EL NOSTRE PATROCINADOR PRINCIPAL:

dissabte, 21 de setembre de 2013

Amb el Calafell HC, els sufridors, dos equips a Primera Divisió

Plantilla del primer equip del C.P. Calafell de la temporada 1983/84, formada per l'entrenador Ramon Ferré, Josep Olivella, Josep Pallarès, Jaume Ortoll, Mnuel Casado, l'auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Anacleto Ávila, Juan Manuel Espinosa, Joan Carles Suau, Jaume Gener, Marcel·lí Tutusaus i Josep Montejo (a baix).

La temporada 1983/84 va ser històrica pel Club Patí Calafell. Esportivament i de manera excepcional, el club va tenir dos equips a la Primera Divisió Nacional. La decisió va ser acceptada en assemblea extraordinària i per la mateixa quota de soci, 5.000 pessetes del moment, es podria veure hoquei de Primera Divisió cada setmana al pavelló calafellenc. Va ser un esforç important, però els jugadors que havien assolit l'èxit a la pista eren mereixedors de poder gaudir i jugar en una categoria important. Es va acordar nomenar aquest segon equip com a Calafell Hoquei Club i que el president delegat responsable fos en Màrius Jofré i López.

Plantilla del Calafell H.C. a la Primera Divisió Nacional, coneguts com "els sufridors"

La plantilla del Calafell H.C. estava formada per Alfonso Mansilla Cañete, Miquel Serrano, Jesús Saura, Jordi Sicart, Joan Mañé, l'entrenador Ramon Farré Plana (a dalt), Daniel Tutusaus, Josep Maria Jané "Monis", Jaume Ràfols i Josep Noya (a sota). A més, hi jugaven Albert Almirall, Rafel Weiler i Ramon Collado. L'equip va ser conegut entre l'afició com "els sufridors", parodiant la figura del programa 1-2-3 de la televisió, pels seus patiments en tirar endavant els partits en una categoria nova per a ells.



També, durant aquella temporada, l'1 de gener de 1984, es va inaugurar una oficina del club a la Plaça Catalunya, llogant un local propietat de Ramon Mañé i Carme Sal. La seva adreça, però, era Carrer de l'Església, 27.  L'oficina va ser beneïda per Mossèn Agustí Berenguer i Morató, mossèn de la parròquia de la Santa Creu.

El local servia per a exhibir tots els trofeigs que havia aconseguit el club al llarg de la seva història. Es van dirigir unes cartes a socis i aficionats per a que entreguessin els trofeigs que tenien guardats a casa seva i els portessin al club per a poder-los mostrar i que tothom en pogués gaudir. No tothom ho va fer i alguns trofeigs encara romanen en llars privades del municipi, però van ser forces els que es van poder recopil·lar i exhibir.

Com a donatius, cal destacar, entre d'altres, el que va fer en Juan Fernández, de la fusteria Cugat, per un import de trenta mil pessetes i que corresponia a la fusta per a alguns rètols del pavelló, les banquetes i els penjadors dels vestidors. També, es van comprar taules i cadires per a l'oficina per un import de quaranta-tres mil pessetes.


La subvenció de l'Ajuntament de Calafell per a aquesta temporada fou de quatre-centes noranta-cinc mil pessetes. El club tenia, a 30 de juny de 1984, una massa social de quatre-cents tretze socis. Com a anècdota, es van col·locar uns altaveus en el centre del pavelló i es va pretendre que l'ajuntament es fes càrrec. No va ser possible i, per tant, formaren part del patrimoni del club.


Es continuava apostant per a buscar ajut econòmic en la venda de participacions de Loteria de Nadal. També, es repartia un lot entre jugadors i entrenadors del club per a felicitar les festes. El club col·laborava en festes locals, entregant un trofeig en motiu de la cursa popular organitzada en motiu de la Festa Major de la Santa Creu. Durant la temporada, es va sortejar un aparell de vídeo i es van recollir tres-centes quaranta-set mil nou-centes pessetes.

Els arbitratges d'aquella temporada, comptant tots els equips de base i els dos equips sèniors, van pujar a quatre-centes sis mil dues-centes setanta-tres pessetes. Els desplaçaments van costar sis-centes setanta-una mil cent noranta-nou pessetes. La Federació Espanyola va subvencionar el desplaçament a Mallorca del Calafell H.C. amb vint-i-cinc mil pessetes i el del C.P. Calafell, a Alacant, amb vint-i-cinc mil pessetes més.


El C.P. Calafell va jugar en el grup II de la Primera Divisió Nacional en aquella temporada i va estar a un pas d’aconseguir l’ascens, novament.


Un punt va impedir l’ascens del primer equip en aquella temporada, en la recta final del campionat es va deixar escapar el primer lloc del grup en favor de l’Igualada H.C. que ho va aprofitar. Tot i això, el C.P. Calafell va ser l’equip màxim golejador del seu grup, amb cent catorze gols, culminant una excel·lent temporada a nivell esportiu. La joventut de l’equip i la incorporació progressiva dels jugadors juvenils en el primer equip feien entreveure un futur ben pròsper per a l’equip calafellenc.

Alineació en un partit al pavelló calafellenc, formada per l’entrenador Ramon Ferré, Josep Olivella, Josep Pallarès, Jaume Ortoll, Manuel Casado, l’auxiliar Vicente Weiler (a dalt), Josep Montejo, Joan Carles Suau, Jaume Gener i Marcel·lí Tutusaus



Després de tres jornades, el C.P. Calafell encapçalava la classificació. Les victòries davant el Santa Isabel (7-1), el C.P. Cambrils (0-3) i el Castelldefels (8-2) deixaven líders de la classificació els calafellencs, invictes, empatats amb el C.P. Vilafranca.


En la quarta jornada va arribar la primera derrota, davant el Sant Vicenç de Raspeig (Alacant), per 8-7. Una nova victòria contra l’Igualada H.C. per 4-2 deixava els calafellencs a les portes d’un derbi, contra el Vilafranca, per a decidir el lideratge del grup.


El C.P. Calafell va ser capaç de derrotar els vilafranquins a domicili, per 4-7. Un partit dur, amb set targetes, es va decidir pel contracop dels visitants. Amb quatre gols de Marcel·lí Tutusaus i tres de Josep Olivella, el Calafell sortia victoriós en el derbi penedesenc.



En la següent jornada, el Calafell visitava la pista del C.E. Vendrell, en un nou derbi comarcal de la màxima rivalitat. El partit acabaria amb un empat a tres que ho diu tot.

Al descans, dos gols de Jaume Ortoll donaven avantatge al C.P. Calafell per 1-2. Però, en el segon temps, el C.E. Vendrell va remuntar el partit, posant-se per davant 3-2. Un gol de Josep Pallarès donava un punt a cada equip en un partit molt emocionant. En el C.E. Vendrell hi jugaven els calafellencs Josep Maria Palau i el porter Joan Rovirosa, vells conegut de l’afició.


L’empat va ser poc premi pels dos equips, tot i que el C.P. Calafell estava satisfet amb els quatre punts assolits en dos desplaçaments difícils, com eren Vilafranca i Vendrell.



El C.E. Vendrell i el C.P. Calafell compartien el lideratge del grup després de deu jornades disputades, amb els mateixos gols marcats (56).




L'empat del C.E. Vendrell a la pista de l'Sfèric de Terrassa (1-1) i la victòria del C.P. Calafell a la pista del C.T. Barcino (5-3) deixaven els verd-i-blancs líders en solitari. La ratxa contiuava en l’inici de la segona volta del campionat, el desplaçament a la pista del Santa Isabel acabava amb una ajustada victòria visitant per 8 a 9.




Un sorprenent empat al pavelló calafellenc davant el C.P. Cambrils (4-4), penúltim a la classificació, i una victòria a domicili, a la pista del Castelldefels, deixaven les coses de la mateixa manera, després de dues jornades més. L’Igualada H.C. es convertia en el rival més perillós i que ocupava el segon lloc a pocs punts dels calafellencs.



El Calafell va demostrar la seva superioritat davant el Sant Vicenç de Raspeig (Alacant), guanyant còmodament per 6 a 3. No obstant, l’inici del partit va ser força igualat i es va decidir per la millor preparació física de l’equip local.


En la visita a la pista de l'Igualada H.C. es va decidir, sense que els dos equips ho sabessin, qui pujaria a la màxima categoria. La victòria per 5 a 1 de l'Igualada donava, a més, l'avantatge del goal-average, en cas d'empat a punts a final del campionat. El gol de Jaume Ortoll va ser insuficient per als calafellencs.



La Junta Directiva del Club Patí Calafell va tramitar, a través de l'ajuntament, que l'entitat Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona es fes càrrec del marcador electrònic que pretenia instal·lar en el pavelló. Després d'una intensa negociació, l'entitat bancària va acceptar el patrocini. El compromís del club va ser oferir a l'entitat bancària que posés la seva publicitat al marcador, així com també va reservar unes valles de la pista en un lloc preferent i durant el període de cinc anys. El nou marcador es va poder inaugurar en el partit davant el C.P. Vilafranca, el diumenge 19 de febrer de 1984.



La victòria davant el C.P. Vilafranca suposava una bona empenta pels jugadors calafellencs de cara a afrontar el tram final de la temporada. Els dos gols d’Ortoll i Tutusaus, afegits al gol de Casado, posaven el 5 a 3 definitiu en el nou marcador electrònic.



El pavelló calafellenc va registrar una entrada molt bona en el pavelló calafellenc, omplint-se per a veure el derbi penedesenc. Aquesta victòria permetia que el C.P. Calafell mantingués el lideratge del grup, una setmana més, empatat amb el Lista Azul, de Lleida.



Tot i el bon moment de l'equip i el lideratge del grup, amb l’ascens a tocar, les crítiques de part de l’afició van enrarir l’ambient de l’entorn del club. La gestió dels jugadors del planter, la joventut de l’equip i la inexperiència van portar al C.P. Calafell a patir en un tram final de campionat que es va fer massa llarg. A títol personal, puc afegir que, en cap moment, vaig tenir dubtes de la qualitat de Jaume Ortoll. Però no volia carregar-li tota la responsabilitat de l’equip, per la seva joventut.



En aquest vídeo podeu veure el derbi comarcal entre el C.P. Calafell i el C.D. Vendrell de la temporada 1983/84, disputat al pavelló calafellenc. Es va jugar el 26 de febrer de 1984 i va acabar amb empat a quatre gols. En el C.E. Vendrell hi jugaven tres exjugadors calafellencs: Antonio Nicolau, Josep Maria Palau i Joan Rovirosa (que no va voler jugar el partit). El partit va començar amb una arrencada espectacular dels vendrellencs que es van posar 0-3. Però, Casado va ser un revulsiu per a l'equip local, aconseguint tres gols que empataven el partit. Els darrers minuts van ser de molta emoció, joc dur, expulsions i un gol in extemis de Jaume Ortoll que suposava el definitiu empat a quatre.


Aquest resultat ho deixava tot molt obert de cara a les quatre darreres jornades de campionat, però mantenia líder el C.P. Calafell a un sol punt de l'Igualada H.C.



Aquest desplaçament a la pista de La Salle Bonanova, de Barcelona, el dia 4 de març de 1984. El resultat va ser d'empat a dos gols. El Calafell es va trobar amb una pista estreta i complicada. Tutusaus avançava el Calafell, 0-1. El conjunt local empatava a un i s'arribava al descans. En la segona, Ortoll feia l'1-2, en el minut 19. Però, un minut més tard, empatava La Salle. El Calafell va no va tenir sort, fins a cinc pilotes van anar al pal. Cal destacar l'actuació del porter calafellenc, Joan Carles Suau.



Aquest vídeo correspon al partit entre el C.P. Calafell i l'Sfèric de Terrassa de la segona volta del campionat de la temporada 1983/84. El partit es va disputar l'11 de març de 1984 i va acabar amb el resultat de 3-5 a favor dels calafellencs que els permetia seguir somniant amb l'ascens.


El partit entre el Lista Azul (de Lleida) i el C.P. Calafell es va jugar el 18 de març de 1984 i va acabar en empat a quatre. El partit va ser molt igualat, fet que ho demostra el marcador final. El partit es va disputar en el nou pavelló, ple de públic. El Llista havia abandonat ja la pista del velòdrom, on va jugar durant forces temporades.


En la darrera jornada, amb un punt d’avantatge i el goal-average a favor, els igualadins tenien l’ascens a tocar i no ho van desaprofitar. El C.P. Calafell guanyava el C.T. Barcino per 7 a 5, fent la feina. Però la victoria de l’Igualada H.C. a la pista del C.P. Cambrils, per 1 a 3, donava l’ascens als de l’Anoia.




Els calafellencs, després d’una molt bona temporada, s’havien de conformar amb el segon lloc i jugar, novament a la primera Divisió, un any més.


Manuel Casado va ser el màxim golejador de l'equip, amb quaranta gols. Jaume Ortoll, amb 33, el va seguir d'aprop. I Josep Olivella, amb vint-i-quatre, també va aportar molt poder ofensiu a l'equip. Ell mateix, assolia el trofeig a la regularitat que puntuaven els equips rivals del C.P. Calafell.


Equip del Calafell H.C., conegut com “els sufridors”, amb Joan Mañé, Josep Noya, Daniel Tutusaus, Albert Almirall (a dalt), Ramon Collado, Josep Maria Jané I Miquel Serrano (a sota)

Mentrestant, en el grup III de la Primera Divisió Nacional hi jugava el Calafell H.C., “els sufridors”. Com el seu nom indica, l’equip va patir durant tota la temporada, sense guanyar un sol partit.



No obstant, la seva participació va servir per a rodar jugadors de la base i per a fer gaudir els aficionats locals d’un hoquei de major nivell, setmana rere setmana. Tot i no guanyar un sol partit, va aconseguir tres empats (A.D. Ripoll, Arenys de Munt i Espanya H.C.).



Equip del Calafell H.C., format per Joan Mañé, Daniel Tutusaus, Jordi Sicart, l’entrenador Ramon Farré (a dalt), Jaume Ràfols, Josep Maria Jané, Josep Noya I Rafel Weiler (a sota)

El club va ajudar a Miquel Serrano, amb deu mil pessetes, per a la reparació del seu vehicle que va patir una avaria en un dels desplaçaments d'aquella temporada.


El màxim golejador va ser en Josep Noya, amb vint-i-dos. Seguit molt d’aprop per Jaume Ràfols, amb vint-i-un. El porter, Josep Maria Jané “Monis”, va guanyar el trofeig a la regularitat.


El 3 de febrer de 1984, totes les entitats esportives del municipi van fer un homenatge a Joan Ortoll i Tetas, com a agraïment pel seu recolzament durant el període en què va ser alcalde de Calafell.


El Club Patí Calafell també hi va ser present. El president Jaume Gener i Segura encapçalava la representació del club en l'homenatge.

L'esposa del Delegat Territorial d'Esports, el senyor Massó, rep un ram de flors durant el transcurs del sopar

En aquella temporada no es va disputar la Copa del Rei d'hoquei. Tampoc es va celebrar el tradicional Trofeig Kursaal a l'inici de la temporada. Però, el primer equip va jugar la Copa Catalana i el Calafell H.C. el Trofeig Santiago Pagès. La primera estava formada per set grups distribuits de la següent manera:

Grup 1.- C.P. Tordera, U.E. Arenys de Munt, G.E.i E.G. i C.P. Lloret.
Grup 2.- C.T. Barcino, C.P. Vilanova, C.P. Vilafranca i Sfèric de Terrassa.
Grup 3.- C.H. Molins de Rei, C.P. Igualada, U.E. Horta i S.H.U.M. Maçanet.
Grup 4.- A.D. Ripoll, C.D. Roda de Ter, C.P. Vic i C.P. Tordera.
Grup 5.- A.E. Premià, C.H. Cerdanyola i Palau de Plegamans.
Grup 6.- C.P. Calafell, C. Lista Azul i C.D. Vendrell.
Grup 7.- C.P. Mollet, C.H. Castelldefels i C.P. Ripollet.

El C.P. Calafell va quedar enquadrat en el grup sisè i va quedar en segon lloc, després de que hi haguessin els següents resultats:


Els golejadors van ser Jaume Ortoll (11), Josep Olivella (8), Manuel Casado (7) i Juan Manuel Espinosa.

El Calafell H.C. va disputar el Trofeig Santiago Pagès, enquadrat en el grup VIII, assolint els següents resultats:


Els golejadors del Calafell H.C. van ser Josep Noya (22), Jaume Ràfols (20), Daniel Tutusaus (10), Ramon Collado (7), Joan Mañé (6), Jordi Sicart (6), Rafel Weiler (3), Albert Almirall (3), Jordi Hill (2), Jesús Saura i Ramon Jornet.

Aquests resultats el van permetre avançar en la competició, acabant líder del seu grup. Però no sabem quins enfrontaments va tenir després d’aquesta fase.


Com cada any, el club va organitzar una Revetlla de Sant Joan que va permetre recollir alguns diners per a ajudar en els ingressos de l'entitat. El club necessitava fer activitats per a poder millorar la seva economia.

Representació calafellenca en el sopar de la Challenge Comarcal

El sopar de la Challenge Comarcal, organitzada per Ràdio Vilanova, amb el seu responsable, Joan Enric Vidal i Morgades, al capdavant, es va celebrar al Restaurant Licorella, de Cubelles. El Club Patí Calafell també hi va ser present, assolint alguns dels premis que es van lliurar. Manel Casado i Marcel·lí Tutusaus van ser els guardonats.

Parlaments en el sopar de la Challenge Comarcal


En Joan Enric Vidal va rebre de la Federació Catalana de Patinatge, en el decurs del sopar organitzat per la Federació Territorial de Tarragona, la medalla d'argent al mèrit esportiu per tota la seva tasca de difusió i promoció de l'hoquei i patinatge, en general.


En el sopar de final de temporada, celebrat al Restaurant Calafell Residencial, es van repartir, entre els jugadors dels dos equips sèniors, tres-centes mil pessetes, a parts iguals. També, unes calculadores i quatre aparells de televisió per als jugadors que no tenien cap premi en metàl·lic. Es va sortejar un televisor, durant el sopar, recollint trenta-dues mil pessetes.

Josep Olivella rebent el trofeig a la regularitat del C.P. Calafell

Josep Maria Jané rebent el trofeig a la regularitat del Calafell H.C.

Els jugadors de la primera plantilla van fer entrega d'un rellotge en agraïment pel seu treball

La Junta Directiva també van agraïr a Ramon Ferré la seva tasca en el club

Josep Garriga rebia la insígnia d'or del club pels seus quaranta anys de corresponsal

El primer equip i la Junta Directiva, amb l'entrenador, a la sortida del sopar



El sopar va servir per a acomiadar i agraïr l'entrenador Ramon Ferré, qui es prenia un any sabàtic, la seva tasca dins el club, després de vint-i-un anys desenvolupant diferents càrrecs, els deu darrers com a entrenador del primer equip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada