanció. Vicente Weiler aconseguia la seva segona victòria consecutiva com a nou tècnic del C.P. Calafell.



El conjunt lleidatà del Lista Azul aconseguia trencar la ratxa de bon joc i victòries del conjunt calafellenc. Amb Folguera, Cabús i Estivill entre els seus homes, el conjunt de Lleida derrotava per un contundent 5 a 1 als calafellencs, amb un xic d'ajut arbitral.


El C.P. Calafell tornava a assolir la victòria, de manera contundent, per 9 a 3, davant el Roda de Ter. Set gols de Jaume Ortoll sentenciaven el partit, de clar domini local.


La visita del C.H. Lloret, semblava que suposaria una nova derrota pel conjunt local. Però, no va ser així! Els jugadors calafellencs van voler demostrar la seva categoria guanyant el líder per 4 a 3. Joan Rovira començava a aparèixer a prop de la banqueta calafellenca, sent expulsat a tres minuts del final. A partir d'allí, es faria càrrec de l'equip, tot i que no constava com a entrenador oficial.


Tres gols d'Ortoll i un de Tutusaus donaven la victòria al conjunt local i deixaven el Lloret lluny del liderat de la categoria.




Dos gols d'Ortoll, un d'Olivella i un de Casado donaven els dos punts al conjunt calafellenc davant l'Arenys de Mar. El C.P. Calafell aconseguia la quarta victòria en cinc partits.



Tres gols de Casado y tres d'Ortoll no van ser suficients per a aconseguir una merescuda victòria, a la pista del C.P. Sant Just. El Calafell dominava 2 a 4, en el descans. Però el conjunt local va aconsegui l'empat en els darrers instants de partit.


Dos gols de Casado i tres d'Ortoll van servir per a aconseguir una nova victòria davant el C.P. Vilafranca, per 5 a 2. Tot i l'empat a un gol, en el descans, el joc va ser ràpid i vibrant. El millor encert del conjunt local i dels seus dos golejadors va facilitar el 4 a 1 en el marcador que seria determinant per a que els dos punts es quedessin a casa.


Abans d'aquell partit, es va fer un merescut homenatge a l'equip infantil del C.P. Calafell, que s'havia proclamat campió de Catalunya. Els dos conjunts van fer el passadís d'honor i van disputar un partidet de cinc minuts, amb els jugadors infantils del Calafell.


El partit davant el C.N. Reus "Ploms" es va disputar en una altra data, ja que es va ajornar. La victòria local per 1 a 0 ja diu molt de com va anar el partit.


En la seva visita a Calafell, en un nou derbi, el C.E. Vendrell aconseguia treure's l'espineta del partit d'anada, on van perdre després d'anar per davant 5 a 2. En aquest cas, els de la capital del Baix Penedès van derrotar a domicili el conjunt calafellenc, per 2 a 5.


En el C.E. Vendrell hi jugaven Barceló, Martín, Montcada, Prats, Solans, Sendra, Palau, Cid i Martí. Els dos equips estaven plens de jugadors formats a la pedrera dels respectius clubs.


La visita al pavelló de Les Casernes de Vilanova va acabar en derrota per 8 a 6. El primer temps, amb alternatives en el marcador, acabava amb 3 a 3, deprés del gol de Montejo. En el segon temps, el C.P. Calafell aconseguia un avantatge de 4 a 6 que semblava definitiu. Però el conjunt local va incrementar la duresa, cosa que va escalfar els ànims del públic. Al final, victòria local per 8 a 6 i incidents lamentables que, malauradament, protagonitzaven els aficionats.


En aquell campionat, Jaume Ortoll va ser el màxim golejador, amb cinquanta-set gols. Josep Olivella, amb trenta-un, i Tutusaus i Casado, amb vint gols cadascun, van ser els altres golejadors de l'equip. La solidesa defensiva i la constància en el seu joc, van donar a Pallarès el trofeig a la regularitat.


En aquella temporada, Jaume Gener va fer el servei militar a Vigo i va poder entrenar amb l'equip local del Traviesas, durant dos mesos, mentre feia el curset de Cabo. L'equip gallec disputava el campionat de segona divisió.


El segon equip del C.P. Calafell estava format per Joan Mañé "Maño", Antonio Nicolau, Daniel Tutusaus, Josep Maria Palau, l'auxiliar Alfonso Mansilla "Cañete" (a dalt), Albert Almirall "Motoret", Josep Noya, Josep Maria Jané "Monis", Joan Rovirosa i Ramon Collado. També hi jugava Rafel Weiler. L'entrenador era en Joan Rovirosa i el delegat era en José Collado.



El C.P. Calafell va assolir el cinquè lloc de la classificació, darrera el Maristes de Sants, l'Hospitalet, el Barcino i el Santa Isabel. Van guanyar catorze partits i van aconseguir un sol empat. Amb noranta-set gols, va ser un dels equips menys golejats de la categoria.


El màxim golejador del C.P. Calafell en la primera categoria de la Lliga Catalana va ser Josep Maria Palau, amb trenta-quatre gols. Antoni Nicolau, amb vint-i-vuit, Josep Noya, amb vint-i-tres, i Ramon Collado, amb vint-i-dos, també van aportar forces gols a l'equip.



També hi va haver un equip de Segona Categoria Catalana, format per jugadors Sub-23, que va quedar en tercer lloc, empatats a punts amb el segon classificat, el Club Sícoris, de Lleida. Van aconseguir onze victòries i tres empats. Amb cent noranta gols van ser els segons màxims golejadors de la categoria.

L'entrenador era Artur Solé i la plantilla estava formada per Jordi Alari (porter), Joan Carbó (porter), Enric Fontanillas (porter), Josep Montejo, Anacleto Àvila, Xavi Montserrat, Matías Perín, Jordi Sicart, Juan Manuel Espinosa, Isaac Espiña, Jordi Hill i Òscar De la Cruz. Alguns d'ells, encara, eren juvenils.

Crònica del Diari de Lleida on apareixen Isaac Espiña i Jordi Hill, durant el partit davant el Club Sícoris


Juan Manuel Espinosa, amb quaranta-nou, Josep Montejo i Xavi Montserrat, amb trenta-quatre gols, van ser els màxims golejadors del C.P. Calafell en la segona categoria de la Lliga Catalana.


El febrer de 1985, Joan Enric Vidal va ser nomenat director d'Antena 3 del Penedès, depenent del prestigiós periodista José María García. Ell sempre es va mostrar molt sensible amb el nostre club. Va estar al nostre costat facilitant als aficionats tota mena d'informació relativa a totes les activitats que desenvolupava el nostre club.

les patinadores del C.P. Calafell en el Campionat Provincial de la categoria de Debutants, celebrat al Pavelló de Calafell. Judith Caballo, sostenint el rètol, Maria Almirall, Lourdes Fornós, Susana Mata, Mònica Urpí, Montserrat Rovirosa i Esther Rovira. Foto cedida per Susana Mata

En la secció de Patinatge Artístic, aquell any, Calafell va acollir el Campionat Provincial de Debutants, on Susana Mata, Lourdes Fornós i Mònica Urpí van assolir l’ascens de categoria.

Susana Mata, Lourdes Fornós i Mònica Urpí, en l’entrega de trofeigs, amb Màrius Jofré. Foto cedida per Susana Mata

La Mònica Urpí va ser segona, en el Campionat Provincial, i segona, en el Campionat de Catalunya de Tercera Categoria, disputat a Lloret de Mar. Susana Mata va ser medalla de plata provincial i vint-i-dosena de Catalunya, en el Campionat de Catalunya Infantil, celebrat a Palafrugell. La Lourdes Fornós va ser quarta, en el Campionat Provincial Infantil, i dotzena en escola, en el Campionat de Catalunya. En la general del Campionat de Catalunya acabaria dissetena.


En el Campionat Provincial, Maria Almirall seria la quarta classificada i aniria al Campionat de Catalunya, on seria novena, classificant-se així pel Campionat d'Espanya Aleví que es disputaria a Santander. La Maria Carme Rovirosa havia estat plata, l'any anterior, en el Campionat Provincial Infantil. L'any 1985 debutaria en la Tercera Categoria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada