El millor del derbi comarcal amistós de veterans entre el Vallès Calafell CP i el CP Vilafranca, sens dubte, va ser el sopar. Vam aprofitar el darrer entrenament de l'any i l'aturada nadalenca per fer el sopar de final d'any, el sopar de Nadal, el sopar de festes que sempre fem els veterans.
En aquesta ocasió, no vam anar al Lizarrán, com de costum. Vam demostrar que no només a La Garriga tenen el "Bar de la Petanca", sinó que a Calafell també en tenim un, una mena de "xabola" que hi ha annexada al pavelló Joan Ortoll.
Sense la llum bucòlica que il·lumina, de vegades, les pistes de petanca, res tenia que envejar el "Bar de la Petanca" de La Garriga. L'espai, cedit pel Club de Petanca, estava acondicionat suficientment per a fer-hi el sopar. Fins i tot, disposava de serveis i una barra.
Alguns veterans, els organitzadors, havien preparat amb cura la presentació i els petits detalls, estovalles i tovallons de paper, plats, coberts i gots de plàstic, ampolles de vi, olives, tomàquets, embotits, patates i, fins i tot, l'oli i la sal. No hi faltava de res!
Els voluntaris de la nit, el Pedro de la Torre i el Toni Domingo, van donar-nos un cop de mà, preparant tota la "teca" pel sopar. Ells van ser els autèntics protagonistes de la nit, però mereixen un capítol a part. Gràcies nois, veterans som tots!
Emulant el mític "Bar de la Petanca" de La Garriga, el nostre també disposava de barbacoa i graelles. El Pedro es trobava, en la seva salsa, com a casa. Passant fred, però escalfant-se a prop de les brases, va cuinar tota la carn que havíem comprat al Bundó.
Les costelles, el millor de la nit. Mireu quina pinta! També hi havia peus de porc i carnsalada. Ben fet tot al foc de les brases, estava boníssim. Segur que els de La Garriga i els de Cubelles també haguessin disfrutat.
La barbacoa (no la del Georgie Dan) anava plena de butifarres per coure. N'hi havia per un regiment!
El Pedro de la Torre cuinant i el Toni aguantant el llum per poder fer la foto, és clar! Ell també va col·laborar en l'elaboració del menjar.
Darrera la barra, "Epi Music", fent de barman. Repartint xibeques, coca-coles i el que fes falta.
A la taula, els dos porters, els dos Josep Maries, cara a cara, comentaven les jugades i quin d'ells havia parat més.
El Josep Maria Palau va fer participar de la discussió a l'altre porter, el "Tutus". Quin d'ells va parar més? Al Canyi poc l'importava la discussió, ell sempre va per feina!
A l'altra banda de la taula, amb els jugadors del Vilafranca, el reporter dels veterans, Ferran Rodríguez, qui, hores abans, havia entrevistat a Epi, en directe, en el seu Va d'esports, a Calafell Ràdio. Després del derbi, els entrevistats van ser Pep Vinyals, el porter del Vilafranca, de vermell a la foto, i Joan Tutusaus "Tutus", per part del Vallès Calafell CP.
El Pitu i el Josep Maria Palau tenien gana. Sabien que hi hauria peus de porc i van provar-los, l'ocasió ho mereixia!
Els jugadors del Vilafranca també van poder degustar les costelles a la brasa i els peus de porc. No sé amb què es devien quedar? Però, segur, que repetiran visita a Calafell, de nou.
L'Eugeni, amb cara d'extranyat i sorprès, tenia una safata de carn per ell solet.
Aquesta era la pinta que feien les butifarres, ben cuitetes pel bon paladar dels veterans.
Evidentment, els cuiners també van poder degustar els seus plats. Segur que els van disfrutar més que fent-los. Veterans som tots i per tot!
El Toni apretava amb força la mandíbula, repel·lant les costelles, que estaven exquisites.
Al final, com sempre, no va quedar res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada