EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

dimecres, 26 de novembre de 2014

Ja som líders!!!!


C.P. Calafell - 5
C.P. Manlleu - 3

Partidàs dels veterans del C.P. Calafell que van guanyar un dels partits més importants de la temporada, jugant de manera seriosa i amb molta paciència i ofici. El Manlleu va sortir en defensa a l'home i es va trobar un gol d'avantatge. Però, els tres gols del Calafell els van obligar a canviar de defensa. En el segon temps, van aconseguir empatar el partit. Però, la tranquil·litat del Calafell i la major experiència en la LCV van fer que fos el conjunt local qui jugués com un autèntic equip veterà i d'endugués el partit en dues contres. El partit va ser molt net, tret d'algunes discusions en jugades conflictives que van fer perdre els papers a alguns jugadors visitants. Insults i retrets per les dues bandes que no van influir en el partit, però que demostraven la tensió que hi havia damunt la pista, entre dos equips que es jugaven més que tres punts.


El partit començava com era previsible, amb una defensa a l'home del conjunt visitant i un quadre tancat del conjunt local, intentant aprofitar el contracop. Els dos equips es tenien força respecte i eren conscients de la importància d'aconseguir un bon resultat de cara a la classificació de la categoria.


El conjunt verd-i-blanc va presentar un cinc inicial força equilibrat, amb David Totosaus a la porteria, Javi Luna i Frederci Sevé, a la defensa, i Javi Martínez i "Epi", a la davantera.


El Calafell disposava d'alguns contracops per a marcar, però, la precipitació en les passades i la manca d'encert de cara a porta, ho van impedir.


L'equip visitant va ser el primer en obrir el marcador, en un xut fort i ajustat al pal de la porteria local, de Quim Casalí, que va resultar imparable. Amb el 0-1, el Manlleu agafava avantatge, en el minut 3 de partit.


Però, l'equip local aprofitava la defensa individual del Manlleu per a crear perill amb els seus dos homes més hàbils, Javi Luna i Javi Martínez. Precisament, ells van ser els dos golejadors de l'equip local que van permetre donar la volta al marcador.


El primer gol calafellenc, el de l'empat, arribava al minut 6 de la primera part, en una bona jugada individual de Javi Luna, arrosegant la bola a l'escaire i aprofitant l'escassa visió de la jugada del porter del Manlleu.


Amb l'empat, el Calafell se sentia més còmode en el terreny de joc, acompanyat per un segur David Totosaus que, en el partit d'ahir, va fer la seva millor actuació de la temporada i, possiblement, de les quatre que portem disputant la LCV.


Això ho va aprofitar el conjunt local per a desfer l'empat, marcant el segon gol, a través d'una nova jugada individual de Javi Martínez que xutava creuat a l'escaire dret de la porteria visitant i sense angle, deixant el porter del Manlleu estirat al terra. S'havia donat el tomb al marcador, però encara quedava força partit.


Només portàvem vuit minuts de partit i ja s'havien vist tres gols. El joc era obert i disputat, sense duresa, però amb un ritme alt i que generava contactes entre els jugadors.


Hi havia el risc de perdre el pols al partit un cop s'iniciés la roda de canvis. Però, no va ser així. Els homes de refresc van estar al mateix nivell, o més, que els titulars. En general, el Calafell va jugar a un nivell molt alt i el Manlleu va tenir més alts i baixos.


Amb el 2 a 1, el Calafell seguia esperant el Manlleu que no trobava la manera d'entrar en la zona ben plantada de l'equip local. Això va provocar diversos contracops dels locals. Un d'ells va acabar amb l'expulsió per blava directa d'un jugador del Manlleu.


Epi s'havia endut la bola i el jugador visitant va picar amb l'estic per darrera el jugador local, després de fer-li passar la bola per sota les cames, desestabilitzant-lo. L'àrbitre va xiular falta directa i va deixar el Manlleu amb dos homes, durant dos minuts. L'expulsió va ser protestada pels jugadors visitants, però molt clara.


Desafortunadament pel conjunt local, el mateix Javi Martínez no va poder convertir en gol la falta directa. Hauria estat un gol clau per donar tranquil·litat a l'equip i estabilitzar el joc, amb un clar domini local.


El Manlleu es trobava amb tres homes damunt la pista i els jugadors locals van aprofitar per a obrir l'atac en quadre i moure la bol per a buscar l'espai per xutar. Però, el porter visitant aturava, un rere altre, els xuts dels jugadors verd-i-blancs.


Els dos minuts es van fer llargs pel Manlleu, però els locals no van aprofitar la superioritat per transformar-la en gol. Un cop el Manlleu va recuperar el seu jugador expulsat, continuava la defensa a l'home que havia estat fent durant tot el primer temps.


El Calafell seguia creant més perill que el Manlleu, tot i que els dos porters estaven sent els millors homes damunt la pista, aturant els xuts i rematades dels davanters dels dos equips.


Durant el primer temps, ja hi van haver algunes picabaralles entre alguns jugadors dels dos equips, fruit dels contactes del joc i de la permisivitat de l'arbitratge. Tot i que el col·legiat, Alberto López-Vega, va tenir força feina, cap dels dos equips va arribar a les deu faltes i el joc va ser net.


El Calafell, però, aprofitava una jugada individual, novament, de Javi martínez, sortint de darrera la porteria, per a marcar el tercer gol, de xut ras i creuat, que va entrar plorant a la porteria del Manlleu. La bola va tocar el pal i la rampa metàl·lica de l'interior de la porteria.


Restaven pocs minuts pel descans i el Manlleu demanava un temps mort per canviar la defensa a zona. Això li va donar més seguretat al darrera i el Calafell veia més difícil poder penetrar amb els seus homes hàbils.


Això ho va aprofitar el Manlleu per a sortir a la contra i el Calafell va passar algunes situacions de perill, en els darrers minuts del primer temps. David Totosaus va estar impressionant sota els pals i ho va aturar tot.


El segon temps va arrencar com havia acabat el primer, amb el Manlleu en zona i el Calafell passant moments de perill. El quadre tancat dels visitants obligava el Calafell a fer xuts llunyans per a que l'àrbitre no xiulés passiu.


Aquests xuts eren, molts d'ells, rebutjats pels guants del porter o per la defensa visitant, generant contracops perillosos. El Manlleu intentava fer caure els jugadors locals en la provocació i intentava que se n'anessin mentalment del partit. Fins i tot, en una jugada on José A. Espinosa i un jugador visitant van topar a mitja pista, el Manlleu aprofitava per a marcar el 3 a 2. Era el minut 11 del segon temps.


A partir d'aquí, el joc es va anar endurint. Els davanters locals topaven amb la dura defensa que el Manlleu havia plantejat i provocava caigudes al terra i discusions entre els jugadors. Durant alguns minuts, el partit es va enrarir i passava el temps, amb el joc aturat, entre les discusions verbals dels jugadors i l'àrbitre.


En un contracop, de xut llunyà, Quim Casalí feia l'empat a tres. El xut va ser imparable per l'escaire esquerra de la porteria local.


El Calafell va demanar temps mort per a calmar els ànims i els jugadors del Manlleu es van encarar amb algun aficionat, de manera innecessària. Hi havia molts nervis damunt la pista. Algun dels jugadors dels dos equips van intercanviar alguns insults i provocacions.


Però, el Calafell va sortir, després del temps mort, molt concentrat i sense caure en aquest joc de picabaralles que l'havien fet perdre l'avantatge en el marcador. Quedaven 9 minuts per a acabar el partit i l'empat no era dolent pel conjunt local.


El Manlleu va pressionar més en defensa i això va permetre el Calafell trobar més espais. Amb molta paciència i ofici, els jugadors locals rodaven la bola fins a esperar l'oportunitat per a xutar a porta.


El Manlleu intentava fer mal al contracop, aprofitant alguns dels rebutjos del seu porter. Però, David Totosaus va estar a un molt bon nivell durant tota la nit i va aturar tots els xuts i rematades del conjunt visitant.


Fruit d'aquest paciència del conjunt local, van arribar els dos contracops decisius del partit. En el primer, una magnífica sortida des del darrera, llençant la bola a Javi Luna que estava a mitja pista, permetia aconseguir el gol de la victòria a Epi. 



Javi Luna li assistia en una passada creuada al segon pal, des de fora de l'àrea. Epi rematava a plaer en el segon pal, gairebé sense angle, amb el porter visitant completament estirat al terra. Era el 4-3 i restaven set minuts pel final, un autèntic golàs.


En una nova contra, el Calafell aprofitava la precipitació visitant per matar el partit. Javi Luna, novament, assistia a Epi. Però, aquest cop, penetrant dins l'àrea i deixant sentat el porter del Manlleu, Epi rematava a l'escaire dret de la porteria visitant, posant el definitiu 5 a 3 en el marcador.


Els jugadors del Manlleu van seguir queixant-se de l'actuació arbitral, que va ser molt correcta i gens decisiva, però també discutint de manera absurda amb els jugadors locals i escalfant el públic que assistia al partit, encarant-se amb algun d'ells.


L'afició calafellenca que ahir "omplia" la llotja del pavelló no va parar d'animar i es va fer notar durant tot el partit, sortint al pas de les picabaralles que hi havia damunt la pista, fruit de la tensió i els nervis, i implicant-se amb l'equip. Fins i tot, en el segon temps, van haver de sentir el tòpic "ja vindreu, ja" d'algun jugador visitant. Això va fer encendre els ànims entre el públic i el partit va acabar entre crits i emprenyades.


Al final, victòria important i sopar de celebració d'aniversaris de jugadors d'ambdós equips. Felicitats al "Capi" i al "Cañi"!!!!! També volem dedicar la victòria al company Ferran Rodríguez que, aquest cop, no va poder fer les entrevistes habituals per problemes de salut. Esperem veure'l ben aviat i li volem transmetre tot el nostre suport i ànim.


La Gran Muralla va estrenar menú que no va agradar gaire els exigents jugadors visitants, però que van assaborir com mai els jugadors locals, després d'aconseguir els tres punts que li donen el lideratge de la categoria.

3 comentaris:

  1. Bones, Ens veiem obligats a discrepar rotundament sobre la crónica d'aquest partit.
    Esta ben redactada, doncs efectivament hi havia tensio, al mateix temps que ilusio.
    El problema esdeve quan 3 jugados del CALAFELL i nomes 3, ja que la resta es van comportar com a autentics veterans amb respecte i ganes de jugar, pero 3 i reitero nomes 3 i un sense equiparse a la banqueta del Calafell es van pasar el partit ISULTANT, com "hijo de puta", jugador de mierda de la OK Liga, Subnormal, o imbécil als jugados del manlleu, i amenaçant en "romperte los piños".
    Logicament a la nostre edat, persones que no coneixem de res, no poden anar per les pistes insultat i despreciants a l'adversari com si fossin nens mal educats de 14 anys.
    Efectivament, el joc a la pista va ser net, pero malauradament el joc verbal que es va utilizar per part de jugadors del Vendrell respecte als jugados del Manlleu va ser depriment i indigne de persones adultes, aixo com anti-deportiu.
    Respece el public en cap momento els jugados del Manlleu van increpar-lo, sino que simplement de les 10 persones que hi havia, concretament un senyor d'avançada edat, es va pasar tota la segona part gran, amenaçant i insultant als jugadors. Tampoc cal a aquestes edats, menysprear a ningu amb insults cap a les mares d'aquests, doncs elles no juguen aquesta lliga.
    La sensacio de competivitat a la pista va ser exitosa-emocionant pero la sensacio de tornar a jugar amb aquesta actitud de falta total de respecte anvers l'adversari, deixa molt que desitjar.
    La actuacio verbal d'alguns jugados del Calafell, deixa en evidencia la imatge en general del C.P.Calafell, que francament crec que no es mereix.
    El respecte per davant de tot, es l'unic que es demana a la pista, independenment del resultat, ja que el que compte es disfrutar i pasar-ho be, i les sensacions que tenim despres del partit de Calafell es que hi ha gent que encara ha d'apendre molt tot i tenir mes de 40 anys.
    Respecte el sopar molts teniem ganes de compartir-lo doncs aixi ho hem fet durant la lliga amb la resta de equips, pero francament s'ens van pasar les ganes de fer-ho, ja que com be deien els del Calafell, "lo que pasa en la pista se queda en la pista", hi estem d'acord amb quan a joc es refereixi, pero el que pasa a la pista sigui una falta de respecte i mala educacio, intimidacio, i menyspreu, aixo no queda a la pista, ja que ningu es millor que ningu, ni superior per faltar ni a una persona i menys a les mares dels jugadors.
    Tots som veterans i sabem de que va aixo, per aquest motiu el millor que podem fer es un acte de reflexio tots plegats, i apendre de cara el futur, a no repertir situacions tan Desegradables com la que vam compartir el passat Dimarts a la pista de CALAFELL.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb moltes coses del teu escrit.
      Per començar, és per tots sabut que l'esperit de la lliga de veterans és passar-ho bé fent l'esport que ens agrada, i competir tot el que es pugui, peró fins a un cert punt, sense perdre el respecte envers el contrari, i sense fer-se mal amb garrotades innecesàries. Fins aquí crec que estem tots d'acord.
      També estem d'acord en que a alguns jugadors se'ls hi va escalfar la boca massa, tant en picabaralles amb rivals com envers l'àrbitre i el públic.
      En el que discrepo amb tu, és que només fossin jugadors del Calafell els que van actuar així. Hi va haver 2-3 jugadors del Manlleu que estaven en tots els saraus, i sempre eren els mateixos, amb jugadors rivals, amb àrbitre, amb públic...Ni els del Calafell som tant xungos, ni els de Manlleu tant angelets.
      Finalment, tal i com bé apuntes al teu darrer paràgraf, crec que el millor que podem fer tots plegats és reflexionar i aprendre dels errors per a intentar que aixó no es torni a repetir.

      Elimina
  2. Home, tant com tota la segona part. Crec que van ser moments puntuals, on uns i altres vam perdre els papers. Però no tots els minuts. I crec que no cal incidir més en això, ja que no va haver cap agressió ni res semblant, tret dels "calentons" verbals propis d'un partit tens, amb un ritme alt i de força contacte.

    ResponElimina