Les primeres 12 hores d'hoquei

La temporada 1986/87, el primer equip del C.P. Calafell va canviar de patrocinador. L'empresa local Viatges Nicolàs feia una aportació de cinc-centes mil pessetes, en desplaçaments fora de Catalunya, de manera majoritàira.

La plantilla del primer equip estava formada pels porters Joan Carles Suau i Enric Fontanilles, els defenses, Josep Montejo, Josep Pallarès, Marcel·lí Tutusaus, i els davanters, Jaume Ortoll, Josep Olivella, Juan Manuel Espinosa i Isaac Espiña. L'entrenador era en Ramon Ferré.

El club continuava tenint l'oficina i sala de trofeigs a la Plaça de Catalunya (actualment, carrer de l'Església, 27). El local era força visitat pels socis i aficionats, la major part residents a la localitat. Era molta la gent que entrava a l'interior a fer-se fotografies amb els trofeigs. Es feia un esforç important en el lloguer, per a apropar el club a tothom, en una funció social encomiable.

La Junta Directiva del Club Patí Calafell estava formada pel President, Joan Ortoll; el vice-president, Màrius Jofré; la Secretària, Asunción Collado; el Tresorer, Josep Maria Guinovart; els vocals, Manuel Luna, Fernando Núñez, Josep Maria Romeu, Paco Martínez, Segundo Trinidad, Joaquín Cachinero, Miquel Serrano i Ramon Ferré. En aquella temporada, el club estava emparat per tres-cents vuitanta dos socis, distribuïts en abonats (324), protectors (41), juvenils (11), Penya 10.000 (5) i especials (1).

La Junta Directiva del C.P. Calafell, en el sopar de final de temporada.

Com a subvenció per publicitat a les samarretes dels diferents equips del club, les marques Viatges Nicolàs (en viatges), Gruas De la Rosa, Aldi, Embotits Ortoll i Ramon Ferré (amb un donatiu a la base de cinquanta mil pessetes) van aportar fins a set-centes mil pessetes, en total. En Juan Fernández, de la Fusteria Cugat va fer una aportació de sis mil vuit-centes disset pessetes, en diferents taulers per a les tanques de la pista de joc. També es van fer constar com a donatius l'import dels desplaçaments fets per pares i membres de la Junta Directiva, per un total de cent vint mil nou-centes vuitanta-cinc pessetes.

L'ajuntament aportava una subvenció de set-centes setanta mil pessetes. L'Excel·lentíssima Diputació va concedir un ajut de cent seixanta mil pessetes. La Federació Provincial va donar seixanta mil pessetes per a la base del club. La Federació Espanyola de Patinatge va aportar cent divuit mil pessetes com a ajut pels desplaçaments de la Primera Divisió Nacional.

També, per la presència de l'equip Juvenil en la fase de sector disputada a Grado (Astúries), la Federació Espanyola va aportar seixanta-una mil cent vint pessetes. Els pares dels jugadors juvenils van recaptar trenta-cinc mil pessetes per a ajudar el club en el desplaçament a aquesta fase de sector.

Del sorteig de la loteria de Nadal, on es van jugar cinc-centes mil pessetes, van quedar pel club noranta-nou mil sis-centes pessetes. En aquell sorteig va estar premiat el número amb el que jugava el club, amb el reintegrament, quedant cent disset mil seixanta pessetes per l'entitat.

Com a anècdota, en aquesta temporada, el club es va fer càrrec de la reposició d'una peça dental al jugador Jaume Ortoll que havia perdut en el partit davant el C.E. Vendrell, la temporada anterior.

L'11 de setembre de 1986, el C.P. Calafell va participar en el Torneig d'hoquei Vila del Vendrell. Era un torneig quadrangular on hi van participar el C.E. Vendrell, l'Sfèric de Terrassa, el C.N. Piera-Nissan i el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs. En el primer partit es van enfrontar el C.E. Vendrell i l'Sfèric de Terrassa, amb victòria local per 5 a 3. El C.N. Piera-Nissan va derrotar el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs per 9 a 5, en el segon partit. En l'enfrontament per a decidir el tercer i quart lloc, el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va guanyar l'Sfèric de Terrassa per un contundent 14 a 4. En la final, el C.N. Piera-Nissan es va imposar sobre el C.E. Vendrell per 14 a 5.

El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs també va jugar un partit amistós de pretemporada davant l'Igualada-Ocean H.C., de Divisió d'Honor. També, vam rebre la visita del Club Espanyol d'Stuttgart, amb qui es va jugar un partit en el pavelló de Calafell, encapçalat pel seu president José Ybero.

El 28 de setembre de 1986, es van disputar les primeres 12 hores d'hoquei de Calafell. Hi van participar el Joventut San Antonio (de Pamplona), el Club d'Hoquei d'Hospitalet, l'Sfèric de Terrassa, el Club d'Esports Vendrell i els dos equips locals, el C.P. Calafell-Gruas De la Rosa (de Primera Catalana) i el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs (de Primera Divisió).

Com a anècdota, podem explicar que, en el partit que decidia el campió del torneig, entre el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs i el C.E. Vendrell, el resultat era de 2 a 7 favorable als vendrellencs, a manca de deu minuts. A partir d'aquell moment, la pressió feta per l'equip local va donar els seus fruits i va aconseguir capgirar el marcador. Amb l'empat a set, els jugadors locals es preguntaven si calia anar a buscar la victòria o era suficient l'empat. Finalment, un gol de Jaume Ortoll, a manca d'un minut, va decidir l'enfrontament davant l'alegria de tots els aficionats locals. L'entrenador vendrellenc era Artur Solé, exjugador del C.P. Calafell.

La classificació de les primeres 12 hores d'hoquei de Calafell va quedar de la manera següent: primer classificat, C.P. Calafell-Viatges Nicolàs; segon classificat, C.E. Vendrell; tercer classificat, J. San Antonio; quart classificat, Sfèric de Terrassa; cinquè classificat, C.P. Calafell-Gruas De la Rosa; sisè classificat, C.H. Hospitalet.

Els golejadors del C.P. Calafell-Viatges Nicolàs van ser Jaume Ortoll (13), Juan Manuel Espinosa (9), Marcel·lí Tutusaus (6), Josep Olivella (3) i Josep Pallarès (2).

En acabar el torneig es van repartir diversos premis. El màxim golejador del torneig va ser Jaume Ortoll (C.P. Calafell-Viatges Nicolàs). El millor jugador va ser Pedro Martín (porter del C.E. Vendrell). El jugador més desafortunat va ser Rafel Weiler (C.P. Calafell-Gruas De la Rosa) que va patir una lesió. L'equip menys golejat va ser el C.E. Vendrell. L'equip màxim golejador va ser el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs. Tots els equips van rebre un castell de Calafell de bronze, com a record de la seva participació en el torneig.

El campió s'enduia un trofeig de dimensions considerables que es podia quedar en propietat si guanyava el torneig en tres ocasions consecutives o cinc d'alternes. Durant el transcurs de les primeres 12 hores d'hoquei, es va fer un sorteig d'una bicicleta, de quinze mil pessetes de valor, i es van recollir cent-una mil sis-centes. També es van vendre samarretes del torneig, aconseguint una recaptació de cinquanta-una mil cent pessetes.

El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs no faria una temporada brillant, acabant vuitè en la classificació, en la zona tranquil·la de la mateixa. Els mals resultats dels darrers partits li impediren quedar millor classificat. El campió va ser el Reus Deportiu, que tornaria a la màxima categoria, després d'haver-la perdut l'any anterior.

El C.P. Calafell va començar el campionat en la segona jornada, després de descansar en la primera. La visita a la pista del C.P. Vilanova no va servir per a sumar res positiu, tot i merèixer l'empat. En el Vilanova hi jugaven els habituals Edo i Pena, acompanyats per Manolo Ferrer i Jordi Solans (provinent del C.E. Vendrell).

Jaume Ortoll va ser el màxim golejador del Calafell, però els seus gols no va  poder donar la victòria al conjunt visitant. El partit havia aixecat molta expectació i el pavelló de Les Casernes vivia un dels seus millors moments en quant a afició.

En la següent jornada, la tercera, el Calafell rebia a un assequible Iberduero. El conjunt bilbaí va rebre una golejada contundent en la seva visita al pavelló calafellenc. Jaume Ortoll (4) i Juan Manuel Espinosa "Epi" (3) eren els màxims golejadors locals.

En aquella temporada, la majoria de les cròniques dels partits es publicaven al diari Catalunya Sud. El corresponsal del club era en Pere Minguet i Falguera.

La baixa de Jaume Ortoll, de viatge de nuvis, va condicionar molt el joc del conjunt calafellenc en una pista difícil, la del Santutxu de Bilbao. En el conjunt basc hi jugaven els germans Gandarias.

La visita del C.P. Vilafranca al pavelló calafellenc va suposar una nova derrota pel conjunt local. Encara amb la baixa d'Ortoll, els calafellencs van pecar de manca de gol. Tot i el hat trick de Josep Olivella, els verd-i-blancs no podien superar un Vilafranca superior en ofici.

En el Vilafranca hi jugaven "Tino" Martínez, a la porteria, Freixedes, Pané, Güell, Valldosera, Lluch,...

Ja amb la incorporació de Jaume Ortoll, el Calafell aconseguia un empat a Lleida, davant el Lista Azul. Tot i el 0 a 2 en el descans, els calafellencs no van poder arrencar la victòria de la terra ferma. El Lista Azul empatava el partit a manca de set minuts per acabar.

Imatge del partit davant el C.P. Sant Just

El 5 a 0 en el descans, davant el Sant Just, resultaria un avantatge suficient per a guanyar el partit, sense cap patiment. Els dos punts es quedaven a casa, després d'alguns partits sense aconseguir la victòria.

El parquet del Palau d'Esports de Barcelona va fer la vida impossible a l'equip calafellenc. Un Espanyol amb noms de luxe ho va aprofitar per a endur-se una victòria contundent. El partit ja estava decidit al descans, amb el 7 a 0 que reflexava el marcador.

En la següent jornada, el Calafell visitava el pavelló del Reus Deportiu que aquella temporada havia baixat a la Primera Divisió Nacional i volia recuperar la màxima categoria que havia tingut històricament. En el conjunt reusenc hi jugaven l'argentí Còria i l'italià Ferrari, com a reforços de luxe. A més, també comptava amb Salvat, Ibarz i Mort. La crònica del partit la signa el conegut periodista Andreu Buenafuente que, en aquella època, feia les cròniques del Reus Deportiu pel Diari de Tarragona.

Una defensa en zona tancada evitava que el joc dinàmic i fluïd del Reus Deportiu brillés damunt la pista. El Calafell, molt seriós en defensa, aconseguia que els de la capital del Baix Camp no marxessin en el marcador i van mantenir, fins l'últim moment, les opcions de victòria.

Semblava que el brillant partit fet a Reus ajudaria el Calafell a tenir més moral. Però, el Claret de Sevilla s'encarregaria de trencar la ratxa de joc, amb una victòria per la mínima en el pavelló calafellenc. Un partit violent i agressiu dels sevillans faria enfurismar els jugadors locals, en alguns moments del partit, i desconcertar-los, en altres. Espinosa va rebre dues accions violentes dels jugadors sevillans.

Un empat a la pista del Ripollet, suposava un nou punt per als calafellencs. Les excel·lents intervencions del porter local, Gabaldà, impedirien la victòria visitant.

Per acabar la primera volta del campionat, la visita al pavelló de l'Espanya de Mallorca va suposar una victòria important per a recuperar la moral de l'equip. El Calafell va sortir fort i confiat, aconseguint un 0 a 3 decisiu, en el descans.

En el primer partit de la segona volta del campionat, el Calafell rebia el Vilanova amb una victòria contundent per 6 a 1. Els del Baix Penedès van ser molt superiors, en tot moment, al conjunt del Garraf. En el descans, el Calafell guanyava per 3 a 0. En el segon temps, el conjunt local feia tres gols més i el Vilanova marcava el gol de l'honor a manca d'un minut per acabar el partit.

Novament, un pavelló amb parquet dificultava el joc dels calafellencs. Però, l'Iberduero era el cuer de la categoria i va acabar agenollat davant el Calafell. Tot i l'empat a quatre, el conjunt català va demostrar tenir més ofici que el basc i es va endur els dos punts de Bilbao.

Un nou equip basc visitava el pavelló calafellenc i sortia derrotat per un ajustat 3 a 1. El Santutxu dels germans Gandarias va plantar cara en el primer temps i el partit no es va decidir fins els instants finals, amb un gol de Marcel·lí Tutusaus.

La visita a Vilafranca va servir de ben poc, tot i la lluita i el coratge dels jugadors calafellencs. Una nova derrota per 5 a 1, demostrava les mancances dels calafellencs. El primer gol no va entrar, però l'àrbitre el va donar per bo. Això va trastocar la moral verd-i-blanca que ja el va fer anar a remolc durant tot el partit.

La visita del Lista Azul de Lleida suposava una nova victòria pel conjunt calafellenc. El partit no va ser brillant, però els gols de Montejo (2) i Ortoll van donar els dos punts al Calafell.

El desplaçament a la pista del Sant Just permetia continuar amb la ratxa de bons resultats. Una àmplia victòria per 2 a 9, amb gols d'Ortoll (4), Olivella (3), Montejo i Espinosa, donava els dos punts al Calafell.

La visita de l'Espanyol, un equip que havia golejat el Calafell en la primera volta, suposava una pedra de toc pel conjunt local davant la seva afició. L'equip, confiat i amb moral per la bona ratxa de resultats, donava una nova alegria als aficionats calafellencs, guanyant per 4 a 2.

La visita del Reus Deportiu suposava un nou repte pel conjunt verd-i-blanc, després de les victòries encadenades que havia aconseguit l'equip. Els reusencs, però, van imposar la seva qualitat i van quedar-se a un pas del títol. La crònica del partit pel Diari de Tarragona la va tornar a signar Andreu Buenafuente.

El Calafell tancava el campionat amb tres derrotes consecutives davant el Claret de Sevilla (4-3), el Ripollet (2-5) i l'Espanya de Mallorca (5-12). En definitiva, un tram final de campionat que es va fer massa llarg pel conjunt verd-i-blanc.

El màxim golejador de l'equip va ser Jaume Ortoll, amb trenta-vuit gols. Josep Olivella, amb vint-i-tres, i "Epi", amb catoze, el seguien. Josep Olivella va aconseguir el trofeig a la regularitat, amb dos-cents dinou punts, seguit pel porter, Joan Carles Suau, amb dos-cents quinze.

En aquella temporada, el C.P. Calafell-Viatges Nicolàs va disputar el segon Trofeig Sant Jordi que organitzava la Federació Catalana. La temporada anterior l'havia jugat el segon equip. En el seu grup, va quedar primer per davant del C.H. Lloret, el C.T. Barcino-Billy i el C.P. Ripoll. Això li va permetre disputar la fase final.

Els altres tres grups estaven formats pels equips del R.C.D. Espanyol, C.P. Tordera, S.H.U.M. Maçanet, G.E.i E.G. (grup I); U.E. Horta, A.C.D. Sentmenat, C.P. Vilafranca, C.H. Sant Just (grup III); Arenys de Munt, C.H. Blanes, C.P. Vic (grup IV).

El sistema de puntuació era peculiar, ja que els equips que aconseguien una victòria fora de cas puntuaven amb tres punts. L'empat fora de casa era valorat amb dos punts, igual que la victòria en pista pròpia.

Després de guanyar el Club de Tennis Barcino, a domicili, per 6 a 8, el Calafell rebia el C.H. Lloret, un equip de la màxima categoria de l'hoquei estatal i favorit del grup. La victòria va somriure els jugadors calafellencs, demostrant l'orgull i la qualitat d'un equip en construcció. El Calafell guanyava al descans per 2 a 0. Però, el Lloret va remuntar i es va posar 2 a 3, per davant. Marcel·lí Tutusaus i Jaume Ortoll li donaven la volta al marcador, posant el definitiu 4 a 3.

En el tercer partit del grup, el Calafell guanyava el Ripoll, també a domicili, per un ampli 5 a 12. El conjunt verd-i-blanc s'erigia en el líder en solitari del grup i en el favorit per a passar a la fase final. Set gols de Jaume Ortoll i quatre de Montejo demostraven el poder ofensiu calafellenc.

La visita del Barcino havia de suposar una plàcida victòria local. Però, el conjunt barceloní va plantar cara i el Calafell va haver de suar per a aconseguir guanyar el partit. Els gols locals van anar força repartits.

La visita a la pista del Lloret suposava una nova i important victòria que assegurava el primer lloc del grup. El Mollet volia superar el Calafell en el goal average i va acabar perdent el partit, per 5 a 8. Set gols de Jaume Ortoll donaven la primera posició del grup al Calafell. El Lloret havia empatat la diferència de gols, amb el 5 a 4. Però el Calafell va aprofitar l'ansietat local per a guanyar el partit.

El darrer partit, a casa, amb el Ripoll, es convertia en un pur tràmit. El conjunt local no va fallar i va vèncer per 8 a 6, donant minuts al porter suplent, Enric Fontanillas. D'aquesta manera, el Calafell acabaria la primera fase invicte, en un grup difícil.

La fase final es va jugar els dies 13 i 14 de juny, a Santa Perpètua de la Mogoda. Les semifinals les van guanyar el C.P. Calafell i l'A.C.D. Sentmenat, passant a la final. El Sentmenat va derrotar el C.P. Tordera en els llençaments de penal, després d'un empat a sis gols. En la final, el Sentmenat es va imposar al Calafell per la mínima diferència, després d'un partit molt disputat.

Els golejadors del Calafell en el II Trofeig Sant Jordi serien Jaume Ortoll, amb vint-i-vuit, i Juan Manuel Espinosa, amb onze gols. El C.P. Calafell-Viatges Nicolàs acabaria subcampió del Torneig.