El sopar amb els jugadors del Noia era propi de les grans ocasions. La visita del "Papi", dels germans Carda i dels seus companys s'ho valia. Per això vam tornar als origens, al Lizarran. Després de moltes jornades sense poder degustar els plats típics de sempre, des de la darrera visita el dia del Barça, vam tornar a visitar l'establiment d'un dels nostres patrocinadors.
Com no podia ser d'una altra manera, la taula feia goig. Especialment, ens va agradar moltíssim tornar a compartir taula amb l'Eugeni, després de la seva operació. Els veterans vam poder disfrutar, novament, del seu bon humor i de la seva presència en una de les nits més especials de la temporada.
Vam retrobar-nos amb la Fina, la reina del Lizarran. Alguns la trobàvem a faltar... i vam immortalitzar l'ocasió!
La taula feia goig! Un autèntic espectacle de degustacions diverses, amb truites, amanides, ensaladilla russa, alberginies farcides, pà amb tomàquet,...
El "Capi" i el "Papi" van xal·lar d'allò més i ens van explicar alguna de les seves anècdotes de joventut, quan anaven a jugar per aquests mons de Déu... i s'ho passaven d'allò més bé fent alguna de les seves!
Especialment deliciosa va ser la novetat en el menú del dilluns, la paella del Lizarran. Un èxit!
En definitiva, un dels sopars que més recordarem d'aquesta temporada, gràcies a la presència dels dos animadors de la nit i de dos vells companys que han compartit molt més que vivències de joventut. El "Capi" i el "Papi" ens marquen el camí que hem de seguir com a veterans i com a persones. Felicitats, cracks!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada