L'esperit de les 24 hores de Cerdanyola

El torneig de les 24 hores de Cerdanyola ha anat canviant amb el temps i s'ha adaptat als nous temps. Quan va començar, es jugaven molts partits, de forma ininterrumpuda, durant tota la nit i el dia, entre equips del màxim nivell de l'hoquei català i estatal. Actualment, després de la seva recuperació, l'any passat, el nou format de triangulars de les diferents categories permet jugar a tothom i participar-hi en major nombre de jugadors i equips de tot arreu. A més, no és tant pesat pels equips i també fa més unio i pinya entre la gent de l'hoquei de totes les edats.

Aquí veieu un dels programes de mà del torneig, en aquest cas de la tercera edició, on es veuen els jugadors dins les tendes de campanya que es posaven al recinte i que servien per passar la nit o les hores sense jugar, descansant. Un ambient difícil de recuperar, però que de ben segur que els participants ho recorden amb molta enyorança.

Les renovades 24 hores es disputen al recinte esportiu de Cerdanyola, en el Pavelló Can Xarau i a la pista exterior, coneguda com "la Boina", és on s'han jugat tots els partits d'enguany. Aquest any les 24 Hores s'han dedicat a la memòria de Joan González Navinés, la persona qui va ser president durant els anys 1973 fins al 1988. Joan González va ser un dels màxims impulsors de les 24 Hores.

Enmig del recinte, a l'esplanada entre les pistes de joc, un "village" instal·lat per poder dinar, sopar, berenar i esmorzar, a l'hora que calgui. Unes carpes feien ombra a l'hora del sol i les butifarres i els entrepans anaven que volaven.

La flama tradicional de les 24 hores de Cerdanyola cremava sense parar. La secció d'atletisme del Cerdanyola CH va ser l'encarregada de transportar la flama des del Parc de Cordelles fins el pavelló. El recorregut va ser: Parc de Cordelles, Passeig de Cordelles, C/ de Francolí, C/ de Sant Casimir, C/ de Santa Marcel·lina, Passeig de Cordelles, Av. Sant Iscle, Pl. de Estatut, Av. de la Primavera, Av. de Catalunya, C/ de Santa Anna, C/ de camèlies i arribada al Pavelló Can Xarau.

La modalitat del torneig ha estat a base de triangulars per cada categoria. La competició va acabar amb retard sobre l'hora prevista, les 18:00 hores del diumenge 3 de juny. També hi va haver un partit trobada per ex-jugadors. I, per primer cop, es va competir en la categoria de veterans.

L'ambient de públic va ser força bo durant tota la jornada. El fet de jugar en categories inferiors va aportar força pares, mares i altres familiars a veure els seus menuts. També el públic aficionat a l'hoquei no es va voler perdre el tradicional torneig de Cerdanyola, un cop més.

Al Pavelló, l'aspecte de les graderies era prou bo. Molts aficionats i jugadors de diversos equips seguien atentament els partits de les diferents categories masculines i femenines.

El Cerdanyola i el Sant Cugat disputaven un partit a la pista, la rivalitat entre els dos clubs es va evidenciar amb la afluència de públic que no es va voler perdre el partit, gràcies a la proximitat geogràfica que ho permetia.

Les jugadores de la selecció catalana d'hoquei femení també es feien veure pel recinte del pavelló i van demostrar el seu bon joc en els partits que van disputar.

L'organització era nombrosa i ben coordinada, tot un exemple de com s'organitza un torneig com aquest.

Amb la selecció catalana s'hi trobava l'extècnic del CP Calafell, entre d'altres equips, Josep Maria Barberà. Molts de nosaltres havíem coincidit amb ell en diferents categories i ocasions. Va ser un plaer saludar-lo i retrobar-nos després de tants anys.

L'anècdota de la jornada va ser a l'arribar... havíem de compartir vestidor amb la selecció catalana femenina. Però no les vam veure per enlloc... per desgràcia nostra! Això en el primer partit...

...però és que en el segon també havíem de compartir vestidor i vam fer-ho, al final, amb els jugadors veterans del Cerdanyola CH. No és que ens caiguin malament, però preferíem la selecció!

L'ambient d'hoquei en el recinte era impressionant. Equips amunt i avall, de totes les edats i categories. Un torneig amb solera i que s'ha sabut adaptar als nous temps i aglutinar tots els equips del Club per fer més club.

A "la Boina" es van disputar els partits de la categoria de veterans. Tot i estar en un lloc més discret, es va veure bon hoquei. Els equips van oferir un bon espectacle i van demostrar la seva categoria en el joc.

Els aficionats també omplien les graderies de "la Boina". El secret era que jugaven equips de categories d'escola i prebenjamins. Ho feien força bé i els pares gaudien de veure jugar les joves promeses, els futurs veterans.

L'afició del Vallès Calafell CP no era molt nombrosa, però va incrementar en el segor partit. La possibilitat de passar un magnífic dia en família i la companyia de tots forma part de l'esperit del torneig.

La Martina era una de les atraccions dels veterans del Vallès Calafell CP. Aquests veterans que només sabem fer nenes... la propera, la de l'Eugeni!

Aquí ens teniu, a punt de jugar el segon partit. Es portava força retard i ens vam haver d'esperar un partit i mig a que ens toqués el nostre torn. Mentres tant, fent-la petar.

Aquí teniu una panoràmica de l'equip vestit amb la indumentària de la propera temporada, la que vam estrenar a Malgrat i que ens va portar sort en el primer partit.

Després de tot, per la tarda, alguns van acabar a "la Mar Salada", a la platja de Vilanova, fent uns "hielos". Aquest és l'esperit dels torneigs de veterans!