CF Cuatro Vientos 10 - Vallès Calafell 2
Partit avançat de la propera i última jornada el que es va disputar el dimarts a la nit, a l'immens pavelló de Blanes. El CF Cuatro Vientos disputa, aquest cap de setmana, el torneig de Fuengirola i va demanar avançar el partit del dilluns que havia d'enfrontar els dos equips. Els calafellencs, també amb ganes d'acabar la lliga i la dura temporada, van tenir un llarg desplaçament per a acabar el campionat.
Els locals van ser molt superiors, com mostra el resultat. El Vallès Calafell no va aguantar gaires minuts el joc ràpid i eficaç dels blanencs. El marcador ho diu tot! El partit, per a nosaltres, va ser una festa... volíem disfrutar i gaudir el nostre darrer partit a la lliga A.
Així ens ho vam prendre, com una festa! Però ens vam trobar un Cuatro Vientos molt motivat que ens va escombrar de la pista. Fidels al nostre estil... fins el final!
Com vam fer en el Palau, les fotos de record de la visita al immens pavelló de Blanes... per no oblidar-ho!
El "Capi", després de la lesió, es prèn els escalfaments més seriosament. Cal estirar bé i prevenir lesions que ens deixin sense poder jugar una bona temporada.
Alguns estiren més coses del compte... llengua inclosa!
El pavelló de Blanes es va omplir d'aficionats calafellencs il·lustres. L'Eugeni i l'Arellano van acompanyar l'equip. Veient l'animació que van fer els veterans el passat dissabte davant del Blanes, el porter del C. P. Calafell va voler tornar aquests ànims. Per això va crear la Penya "A-rellano de l'escala" (perdoneu l'acudit tant dolent).
Abans de començar el partit, volíem fer una fotografia els dos equips, però ningú s'hi posava... bé, ningú no!
En el conjunt del Cuatro Vientos no van faltar els seus millors jugadors, destacant la presència de Miquel Calero (que només ha jugat quatre partits aquesta temporada, un d'ells el d'ahir).
La sacada inicial va haver de repetir-se, ja que el marcador no s'engegava. Els calafellencs van haver d'acostumar-se al paviment de fusta del pavelló blanenc, un paviment curiós on no botava la bola i no podíem fer les nostres habituals jugades espectaculars.
Aquest és l'espectacular marcador del pavelló blanenc, el millor de la lliga A, sense cap dubte! A quatre cares... estaria bé que alguns equips prenguessin nota! Amb una quarta part d'aquest marcador n'hi hauria prou per a poder jugar en condicions.
El partit no va començar massa bé pel Vallès Calafell CP. Als cinc minuts de partit, el Blanes s'avançava en l'electrònic. El conjunt local tenia el domini de partit i disposava de forces ocasions, sobretot entrant dins el quadre visitant. Miquel Calero, però, de contracop, feia el 2-0. Una arrossegada per l'escaire que el porter visitant, Josep Maria Hernàndez, no va poder evitar.
El 3-0 va ser en una jugada molt afortunada per part dels locals. Una bola bombejada, sense gaire força, va rebotar en el pal i en el guant del porter i va entrar. Tothom es va sorprendre, però aquest gol demostrava que la fortuna no ens ha acompanyat en aquesta temporada. Uns minuts més tard, el conjunt local feia el 4-0 i en l'últim segon, en un contracop, Joan Ayats posava el 5-0 amb una jugada acrobàtica i de gran qualitat. El Vallès Calafell CP, en el primer temps, va disposar de dues ocasions clares que van anar al pal. Salarich, el porter local, va fer algunes aturades de mèrit, impedint que els visitants marquessin.
En el segon temps, es va mantenir la tònica en els primers minuts. Dos gols més dels locals posaven el 7-0 inapelable. El Vallès Calafell CP estava fent una defensa molt tova i va demanar un temps mort per canviar a l'home. Això va permetre disposar d'algun contracop més als visitants. Joan Tutusaus, el "Capi", marcava el seu segon gol, després d'una passada de Javi Luna.
Els de Blanes, però, mitjançant un xut fortíssim de Calero, dins l'àrea, posaven el 8-1. Abans d'acabar, dos gols més del conjunt de Blanes que no es van anotar en el marcador. Però, en l'últim minut, el Vallès Calafell CP va disposar d'un penal. Josep Rion marcava el definitiu 10-2, el darrer gol de la temporada.
L'anècdota del partit va ser que l'àrbitre va fer sortir de la pista, en el segon temps, a Miguel Ángel Perín per portar els tacs negres i deixar el senyal en el parquet blau. Amb un xic d'esparadrap va poder tornar a jugar!
Al final del partit, cares llargues i esgotament per una temporada dura on no hem pogut guanyar un sol partit. Tot i això, satisfacció per haver jugat a la lliga A, amb jugadors del màxim nivell, amb forces partits ajustats i que hem disfrutat de valent!
Amb l'Arellano de reforç, la propera temporada serem invencibles!
Així ens ho vam prendre, com una festa! Però ens vam trobar un Cuatro Vientos molt motivat que ens va escombrar de la pista. Fidels al nostre estil... fins el final!
Com vam fer en el Palau, les fotos de record de la visita al immens pavelló de Blanes... per no oblidar-ho!
El "Capi", després de la lesió, es prèn els escalfaments més seriosament. Cal estirar bé i prevenir lesions que ens deixin sense poder jugar una bona temporada.
Alguns estiren més coses del compte... llengua inclosa!
El pavelló de Blanes es va omplir d'aficionats calafellencs il·lustres. L'Eugeni i l'Arellano van acompanyar l'equip. Veient l'animació que van fer els veterans el passat dissabte davant del Blanes, el porter del C. P. Calafell va voler tornar aquests ànims. Per això va crear la Penya "A-rellano de l'escala" (perdoneu l'acudit tant dolent).
Abans de començar el partit, volíem fer una fotografia els dos equips, però ningú s'hi posava... bé, ningú no!
En el conjunt del Cuatro Vientos no van faltar els seus millors jugadors, destacant la presència de Miquel Calero (que només ha jugat quatre partits aquesta temporada, un d'ells el d'ahir).
La sacada inicial va haver de repetir-se, ja que el marcador no s'engegava. Els calafellencs van haver d'acostumar-se al paviment de fusta del pavelló blanenc, un paviment curiós on no botava la bola i no podíem fer les nostres habituals jugades espectaculars.
Aquest és l'espectacular marcador del pavelló blanenc, el millor de la lliga A, sense cap dubte! A quatre cares... estaria bé que alguns equips prenguessin nota! Amb una quarta part d'aquest marcador n'hi hauria prou per a poder jugar en condicions.
El partit no va començar massa bé pel Vallès Calafell CP. Als cinc minuts de partit, el Blanes s'avançava en l'electrònic. El conjunt local tenia el domini de partit i disposava de forces ocasions, sobretot entrant dins el quadre visitant. Miquel Calero, però, de contracop, feia el 2-0. Una arrossegada per l'escaire que el porter visitant, Josep Maria Hernàndez, no va poder evitar.
El 3-0 va ser en una jugada molt afortunada per part dels locals. Una bola bombejada, sense gaire força, va rebotar en el pal i en el guant del porter i va entrar. Tothom es va sorprendre, però aquest gol demostrava que la fortuna no ens ha acompanyat en aquesta temporada. Uns minuts més tard, el conjunt local feia el 4-0 i en l'últim segon, en un contracop, Joan Ayats posava el 5-0 amb una jugada acrobàtica i de gran qualitat. El Vallès Calafell CP, en el primer temps, va disposar de dues ocasions clares que van anar al pal. Salarich, el porter local, va fer algunes aturades de mèrit, impedint que els visitants marquessin.
En el segon temps, es va mantenir la tònica en els primers minuts. Dos gols més dels locals posaven el 7-0 inapelable. El Vallès Calafell CP estava fent una defensa molt tova i va demanar un temps mort per canviar a l'home. Això va permetre disposar d'algun contracop més als visitants. Joan Tutusaus, el "Capi", marcava el seu segon gol, després d'una passada de Javi Luna.
Els de Blanes, però, mitjançant un xut fortíssim de Calero, dins l'àrea, posaven el 8-1. Abans d'acabar, dos gols més del conjunt de Blanes que no es van anotar en el marcador. Però, en l'últim minut, el Vallès Calafell CP va disposar d'un penal. Josep Rion marcava el definitiu 10-2, el darrer gol de la temporada.
L'anècdota del partit va ser que l'àrbitre va fer sortir de la pista, en el segon temps, a Miguel Ángel Perín per portar els tacs negres i deixar el senyal en el parquet blau. Amb un xic d'esparadrap va poder tornar a jugar!
Al final del partit, cares llargues i esgotament per una temporada dura on no hem pogut guanyar un sol partit. Tot i això, satisfacció per haver jugat a la lliga A, amb jugadors del màxim nivell, amb forces partits ajustats i que hem disfrutat de valent!
Amb l'Arellano de reforç, la propera temporada serem invencibles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada