El viatge a Girona va resultar d'allò més extravagant, surrealista, esperpèntic,... però, també, divertit i que recordarem tota la vida com una de les millors anècdotes dels veterans. En l'anada, vam patir per arribar a temps al pavelló, una magnífica instal·lació que té dues pistes contígües. En definitiva, l'enveja de molts clubs! El viatge va anar bé, tot i que pel matí havien anunciat nevades a prop de Girona. Però, mica en mica, es va anar complicant...
Per ambientar la crònica del viatge de tornada, hem pensat entre tots els veterans que podíeu escoltar de fons la música d'aquesta cançó. Al final, entendreu el per què!
El partit ja sabeu com va anar... protesta per aliniació indeguda del porter de l'equip rival i disputant el partit que va acabar en derrota. Després de tot, el tercer temps va consistir en un picnic en una de les portes d'emergència, fora del mateix pavelló.
Els veterans anàvem preparats amb la nevera màgica i un sistema de refrigeració novedós, recepta del Jesús que consistia en una ampolla plena d'aigua gelada que servia per a refrescar les begudes que portàvem.
Per sopar, uns magnífics entrepans al gust de cadascú... i alguna peça de fruita. En definitiva, solucions de crisi per a moments econòmicament difícils. També pensant en poder acabar ràpidament de sopar i tornar el més "aviat" possible cap a casa.
Després del sopar, amb el fred que feia per Girona, ja no vam poder fer els habituals hielos. Així que, ràpidament vam iniciar el viatge de tornada.
No obstant, abans d'acabar el sopar, ens van deixar a les fosques. Semblàvem indigents o que estàvem fent un botellón... però ens ho vam passar bé comentant el partit.
El "Capi" havia d'agafar el cotxe per a fer el desplaçament a Girona, però la seva lesió va impedir que viatgés amb l'equip. El Ramon es va oferir voluntari per a agafar el cotxe en el seu lloc. La nit era freda i gèlida, molt gèlida... 0ºC. Baixant cap a Calafell havíem de parar a repostar i vam pactar, abans de sortir, de fer-ho a l'àrea de servei de la Porta de Barcelona. El dipòsit anava un pèl just, però suficient per a arribar-hi!
No obstant, ja en la baixada, els dos cotxes de l'expedició es van separar durant uns minuts. La boira va fer que es reagrupessin i, gairebé, topessin l'un amb l'altre. El Perín no sabia com encendre els llums d'antiboira! (hehehe). I, poc després d'una espessa boira, es va equivocar en la desviació de l'autopista i va agafar la direcció a Barcelona. Així que, els dos cotxes anaven per camins diferents i cap a un destí pactat que es va haver d'improvitzar sobre la marxa. Però, la benzina del cotxe del Ramon es va esgotar just passat el peatge de Martorell... ens havíem passat de llarg a l'àrea de servei de la Porta de Barcelona i no hi havia cap benzinera a prop.
Per sort, el vehicle es va aturar en una sortida d'una àrea de descans. Posant el punt mort vam aconseguir apartar-lo de l'autopista i vam entrar en la zona de descans. Amb els intermitents posats vam esperar la grúa que ens remolqués fins la benzinera més propera (la de Gelida). Mentrestant, els nostres companys passaven per la C-31, just pels túnels del Garraf. Es pensaven que tot era conya!
La grúa no va trigar en arribar (uns 25 minuts). Però la posició del cotxe era complicada i vam haver de trencar una branca d'un arbre per a poder pujar el vehicle dalt la grúa. Cal dir que els nostres companys es van oferir a ajudar-nos a encendre el vehicle un cop remolcat. Van pujar fins a Gelida per a donar-nos suport en l'encesa del vehicle després del repostatge.
La grúa ens va remolcar fins l'estació de servei de Gelida. Cal dir que la companyia d'assegurances i l'empresa de la grúa es van endur l'MVP de la nit, especialment el gruísta que ens va remolcar. Sense cap dubte, els millors professionals al servei de l'equip!
Arribant a l'estació de servei de Gelida, l'altre cotxe amb els membres
de l'expedició calafellenca esperaven amb càmares i telèfons per a
immortalitzar l'ocasió. El xòfer de la grúa al·lucinava al veure quatre
paios, en una àrea de servei sense personal, a les tres de la nit, fent
fotos de la seva arribada a la benzinera.
Ben aviat, va entendre l'esperit veterà dels jugadors del Vallès Calafell CP, els autèntics animadors de la lliga A de veterans! Mireu quina imatge, val més que mil paraules. Un cop baixat el vehicle del Ramon i havent repostat a la benzinera de Gelida, calia arrencar el cotxe.
El Frede i el xòfer de la grúa van haver de purgar el motor i posar les pinces a la bateria per a poder encendre el vehicle. Després d'alguns intents vam poder arrencar i marxar cap a casa. En definitiva, el que seria un viatge per a oblidar, ho serà per a recordar de per vida. Aquest és el nostre esperit de veterà!
Aventura
ResponEliminaBon dia,
ResponEliminaEn primer lloc demanar-vos disculpes abans de començar el meu relat. La vostre ODISEA per arribar a Girona es digna de qualsevol Boock de veterans i un fel.licito per no haver llençat la tovallola i venir a jugar el partit.
M'haureu de permetre la llicencia de justificar la meva inexcusable reaccio d'ahir amb l'escrit. Tinc 51 anys i porto jugant a veterans desde el 93, es a dir practicament 20 anys i les he vistes de tots colors. Potser alguns de vosaltres, com alguns dels meus companys d'equip, erau benjamins per aquelles dates, i la lliga de veterans era un altre cosa. Quan varem tenir el problema amb el nostre porter, jo era dels que pensava que tindriem la comprensio de la majoria d'equips. No ha sigut aixi, i es ben licit. Potser per a mi, que porto tants anys ha sigut una decepcio. Pero aixo no justifica paraules fora de to. torno a demanar disculpes. Heu de saber que aquesta visio mes romantica ha fet que sortis en defensa del meu company porter, i que els esforços frustrats d'en Carles, el nostre delegat, per conseguir una alternativa fixe a la porteria ( mes de 10 negatives ,suposo que vivim temps complicats) em deixes amb la pell lleugerament fina i vaig reaccionar malament a la vostre cronica.
Be, us vull dir que ni els meus companys ni el club tenen res a veure amb aquesta relliscada. Es responsabilitat exclusivament meva. Tot aixo no es problema vostre com molt be heu dit.
En el meu cas crec que ha arribat el moment de plegar.
Be, companys molta sort a la resta del campionat.
FORÇA VETERANS
Sr Soriano es cert que t'has pasat 3 pobles amb els teus comentaris pero d,aqui a plegar del hoquei hi ha un mon.Tots som humans i tots es podem equivocar i tu ho has reconegut i aixo t'honra.TU MATEIX SABRAS L'HO QUE HAS DE FER FORÇA VETERANS
EliminaSenyor Soriano, nosaltres som un grup de persones que, des de petits, sempre hem jugat junts. Fem pinya i no ens importa ser els millors ni els pitjors. Només volem passar-ho bé i, si podem guanyar, millor. Però no ens agrada que ens prenguin el pèl i ens intentin enganyar. Competim amb les nostres virtuts i defectes, però sempre de forma legal.
EliminaGràcies per la disculpa, reconèixer els errors honora les persones. Vull aclarir que, en cap dels meus comentaris ni en la crònica, tinc la sensació d'haver faltat el respecte a ningú. Els adjectius i qualificatius que he utilitzat per a descriure el vostre porter han estat els habituals en aquests casos, quan el porter ho para tot per la seva qualitat i pel fet de ser molt gran físicament.
La lliga A és una lliga molt competitiva, on els equips es reforcen i intenten millorar la seva qualitat any rere any. La lesió d'un porter condiciona molt, certament. Entenem la dificultat de trobar porters a aquestes edats, però alinear un porter de segona catalana no és la solució que utilitzaríem nosaltres. Segurament, en aquest cas, hauríem d'abandonar la categoria i, en tot cas, jugar la lliga B, renunciant als punts. Però mai saltant-nos les normes de la competició. Entenem que vulgueu jugar i competir, però heu d'entendre que els demés equips també tenim problemes per a trobar porters que compleixin l'edat i ens permeti seguir les normes. Però els tenim! Tothom vol jugar a la lliga A, però si no es pot no es pot. La lliga B és també una lliga amb molt de nivell i els equips són molt bons, en general. També es pot competir a bon nivell de joc, l'any passat ens va costar molt pujar de categoria. I, si baixem, l'any que ve serà encara més complicat.
No crec que per aquesta relliscada s'hagi de plegar, reconèixer l'error el dignifica. Per això, esperem veure'l ben aviat, novament, damunt la pista i que el vostre porter tingui una bona operació i una bona recuperació. Ànims i endavant, company!
Veterans som tots!
cullons amb aquet soriano - veureu que no poso sr- dons "per la boca muere el pez" i aquet amb els seus comentaris a quedat retratat i per no dir algo mes gros, i com va dir un "no hace falta decir nada mas"
ResponEliminaTornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar.
visca el calafell i els seus veterans
Reconozco que antes me molestaba mucho los insultos de los homofobicos, pero ahora me molesta menos, mas bien ahora me provoca risa los insultos de esa gente infeliz, inculta, ignorante, estupida,acomplejada,traumada,ya que parece que en vez de cerebro tienen estiercol. Asi que ahora me rio de ustedes homofobicos infelices, y sus insultos pueden meterselos donde no les entra la luz del sol.
ResponEliminael jefecito
Los comentarios al artículo son responsabilidad exclusiva del remitente.
ResponEliminaSi necesita algún tipo de información referente al articulo póngase en contacto con el email suministrado por el autor del articulo al principio del mismo.
Un comentario no es mas que un simple medio para comunicar su opinion a futuros lectores.
El autor del articulo no esta obligado a responder o leer comentarios referentes al articulo.
Al escribir un comentario, debe tener en cuenta que recibirá notificaciones cada vez que alguien escriba un nuevo comentario en este articulo.
Eumed.net se reserva el derecho de eliminar aquellos comentarios que tengan lenguaje inadecuado o agresivo.
Si usted considera que algún comentario de esta página es inadecuado o agresivo, por favor,pulse aqui.