Josep Lorente i Miralles
"El mag de l'hoquei"
(Martorell, 31 de gener de 1932 - Sant Boi de Llobregat, 1 de febrer del 2009)
Josep Lorente va aprendre a patinar en el Club Patín i en el Turó Parc. El seu primer equip va ser el Club Patí Skating, a l'edat de dotze anys. També va jugar a l'equip del seu poble, Sant Boi de Llobregat. Després va ser jugador del RCD Espanyol, A.A. Noia, FC Barcelona, Sfèric de Terrassa, Arrahona, CP Vic, Arenys de Munt, CP Calafell i CD Mataró.
Durant la seva estada a l'Ateneu Agrícola Noia, de Sant Sadurní d'Anoia, va conèixer la seva esposa, la Maria. Amb ella van tenir dues filles, la Núria i la Mariona.
Equip del CP Calafell, Campió d'Espanya 63/64 |
En la seva primera etapa al CP Calafell, temporada 63/64 i 64/65, va quedar Campió de Catalunya i d'Espanya de Segona Divisió, fent les funcions, també, d'entrenador. En la seva segona etapa, temporada 67/68, va assolir la millor classificació del CP Calafell a la Divisió d'Honor, un quart lloc. També va fer de jugador i entrenador de l'equip. A l'acabar la temporada 67/68, va fitxar com a entrenador pel Club Deportiu Mataró. Les seves qualitats principals com a jugador eren l'habilitat amb l'stick i la intel·ligència dins i fora de la pista. A Calafell, era conegut com el "menut".
L'any 1970 arriba al FC Barcelona, com a entrenador, club on ja havia jugat del 1957 al 1959, havent arribat a ser internacional amb la selecció espanyola. Fins avui dia, és l'entrenador amb més títols al palmarès de la història de l'hoquei patins. Al Barça hi va ser durant dinou anys, guanyant 10 Copes d'Europa (8 de consecutives), 9 lligues, 8 Copes d'Espanya, 7 Supercopes d'Europa, 1 Recopa, 1 Mundialet de Clubs i 2 Torneigs de les Nacions de Montreaux.
Era un gran comunicador, dotat d'una visió i capacitat inigualable per llegir els partits. Això el feia ser una entrenador amb un estil diferent. El seu fort era la direcció dels partits, ja que sabia el què calia fer en cada situació. Malauradament, ens va deixar abans d'hora i l'hoquei patins va perdre un dels actius principals. A Calafell, el recordarem sempre per la seva vàlua i per tot el què va aportar a l'hoquei local en les dues facetes de jugador i entrenador. Jugadors com Montejo, Miró, Papiol i el juvenil Nicolau van créixer al seu costat, millorant moltíssim el seu rendiment en el joc.
Gràcies Lorente, et recordarem sempre!
Moltes gràcies per aquest record.
ResponEliminaSóc una de les seves dues filles.
Mariona Lorente i Pla
Moltes gràcies a tu per escriure!
ResponEliminaEl teu pare s'ho mereixia.
No sé si ho recordaràs, però vau estar un mes vivint a casa nostra. Tu eres molt petita!
Hola Ramon! No ho recordo, però li ho preguntaré a la meva mare. Li he ensenyat el vostre post i s'ha emocionat perquè recordava moltes coses.
ResponEliminaHe posat un enllaç que porta cap aquí en un blog que tinc:
Et vaig veure en un somriure
Estem molt agraïts pel vostre record!
mariona (helena arumi al blog)
Gràcies Mariona! Al meu pare li ha agradat molt que hàgiu pogut veure el post. N'hi ha molts més on surt ell. Sense cap dubte, va ser un dels protagonistes de la història del Club Patí Calafell.
ResponEliminaTens un bloc molt de molta sensibilitat. Segur que molta part de la teva creativitat prové del teu pare.
No ens coneixem, però
una abraçada!
La meva mare se'n recorda del Sr. Piu, del Sr. Hortoll (que era molt alt i li deia menut a mon pare) i del Sr. Ferré -vosté- que tots tres eren de la junta.
ResponEliminaI sí que recorda que van viure en un apartament a l'estiu, al mes d'agost.
Moltes gràcies, Ramon Ferré junior pels afalacs al meu bloc i per aquest post tan maco.
Una abraçada enorme de la família Lorente!