Allà on siguis, Ferran, podràs seguir els veterans del C.P. Calafell i tot l'hoquei del món, des d'una posició de privilegi, sense haver de treballar més, gaudint de l'esport. Et trobarem a faltar, sobretot en les retransmissions d'hoquei, en les entrevistes dels veterans després dels partits, en les teves cròniques a la ràdio i en els sopars on ens acompanyaves. La llum de la primera planta de la ràdio, encesa sempre a les tres de la nit, símptoma de la teva presència preparant els talls esportius pels informatius de l'endemà, s'ha apagat per sempre.
Però, ens has donat una lliçó en el teu comportament durant aquests mesos de lluita, esforç i superació personal. El teu optimisme contagiós i les teves ganes de viure i disfrutar ens faran encarar els partits, d'aquí en endavant, de manera diferent, amb més força. Tot i que, de vegades, els partits es perden, mai ens hem de rendir. Tu n'ets l'exemple!
Tots estem afectats per la teva pèrdua, però el teu record sempre serà present en aquest blog. Aquí hi han totes les teves cròniques dels veterans que has fet en els darrers anys. La teva memòria i la teva veu perduraran per sempre. Aquí tens la darrera entrevista que algú et va fer, havia de ser en aquest blog, el dels teus veterans, amb qui has passat estones molt agradables i a qui has seguit d'una manera especial.
Durant aquests mesos, t'has pogut anar acomiadant de tothom i rebent merescuts homenatges i reconeixements, molts d'ells improvisats. Ets una persona molt estimada i que es feia estimar. Gràcies a tu, els veterans del Calafell som més grans! Gràcies a tu, l'hoquei veterà és més gran! Estarem sempre agraïts per haver-nos tractat com a qualsevol altre equip de categories superiors. Avui, Ferran som tots!
Sempre etern, Ferran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada