EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

dimecres, 2 de març de 2016

Un Calafell sense combustible acaba golejat a la pista del Manlleu


C.P. Manlleu - 7
C.P. Calafell - 1

Els veterans del C.P. Calafell van patir una derrota excessiva a la pista del Manlleu. Alguns batejaven el resultat com "enganyós". I així va ser! El Calafell va fer mèrits, ja no direm per endur-se algun punt, però sí un marcador més ajustat i alguns gols més de la pista del Manlleu. No obstant, després d'un bon sopar, menjant pìzza de calçots i altres igual de bones, el Calafell va patir un nou incident a la carretera. Rememorant alguna història passada, en un viatge Girona, es va acabar la benzina d'un vehicle i ens vam quedar "tirats" per aquests móns de déu.


El partit començava amb molt de respecte i precaució, per part dels dos equips, tot i que amb un ritme més alt que el darrer partit que van jugar els dos equips, en aquesta mateixa pista, la temporada passada. Les defenses zonals feien impossibles clares ocasions de gol.


El Manlleu, però, s'avançava en el minut 11 de joc. Un gol, fruit d'una contra ben portada, acaba suposant el primer gol del partit. No obstant, el Calafell reacciona, dos minuts més tard, amb un xut des de mitja pista de Jordi Cañellas que entra per l'escaire de la porteria local.


Amb l'1 a 1, Quim Casalí surt a la pista i fa una jugada de mestre, a càmara lenta, però demostrant una tècnica individual exquisita, que clava el 2 a 1 a l'escaire de la porteria calafellenca. El porter visitant, David Totosaus, no pot fer res davant el xut col·locat, a l'escaire, del jugador local.


El Manlleu marca el 3 a 1, amb un xic de fortuna, quan Jordi Cañellas desvia lleugerament un xut des de la frontal de l'àrea d'un jugador local, fent inútil l'estirada del porter calafellenc, David Totosaus. I, pocs minuts més tard, el conjunt local marca el quart en una nova jugada individual de Casalí. Amb el 4 a 1 s'anava al descans.


El Manlleu havia dominat en el primer temps, però, en el segon, el Calafell va tenir més oportunitats de marcar. Tot i que el Calafell va disposar d'una falta directa per a poder escurçar distàncies que Javi Luna no va transformar, el marcador va continuar força estona amb el 4-1 del descans.


El porter local va tenir actuacions de mèrit, amb aturades de qualitat en remats a boca de gol dels jugadors calafellencs. El conjunt visitant va disposar de clares ocasions per a marcar diversos gols, però no ho va aconseguir.


L'ocasió més clara la va tenir Javi Luna que, de fort xut, va tocar el pal i, per alguns, la bola va entrar a la porteria. L'àrbitre no ho va veure i no va donar el gol. Per altres, la bola no va entrar, però van reclamar penal, ja que el porter local va tocar la bola amb el guant i sense l'estic. L'àrbitre va dir que el porter no havia tocat la bola, però els jugadors del Manlleu van reconèixer, després del partit, que sí l'havia tocat de manera clara.


Pocs minuts després, el Manlleu marcava el cinquè gol, definitiu pel marcador, que ja deixava sentenciat el match. En els minuts restants, més ocasions del Calafell, però amb dos gols més del Manlleu que deixaven un marcador massa contundent pels mèrits dels dos equips. El Calafell va merèixer més.


Al final del partit, excel·lent sopar al Piccolo Biondo, amb pizzes de tota mena (recomanable la de calçots) i històries de veterans que van fer que la nit fos força distreta i amena. Cal destacar les anècdotes del pont, de la polleria, dels torneigs de veterans que juguem arreu i altres comentaris que van fer riure a tots els comensals.


De retorn a casa, el cotxe de Ramon Ferré va reviure moments passats, en un viatge a Girona, fa tres temporades, on es va quedar sense benzina. No hi ha una sola benzinera, des de Manlleu fins a Vilafranca, per la C-15. Patint i posant punt mort a les baixades, el cotxe va arribar a 10 kilòmetres del seu objectiu. Però, just quan es va calar per manca de combustible, va poder entrar a una benzinera, a peu de carretera. Però, estava tancada!


Els companys van haver d'anar a buscar gasoil amb una garrafa, a una benzinera propera de Vilafranca, per a poder continuar el viatge fins a Calafell. Justet, però amb fortuna, vam poder repostar a la benzinera prepagament de la Cooperativa Agrícola de Calafell. Un nou viatge d'insomni que va fer que arribéssim a les quatre de la matinada, a Calafell, després d'una nova nit freda sense benzina que cremar per aquestes carreteres de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada