dissabte, 17 d’abril de 2021

La passió de la millor afició, la Penya dels Estrellats


Darrera d'un gran equip, sempre hi ha una gran afició. Això sembla un tòpic. Però, en el cas del Club Patí Calafell, això es compleix amb escreix. L'hoquei és un esport emocionant, emocional, ràpid, intuïtiu, de rauxa, d'instants i de dinàmiques. Per aquest motiu, l'estat anímic és molt important. Et pot fer decantar un partit al teu favor o perdre'l. L'afició, per tant, és un dels factors a tenir en compte, en l'estat mental i emocional dels jugadors.


Però, a Calafell, a més, l'hoquei és passió. És inexplicable, però, el "Calafell, es un sentimiento que se lleva muy adentro. Verde y blanco, corre por mis venas. Te seguiré hasta que me muera". El què diu la cançó és absolutament cert i comprovable, un amor fatal i un compromís irracional que portaria a fer coses inexplicables. El Calafell és passió, per tant, i així ho demostra l'afició.


A Calafell, la passió i l'afició tenen un nom, la Penya Estrellats. El grup d'aficionats que van fundar la penya van agafar aquest nom, en honor a la seva seu social, al lloc on va néixer la penya, el Bar l'Estrella, situat a la Plaça de Catalunya, al carrer Principal del nucli antic del Poble de Calafell. El bar portava aquest nom, en referència a la seva titular, Estrella Pérez Lara. El dia que va tancar aquest històric establiment, els Estrellats li van retre un homenatge. Ella, juntament amb el seu marit, Miguel Pastor Medina "Miguelillo", van regentar durant dècades aquest negoci, convertint-lo en un dels centres neuràlgics de la vida social del Poble i de la vida esportiva de la localitat.

 



Una nit d'estiu de l'any 2007, durant la Festa Major de la Santa Creu, sorgeix el nom de la Penya Estrellats. Juan Luís Cachinero "Cachi" i José Ocaña "Okis", decideixen constituir-se com a penya, amb la intenció de fer una colla de jovent per a impulsar els actes de la Festa Major. Juntament amb Anna Olaya, planejen fer uns mocadors blancs, per a ser identificats, on apareixia un estel vermell i el nom d'Estrellats, ja que la cervesa que bebien eren els "quintos" de la marca Estrella Damm. Quan pujen de La Platja de fer els mocadors, decideixen compartir-ho amb el fill petit del Miguel i l'Estrella, Nicolàs Pastor "Nico", a qui li va fer moltíssima il.lusió la proposta, com a homenatge al bar de la plaça que regentaven els seus pares, el bar l'Estrella.


El grup no era nou, s'havia anat configurant durant la temporada anterior, sota el nom de "Grada jove", ajudats pel club.  "Okis" va suggerir que la "grada jove" canviés el nom i passés a dir-se "Penya Estrellats". El primer president va ser el "Nico".





Cada divendres, el grup de la Penya Estrellats donava suport a l'equip, en la graderia sudoest del Pavelló Joan Ortoll. Mica en mica, el grup va anar creixent. S'hi van incorporar Manolo Restoy, Javi Martínez, Vicente Vicària "Parrita", Felipe Olaya, Francisco Amaya, Pancho, Mondéjar, Carles Llorens, José Luís Luna, Vicente Gonzàlez i Joan Hugué, entre d'altres.





Les festes, els sopars, els campionats de futbolí, els estius a la piscina de Mas Romeu i els jocs de sacs per la quitxalla del Poble cohesionaven, encara més, el grup. Al voltant del Bar l'Estrella, la Penya Estrellats s'anava fent gran i el grup local, Búhos, li dedicaria una cançó que, en el futur, seria l'himne de la Penya. L'any 2007, el grup Búhos editava la seva primera maqueta, Rebelión en la Plaza.


En la temporada 2006/07, Josep Maria Guinovart estrenava la presidència del Club Patí Calafell, encetant una etapa plena d'èxits per a la institució. Amb el suport de la "Grada jove", el primer equip del Club Patí Calafell assoliria l'ascens de Primera Catalana a Primera Nacional Catalana, quedant campió. Però, també, el segon equip aconseguia l'ascens de Segona Catalana a la Primera Catalana. Una temporada fantàstica que va suposar una major afinitat i implicació de l'afició amb l'equip i el club.



El grup adaptaria himnes i cançons de les diverses aficions del futbol de la Primera Divisió, a l'hoquei i al seu equip, canviant les lletres i introduint el nom de Calafell i els colors verd-i-blanc. La "conga" es va convertir en un autèntic símbol i era l'espectacle a la graderia, veure la Penya Estrellats passejant de banda a banda de la mateixa, ballant al seu ritme. 





També, apareixien les primeres banderes, introduint icones infernals per a donar por i mostrar l'esperit guerrer dels aficionats que anaven a per la victòria, partit a partit. Apareixen samarretes dels Estrellats, barrets i perruques per Carnaval, per a donar color a la graderia.





L'origen humil i de pocs recursos econòmics que tenia la majoria del grup era un dels seus factors identitaris. Però, també, l'entorn familiar sencer que se sumava a la Penya van suposar un estil de vida i una forma de conviure, per a un nombrós col·lectiu. Això va facilitar la incorporació de dones dins la Penya.




Però, la Penya Estrellats no seria res sense el seu speaker, el "Manolito" Restoy. Ell és qui més càntics i versions de cançons va adaptar per a convertir-se en el major animador de la graderia. Tot i que una greu malaltia el va apartar un temps de les pistes, quan es va recuperar va tornar a ser un dels més sorollosos de la penya.




Però, el major impacte era veure l'arribada dels aficionats del Calafell, en els diferents pavellons, com a visitant. Els clubs aprofitaven per a fer caixa, quan jugaven contra el Calafell, donat el gran nombre d'aficionats que es desplaçaven amb l'equip. En algun cas, fins i tot, els aficionats es van quedar a fora del pavelló, donat el preu abusiu de l'entrada que havia posat el club local. 







Cap altre club arrossegava una afició tant nombrosa, en els seus desplaçaments, ni a la Primera Catalana, ni a la Primera Divisió. A més, allà on anaven, buidaven els bars de cerveses, tot cantant una altra cançó dels Búhos, "birres i més birres".


Un dels desplaçaments més importants que va fer la Penya Estrellats va ser a Pamplona, on l'equip del Club Patí Calafell es va enfrontar al Sant Antonio, en la Primera Divisió Nacional Espanyola.



O el desplaçament a Getxo, al País Basc, on l'equip assolia la Copa Princesa.



En tots aquests desplaçaments, moltes han estat les anècdotes. Els diversos periodistes que seguien l'actualitat calafellenca, ens han acompanyat en alguns viatges. El desaparegut Ferran Rodríguez, en el desplaçament a Portugal, en avió, es pensava que tornava juntament amb la penya. En arribar a l'aeroport, el seu avió ja havia marxat, feia dues hores, i no tenia diners per a comprar un nou bitllet. Malgrat la sorpresa, ell i el President es van quedar i van treure un bitllet d'avió per a tornar de Portugal, en un vol posterior. Això va provocar les rialles entre els membres de l'expedició.


O, en un partit disputat a Igualada, alguns membres de la Penya Estrellats es van perdre pel camí i van acabar a un poble que no coneixien, enmig de la comarca de l'Anoia.





Any rera any, van anar arribant els èxits esportius, com l'ascens a la Primera Divisió Nacional Espanyola, la Copa Príncep, la Copa Princesa i l'ascens a l'OK Lliga, on la Penya Estrellats va tenir un paper molt destacat, passejant l'equip per tot Calafell, amb una carrossa que van fabricar per a l'ocasió.




Tots els integrants de la Penya Estrellats treien pit de formar-ne part i es feien fotografies arreu del món, en els viatges particulars i les vacances que tots ells es podien permetre, portant els colors del club en el cor.







Un cop tancat el Bar L'Estrella, la Penya va tenir noves seus socials. Cal Romeu, Els Terrossos o el Bar Manolo. En el bar del carrer Principal, Donde siempre, va ser el lloc on es va veure aconseguir la Copa Princesa.






Però, sobretot, la seva seu principal és la graderia sudoest del Pavelló Joan Ortoll, omplint-la partit rera partit dels colors verd i blanc.




Tampoc va ser obstacle l'any a l'exili que va haver de patir l'afició i l'equip, amb motiu de les obres d'adequació del Pavelló Joan Ortoll. El pavelló del Club d'Esports Vendrell, l'etern rival, on el Calafell disputava els seus partits en la temporada 2018/19, veia omplir les seves graderies, setmana rera setmana.



Tots aquests anys, a l'OK Lliga, la màxima categoria estatal d'hoquei, seguint la lliga on hi participen els millors jugadors del món, han permès a la Penya Estrellats conèixer a Pedrito Gil, Pau Bargalló i altre jugadors d'alt nivell que, fins i tot, al seu compte de twitter han destacat el paper de la Penya Estrellats animant el seu equip.







Però, sense cap dubte, el millor moment que ha viscut la Penya Estrellats ha estat el retorn al reformat Pavelló Joan Ortoll, en el partit davant el Reus Deportiu, en la temporada 2019/20, on es va iniciar una ratxa excel·lent de resultats que va portar l'equip a classificar-se per la competició europea, per la Copa del Rei i assolir la permanència, un any més a la màxima categoria de l'hoquei estatal, convertint en un fortí inexpugnable el nou Pavelló Joan Ortoll i rebent el premi a la en la millor afició d'hoquei 2020, atorgat per Mundo Hockey.





En l'actualitat, tot i els temps difícils de pandèmia que han impedit a la Penya Estrellats animar l'equip, en el Pavelló Joan Ortoll i en cap altre pavelló, durant diversos mesos, s'ha aconseguit mantenir l'escalf a l'equip, com es va fer en el derbi disputat al Vendrell, on els Estrellats van animar l'equip amb una traca, a l'entrada del pavelló, i durant tot el partit, des de fora del pavelló.



La Penya Estrellats ja té un espai al Pavelló Joan Ortoll i, amb la nova incorporació de l'avi Estrellat, continuarà animant l'equip del Club Patí Calafell, allà on jugui. La pèrdua recent i sentida d'un dels seus membres, el Fèlix Ollonarte, ha fet sentir als membres de la Penya Estrellats que la vida cal gaudir-la i, si pot ser al costat del seu equip, molt millor. Aquest estiu, la Penya Estrellats complirà els seus quinze anys de vida i segur que continuarà sent una afició referent a l'hoquei durant molts anys més.

Cap comentari:

Publica un comentari