divendres, 28 de desembre del 2018

El camí de retorn a la Primera Divisió


La temporada 1989/90 començava amb l'equip a la Primera Catalana, després d'un descens traumàtic pel club, per una decisió federativa que deixava el Santutxu de Bilbao en la Primera Divisió Nacional.

Josep Maria Barberà agafa el relleu a la banqueta del primer equip, format per Jaume Gener i José Antonio Talavera, com a porters, Jaume Ortoll, Marcel·lí Totosaus, Juan Manuel Espinosa, Josep Montejo, Anacleto Ávila, Josep Pallarès i els jugadors júniors que anaven entrant en el primer equip, com Joaquín Cachinero, Xavi Solé i Jaume Solé.

Article del diari El3deVuit, publicat el 23 de juny de 1989

Article del diari El3deVuit, publicat el 23 de juny de 1989

Degut al dalt a baix que va suposar el descens en el Club, Arturo Solé agafava el relleu en la Presidència, en l'assemblea celebrada el 10 de juny de 1989.

Article del diari El3deVuit, publicat el 13 d'octubre de 1989

Tot i els recursos per a evitar el descens i l'apel·lació de l'Arenys de Munt, per a evitar que el Santutxu s'endugués els tres punts necessaris, el Calafell va jugar a la Primera Catalana la temporada 1989/90. No obstant, durant dues jornades de competició, encara no es tenia clar quins serien els equips que jugarien a Primera Divisió, suspenent els dos primers partits que havia de disputar el Santutxu (Bilbao).


A l'octubre de 1989 es celebren les IV 12 hores d'hoquei de Calafell, on hi participen el SHUM Maçanet, el C.E. Vendrell, el C.H. Hospitalet, el C.P. Monjos i els dos equips de Calafell. Els àrbitres del torneig van ser Josep Maria Rasquera, Alberto López, Honorino Boada i Miquel Cabal.

El campió d'aquesta edició va ser el C.P. Calafell "A", format per José Antonio Talavera, Juan Luís Cachinero, Josep Pallarès, Jaume Ortoll, Juan Manuel Espinosa, Josep Montejo, Anacleto Ávila, Jaume Solé, Ramon Collado i Jaume Gener. També va ser l'equip màxim golejador i el menys golejat. Els seus golejadors van ser Juan Manuel Espinosa (11), Jaume Ortoll (8), Anacleto Ávila (5), Josep Montejo (2) i Ramon Collado (2).

El segon classificat va ser el SHUM Maçanet, per davant del C.E. Vendrell. El quart va ser el C.P. Mojos i l'Hospitalet va ser cinquè. Els golejadors del SHUM Maçanet van ser Martinell (13), Floro (4), Treserras (3), Miró (3) i Planas (1). Els golejadors del Vendrell van ser Josep Prats (5), Eduard Masnou (3), Joaquim Vila (3), Enric Carbonell (2), Antoni Capdevila (1), Jordi Poblet (1), Joan Cañellas (1) i Jaume Martín (1). Els golejadors del Monjos van ser Pere Sendra (5), Josep Maria Soler (2), Pere Joan Mata (2), Lluís Escribano (1), Francesc Crespo (1). Els golejadors de l'Hospitalet van ser Antonio Muñoz (3), Òscar Voltas (2), Manel Valero (1), Xavi Wynesken (1) i Jaume Calvo (1).

El darrer lloc el va ocupar el C.P. Calafell "B", format per Enric Fontanillas, Xavi Solé, Joaquín Cachinero, Jacob Balaguer, Xavi Montserrat, Juan Luís Mudarra, Jaume Juncosa, Rafel Weiler, Joan Rovira i Joan Papiol. Els seus golejadors van ser Joan Rovira (5), Joaquín Cachinero (2), Xavi Montserrat (2), Rafel Weiler (1) i Xavi Solé (1). Aquest equip va jugar, en aquella temporada, en el grup de Tarragona de la Segona Catalana. Es conserven alguns vídeos dels partits més destacats d'aquell equip, durant la competició de lliga.



El primer equip del Club Patí Calafell va acabar la primera fase, dins del grup Sud, en primer lloc de la classificació, amb divuit victòries, un empat i cinc derrotes. Va ser l'equip menys golejat, amb setanta-vuit gols, i el segon màxim golejador de la primera fase, amb cent divuit gols.

Article de la revista RodeStick, publicada l'octubre de 1989, en la pàgina 22

La lliga havia arrencat tard pel Club Patí Calafell, pendent de la resolució que el podria haver deixat a la Primera Divisió Nacional. Quan ja s'havien disputat cinc jornades, el Calafell tenia només dos partits disputats i guanyats.

Article de la revista Stick, publicada el febrer de 1990, en la pàgina 33, cedit per Joan Miracle

En la desena jornada, el Calafell seguia en cinquena posició, amb només set partits disputats, els dos ajornats i el de descans, en la jornada inicial del campionat. Havia suat cinc victòries (Sant Cugat, Monjos, Molins de Rei, Igualada i Lista Azul) i dues derrotes (Cambrils i Bell-Lloc).

Article de la revista RodeStick, publicada el desembre de 1989, en la pàgina 22

En la jornada dotze, el Calafell havia pujat una posició en la classificació, tot i que seguia amb tres partits menys disputats. Les victòries davant l'Hospitalet i el Vilanova Gran Penya l'havien fet sumar quatre punts més.

Article de la revista Stick, publicada el març de 1990, en la pàgina 28, cedit per Joan Miracle

Un cop acabada la primera volta, ja en la segona jornada de la segona, el Calafell ja ocupa el segon lloc de la classificació, a només dos punts del líder, el Cambrils, però amb tres partits menys disputats. Casal L'Espluga i Sant Just serien les dues següents víctimes d'un equip llençat a assolir l'ascens.

Article de la revista Stick, publicada el març de 1990, en la pàgina 29, cedit per Joan Miracle

Josep Maria Barberà havia portat l'equip a una remuntada espectacular, dins el grup sud de la Primera Catalana, tot i tenir tres partits menys disputats. L'equip no estava brillant en el joc, però era efectiu i aconseguia resultats.

Article de la revista RodeStick, publicada el febrer de 1990, en la pàgina 22

El Calafell es posava líder del grup Sud, en els dos partit següents. Els desplaçaments a les pistes de Vilaseca i Sant Cugat suposarien quatre punts més que el deixaven primer, amb vint-i-quatre punts, tot i tenir tres partits menys disputats.

Article de la revista Stick, publicada l'abril de 1990, en la pàgina 30

Tot i la derrota inesperada, a casa, davant el Molins de Rei, per 5 a 6, el Calafell seguia mantenint la primera posició del grup sud, amb dos partits menys respecte el seu rival directe, el Cambrils.

Article de la revista El Retruc, publicada l'abril de 1990

L'empat a quatre davant el Cambrils deixava els dos equips en els mateixos llocs de la classificació. Tot i tenir un partit menys, el Calafell sumava dos punts més que el Cambrils. Cal destacar el sistema defensiu del conjunt verd-i-blanc, sent l'equip menys golejat de la categoria, ja a aquestes alçades de campionat.

Article de la revista RodeStick, publicada el març de 1990, en la pàgina 22

A manca de quatre jornades pel final, Calafell i Cambrils ja havien assolit una plaça per a disputar la lligueta d'ascens. Amb Pere Ventura, a la banqueta, el Cambrils s'erigia com l'únic equip capaç de disputar la primera plaça del grup al Calafell, sent l'equip màxim golejador del campionat.

Article de la revista Stick, publicada el maig de 1990, en la pàgina 36


Article publicat al Diari de Vilanova, el 27 d'abril de 1990, a la pàgina 69

Malgrat els bons resultats i tenint la promoció d'ascens a tocar, el president Arturo Solé decideix substituir l'entrenador, al·legant mal joc per part del primer equip. L'encarregat de dirigir l'equip fins a finals de temporada seria el veterà entrenador Ciscu Prats.

Article publicat a la revista La Fura, l'abril de 1990

L'editorial de la revista La Fura carregava tintes contra la inexplicable substitució de Josep Maria Barberà al capdavant del primer equip, per Ciscu Prats. També, es feia ressò del fitxatge de Ramon Ferré pel Club d'Esports Vendrell, a la banqueta.

Article publicat a la revista La Fura, l'abril de 1990

Article del diari El3deVuit, publicat l'abril 1990

Els jugadors del primer equip es van plantar durant una setmana i no van entrenar, en senyal de protesta per la substitució del tècnic del primer equip, Josep Maria Barberà. El partit davant l'Hospitalet C.H. el van jugar amb els Júniors els integrants de l'equip de Segona Catalana del club, per la negativa a jugar dels jugadors del primer equip. Ramon Armajach va fer les funcions d'entrenador, en aquell partit. El partit es va perdre per 2 a 4. Pel Calafell, van jugar Joan Papiol, Xavi Solé, Joaquín Cachinero, Jaume Soler, Josep Montejo, Jaume Juncosa, Juan Luís Mudarra, Joan Rovira i Enric Fontanillas.

Article de la revista El Retruc, publicada el maig de 1990

Article del Diari del Baix Penedès, publicat l'11 de maig de 1990

Amb la victòria a domicili, a la pista del Casal l'Espluga, per 4 a 8, el Calafell assolia la primera posició del grup sud, un punt per davant del C.P. Cambrils.


La lligueta d'ascens tenia en compte els partits disputats dins del mateix grup, tant el grup sud com el nord, i no s'havien de repetir els enfrontaments. Per tant, els equips ja arrencaven la lligueta amb els punts i els gols marcats en els partits que els havia enfrontat als altres dos equips del seu mateix grup. En aquest cas, el Cambrils partia primer, amb quatre gols menys encaixats que el Calafell, que era segon. Els quatre primers equips tenien cinc punts i la igualtat era màxima. Pel grup sud, s'havia classificat, també, l'Igualada H.C., amb una sola victòria. Pel grup nord, disputarien la lligueta d'ascens el C.H. Ripollet, el C.H. Manlleu i l'Arenys de Munt C.H..

Plantilla del primer equip, en la lligueta d'ascens

En aquesta fotografia, es veuen els integrants del primer equip, amb el delegat Antonio Mestre, Joan Rovira, Jaume Ortoll, Josep Pallarès, Anacleto Ávila, Xavi Solé, Joan Papiol, l'entrenador Ciscu Prats, a dalt; Marcel·lí Totosaus, Jaume Solé, Jaume Gener, José Antonio Talavera, José Manuel Espinosa i l'utiller Vicente Weiler, a sota.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 18 de maig de 1990

En la primera jornada de la fase d'ascens, el Calafell guanya a la pista del C.P. Manlleu, per 2 a 4, amb dos gols decisius de Jaume Ortoll. L'Arenys de Munt sorprèn al Cambrils, per 8 a 2, amb un resultat contundent. El Ripollet guanya a l'Igualada, per 5 a 2. En aquesta jornada, el Calafell es col·loca líder de la fase d'ascens, empatat amb el Ripollet.

Article de la revista RodeStick, publicada el maig de 1990, en la pàgina 22

La victòria davant el Ripollet, per 4 a 3, permet seguir al capdavant de la fase d'ascens, una setmana més. La victòria de l'Arenys de Munt, per 1 a 5, a la pista de l'Igualada, i la del Cambrils amb el Manlleu, per 6 a 1, permeten escapar-se en solitari al Calafell, en la classificació.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 25 de maig de 1990

El Calafell guanya el Ripollet, per la mínima, 4 a 3, amb dos gols d'Anacleto Ávila i dos gols de Jaume Ortoll. Els dos equips van demostrar el per què eren els líders de la fase d'ascens, en un partit molt igualat.

Article de la revista El Retruc, publicada el juny de 1990

Article del Diari del Baix Penedès, publicat l'1 de juny de 1990

La victòria davant l'Arenys de Munt, per 3 a 6, deixava a un sol punt de l'ascens, al Calafell. Tot i l'actuació arbitral gens favorable pels visitants, el Calafell va saber guanyar en una pista complicada, amb molt d'ofici. Remuntant un 2 a 0 en contra, el conjunt verd-i-blanc va repartir els seus gols entre Totosaus, Espinosa i Ortoll, amb dos cadascú.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 8 de juny de 1990

La golejada al Manlleu, per 9 a 0, va retornar el Calafell a la Primera Divisió, d'on no hauria d'haver baixat mai, després de la decisió federativa que afavoria el Santutxu (Bilbao). Era de justícia que el conjunt verd-i-blanc recuperés la categoria perduda, un any abans, i així va ser! El Calafell va aconseguir que, gairebé, tots els seus jugadors marquessin al menys un gol, en el seu partit de celebració de l'ascens.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 15 de juny de 1990

El Calafell, amb l'ascens al sarró, va perdre el seu únic partit, a la pista del Ripollet, per 8 a 3, amb una actuació poc lluïda i sense la tensió pròpia de la competició, un cop assolit l'objectiu. Dos gols de Jaume Ortoll i un d'Espinosa evitaven una golejada major.

Article del Diari del Baix Penedès, publicat el 22 de juny de 1990

No obstant, la victòria, a casa, davant l'Arenys de Munt, per 7 a 5, permet assolir el primer lloc de la lligueta d'ascens, al Calafell. D'aquesta manera, l'equip del Baix Penedès es proclama campió de la Primera Catalana, també, per davant del C.P. Cambrils. Tot i que l'Arenys va empatar a quatre, després de remuntar el 4 a 0 inicial, el Calafell volia acabar primer, davant de la seva afició. Cinc gols d'Epi van tancar un partit que donava dos punts claus per a assolir el primer lloc de la classificació i el campionat.

Article de la revista RodeStick, publicada el juny de 1990, en la pàgina 22

Cambrils i Ripollet es van disputar la segona posició que, també, donava l'ascens directe a Primera Divisió Nacional. Els tarragonins van guanyar el pols i van assolir el premi.

Article de la revista Stick, publicada el juliol de 1990, en la pàgina 34

El C.P. Calafell va guanyar tots els seus partits de la lligueta d'ascens, excepte el disputat a la pista del C.H. Ripollet, on va perdre per 8 a 3. Va tancar la classificació amb set victòries, un empat i dues derrotes. Es va proclamar campió de la categoria, en sumar quinze punts, quedant per davant del C.P. Cambrils, amb tretze. Els dos equips assolirien l'ascens directe a Primera Divisió.


El màxim golejador de la fase d'ascens va ser Jaume Ortoll, amb dotze gols. El segon màxim golejador va ser Juan Manuel Espinosa, amb nou gols. No obstant, el màxim golejador de la temporada va ser Anacleto Ávila. Jaume Gener i Jaume Ortoll es van repartir la regularitat.


El Club Patí Calafell va celebrar l'ascens a la Primera Divisió, amb tots els jugadors de les diferents plantilles dels equips de l'hoquei base.

Programa de la presentació del primer equip i de la Trobada d'hoquei base, cedit per Isidoro García

La VI Trobada d'Hoquei Base es va disputar el 16 de setembre de 1989, com a preludi de la presentació del primer equip del club, davant l'S.H. Manresa. Es van jugar partits en les categories de Benjamí, Infantil i Juvenil. Els equips convidats van ser l'Hospitalet H.C., el C.P. Cubelles, el C.P. Sant Pere de Ribes i el C.E. Samà de Vilanova.

Entrega de trofeig, en la trobada d'hoquei base, a Roger Boira (L'Hospitalet C.H.), cedida per Isidoro García

En la categoria Infantil, l'Hospitalet H.C. va vèncer als dos equips de Calafell i es va endur el trofeig de campió, recollint-lo Roger Boira, un jugador que estiuejava a Calafell, juntament amb la seva família.

Fitxa federativa de delegat d'Isidoro García de la temporada 1989/90, cedida per ell mateix

D'aquella temporada, no es té informació suficient, a les oficines del club. Per aquest motiu, no podem exposar els resultats ni les classificacions dels diferents equips de la base del club.

Article de la revista El Retruc, publicat a l'agost de 1990

No obstant, gràcies a un retall de la revista local El Retruc, podem saber els golejadors i els jugadors més regulars, en les diferents categories, en aquella temporada. Jaume Juncosa va ser el màxim golejador de l'equip de Segona Catalana, entrenat per Ramon Armajach. Joan Papiol i Jaume Solé van ser els jugadors més regulars de l'equip. Frederic Sevé va ser el màxim golejador de l'Infantil A, entrenat per Albert Almirall. Joan Romeu i Xavier Solé van ser els jugadors més regulars. Ramon Ferré va ser el màxim golejador de l'Infantil B, entrenat per Ramon Solé. David Totosaus va ser el jugador més regular de l'equip. Elvis Montejo seria el màxim golejador de l'Aleví, entrenat per Josep Maria Palau. Joan Rodríguez i Víctor Bellvé van ser els jugadors més regulars. Guillem Solé seria el màxim golejador de l'equip Benjamí, entrenat també per Josep Maria Palau. Marc Raventós i Josep Maria Palau serien els jugadors més regulars. Finalment, Sergi Romeu va ser el màxim golejador en la categoria Pre-benjamí, entrenat per Josep Maria Palau. Daniel Palau seria el jugador més regular.


Dels equips de la base, podem citar els seus components. Per part de l'Infantil A, entrenat per Albert Almirall, amb Joan Raventós com a delegat, jugaven Xavier Solé, Marc Riera, Frederic Sevé, Josep Rion, Joan Romeu, Eugeni Collado i David Raventós.

Infantil B, a la pista del C.E. Vendrell, format per l'entrenador Ramon Solé, Ramon Ferré, Javi Luna, Josep Solé, José Antonio Espinosa "Epi", el delegat Isidoro García, a dalt; Jordi Rivillas, Jordi Fontanillas, David Totosaus, Paco Trinidad i Àlex García, a sota

Per l'Infantil B, entrenat per Ramon Solé, amb Isidoro García de delegat, jugaven Ramon Ferré, José Antonio Espinosa, Jordi Fontanillas, David Totosaus, Javi Luna, Àlex García, Paco Trinidad, Jordi Rivillas i Josep Solé.

L'equip Infantil B, al pavelló de Calafell, en la celebració de l'ascens del primer equip, amb Ramon Ferré, Àlex García, Josep Solé, José Antonio Espinosa "Epi", el delegat Isidoro García, a dalt; Paco Trinidad, David Totosaus i Jordi Rivillas, a sota

L'equip Infantil B, en un partit de lliga, en el pavelló de Calafell, format per Jordi Rivillas, Àlex García, Ramon Ferré, Javi Luna, José Antonio Espinosa "Epi", a dalt; Jordi Fontanillas, Paco Trinidad, David Totosaus i Josep Solé, a sota

Selecció de Tarragona Infantil de la temporada 1989/90

En aquella temporada, Javi Luna, Frederic Sevé, José A. Espinosa i Ramon Ferré van formar part de la selecció de Tarragona Infantil, en el torneig de seleccions, celebrat a Sitges. En la selecció hi havia noms il·lustres de l'hoquei, com Miky Castel, Josep Maria Badia i Toni Casals. Els entrenadors eren Josep Maria Barberà i Ramon Ferré.

Programa del III Torfeo Urdaneta, cedit per Isidoro García

L'equip Aleví del C.P. Calafell va participar, el 25 de març de 1990, en el III Trofeig Urdaneta d'Hoquei, a les instal·lacions de l'Urdaneta Hoquei Club, amb els equips del Jolaseta, el Loyola, el Miravalles, el Santutxu, l'Urdaneta A, B i C, el Vendrell, l'Oberena, l'Ikastola Sant Fermín i el C.P. Burgos.

Equip Aleví del C.P. Calafell, de la temporada 1989/90, cedida per Dolors Costa

L'equip entrenat per Josep Maria Palau i amb Francesc Solé com a delegat, estava format per Jordi Romeu, Damià Serrano, Elvis Montejo, Gerard Solé, Joan Romeu, Josep Costa, Josep Maria Palau i Víctor Bellvé.

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez

El Benjamí estava entrenat per Josep Maria Palau i amb Paco Martínez de delegat, hi jugaven Javi Martínez, Sergi Romeu, David Prieto, Josep Maria Solé, Pere Alari, Daniel Palau, Josep Maria Palau, Guillem Solé, Òscar Vidal, Marc Raventós i Oriol Miracle.

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez

Equip Benjamí del C.P. Calafell, en la temporada 1989/90, cedida per Javi Martínez


En l'escola d'hoquei, entrenats per Xavi Solé i Jaume Solé, hi jugaven Marc Solé, Joan Raventós, Joan Carles Gómez, Pere Collado, Joan Sevé, Xavier Riera, David Álvarez, Josep Casado, Jordi Capapey, Albert Capapey, Francisco Sedano, Cristian López i Albert.

Publicada el 21 de juliol de 1989, a la pàgina 41 d'El 3 de VUIT

Maria Almirall i Verònica Baena van participar en el Campionat de Catalunya, els dies 15 i 16 de juliol de 1989, aconseguint la classificació pel Campionat d'Espanya de Segona Categoria B.

Pòdium del Campionat d'Espanya celebrat a Tudela, cedida per Maria Almirall

La secció de Patinatge Artístic seguia recollint èxits, amb el pòdiu i tercer lloc assolit per Maria Almirall, en el Campionat d'Espanya celebrat a Tudela, l'any 1989.

Publicada el 2 de febrer de 1990, a la pàgina 5 del Diari de Tarragona

La participació al Campionat d'Espanya de Tudela i el podi aconseguit, permetien a Maria Almirall i Verònica Baena ascendir de categoria, passant de la Segona B a Segona A.

Patinadores del C.P. Calafell, a la Copa President. Foto cedida per Marian Peeters

Patinadores del C.P. Calafell, a la Copa President. Foto cedida per Marian Peeters

Anna Ricart, Susana Mata i Lourdes Fornós, en el podi de la Copa President. Foto cedida per Marian Peeters

Les patinadores de la secció de Patinatge Artístic del C.P. Calafell van ser presents a la Copa President, celebrada a Reus, l'any 1989. Anna Ricart, Susana Mata i Lourdes Fornós van omplir el podi de patinadores calafellenques, en la seva categoria.

Publicada el 12 de març de 1990, al Diari de Tarragona
 

Calafell va acollir un Festival comarcal, on van participar nombrosos patinadors del club, l'11 de març de 1990.

Publicada el 30 d'abril de 1990, al Diari de Tarragona

L'1 de maig de 1990, Calafell va acollir el Campionat Territorial de Segona A, on participaven Verònica Baena i Maria Almirall.

Campionat Provincial de Segona A, celebrat a Calafell. Foto cedida per Marian Peeters

Campionat Provincial de Segona A, celebrat a Calafell. Foto cedida per Marian Peeters
Publicada l'11 de maig de 1990, al Diari de Tarragona

Maria Almirall va fer podi, quedant en tercera posició, per darrera de les germanes Mercè i Judit Bertrán. Això li va donar accés al Campionat de Catalunya.

Publicada el 15 d'agost de 1990, al Diari de Tarragona

La secció de patinatge artístic de Calafell va participar en el festival de Festa Major de Bellvei.

Maria Almirall va fer podi, a Reus. Foto cedida per Marian Peeters

Maria Almirall, a Reus, amb l'entrenadora i el president. Foto cedida per Marian Peeters

Maria Almirall va tornar a repetir podi, a Reus, en el Campionat de Catalunya. D'aquesta manera, es classificava pel Campionat d'Espanya que s'havia de celebrar a Vigo.

Publicada el 27 d'octubre de 1990, a la pàgina 36 del Diari de Tarragona

Susana Mata i Maria Almirall van participar en el Campionat d'Espanya de Segona A, celebrat a Vigo. Jordi Estradé i Judit i Mercè Bertran eren els altres representants tarragonins.

Maria Almirall, al podi del Campionat d'Espanya, a Vigo. Foto cedida per Marian Peeters

Article de la revista El Retruc, publicat el novembre de 1990

Maria Almirall repetia campionat d'Espanya, a Vigo, el mes de novembre de 1990, amb el què assolia l'ascens a la Primera Categoria de Patinatge Artístic estatal. Maria Almirall va fer podi, quedant en tercera posició.

Article de diari, cedit per Maria Almirall

La patinadora Susana Mata també hi va participar. Era una de les que obtenia més èxits a nivell individual, en la seva categoria. Anys més tard canviaria de club i seguiria recollint èxits.


Fitxa federativa de Susana Mata de l'any 1990, cedida per ella mateixa

Patinadores del C.P. Calafell, en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cedida per Maria Almirall

Patinadores del C.P. Calafell, en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cedida per Susana Mata

Les patinadores del C.P. Calafell, Susana Mata, Mònica Urpí, Núria Vàzquez, Maria Almirall i Verònica Baena van participar en una exhibició, a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

dimecres, 26 de desembre del 2018

Calafell - Cambrils T.89/90


Partit de la primera fase del grup Sud de Primera Catalana, entre el C.P. Calafell i el C.P. Cambrils, disputat el 25 de març de 1990. Els dos equips acabarien assolin l'ascens a Primera Divisió, en aquella temporada.

dilluns, 24 de desembre del 2018

dissabte, 22 de desembre del 2018

Calafell - l'Espluga T.89/90


Partit de Segona Catalana, entre el C.P. Calafell i el Casal l'Espluga de Francolí, disputat el 13 de gener de 1990, amb resultat de 20 a 3.

dijous, 20 de desembre del 2018

Calafell - Reus Deportiu A T.89/90


Partit de Segona Catalana, entre el C.P. Calafell i el Reus Deportiu A (12-2), disputat el 6 de desembre de 1989, amb resultat de 12 a 2.

dimarts, 18 de desembre del 2018

Calafell - Flix T89/90


En aquest vídeo podeu veure el partit de Segona Catalana, entre el C.P. Calafell - Gruas de la Rosa Jr. i el J.E. Flix, disputat el 25 de novembre de 1989.

dissabte, 15 de desembre del 2018

Relliscada, en una nit gèlida


C.P. Sant Celoni A - 6
C.P. Calafell - 1

El Calafell va 'relliscar' a la pista del Sant Celoni, un equip que volia remuntar el vol i sortir de la darrera posició de la classificació. El fred va fer que la pista rellisqués molt i el Calafell no va trobar el seu joc habitual, en cap moment. L'equip local ho va aprofitar i es va endur els tres punts.


Quan arribes al pavelló i et trobes el teu nom a la porta és tot un honor, però també tens la sensació que l'equip local t'està esperant i que el partit no serà gens fàcil. Així va ser! El Sant Celoni, un equip acostumat a disputar finals fours, darrerament, esperava el partit molt necessitat i amb més fam que el Calafell, en una posició més tranquil.la.


El Sant Celoni es va avançar amb un gol, en els primers dos minuts, de Jordi Sáez. El jugador va veure forat i va xutar ras, des de mitja pista, fent inútil la reacció del porter calafellenc, Josep Maria Hernàndez, que estava tapat.


Tres minuts més tard, Eudald feia el 2 a 0 pels locals, amb una internada a l'àrea i creuant a l'escaire de manera imparable. Gran gol que donava avantatge important als locals, un dels equips a qui costa més fer gols en aquest campionat. Però, després de l'ensurt inicial, el Calafell va disposar de diverses ocasions per a marcar. Javi Martínez xutava al pal, en el minut 10. Finalment, a sis minuts pel descans, Ramon Ferré arreplega una bola a mitja pista i la llença a Javi Martínez que, en un un contra un amb el defensa, marca el 2 a 1, deixant al porter local, Óscar Sáez, ajagut al terra.


El partit es va obrir molt i els dos equips disposaven de diverses ocasions per a marcar. Però, a manca de 20 segons, el Calafell perd la bola en atac, buscant el gol de l'empat, i el Sant Celoni ho aprofita per a marcar un gol psicològic que feia molt de mal, a manca de 3 segons pel descans.

La segona meitat va ser de domini local, amb una actuació arbitral molt discutida pels calafellencs que va provocar una expulsió d'Epi, amb blava, durant dos minuts. El Sant Celoni va aprofitar l'ocasió per a marcar, mitjançant Jordi Sáez, i el Calafell en va fallar dues de penal. El conjunt local va disposar de 3 penals més, un d'ells aprofitat per Jordi Sáez, novament, per a fer el 5 a 1. El Sant Celoni va fer un gol més, amb un Calafell bolcat en atac i pressionant a tota la pista.

El conjunt calafellenc encara les festes amb quinze punts, quatre victòries i quatre derrotes, en el que es preveia un inici complicat de campionat, jugant contra els millors equips de la lliga i lluny del Joan Ortoll. Esperem que l'any que vé segueixi la bona ratxa i aconseguim l'objectiu de la permanència, sense haver de patir.

diumenge, 9 de desembre del 2018

Propera parada: Sant Celoni


C.P. Sant celoni A - C.P. Calafell
divendres 14, a les 22:30 hores
(Passeig dels Esports, s/n)

Els veterans del Calafell visiten la sempre difícil pista del Sant Celoni A, on les darreres temporades han aconseguit emportar-se punts. La temporada passada, sense anar més lluny, el Calafell va aconseguir un valuós empat (3-3). No obstant, a la tornada, el Sant Celoni dominava i s'imposava per 3 a 5.


Els altres partits de la jornada comencen amb el duel entre el Barça i el Congrés A. El Canet rebrà La Garriga, en un partit interessant. El Vilanova disputarà el derbi intercomarcal amb el Noia Freixenet, a Les Casernes. El Congrés B rebrà el Sant Cugat A, a la pista de la carpa. El Cuatro Vientos visitarà la difícil pista del Mollet, en un partit important per la classificació per a la Final Four. Finalment, el Malgrat rebrà el Barcino B.

dilluns, 3 de desembre del 2018

L'evolució del carnet de soci

Portada del Carnet del Centre Parroquial, el 1952

La secció d'hoquei del Centre Parroquial de Calafell es va fundar l'any 1952. En aquell moment, el carnet de soci era el del mateix Centre Parroquial, fet amb cartolina marró clar i doblegat formant un díptic. En la portada hi havia l'escut del Centre Parroquial i, en l'interior, les dades del soci, la signatura del president (o delegat) i el secretari del Centre Parroquial.

Interior del Carnet del Centre Parroquial de 1952, cedit per Lluís Domingo

En l'interior del carnet, podem llegir: "El Centro Parroquial de Calafell es una escuela de formación integral: Religiosa, moral, intelectual de educación deportiva, que se propone realizar un movimiento de Apostolado entre los jóvenes de la Parroquia", de marcat caire religiós.

Portada del carnet de soci de la temporada 1954/55

La temporada 1954/55, coincidint amb la primera que es va jugar a hoquei, sota la presidència de Vicenç Espiña, el carnet va patir una variació. Mantenia el format de díptic, amb l'escut del Centre Parroquial a la portada, però s'hi va posar "Sección Hockey". En el Centre Parroquial hi havia diverses seccions (escacs, bàsquet, tennis taula,...).

Interior del carnet de soci de la temporada 1954/55, cedit per Juan Fernández

Entrada femenina del carnet de soci del Centre Parroquial de la temporada 1954/55

També, per a accedir als partits, hi havia una entrada femenina per a l'acompanyant del soci de la secció d'hoquei. El número que hi figura coincidia amb el del titular del carnet de soci.

Rebut de pagament de la quota de soci, cedit per Marcel Miró

La quota de soci del Centre Parroquial era de 5 pessetes, durant la temporada 1957/58. Es donava un rebut de pagament al soci, un cop abonada la quantitat pertinent.

Portada del carnet de soci de la temporada 1956/57

La temporada 1956/57 s'introduïa el color verd, en el disseny del carnet. S'havia canviat el text inferior per "Sección Patinaje" i, en la part superior, apareixia el nom de "Centro Parroquial Calafell".

Portada del carnet de soci de la temporada 1965/66

La temporada 1965/66 es canvia l'escut del Centre Parroquial per l'actual format, coincidint amb la creació del club i els nous estatuts, sota la presidència de Joan Ortoll. Cal dir que, inicialment, es va pretendre anomenar el club com a "Club Deportivo Calafell". Però, el futbol ja es deia així i no es va acceptar aquest nom per part del govern. Per tant, es va posar el nom definitiu de "Club Patín Calafell" durant aquella temporada. Curiosament, ja l'escut apareix amb aquest nom.

Carnet de soci de l'any 1965/66, signat per Joan Ortoll i Salvador Tutusaus

El text religiós que apareixia a l'interior del carnet del Centre Parroquial es va substituir per un altre de caire normatiu: "NOTA: Las bajas sin causa justificada, serán consideradas definitivas; en caso de reinscripción, deberán abonarse los derechos correspondientes".




En els rebuts d'abonaments, facilitats per Joan Miracle, veiem que les quantitats satisfetes en concepte de quota de soci són variades. Les quotes es pagaven de manera anual, semestral, trimestral o mensual, per a donar facilitats als socis. L'import de la temporada 1975/76 era de cinc-centes pessetes semestrals. L'import va pujar força, la temporada següent va ser de nou-centes pessetes semestrals. L'import de la temporada 1979/80 era de mil cinquanta pessetes semestrals, aproximadament uns sis euros actuals.


Des de la temporada 1977/78, amb Josep Hugué de president, en el vint-i-cinquè aniversari del club, fins la temporada 1991/92, s'utilitzaria aquest carnet anual de soci, escrit en castellà, amb l'escut en color verd. A partir de la temporada 1984/85, amb l'arribada de Pere Marín a la presidència, s'utilitza el mateix, en català. Durant aquelles temporades, el nombre de socis estava al voltant dels quatre-cents.




Algunes temporades es van fer "carnets de favor" per a l'acompanyant del soci. Era gratuït i es pretenia augmentar l'assistència als partits que disputava el primer equip.


La temporada 1981/82, la segona de Jaume Gener com a president, va establir-se una nova modalitat de soci, el de la "Penya 10.000". Es pagaven 10.000 pessetes de quota de soci. Dels quatre-cents cinquanta-un socis que tenia el Club, només sis eren de la "Penya 10.000". La temporada següent, la 1982/83, de quatre-cents quaranta socis, cinc eren d'aquesta modalitat. Fins la temporada 1988/89, aquest carnet va ser vigent i el tenien només els cinc socis que pagaven aquest import, dels tres-cents vuitanta-cinc que hi havia al club. Els abonats, però, no perdien el número de soci que tenien dins del club.


La temporada 1992/93 el carnet canviaria, de nou, l'aparença per una de més austera. Amb un adhesiu al capdamunt, es posava el nom i el número de soci. Aquell any, agafaria el relleu a la presidència Jordi Pallejà, qui no acabaria la temporada. Aquest carnet seria així fins la temporada 1997/98, quan Pere Marín va abandonar la presidència del club.


Des de la temporada 1998/99, fins la temporada 2001/02, s'utilitzaria aquest disseny de carnet. La presidenta del Club Patí Calafell, durant aquest període, va ser Fina Orrit.


La temporada 2002/03, amb el relleu de Ramon Ferré a la presidència, es canvia, de nou, el disseny. Les següents tres temporades, es mantindria el disseny, canviant el color. La temporada 2003/04 seria de color verd. La temporada 2004/05 seria blau i la 2005/06 seria vermell. Tot i que el disseny era més auster, el club es va modernitzar amb mitjans informàtics i es va tornar a numerar el llistat de socis.


La temporada 2006/07 es renova completament la imatge del carnet de soci, apareixent l'escut del club, en color. Aquella temporada agafava el relleu a la presidència Josep Maria Guinovart. Per primer cop, s'introdueix un lema, en el carnet: "ens la juguem per tu!!!". Va ser l'any de l'ascens a Primera Nacional Catalana. Per aquest motiu, l'any següent, el 2007/08, la imatge del carnet seria la fotografia de la pinya de l'ascens, amb la copa de Campió. El lema del carnet canvia per: "hem guanyat per tu!!!".


En aquestes temporades, ja apareix el nom del patrocinador principal del primer equip, excavacions Vallès, en el fons del carnet de soci. Això es va mantenir fins que va deixar de ser el patrocinador principal, la temporada 2011/12.


La temporada 2008/09 canviaria la fotografia de fons per la de tots els equips del club. En aquella temporada, el primer equip assoliria l'ascens a Primera Nacional Espanyola.


La temporada 2009/10, s'introdueix un altre lema que acompanya el club en els propers anys: "Un club per a un poble!!!". També es va mantenir, en aquella temporada, el carnet d'acompanyant del soci, amb accés gratuït als partits del primer equip del club.



La temporada 2010/11 es manté el lema en el carnet de soci, però en varia la fotografia de fons.


L'ascens a l'OK Lliga obliga a renovar el carnet, la temporada 2011/12, i apareix el lema: "Estem OK", recordant aquest fet. Aquest lema es manté la temporada següent, tot i canviar el disseny del carnet. En la temporada 2011/12, es va retirar el carnet d'acompanyant.



La temporada 2013/14 es proposa una targeta pels socis dels diferents clubs del municipi, amb descomptes i promocions interessants, des de l'ajuntament, a través de l'empresa "RUN sports".


Al seu revers s'identificava el soci amb un codi de barres i apareixia un text: "Aquesta targeta l'acredita com a beneficiari dels avantatges exclusius als establiments adherits. Consulta el llistat d'aquells a www.runsports.cat  La utilització de la targeta és personal i intransferible i suposa l'acceptació de les normes establertes per als seus diferents usos". L'invent no va tenir gaire acceptació, al menys en els socis del club, i només va durar un any.



La temporada 2014/15, ja amb la Junta Gestora presidida per Rafel Solé, es tornava al tradicional carnet, amb l'escut del club i el logo del patrocinador, enderrocs Vallès. Però, de fons, es posava una silueta amb les icones dels tres nuclis de Calafell, com el Castell, el monument al Pescador i l'ermita de Segur.


La temporada 2015/16 s'utilitza una imatge d'una bota i un stick com a fons del carnet. També apareix el nom del patrocinador i l'escut del club, en color.


La temporada 2016/17 s'introdueix la senyera i l'eslògan "Calafell Tot l'any" que ja feia anys que sortia a la samarreta del primer equip, posant en evidència que el patrocinador principal del club era l'ajuntament de Calafell. El primer equip d'hoquei, especialment, durant els anys on ha estat a la màxima categoria, ha suposat un bon aparador turístic pel municipi, a nivell estatal. L'aportació de l'ajuntament era de seixanta mil euros anuals, afegits a la subvenció ordinària que rebia el club, en les diferent seccions i equips.


Una altra modalitat de soci, el soci Infantil.


La temporada 2017/18 es va canviar el fons del carnet per la silueta del castell, recordant que l'origen del club va ser al nucli del Poble de Calafell. També, en aquesta temporada, hi havia un carnet d'acompanyant, amb entrada gratuïta als partits. La quota de soci és de noranta euros anuals.