El III Torneig Internacional de Veterans Ciutat de Calafell va tornar a estar farcit d'anècdotes, com sempre! Els retrobaments entre amics del món de l'hoquei que coincideixen en diferents llocs i pistes d'arreu va ser la tònica habitual durant els dos dies del torneig. A la foto, veiem al Benito que va venir a veure els seus amics del Sant Celoni i la selecció andalusa. No es volia perdre el torneig, tot i que aquest any no ha xiulat cap partit!
El nostre torneig és molt familiar i així ho demostren algunes de les imatges, pares i fills compartint dinar.
"Pato" i Jordi, dos jugadors que han coincidit en nombrosos torneigs defensant les samarretes del Fuengirola i el Sant Celoni, respectivament.
El Bassano, amb judadors italians i alguns reforços del Mollet H.C., juntament amb l'alcalde de Calafell. Els va agradar molt el torneig i van prometre repetir l'any vinent!
Hi van haver trofeigs per a tothom...
El "Papi" sempre és benvingut, tot i que un problema de salut li va impedir jugar en aquesta edició.
El "Capi" i el "Papi" es van prometre amor etern...
La selecció andalusa va ser reforçada per algun jugador del Sant Celoni i algun del Cuatro Vientos, però va demostrar un excel·lent nivell de joc i una humanitat extraordinària.
Els jugadors del Noia també es van quedar a dinar amb les seves famílies.
Les massatgistes professionals van ser una de les atraccions del torneig, novament. La Merche i la Sònia s'ho van passar d'allò més bé.
Els jugadors del Cubelles van acabar encantats...
Brindant a la seva salut...
...i omplint la graderia, com sempre, de color.
Mare i filla, compartint un moment de felicitat i orgull.
Els socialistes també van ser protagonistes al torneig. El Lucio va aportar la seva veterania, a la graderia, animant a l'alcalde i el regidor d'urbanisme.
L'hoquei està molt present al nou Consistori.
Amb tants equips, no hi havia prous vestidors. Alguns equips es van haver de canviar en els del Vilarencaqua i altres compartint espai amb la resta d'equips. Però, les altes temperatures van fer que alguns preferissin canviar-se al carrer.
L'àrbitre Torner va ser un dels protagonistes del torneig, després de que els jugadors del Bassano van protestar dos gols que no havia donat, va retirar-se al vestidor quan mancaven tres minuts per a acabar el partit. Cal dir que, el primer gol va entrar, però, en el segon, la bola va tocar el travesser. Per tant, l'error va ser a mitges.
Els jugadors del Coimbra van vestir-se de negre, tot i les elevades temperatures que feia a Calafell. Un d'ells, Luís Felipe, va sortir amb cinc punts per fora i dos per dins del llavi. Esperem que es recuperi aviat!
El diumenge pel matí, hi ha molts que els costa aixecar-se del llit.
Un altre dels atractius del nostre torneig és que els equips gaudeixen de la platja de Calafell, el somriure del Mediterrani.
Aquí, molts vénen de vacances...
...altres, a guanyar!
Pare i fill van xiular la final del nostre torneig!
I, al crono, molts nervis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada