El divendres, a Vilafranca, els dos equips, després d'un partit molt disputat i igualat, van compartir taula. Els dos conjunts es coneixen bastant, ja que alguns jugadors han compartit vestidors en alguna ocasió. La proximitat de Calafell amb la capital del vi va fer que els jugadors calafellencs es poguessin quedar força estona. El sopar va ser molt agradable.
El lloc escollit va ser la Braseria La Pelegrina, davant de l'Hospital. El partit havia estat molt net i disputat, això es va traslladar a la taula. El sopar va anar en sintonia amb el què s'havia vist al terreny de joc. Els calafellencs som l'equip que SEMPRE es queda a sopar, segurament dels pocs equips que ho fan. Som els més esportius de tots, ja que sempre hem d'encaixar la derrota i ho païm mentre sopem.
Els plats van anar arribant a taula: calamars, pà amb tomàquet, patates braves,...
Els jugadors dels dos equips reien de la caiguda del participant del programa Gran Hermano i comentaven els vídeos de la mateixa. El Lluís i el Jordi es coneixen molt bé.
Les patates braves estaven boníssimes, amb una salsa molt fina i exquisita.
Però el millor van ser els cargols... per llepar-se els dits!
El Francesc de Cal Leno ens va acompanyar com a mànager de l'expedició, va venir a veure el partit i es va quedar a sopar com un veterà més. Només el Josep Maria Hernàndez no es va quedar a sopar, però diu la llegenda que s'ho va passar d'allò més bé per les discoteques de la Platja de Calafell.
El Pep Vinyals estava content per la victòria. L'Andrew havia col·laborat de manera important en la victòria local, marcant alguns gols. Després de diverses jornades, va tornar a jugar i va ser decisiu.
Com era d'esperar, no va quedar res!
Els jugadors calafellencs van passar la vetllada parlant d'hoquei i de la vida quotidiana. Un xic esgotats, ja que en el partit no vam tenir més que un sol canvi, vam aguantar com a campions fins tard.
El Ramon Güell va ser l'altra peça important en la victòria vilafranquina, marcant el 6-5 en un moment important del partit. El Ramon està en plena forma i ja prepara la propera marató.
El Javi Luna, amb quatre gols, va ser el més important per l'equip. Ell també corre, no maratons, però déu n'hi do! Ha baixat pes i va agafant ritme. Segur que, a la segona volta, ens ajudarà encara més.
Més tard, van arribar a la taula els pinxitos i alguns havien de recórrer als dits per a treure els trossos de carn que havien quedat entre els queixals. Però cal dir que també estaven molt i molt bons.
I no podia faltar, a taula, un bon cava del Penedès. Els veterans van celebrar el tercer temps amb copes de cava ben fresc.
El "Canyi" seguia menjant cargols...
I els jugadors del CP Vilafranca van provar tots el cava!
Al final, com ens acostuma a passar, l'equip de casa marxa i nosaltres seguim a taula, amb el quart temps.
Uns hielos van concloure un excel·lent sopar. A la tornada més!
El Francesc va aguantar el ritme dels veterans com un campió.
No va quedar res, tampoc!
A l'hora de pagar, hem felicitat a la cambrera, la Minerva, per la seva simpatia i amabilitat a l'hora de servir els plats a taula. Una noia molt simpàtica i amb un somriure molt bonic, tal i com li ha dit algun veterà del Calafell.
El Javi Luna i l'Eugeni es van acabar els hielos mentre pagaven a la barra. Hi havia pressa... per a fer un cigar abans de la tornada a Calafell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada