diumenge, 2 d’octubre del 2011

Final Lliga A veterans 2010-2011

FINAL GRUP A

FCBETERANS 4 – MOLLET HC B 3

EL BARÇA PATEIX PER REVALIDAR EL TÍTOL

DIA/HORA: Dissabte 18 de juny, 20:00 h

FCBETERANS: Martínez, Ll. Segarra, Rovira, J. Torner, Cairo –equip inicial-, Venteo i X. Segarra.

MOLLET HC B: Àliva, Roura, Busquets, F. Tibau, Raigoso –equip inicial-, X. Danot, Font, Tomey, Vila i Del Moral (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) Rovira / 1-1 (15’) Roura / 1-2 (22’) Raigoso / 2-2 (24’) Rovira.
SEGON TEMPS: 3-2 (29’) Cairo / 3-3 (31’) Tomey / 4-3 (33’) Cairo

ÀRBITRES: Mestres i Fresquet.

TARGETES: --

FALTES: FCBeterans: 7 // Mollet HC B: 7

PÚBLIC: Uns 50 espectadors

INCIDÈNCIES:
- Abans del partit es va fer una foto conjunta amb tots el finalistes del Grup A i B.
- El Barça jugava amb la seva segona equipació, de color verd, degut a la similitud de colors amb el Mollet B.

CRÒNICA:

Molta expectació per presenciar el partit màxim de la màxima categoria de l’hoquei català –la categoria superior no es disputa en aquesta vida- entre els veterans del Barça i els del Mollet B, dos equips que es van plantar a la final desprès de desfer-se de manera desigual dels seus rivals a semifinals. Mentre el Mollet B va aprofitar la seva superioritat física contra un minvat Cuatro Vientos per acabar resolent el compromís de forma menys o més plàcida en el tram final de partit, el Barça va necessitar d’una pròrroga per tombar a un molt combatiu Girona en un partit molt disputat.

La final va ser força entretinguda, amb alternances i moments de molta intensitat i bon joc per part dels dos equips. El Mollet va plantejar un partit molt seriós i no li van faltar ocasions per fer bo allò de “a la vuitena va la vençuda”, però va ser el Barça qui, desprès de molt suar i patir, es va acabar per endur el gat a l’aigua i es va fer amb el ceptre de “Old-Campió” per segona vegada consecutiva.

Si una cosa queda molt clara en la “Old League” és que pot haver-hi molta esportivitat, fair-play, camaraderia, bromes i tot el que vulguem entre tothom, però quan l’àrbitre marca el inici del partit, tot queda de banda i només hi ha un objectiu: Guanyar. I si hi ha un títol en joc, encara que sigui de joguina, encara més. I ben aviat li van fer entendre això el Barça i el Mollet B al mig centenar d’espectadors arreplegats a la graderia del Municipal de Sant Celoni, que poder esperaven trobar-se amb un partit de festa major i van acabar gaudint d’un enfrontament “de veritat”.

Campió i subcampió posen junts al final del partit

Molt en joc per prendre riscos

L’inici del partit no va resultar gaire explosiu, donat que els dos equips es tenien molt de respecte mutu i no volien arriscar en excés a la espera del que fes el rival. La primera bona oportunitat va arribar amb un xut molt ajustat de Raigoso que va saber refusar amb encert el porter del Barça. I uns instants desprès, als sis minuts clavats, Toni Rovira obria el marcador fent l’1-0 favorable als blaugranes. El resultat va fer canviar un xic la tònica del partit, que es va obrir una mica.

Hèctor Venteo
El Barça es treballava pausadament la creació de les jugades per arribar amb cert perill a la porteria contraria, però un encertat Pep Àliva les aconseguia avortar. Toni Rovira va tenir una gran oportunitat per fer el 2-0 al rematar una centrada de Cairo des del darrera de la porteria. Hèctor Venteo va fer un xut enverinat que va acabar en el travesser desprès de que Àliva refusés la bola amb la punta de la guarda, i Gaby Cairo va robar una bola a mitja pista, va anar a directe a barraca en una bona jugada individual, però no va estar encertat en la definició.

Francesc Tibau
Per la seva part, el Mollet B va buscar més la jugada ràpida per intentar sorprendre. Francesc Tibau i Miquel Roura van ser els més prolífics en accions ofensives, el primer amb una rematada a boca de gol i el segon amb una gran acció individual sortejant als defensors rivals. En els dos casos van topar amb un atent Tino Martínez que els hi va aixafar la feina. Però quan faltaven 10 minuts per arribar al descans, va arribar l’empat a 1 mitjançant Miquel Roura.

El Barça no deixa que el Mollet B marxi amb avantatge

L’empat a 1 va quedar encallat força estona en el marcador, estant els porters els principals culpables amb les seves bones intervencions. Veient que el Mollet B estava empenyent amb força, el Barça va demanar un temps mort per intentar redreçar la situació, però es va trobar que tot just es reprenia el joc els col·legiats li xiulaven un penal en contra. Tino Martínez va esbrinar la trajectòria del llançament de Raigoso i va poder refusar-lo, però el propi Raigoso recuperava la bola i feia l’1-2 pel Mollet B a manca de tres minuts pel descans.

Raigoso avança 1-2 al Mollet B
Un minut i mig van tenir els molletencs per gaudir de l’avantatge, fins que de nou Toni Rovira superava a Àliva i tornava les taules al marcador. el Mollet B, que s’havia envalentit al veure possible el poder superar al Barça, encara va disposar d’una bona ocasió per acabar la primera part amb el marcador favorable, però de nou Martínez es va interposar i el cronòmetre va arribar a zero amb el 2-2.

Apareix Gabygol

La segona part va començar molt animada i amb el Barça ben decidit a tirar del carro i decantar el resultat cap el seu costat ben aviat. Cairo va posar en alerta a Del Moral -que havia entrat per Pep Àliva- amb un xut creuat des de la frontal, i Joan Torner també ho va intentar instants desprès. Però la millor noticia per la parròquia blaugrana va arribar als quatre minuts de la represa, amb la aparició a escena de Gabygol per fer el 3-2. Gaby Cairo havia estat tot el partit contra el Girona A i la primera part contra el Mollet B treballant i sacrificant-se molt per l’equip, però sense tenir sort de cara a gol.

La rèplica del Mollet B no es va fer esperar, i pocs segons desprès de treure de centre, Raigoso engaltava una dura canonada que Tino Martínez va refusar brillantment amb la careta. A continuació, els vallesans van crear la jugada per a que Jordi Tomey fes el gol de l’empat a 3.


Però Gabygol havia arribat per quedar-s’hi, i en mig de la bogeria de joc, es va treure de l’estic un xut col·locat des de la cantonada de l’àrea que es va convertir en el gol més maco del vespre, que, tot i quedar encara 17 emocionants minuts, va significar el 4-3 que va acabar sent definitiu.

Bicampions

Els 17 minuts que encara quedaven per arribar a la fi, no van servir per alterar el marcador, però si que van donar pas a un joc molt dinàmic i vistós, amb moltes ocasions que van mantenir la emoció fins al darrer segon.


El porter blaugrana Tino Martínez es va transformar en un mur infranquejable on topaven contínuament les boles arribades des dels estics molletencs, convertint-se en el salvador del seu equip. Ni Tomey, Busquets, Roura ni Raigoso van ser capaços de tornar la igualtat al marcador, per molt que el Mollet va esforçar-se en posar traves en el camí del Barça cap el títol.


Gaby Cairo s’havia engrescat i volia sentenciar el partit amb el seu tercer gol, que finalment no va arribar. Josep del Moral i els ferros de la porteria ho van impedir diverses vegades. Toni Rovira i Hèctor Venteo també es van mostrar molt actius, però sense punteria.

A cinc minuts pel final, el Barça es va veure amb la obligació de demanar un temps mort per refredar una mica el joc i recuperar-se del càstig físic que estava rebent per part d’un Mollet que volia vendre molt cara la seva pell. Reprès el joc, la actuació de Tino Martínez va tornar a ser clau per evitar la desfeta, sobretot al treure una mà miraculosa en un rematada col·locada de Miquel Roura a un minut del final.

Finalment, i desprès de molt patiment, el Barça va poder revalidar el títol de campió, certificant la seva hegemonia en la seva curta història dins de la “Old League” catalana. Els blaugranes han acabat campions de les dues edicions que han disputat, mentre que el Mollet B ha estat sempre a la fase final de les vuit temporades que ha participat, però mai s’han pogut proclamar campions. L’equip barcelonista va deixar que “El Mestre” Josep Enric Torner, inèdit durant tota la temporada per culpa d’una lesió, fos l’encarregat de rebre i aixecar el trofeu de campió.


EL PROTAGONISTA:

Gabygol Cairo. Gaby Cairo es va passar un partit i mig renyit amb el gol -una eternitat per un jugador com ell que viu a base de gols (...i Fernet)- malgrat es va sacrificar molt per l’equip i va participar en quasi tots els gols del Barça en aquesta Final 4. Però finalment, Cairo va posar-s’hi el vestit de Gabygol quan la situació més ho requeria marcant dos gols claus per redreçar el rumb d’un partit que s’estava complicant pel Barça. Els cracks han de ser quan l’equip els necessita!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada