El Calafell Lotus, tocant la promoció d'ascens!

Plantilla del C.P. Calafell Lotus, de la temporada 1985/86, amb el segon entrenador Eugeni Collado, Jaume Ortoll, Josep Olivella, Josep Pallarès, Anacleto Ávila, Josep Montejo, l'entrenador Ramon Ferré (a dalt), l'auxiliar Vicente Weiler, Ramon Collado, Enric Fontanillas, Joan Carles Suau, Juan Manuel Espinosa "Epi" i Marcel·lí Tutusaus (a sota)

Després de la moguda assemblea del juny del 1984, es produiria un relleu en la presidència del club. Pere Marín deixava el càrrec de president i seria rellevat per Joan Ortoll. Entre d'altres decisions, la responsabilitat d'entrenar el primer equip tornava a recaure en Ramon Ferré, després d'un any sabàtic, acompanyat per Eugeni Collado fent les funcions de segon entrenador.

La marca Lotus seria el nou patrocinador del primer equip, amb una aportació de cinc-centes mil pessetes. L'acord es va tancar al Restaurant Emilio, amb la mediació principal de Jaume Solé Rubió. Els equips inferiors també van lluir un patrocinador que va aportar cinquanta mil pessetes per cadascun dels set equips de la base.

La plantilla del primer equip estava formada pels porters Joan Carles Suau, Jaume Gener, Enric Fontanillas i Josep Maria Jané "Monis", pels jugadors Jaume Ortoll, Marcel·lí Tutusaus, Josep Pallarès, Josep Olivella, Juan Manuel Espinosa, Anacleto Ávila, Josep Montejo i Ramon Collado.

Carnet d'acompanyant del soci Tòfol Llevadies

A 30 de juny de 1984, el C.P. Calafell tenia quatre-cents tretze socis. Durant la temporada 1984/85, es van donar de baixa cinquanta associats i d'alta disset. Per tant, a 30 de juny de 1985, el club tenia tres-cents setanta-cinc socis. Al llarg de la temporada 1985/86, hi van haver deu baixes i catoze altes, quedant en tres-cents setanta-nou socis, a 30 de juny de 1986, distribuits en socis juvenils (11), abonats (318), protectors (44), penya 10.000 (5) i especials (1).

L'Ajuntament va aportar, en aquella temporada, una subvenció de set-centes mil pessetes. La Federació Espanyola de Patinatge va subvencionar els desplaçaments de la Primera Divisió Nacional amb dues-centes tres mil dues-centes cinquanta pessetes. La Generalitat també va ajudar el club amb cent mil pessetes per tota la seva tasca formativa.

En la presentació de l'equip, el Calafell Lotus es va imposar al Sant Antonio Larios, de Pamplona. La bona relació entre els dos clubs permetia l'equip navarrès disputar partits amistosos de pretemporada amb equips catalans, de major nivell.

El capità, Marcel·lí Tutusaus, entrega un obsequi commemoratiu al capità navarrès, Antonio López

En aquella temporada, Marcel·lí Tutusaus va marcar el gol mil cinc-cents del C.P. Calafell, a la Primera Divisió Nacional.

L'onze de maig de 1986, el C.P. Calafell va participar en la inauguració del Pavelló Poliesportiu Municipal de Cubelles, disputant un partit davant el C.P. Voltregà, amb victòria per 3 a 2 i gols d'Espinosa, Montejo i Ortoll. Aquesta inauguració va estar presidida per l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Terradelles.

Fitxa de delegat del primer equip d'Isidoro García

Fitxa de delegat del primer equip d'Antonio Vicària

Uns joves Isidoro García i Antonio Vicària, membres de la Junta Directiva, alternaven com a delegats del primer equip, durant aquella temporada.

Durant la temporada, en un desplaçament del primer equip, el cotxe del delegat, Isidoro Garcia, va patir un accident que va provocar el sinistre total del vehicle. El club va indemnitzar-lo amb dues-centes mil pessetes i, així, pogués canviar-lo per un altre de segona mà.

Les altes despeses que suposava jugar en aquesta categoria, amb tants desplaçaments fora de Catalunya, va fer que alguns equips renunciessin a jugar-hi, abans d'arrencar la temporada. Concretament, el Club Maristes de Sants, el Club Natació Reus "Ploms", el Molins de Rei i l'Arenys de Mar van ser els que van decidir no jugar a Primera Divisió Nacional per l'elevat cost dels desplaçaments.

El C.P. Calafell va fer quart, però va lluitar fins la darrera jornada per a assolir el segon lloc que donava la possibilitat de jugar la promoció d'ascens a la màxima categoria estatal d'hoquei patins. Fins acabada la competició no es va decidir qui pujava, ja que el Noia "B" no ho podia fer, segons el reglament. I tothom pensava que el segon classificat assoliria l'ascens i el tercer promocionaria. Però no va ser així! A partir d'aquella temporada, es va canviar el reglament per a evitar casos com aquest i que cap club tingués dos equips a la mateixa categoria.

El Club Patí Calafell va ser el segon equip màxim golejador, amb cent trenta-tres gols.

Alineació del C.P. Calafell Lotus formada per l'entrenador Ramon Ferré, Jaume Ortoll, Marcel·lí Tutusaus, Josep Montejo, Josep Pallarès, Anacleto Ávila, Josep Olivella, el segon entrenador Eugeni Collado (a dalt), l'auxiliar Vicente Weiler, Juan Manuel Espinosa, Joan Carles Suau, Josep Maria Jané "Monis" i Ramon Collado (a baix).

El Campionat va començar a la segona jornada, amb la visita de l'Espanya H.C. de Mallorca. L'empat a cinc no era dolent, donat el debut de quatre jugadors provinents del planter i les baixes d'alguns dels puntals de l'equip.

El primer desplaçament, a la pista del Club de Mar gallec, el el pavelló San Amaro, suposava un repte pels joves jugadors calafellencs, novament. El desplaçament es va fer en autocar de Nicotours. Com a anècdota, en acabar el partit, el vehicle havia de sortir per un carreró estret ple de cotxes aparcats i, sense pensar-s'ho gens, van baixar uns quants membres de l'expedició i, a pes, van pujar tots els cotxes damunt la vorera, un per un, per a poder sortir.

Expedició del C.P. Calafell davant l'Hotel Riazor de La Corunya

L'expedició estava formada per Jané, Montejo, l'auxiliar Vicente Weiler, Olivella, l'entrenador Ramon Ferré, Ortoll, Ramon Collado, "Epi", Ávila, Suau i Pallarès. Però, també, hi van anar forces acompanyants i el club es va fer càrrec del cost de l'entrada.

De nou, una remuntada dóna un nou punt al conjunt calafellenc. Els corunyesos guanyaven per 4 a 2 i el conjunt visitant va poder aconseguir un valuós empat a quatre, en els darrers cinc minuts de partit.

Equip del C.P. Calafell a la pista del Club de Mar, format per Josep Pallarès, Josep Olivella, Anacleto Ávila, Josep Montejo, Jaume Ortoll (a dalt), Juan Manuel Espinosa "Epi", Joan Carles Suau, Josep Maria Jané "Monis" i Ramon Collado (a sota).

Dos gols d'Ortoll i dos d'Espinosa permetien tornar de La Corunya amb un punt molt positiu i encarar bé el derbi davant el C.P. Vilanova, en la propera jornada.

En el Fiatc Vilanova hi jugaven el porter Grasas, els defenses Edo i Pena, així com un jugador que, anys més tard, jugaria en el Calafell, Mejimiolle. Els gols calafellencs van anar molt repartits entre els jugadors de l'equip. La primera part va ser igualada (2-2), tot i que el Calafell va gaudir de més ocasions. En la segona, el conjunt local va agafar un avantatge que seria decisiu.

Un nou derbi comarcal, al pavelló vilafranquí, suposa la primera derrota pel C.P. Calafell. El 3 a 0 del descans va ser irremuntable pels verd-i-blancs. Ramon Collado i Josep Montejo aconseguien els dos gols que maquillaven el resultat.

En el partit corresponent a la primera jornada del campionat, disputat el 20 d'octubre, un nou derbi, davant el C.E. Vendrell, acabaria amb una victòria àmplia dels calafellencs, a domicili. El 0 a 7 reflexa la superioritat del conjunt calafellenc en aquell partit. La mala actuació de l'àrbitre Torner va encendre els ànims del públic local.

Marcel·lí Tutusaus estava fent el servei militar. En aquell partit, Olivella, un dels veterans de l'equip, no va jugar cap minut. El públic vendrellenc estava sorprès per la joventut de l'equip i la decisió valenta del tècnic.

Una important victòria, en un nou derbi, davant el Noia "B", tornava a situar el Calafell en les posicions capdavanteres de la classificació. En el Noia hi jugaven el porter "Neme" i jugadors com Macià, Solé o Borrell.

El Lleida dels germans Folguera, Estivill, Cabús i altres va demostrar el seu potencial, guanyant el C.P. Calafell per 7 a 1 i superant-lo en la classificació.

En canvi, la visita del C.T. Barcino, el segon classificat en aquell moment, va motivar els jugadors calafellencs per a aconseguir una victòria treballada, al pavelló calafellenc. En el minut onze de joc, el conjunt local ja guanyava per 4 a 0. A la porteria del Barcino hi jugava el porter Víctor Gasulla, exjugador del C.P. Calafell.

La visita a terres gallegues, davant el Xuntanza de La Corunya, va suposar una importat i apretada victòria pel conjunt calafellenc. El gol matiner d'Espinosa, als dos segons de joc, donava confiança als visitants. Però, després de que el conjunt local empatés, Espinosa tornaria a fer el gol decisiu, al minut trenta de joc.

En l'alineació del Xuntanza destaca la presència de Carlos Gil, qui seria jugador i entrenador del Liceo de La Corunya.

La visita de l'equip basc del Santutxu acabaria amb una clara victòria local per 11 a 1. Els dos equips, abans del partit, compartien el segon lloc de la classificació. La sorprenent i àmplia victòria local deixaria el Calafell Lotus en posicions d'ascens directe, novament.

Un empat en terres navarreses, davant el conegut San Antonio Larios, suposava un nou positiu pel conjunt calafellenc. Dos gols d'Ortoll i Espinosa, afegits al gol de Tutusaus, suposaven tornar a Calafell amb un nou resultat positiu. En el San Antonio destaca l'alineació del català Benet Presas.

La visita del C.E. Vendrell al pavelló calafellenc va suposar una nova victòria, còmoda i àmplia, pel conjunt local. Tot i la rivalitat, la diferència entre els dos equips, tant en el joc com en la classificació, era evident.

El C.E. Vendrell també presentava, gairebé, un equip complert amb jugadors de la pedrera del club, on destacaven Cid, Solans i el porter Amador.

El partit entre el segon classificat, l'Espanya H.C., i el tercer, el C.P. Calafell, havia aixecat expectació a la premsa balear i catalana. Però, destaca la transmissió que va fer Joan Papiol pels micròfons de Calafell Ràdio. El Joan va estar preocupat fins l'últim moment per les dificultats tècniques que va patir per a fer la transmissió.

L'empat a dos final demostra la igualtat entre els dos equips en aquell partit. El Calafell es va avançar 0 a 2 en el marcador, amb dos gols d'Espinosa. Però el conjunt balear va aconseguir l'empat. El diari destaca l'oportunitat d'Ortoll, a manca de mig minut, que podia haver decantat el partit a favor del Calafell.

La visita del Club de Mar gallec va suposar una nova victòria, per un còmode 7 a 5. El relaxament dels jugadors, després d'anar dominant el marcador per 7 a 1, va fer que el conjunt de La Corunya maquillés el resultat.

La derrota a la pista del C.P. Vilanova impedia al C.P. Calafell posar-se líder de la classificació. En canvi, el C.P. Vilanova escalava posicions i es posava quart, a un sol punt del Calafell.

El C.P. Vilafranca aconseguia una victòria important i ajustada, al pavelló calafellenc, per 1 a 2. El gol d'Ortoll no va ser suficient per a aconseguir un empat i el Vilafranca deixava el Calafell cinquè en la classificació.

Un Noia "B" llençat en el liderat golejava el Calafell per 10 a 3. Borrell (3), Macià (2), Osman (2), Pecoris (2) i Solé van ser els golejadors locals. En l'equip del Noia, "Neme" va restar a la banqueta, en benefici del porter Cisternes.

Marcel·lí Tutusaus i Albert Folguera

La visita del potent Lista Azul, de Lleida, va suposar una victòria balsàmica pel conjunt local. Els calafellencs semblava que tenien controlat el partit amb el 3 a 0, en els primers quinze minuts. Però, el Lista Azul va apretar per intentar treure quelcom positiu de Calafell i demostrar el per què estava en tercera posició del campionat.

Quatre gols de Jaume Ortoll, dos de ramon Collado i un de Marcel·lí Tutusaus van suposar una important victòria pel conjunt calafellenc en la difícil i petita peista del C.T. Barcino. El partit va ser força anivellat i es va decidir en els instants finals.

La golejada davant l'equip gallec del Xuntanza de La Corunya, per 13 a 1, deixava el C.P. Calafell en tercera posició, a dos punts del segon classificat.

Un nou empat, a la pista difícil del Santutxu de Bilbao, després d'anar per davant 0 a 2, deixava el Calafell, novament, en quarta posició. El conjunt basc havia perdut pistonada i estava situat a mitja taula, però era un equip difícil de guanyar, especialment, a casa seva.

La victòria davant el San Antonio Larios, per 8 a 6, donava aire al conjunt del C.P. Calafell Lotus per a encarar el partit decisiu del campionat. Un hat trick d'Espinosa permetia aconseguir els dos punts en un partit que s'havia posat difícil, amb el 0 a 2.

El C.P. Calafell Lotus es jugava l'ascens en el darrer partit a la pista de l'Sfèric de Terrassa. Vista la importància del partit, el club va posar a disposició dels aficionats dos autocars que es van omplir. Només valia la victòria i es va aconseguir un empat a vuit gols que el deixava fora de totes les opcions de pujar a la Divisió d'Honor. El conjunt de Terrassa, amb l'empat, perdia la categoria, juntament amb el C.E. Vendrell i el Xuntanza gallec.

Les dimensions de la pista i el parquet van perjudicar el joc calafellenc, habitualment més combinatiu. A manca de cinc minuts, els locals dominaven per 8 a 3. Però, els nervis van aflorar i el Calafell va aconseguir remuntar, fins l'empat. El resultat final era dolent per ambdós equips.

El Noia "B" no hauria d'haver pujat, ja que tenia un equip a la màxima categoria nacional, denominat Noia Freixenet. D'aquesta manera, hauria d'haver pujat el segon classificat i promocionat el tercer. Al final, van autoritzar l'ascens del Noia, denominant-se, la següent temporada, Noia Castellblanch.

Jaume Ortoll va ser el màxim golejador de l'equip en aquell campionat, amb quaranta-tres gols. Juan Manuel Espinosa el va seguir amb trenta-cinc. Josep Olivella i Marcel·lí Tutusaus van ajudar amb quinze i catorze gols, respectivament. Per altra banda, el porter Joan Carles Suau s'emportava el trofeig a la regularitat, amb dos-cents cinquanta-sis punts.

Acabat el campionat de Primera Divisió Nacional, el Calafell Lotus va disputar la Copa Catalana, quedant enquadrat en el grup I, amb els equips del Reus Deportiu, el Sentmenat, el Vilafranca, el Lista Azul i el Mollet.

En aquest grup, va quedar en quarta posició, per davant del Reus Deportiu i el Sentmenat, amb cinc victòries i cinc derrotes.

Els dos màxims golejadors de l'equip en aquella Copa Catalana van ser Juan Manuel Espinosa "Epi" i Jaume Ortoll, amb dotze gols cadascun. Els va seguir Marcel·lí Tutusaus, amb set gols.

Alineació del C.P. Calafell Grúas de la Rosa Jr., amb Albert Almirall, Joaquim Baldrís, Joan Mañé, Xavi Montserrat, Jordi Hill (a dalt), Jordi Alari, Josep Noya, Joan Carbó i Isaac Espiña (a baix)

El segon equip sènior del club també va tenir el seu patrocinador, l'empresa local Gruas de la Rosa Jr., per a afrontar una temporada més a la Primera Catalana. La plantilla estava formada pels porters Jordi Alari, Joan Carbó, Enric Fontanillas i, en algun partit, va jugar també Jaume Gener; pels jugadors Albert Almirall, Josep Noya, Joan Mañé, Joaquim Baldrís, Xavi Montserrat, Jordi Hill i Isaac Espiña. L'entrenador era en Miquel Serrano.

El C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr. va quedar en setena posició del campionat, amb dotze derrotes i dotze victòries, marcant cent trenta-tres gols i encaixant-ne cent cinquanta-vuit. Amb vint-i-sis punts es va quedar en una còmode posició en la classificació que permetia anar foguejant amb tranquil·litat els joves talents que podien fer el salt al primer equip, en algun moment donat.

D'aquella temporada, només conservem la crònica dels diaris de l'empat a vuit gols davant el C.P. Monjos Uniland, on es destaca la intervenció del porter Jaume Gener, recuperat del servei militar. Tot i dominar per 5 a 2 al descans, el Monjos va poder remuntar i assolir l'empat.

Alineació del C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr., amb Josep Noya, Jordi Hill, Isaac Espiña, Joan Mañé (a dalt), Xavi Montserrat, Enric Fontanillas i Albert Almirall (a sota).

El màxim golejador del C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr. en el campionat de Primera Catalana va ser Josep Noya, de manera destacada, amb cinquanta-dos gols. El va seguir Isaac espiña, amb trenta gols. Els dos jugadors van compartir el trofeig a la Regularitat, amb dos-cents vint-i-quatre punts.

Miquel Serrano, Joan Mañé, Josep Noya (a dalt), Jaume Gener, Jordi Hill i Enric Fontanillas, després d'un partit al pavelló calafellenc

L'equip del C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr. va disputar el I Trofeig Sant Jordi, en el grup IV, amb els equips del C.H. Sant Just, el C.N. Caldes i l'Esportiu Sant Joan.

El C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr. va quedar en primera posició del grup, amb quatre victòries i un empat, sent també el màxim golejador i el menys golejat del grup. Això li va permetre disputar la fase final del trofeig, disputada a Masquefa els dies 7 i 8 de juny.

El C.P. Calafell Gruas de la Rosa Jr. va derrotar el C.F. Martinenc, en les semifinals, per 4 a 3. Però, en la final, va caure derrotat per 2 a 8 davant el Palau de Plegamans. Els màxims golejadors de l'equip van ser Isaac Espiña i Josep Noya, amb nou gols. Joan Mañé els va seguir d'aprop, amb vuit gols.

El sopar de final de temporada es va celebrar a l'Hotel Miramar. Com era habitual, es van repartir entre els jugadors dels dos equips sèniors diferents trofeigs i regals. Entre els jugadors del primer equip, el club va repartir dues-centes cinquanta mil pessetes.

Ramon Ferré i Glòria Solé entreguen els trofeigs de la regularitat del segon equip a Josep Noya i Isaac Espiña

Joan Carles Suau va rebre el trofeig a la Regularitat del primer equip. Josep Noya i Isaac Espiña van quedar empatats en el trofeig de la Regularitat, en l'equip de Primera Catalana.

El cos tècnic i els auxiliars dels dos equips sèniors també van rebre un trofeig

Els jugadors de l'equip de Primera Catalana van fer entrega d'un quadre de l'equip al seu entrenador, Miquel Serrano

El President, Joan Ortoll, va fer un obsequi a l'entrenador, Ramon Ferré

El club estava força integrat en el teixit social del poble. Tenia una col·laboració anual de deu mil pessetes amb la Creu Roja. En aquella temporada, va participar en l'homenatge dels jugadors de futbol Olivé i "Quico" González. També va col·laborar amb el Club Nàutic de Calafell en motiu del campionat d'Espanya de Patí de Vela.