Com som els cuers i només tenim dos punts, després del partit d'Horta, vam fer un sopar de pobres i humils, en ple carrer, asseguts en un banc, sota la llum dels fanals. Pobres, però dignes! El Frede va preparar uns entrepans magnífics i va portar la nevera portàtil. Preparats hi anem!
Davant la Residència Campoamor, en el carrer que porta el seu nom, vam sopar i gaudir d'una estona de companyia entre els jugadors de l'equip, resignats per la derrota, però amb esperança en el futur.
Vam parlar del viatge a Portugal, del torneig de Malgrat,... i d'aquells partits que guanyàvem, abans! Ara, ja no. L'experiència a la lliga A està essent molt dura i no entenem com no hem guanyat cap partit, encara. No és just que un equip que ho dóna tot i que ha millorat moltíssim en aquest campionat, encara no hagi aconseguit guanyar un sol partit.
No obstant, vam gaudir de les anècdotes que hem viscut durant aquest any i mig que portem jugant la lliga de veterans. Ens ho vam passar molt bé comentant el torneig de Malgrat de l'any passat i de les històries que vam poder viure, veure i riure.
D'això es tracta, de passar-ho bé i disfrutar del què vivim. La vida ja és prou dura com per a estar lamentant-nos tot el dia i no mirar el futur amb optimisme i recordant les anècdotes divertides del passat. Ànims companys! El futur és nostre. Segur que aviat podrem oferir una victòria als nostres companys que, de moment, no poden jugar. Us trobem a faltar! Ànims al Capi i a l'Eugeni, aviat estarem junts, novament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada