dissabte, 14 de juliol de 2012

Tercer ascens a la màxima categoria


A la temporada 1970/71, segona després de la sanció, hi havia moltes ganes de tornar a la Divisió d'Honor, nom de la màxima categoria d'hoquei des de la temporada anterior. Es va confiar, de nou, la direcció de l'equip a Fèlix Costa Bofarull, germà dels escolapis de Vilanova, gran coneixedor del nostre esport i que ja havia estat al club la temporada 1966/67.


Fitxa federativa cedida per Joan Rovirosa

S'havia fitxat el porter Manel Mir, ja conegut per l'afició. També el defensa Joan Farré, ja conegut de la temporada del Mataró, i el davanter Carles Baldomà. La plantilla era prou reforçada i àmplia que va il·lusionar a tothom. Van ser baixa el porter Andreu Romeu i el defensa Artur Solé que es van comprometre amb el Vilanova, després de diversos problemes sorgits amb l'entrenador i la Junta Directiva.

També sabem que Joan Rovirosa va formar part de la plantilla, juntament amb Julio Peribáñez, compartint la plaça de porter reserva del primer equip. En els minuts de joc de que va disposar va encaixar, només, tres gols. Completaven la plantilla els defenses Agustí Blanch "Rius", Xavier Montejo, Eugeni Collado i els davanters Antoni Nicolau, Ramon Armajach i Frederic Sevé.

Fitxa federativa cedida per Josep Hugué Pàmies

En Josep Hugué Pàmies seguia fent les funcions de delegat del primer equip, tot i constar com a subdelegat en la seva fitxa federativa.


Durant la pretemporada, el Club Patí Calafell va disputar el III Trofeig Senyor President de JPEFE (Junta Provincial d'Educació Física i Esports) de Tarragona, enquadrat en el grup B, juntament amb el Reus Deportiu B, el CP Vilafranca i el CN Reus "Ploms". El grup A estava format pel Reus Deportiu A, el Lista Azul, el Patín Reus i el CH Igualada.


El Club Patí Calafell va quedar primer del seu grup, amb onze punts. Es va enfrontar a la final al Reus Deportiu A, primer classificat del grup A. La final es va disputar a Calafell el dia 26 de setembre, amb el resultat de 2-4, favorable al Reus Deportiu A. Els llocs de consolació els van disputar el Patín Reus i el Reus Deportiu B, amb resultat de 1-12.


Com a anècdotes d'aquella temporada podem explicar que, per disputar partits amistosos, calia comprar uns contractes a la Federació que valien 5 pessetes, que les subvencions rebudes van ser, per part de la Federació Española, de 64.290 pessetes, per part de l'Ajuntament, 20.000 pessetes i, per part de la Secretaria General del Movimiento, de 3.255 pessetes i que el Club Patí Calafell va continuar comprant dècims de loteria de Nadal, per import de 25.000 pessetes, essent premiat amb el reintegrament, i del Nen. També, en aquestes dates nadalenques, es feia entrega d'un lot del club per celebrar les festes a cada jugador de totes les categories.



A part dels cartells publicitaris, en alguns dies en concret, en Ramon Mañé "Ramonet" feia un pregó per tot el poble anunciant els partits. Els jugadors de casa, donat que no cobraven cap ajut, eren compensats pels dies feiners perduts en els desplaçaments. En aquesta temporada, les despeses per aquest concepte va arribar fins a 5.350 pessetes.

Retall de diari cedit per Joan Miracle

D'aquella temporada també en coneixem totes les plantilles dels equips, publicades al diari Dicen.



Poc a poc, els jugadors de casa anaven agafant protagonisme. En aquesta temporada van ser només quatre els jugadors vinguts de fora per reforçar una plantilla plena de qualitat i talent. Es van disputar vint-i-dos partits, aconseguint disset victòries i dos empats. El porter Mir va ser el menys golejat de la categoria, amb 35 gols. I, l'Antoni Nicolau es va proclamar màxim golejador de la categoria, amb 37 gols.


En la primera jornada, el C.P. Calafell vencia al C.P. Claret de Sevilla, a la pista de les Escoles, per 7-5. Tot i el nombre de gols, diu la crònica que no va ser un partit massa vistós. En la tercera jornada, el Mosa, antic Pepsi-Cola, de Salamanca visitava la pista del C.P. Calafell, encaixant una derrota per 5-3.


El C.P. Calafell seguia la seva bona ratxa de victòries davant del seu públic, l'Horta i el Girona HC sortien golejats per 5-0 i 7-1. Baldomà, Armajach, "Rius" i Farré aconseguien tots els gols en aquestes dues jornades.

Fotografia cedida per Ramon Armajach

Armajach va "sucar" en dues jornades consecutives a la pista de les Escoles. Només va marcar, però, quatre gols aquella temporada.


A la jornada 10, el C.P. Calafell ja ocupava la quarta posició del campionat, a un sol punt de l'ascens directe. L'Atlètic Montemar semblava un líder sòlid i inabastable.


Tres gols d'Antoni Nicolau i dos de Baldomà van donar la victòria al C.P. Calafell davant del Coma-Cross, un equip que havia baixat de categoria la temporada anterior, quedant empatats a punts a la classificació.


Dos gols més d'Antoni Nicolau i un de Baldomà donaven la victòria a la difícil pista del C.P. Vilanova. L'experiència i veterania dels calafellencs es va imposar en el partit.

 

Ja a la segona volta, el C.P. Calafell visitava Sevilla. De la pista del C.P. Claret sortia amb una contundent victòria per 2-10. Aquest cop, quatre gols de Baldomà i tres de Nicolau, juntament amb els dos de "Rius" i el gol d'Armajach, donaven els dos punts als calafellencs. Una victòria a la pista de les Escoles davant del Sagrada Família de Terrassa, per 8-2, posava els homes del germà Fèlix en segona posició del campionat.


Una crònica al Diario de la Nación, de Salamanca, qualificava l'equip calafellenc com "un equipo de cuidado". El partit tenia un cert caire benèfic, ja que els ingressos es destinaven a una campanya benèfica de Nadal. El pavelló es va omplir!


Un altre diari local, El adelanto, qualificava l'equip de Calafell com "uno de los grandes de la categoría". No obstant, el record sempre present de la sanció pel partit davant del Mataró donava una immerescuda mala fama a l'equip calafellenc, allà on anava.


Una crònica incomplerta, dóna dos gols a Eugeni Collado, un a Nicolau i un a Baldomà. Ens manca saber quin jugador va fer l'altre gol. Però, el partit, tot i el resultat final, no va ser fàcil pel Calafell. Una primera part travada va acabar en un solitari 0-1.


El titular del Diario de Salamanca de l'endemà demostrava que els visitants no havien tingut el seu millor dia, però tot i això s'havien endut la victòria.


A la jornada 15, el C.P. Calafell derrota el Caldas per 5-0 i segueix en segona posició, amb quatre punts d'avantatge sobre el tercer i quart classificats. L'ascens semblava ja molt a prop!


Una nova victòria a la pista de l'UE Horta, per 3-4, demostrava el potencial dels calafellencs i incrementava la distància vers el tercer classificat, el C.P. Cibeles d'Oviedo.


El càstig rebut al jugador de l'Horta, Pi, poc abans del partit, li impedeix jugar el mateix. El C.P. Calafell remunta el partit a pocs minuts del final, després d'anar perdent per 3-2, acabant el partit en un 3-4 ajustat.


En la dissetena jornada, el C.P. Calafell visitava la difícil pista del C.P. Cibeles d'Oviedo, el seu perseguidor més immediat. El partit es preveia, doncs, complicat i dur. Els asturians tenien una de les poques opcions per assolir la segona plaça que li donaria l'ascens directe. El C.P. Calafell va resoldre molt bé la papereta aconseguint un meritori i valuós empat a un gol, deixant els d'Oviedo a la mateixa distància, però amb una jornada menys per disputar.


En el desplaçament a Oviedo, per jugar davant el C.P. Cibeles, es van produir uns fets lamentables, tal i com reprodueix la crònica del diari. Al final del partit, l'equip va necessitar escorta, per part de la policia, fins uns kilòmetres més enllà de la sortida de la capital asturiana.

Retall de diari cedit per Joan Miracle

Després, durant el viatge, pujant el port de Pajares, el jugador Juan Alberto Fernández es va creuar amb el cotxe on hi anaven els jugadors Farré, Mir i Baldomà, als quals es va dirigir fent gestos despectius i insults. Els nostres jugadors el van avançar i esperar al cim del port. Veient que no venia, el van veure aturat en un poble més avall. Van anar fins allí i, després dels seus més i menys, la Guàrdia Civil els va enviar tots cap a casa.


A la fotografia, corresponent al partit davant el líder de la categoria, l'Atlètic Montemar d'Al·lacant, hi podem veure una de les alineacions del primer equip d'aquella temporada. Hi apareixen l'entrenador "germà Fèlix", Joan Farré, Agustí Blanch "Rius", Ramon Armajach, Eugeni Collado (a dalt), Antoni Nicolau, Julio Peribáñez, Manel Mir i Carles Baldomà (a sota).

El partit es va disputar en una pista mullada per la pluja i l'equip del Montemar no portava rodes d'alumini, cosa que va dificultar el patinar en aquelles condicions. El resultat final va ser prou contundent, 10-0. A la pancarta del darrera dels jugadors, a la fotografia, ja es pronosticava un 9-0 que va quedar curt. En el text de la mateixa hi podem llegir "CALAFELL, Panchos, panchitos y panchones saludan a los campeones". La persona que apareix tocant la trompeta és en Bartolomè Castro, mentre la resta de públic estava espectant.


El partit davant del líder es va acabar amb una inesperada golejada per 10-0. El C.P. Calafell, afavorit per la pluja, va solventar el partit amb els quatre gols d'Antoni Nicolau, tres gols d'Eugeni Collado, dos de "Rius" i un de Farré. L'àmplia victòria deixava el C.P. Calafell a un sol pas de l'ascens a la màxima categoria, però seguint la lluita amb l'Atlètic Montemar pel primer lloc de la competició.


La victòria per 1-5 a la pista del Girona HC donava l'ascens matemàticament al C.P. Calafell, deixant-lo a dues jornades del final amb opcions de disputar el primer lloc als alacantins.


En la darrera jornada, tot i guanyar al C.P. Vilanova per 3-0, el C.P. Calafell no podia assolir el campionat, ja que l'Atlètic Montemar havia golejat al C.P. Claret de Sevilla per 9-2. No obstant, el segon lloc permetia recuperar a l'equip calafellenc la categoria que havia perdut tres anys abans per una decisiói injusta.


Mentres el Reus Deportiu assolia el títol de campió de la Divisió d'Honor, en la seva segona edició sota aquest nom, l'Atlètic Montemar d'Al·lacant es proclamava campió de la Primera Divisió.


L'Antoni Nicolau va quedar màxim golejador de la categoria i de l'equip, però els gols de Baldomà, Collado, "Rius" i Farré demostren el potencial ofensiu de l'equip.


El primer equip també va disputar dues eliminatòries de la Copa Su Excelencia el Generalísimo. La primera d'elles va ser davant el campió de la lliga de Primera Divisió, l'Atlètic Montemar, que es volia venjar de la dolorosa derrota rebuda a Calafell per 10-0 en el campionat.


El primer partit, el 18 d'abril de 1971, a la pista de les Escoles, va acabar en victòria per 7-2. El resultat donava molt d'avantatge als calafellencs i el feien ser el màxim favorit per passar la ronda.



El partit de tornada, diputat el 25 del mateix mes, a Al·lacant, es va acabar en derrota per 3-2. Així, el C.P. Calafell va quedar classificat per la següent eliminatòria.


La següent eliminatòria es preveia més complicada, davant d'un equip de la Divisió d'Honor, l'A.A. Noia.


El 20 de maig de 1971 es van enfrontar, a la pista de les Ecoles, el Club Patí Calafell i l'Ateneu Agrícola de Noia. La victòria va ser pels locals, per 3-2.

Però, el dia 23 de maig, a Sant Sadurní, el Noia remuntava l'eliminatòria amb un contundent 4-0. Els calafellencs quedaven eliminats de la competició, tot i el bon paper realitzat.


En aquella temporada, per part de la Federació Territorial de Tarragona, es va organitzar un curset de monitors d'hoquei patins, on van ser presents el president de la Territorial, Eladi Berguedà i Canyelles, l'àrbitre, senyor Palau, el jugador internacional, Joan Sabaté, i l'entrenador, "Ciscu" Prats. Tots ells van ser ponents del curset impartit. Entre els assistents hi podem distingir Tomàs Tous, del CD Vendrell, el jugador Boronat, del Reus Deportiu, i, també, els calafellencs Jaume Ferrerons i Ramon Ferré.



L'Antoni Nicolau, tot i la seva joventut, es convertia ja en una important realitat. Va ser escollit millor jugador de la Challenge Indeco, organitzada per aquesta prestigiosa marca esportiva. El màxim golejador de la categoria, amb 37 gols, veia reconeguda la seva important aportació, en aquella temporada, als èxits de l'equip.


Al final de temporada, es va programar un sopar de germanor obert a tothom, en el restaurant El Mas de Bonavista, regentat per Baltasar Vidal, de Cal Tof. Hi va participar l'Esbart Dansaire i el Cor Orfeó Calafellenc. En el transcurs del sopar es van fer diferents entregues de trofeus a tots els jugadors, especialment als que havien assolit l'ascens. A ells, es va entregar la insignia de plata. La Junta Directiva va sorprendre a tots els assitents repartint, entre tots els jugadors, un premi en metàl·lic de 35.000 pessetes.

Fotografia cedida per Antoni Nicolau

L'Antoni Nicolau recull el premi de màxim golejador de l'equip d'aquella temporada, un trofeu i la fotografia de l'equip, a més de la insignia de plata del club.

Fotografia cedida per Antoni Nicolau

Els directius Rosend Mercader i Ramon Ferré van presentar l'acte. El sopar dels jugadors i l'entrenador va ser una invitació de Baltasar Vidal.

Fotografia cedida per Antoni Nicolau

El President del Club Patí Calafell, en Joan Ortoll, juntament amb el delegat de l'equip, en Josep Hugué Pàmies, va ser qui va fer entrega de la insignia de plata del club al jugador Julio Peribáñez.

Fotografia cedida per Antoni Nicolau

Els mateixos directius van imposar la insignia als jugadors Antoni Nicolau i Frederic Sevé.

Fotografia cedida per Antoni Nicolau


Aquell mateix any hi havia un equip juvenil. A la fotografia, hi veiem Joan Canyelles, Rafel Solé, Bartomeu Palau, l'entrenador Ramon Farré Plana (a dalt), Manuel Casado, Miquel Serrano i Josep Solé (a sota). L'equip juvenil va ser subcampió provincial i subcampió de la Copa Primavera.


Els resultats assolits durant el campionat de Catalunya, en el grup Tarragona, van ser els que veiem a la taula.


L'equip juvenil del C.P. Calafell, en una fotografia d'aquella temporada. Els entrenadors de l'equip van ser Ramon Farré i Jaume Ferrerons, que es combinaven l'equip Infantil i el Juvenil.



També hi havia un equip Infantil, on hi jugaven Manuel Chincolla, Josep Maria Palau, Josep Noya (a dalt), José "Pepe" Bellido (porter), Antonio Cañete, Miguel Camacho (porter), Josep Vives i Joan Palau (a sota). Es van proclamar campions, en el Campionat Provincial i la Copa Primavera, sense perdre un sol partit.



La superioritat dels jugadors del Calafell va quedar demostrada en no perdre cap partit i sent l'equip menys golejat, amkb 19 gols, i l'equip més golejador, amb 83 gols, juntament amb el Club Natació Reus "Ploms". L'únic empat del campionat va ser a la pista del Colegio San Pablo.

Alineació de l’equip infantil en un partit disputat a la pista de les escoles



A la fotografía es veu una de les alineacions de l’equip infantil a la pista de les escoles, amb Alfonso Mansilla Cañete, Joan Palau, el seu germà Josep Maria Palau, Josep Noya (a dalt), el porter José González Bellido, Manuel Chincolla, el porter Miguel Camacho i Joan Mañé (a sota).

4 comentaris:

  1. Quina feinada, mare meva!

    Ara ja en començo a conèixer alguns. jejjeejeje.

    Molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop més anirant sortint jugadors més contemporanis i que es reconeixen les seves cares en els carrers del poble.

      Gràcies per seguir-nos!

      Elimina
  2. Hola nois

    El germa Felix no era jesuïta era un escolapi , dels escolapis de Vilanova .

    CLL

    ResponElimina