Tres punts a la brasa

U.E. La Garriga - 2

C.P. Calafell - 3

El partit d'ahir, a La Garriga, va ser una metàfora del sopar que venia després. El Calafell va anar madurant-lo, poc a poc, com aquell que cou carn a la brasa i, en el moment oportú, la treu del foc per a menjar-se-la. Això mateix és el què podríem dir que va ser el partit, un enfrontament seriós, molt de respecte pel rival que ho va posar molt difícil, una pista molt gran amb un sol canvi per equip, pocs gols i paciència.

Sabíem que el partit seria llarg i complicat, amb moments de patiment i que havíem de tenir paciència i ofici per a treure els tres punts. Els dos equips van sortir amb molta precaució defensiva. Tot i tenir només un sol canvi per banda, els dos conjunts van fer defensa a l'home la major part del temps.

El primer gol del partit el marcaria Xavi Esplugas, després d'una bona jugada col·lectiva i que va acabar amb una vaselina de pixarrí, inapel·lable segons ell, per a encetar el marcador visitant. El Calafell estava jugant seriós i disposava de més ocasions que el conjunt local.

No obstant, La Garriga aconseguiria l'empat, en un contracop ben portat, després de perdre una bola a mitja pista i rematant sol al segon pal, en un dos contra un. El Calafell no es va atemorir i va saber aguantar la pressió local, després del gol.

Frederic Sevé marcava el segon gol pel Calafell, en una arrossegada des de, gairebé, mitja pista, amb força i un cert bombeig, que va entrar per l'escaire de la porteria local. Gran gol i celebrat, ja que el Frede feia temps que no sucava.

Però, abans del descans, La Garriga empatava, en una jugada similar a la del primer gol, de nou, rematant un contracop, al segon pal, després d'una magnífica combinació. El conjunt local no donava el seu braç a tòrcer i es preveia una segona part molt equilibrada i interessant.

En el segon temps, un sol gol, decisiu. Però, abans, els dos equips van estavellar alguns xuts al pal. El més clar, el de Javi Luna, després de deixar ajagut el porter i quedar-se sense angle, estavellava la bola al pal. Però, a manca de cinc minuts pel final, en una excel·lent jugada d'equip, Ramon Ferré passa la bola a la banda a Xavi Esplugas que assisteix a Javi Luna, al segon pal, qui remata a plaer, elevant la bola, i posant el 2 a 3 que seria definitiu.

Els darrers cinc minuts van ser d'atac constant de La Garriga, aprofitant un Calafell amb nou faltes que no volia fer la desena. En diverses ocasions, els defenses visitants interceptaven ocacions de perill, però fent un hoquei control en atac, aguantant i remenant la bola, deixant passar el temps. No obstant, La Garriga disposaria d'una última ocasió clara de gol, en fer la desena falta el Calafell, a manca de 22 segons pel final. Els jugadors calafellencs van protestar moltíssim la falta, ja que no va existir. Frederic Sevé va prendre la bola a un jugador local i va provocar un contracop en solitari de Xavi Esplugas que podia haver sentenciat. Però, l'àrbitre el va tallar, al xiular la desena falta visitant. Afortunadament pels interessos verd-i-blancs, el jugador local Musquera va errar la falta i l'empat no va arribar.

Així, doncs, celebrada victòria del Calafell en una pista complicada, on sempre ha costat guanyar. Però, on es sopa molt i molt bé, en el mític bar de la petanca de La Garriga, al costat del pavelló, que va obrir les seves portes expressament pel sopar. L'ocasió s'ho valia!

La mestressa del local, a qui li vam assignar un marit inexistent que residia o estiuejava a Calafell, va preparar un extraordinari ranxo de carn a la brasa que va fer les delícies dels jugadors d'ambdós equips.

Una imatge val més que mil paraules...

I dues imatges valen el doble...

Els jugadors del Calafell van celebrar la victòria, amb carn a la brasa i el xupito final. Sensacional manera d'acabar una nit que havia estat molt bona pels interessos calafellencs.