Segona victòria i segona celebració consecutiva al nostre Lizarran. No hi ha dubte que, amb els tres punts, el sopar entra més bé. Però, aquest cop, potser esgotats pel partit o per l'eufòria, no vam menjar gaire. Potser és que l'equip ha decidit guardar la línia i poder afrontar la resta de partits a casa en millors condicions físiques. Però, la veritat és que el Lizarran va ser un talismà per a l'equip com el Joan Ortoll ja comença a ser un fortí inexpugnable.
Els jugadors del C.H. Ripollet van tastar, per primera vegada, els sopars a Calafell, famosos arreu! Ja els havien avisat, però les espectatives es van sobrepassar en veure la quantitat de plats que arribaven a la taula, per un mòdic preu. Sense cap dubte, l'enveja de la LCV.
Només cal veure les fotos per a veure que al Lizarran no es repeteix gairebé mai!
La conversa molt fluïda i interessant, amb jugadors rodamons de l'hoquei, provinents de l'Horta i d'alguns col·legis de Barcelona. Cap d'ells era de Ripollet, però això és habitual en la LCV. El més important, tenir una bona sobretaula.
Pop a la gallega, pà amb tomàquet, truita, lacon, croquetes,... però el plat estrella: una magnífica paella nocturna que tenia un sabor deliciós!
Hi havia gana!
També vam veure força... aigua!
Però, el millor de tot és que seguim fent amics en la LCV i tothom té bona sensació i un magnífic record quan visita Calafell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada