El Calafell tanca l'any amb una còmoda victòria davant El Prat. Pensàvem que era un nou equip, però no. És l'antic Esplugues de José Ramon Pueyo, Giordano Morales,... contra qui ja havíem patit per guanyar, en alguna ocasió. Per exemple, en el primer any en la LCV, on ens jugàrem l'ascens, a la seva pista, guanyant amb un gol salvador, en l'últim minut. Quins temps aquells.... fa 11 anys! Érem més joves...
El partit va començar bé pel Calafell, amb gol de Romario, deixant el porter visitant estirat al terra i aixecant la bola, amb suavitat, per damunt seu i gairebé sense angle. El segon, al minut 2, després d'una blava a Pueyo, per enganxada involuntària, però falta. Marca, de falta directa, Romario, enganyant amb el cos a Giordano Morales. Dos minuts i dos gols pels locals. El partit es posava de cara.
Abans d'acabar la primera meitat, un gol més de Romario i un de Javi Luna. El Prat, també, estrenava el seu compte golejador, marcant un gol a Genís Anfruns, Genisao, que va jugar al primer temps, sota els pals de la porteria verd-i-blanca. Al segon temps, va ser Josep Maria Hernàndez qui jugaria els vint-i-cinc minuts.
Romario marcava el 5 a 1 pel Calafell, un gol molt protestat pel porter visitant, qui va desplaçar la porteria amb els peus, aturant la bola que havia sobrepassat la línia. Ben vist per Albacete, l'àrbitre del partit. El Prat escurçava distàncies. Esplugas i Luna posaven el 7 a 2. El Prat marcava el 7 a 3, en inferioritat numèrica, per una nova tarjeta blava. Perín fallava la directa, just un minut abans.
Però, el Calafell culminava el partit amb un nou gol de Xavi Esplugas i un darrer gol, a manca de 5 segons, de Romario. Tres punts més que deixen líder al Calafell, amb una sola derrota, abans del partit que jugaran amb el Barcino, a primers d'any, i que decidirà el primer lloc del grup, amb tota probabilitat. Esperem poder guanyar, aquest cop!
